SANT JOSEP.
→ VOCABULARI.
ÍNDEX
ALFABÈTIC de “paraules” comentades als “Apunts d’homilia”.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional).
ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis
comentats” als “Apunts d’homilia”.
1ª Lectura.
(2
Samuel 7,4-5a.12-14a.16).
En aquells dies Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Vés, digues a
David, el meu servent:
Això diu el Senyor:
Quan t’arribarà l’hora de reposar amb els teus pares, et donaré per successor
un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne.
Ell construirà un temple dedicat al meu nom,
i faré que el seu tron reial es mantingui ferm per sempre. Jo li seré pare, i
ell serà per a mi un fill.
El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu,
el teu tron es mantindrà per sempre.»
2ª Lectura.
(Romans
4,13.16-18.22).
Germans, Abraham i la seva descendència no van rebre la promesa d’obtenir
el món per heretat en virtut de la Llei, sinó en virtut de la justícia que ve
de la fe.
Si obtenen l’heretat per la fe,
aquest favor és gratuït,
i la promesa queda assegurada a tota la descendència,
no només als qui en són per la Llei,
sinó també als qui en són per la fe d’Abraham,
que és pare de tots nosaltres,
tal com diu l’Escriptura:
«T’he fet pare d’una multitud de pobles.»
Ell cregué en Déu que fa reviure els morts,
i crida el no-res com si ja existís.
Contra tota esperança esperà
i cregué tan fermament
que Déu el convertí en «pare d’una multitud de pobles»,
tal com li havia dit:
«Així serà la teva descendència.»
Per això diu l’Escriptura:
«El Senyor ho tingué en compte per fer-lo just.»
Evangeli. (Mateu 1,16.18.21.24a).
Jacob va ser pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús,
anomenat Messies.
Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera:
Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que
esperava un fill per obra de l’Esperit Sant.
Josep, el seu espòs, que era un home bo,
no volent fer-ho saber públicament,
es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi
pensava,
se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de
David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que
ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant;
ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús,
perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.»
Josep es despertà i complí el que l’àngel del Senyor li havia manat.
o bé:
Evangeli. (Lluc 2,41-51a)
Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de
Pasqua.
Quan ell tenia dotze anys,
pujaren a celebrar les festes com era costum i,
passats els dies, quan tothom se’n tornava,
el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin.
Pensant que anava amb altres de la caravana,
feren la primera jornada de camí.
Al vespre el buscaven entre els parents i coneguts
i no el trobaren.
L’endemà se’n tornaren a Jerusalem, a buscar-lo.
El tercer dia el trobaren al temple,
assegut entre els mestres de la Llei,
escoltant-los i fent-los preguntes.
Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de
les seves respostes.
Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà,
i la seva mare li digué:
«Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et
buscàvem amb ànsia.»
Ell els digué:
«Per què em buscàveu?
No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu pare?» Ells no
comprengueren aquesta resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells.
Apunts D'homilia.
A). Sobre el fragment
de Mateu.
Aquest evangeli és també
llegit, no tant fragmentat com aquí, en el 4
diumenge d’advent de l’any A, on podeu trobar-hi els corresponents Comentari.
B). Sobre el
fragment de Lluc.
Aquest evangeli és també llegit
el diumenge de la Sagrada
Família de l’any C, on hi podeu trobar-hi un comentari.
C). Sobre el
“personatge”.
La figura de Josep, pare de Jesús, és descrita en els evangelis de Mateu i de Lluc, i en relació al “naixement” de Jesús. Són dos relats diferents, però coincidents en allò que ens volen dir.
No són relats “biogràfics”. No pretenen parlar-nos “de Josep” sinó “de Jesús”,
i no de la seva “biografia” sinó del seu “significat” en el “procés d’humanització” en que estem
tots immersos.
En els Evangelis, “Jesús” personifica “l’Home”. Allò que els Evangelis diuen dels seus “pares” (quan en parlen) és per fer-nos saber i celebrar la “teologia de l’Home”; és a dir: el pla de Déu sobre la Humanitat, ja reeixit i visualitzat precisament en la persona de “Jesús de Natzaret”.
Tots els “personatges” que ens descriuen els Evangelis, quan son “reals”, desborden la seva “realitat individual” per “catapultar-nos” a una “experiència d’humanitat” que tots vivim i en la qual podem donar sentit a la nostra vida, individualment i col·lectiva.
Per
això els Evangelis no són ni volen ser “biografies” sinó “evangelis” (“bona notícia).
Evangeli de Mateu.
L’Evangeli
de Mateu comença amb la “Genealogia de
Jesús, el Messies, fill de David, fill d’Abraham”.
Es
tracta d’una “genealogia” molt estructurada, esquemàtica, i simbòlica. Allò més
significatiu són alguns dels “noms” que serveixen per evocar personatges
passats i sobretot els “números”, pel seu significat simbòlic, com ja indica el
mateix evangelista (Mateu 1,17).
En
aquesta genealogia llegim: “...Jacob va
ser el pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, l’anomenat
Messies” (Mateu 1,16.
Veure també Gènesi
30,19-24).
Aquestes
paraules donen per suposat que, si Josep és l’espòs de Maria de la qual nasqué Jesús, vol dir que el “pare de
Jesús” és Josep.
Però
el mateix Evangeli ens parla també dels “dubtes de Josep”. Aquí cal reconèixer
que una “interpretació” massa casolana
d’aquests “dubtes” ha portat a
fer-se de “Josep” una opinió “escarransida”, que no té res a veure amb el que
ens vol dir l’evangelista.
Diu
l’evangelista: Jesús, el Messies, va ser
engendrat d’aquesta manera: Maria, la seva mare, estava compromesa en matrimoni
amb Josep i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per
obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no
volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord
matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en
somnis un àngel del Senyor que li digué:
—Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa
teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l’Esperit Sant.
Els
“dubtes” de Josep no són sobre Maria sinó sobre si ell s’ha de ficar en
les coses de “l’Esperit Sant i Maria”.
Recordem que ja s’ha dit que Josep és un “home just”, i decideix “retirar-se”
d’allà on veu que hi intervé Déu mateix. Ell no vol “ficar-se” on no el
demanen...
I
la resposta de l’àngel, “en somnis”, és precisament per confirmar-li que, efectivament, la fecunditat de Maria és obra de
l’Esperit Sant, i que Déu també
“compta amb ell” com a espòs de Maria
i pare de Jesús. Per això, serà ell
qui li haurà de “posar el nom” indicat: Tindrà un fill, i li
posaràs el nom de Jesús (Mateu
1,18-21).
Evangeli de Lluc.
En
l’Evangeli de Lluc, Josep no té “dubtes”.
Amb tot, altra vegada, una interpretació
massa “casolana” relaciona la “pregunta de Maria a l’àngel” directament amb
Josep.
L’àngel ha comunicat a Maria que serà mare d’un fill que “serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim”. I Maria, lògicament
pregunta: Com podrà ser això, si jo no
conec home?
En el mateix relat ja s’ha dit que Maria estava casada o promesa amb Josep.
Però Josep podia donar-li un “fill” que, en tot cas, seria “fill de Josep”, i
no pas “fill de l’Altíssim, com li anuncia l’àngel.
La
resposta de l’àngel és clara: “L’Esperit
Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva
ombra; per això el fruit que
naixerà serà sant i l’anomenaran "Fill de Déu”.
De
cap manera es pot interpretar la pregunta de Maria com si oposés, als plans de
Déu, els seus propis projectes o un
presumpte “vot de virginitat”,
inimaginable en aquells moments a Israel.
El
nom “Josep”, evoca al “patriarca Josep”, l’onzè fill del patriarca Jacob, nascut de Raquel, la “esposa més estimada” de
Jacob.
Els germans del patriarca Josep,
l’anomenaven “El somniador”. Aquest “detall” serveix perquè Josep, el pare de
Jesús, evocant la història del Patriarca,
“continuï d’alguna manera” l’acció
beneficiosa envers el seu Poble.
En
l’Evangeli de Mateu, a questa “evocació” del Patriarca explica que l’àngel parli a Josep “en somnis” i el faci
“protector” de Jesús portant-lo a Egipte en la persecució d’Herodes.
El relat de la Mort dels Innocents
evoca, sens dubte, a la situació del Poble d’Israel a Egipte amb l’edicte del
faraó de fer morir tots els nens jueus barons.
