Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
→ VOCABULARI.
Anar-se’n. Conèixer. Creure. Deixebles.
Defensor
(Paràclit). Esperit
(Sant). Nom. Pau. Pare.
Veure. Viure
(fer Estada).
→ ÍNDEX
ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts
d’homilia”.
→ ÍNDEX
BÍBLIC
dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional).
→ Veure també: Tertúlia en espiral → Diumenge
6è. de Pasqua. C.
NOTA.
Quan la festa de l’Ascensió no es celebra el Dijous, quaranta dies després de Pasqua, sinó el diumenge següent,
les LECTURES corresponents al “diumenge
7è. després de Pasqua” passen a ser alternatives
a les d’aquest diumenge (6è. després de
Pasqua).
Per això ofereixo aquí també l’enllaç
corresponent al (possible) Diumenge
7è. de Pasqua.
A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Actes 15,1-2.22-29).
En
aquells dies,
uns
que havien baixat de Judea
ensenyaven
als germans d’Antioquia
que
si no es feien circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès
no
podien salvar-se.
Això
portà una desavinença i una discussió tan seriosa
de
Pau i Bernabé amb ells
que
decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més,
pugessin
a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió
amb
els apòstols i els preveres.
Llavors els apòstols i els preveres,
amb
tota la comunitat reunida,
decidiren
d’elegir uns delegats
i
enviar-los a Antioquia junt amb Pau i Bernabé.
Els
elegits foren Judes,
conegut
també amb el nom de Bar-Sabàs, i Siles,
homes
que es distingien
com
a dirigents en la comunitat dels germans.
Els
donaren aquesta carta:
«Els
apòstols i els preveres saluden com a germans
els
germans no jueus d’Antioquia, de Síria i de Cilícia.
Hem
sabut que alguns havien vingut d’entre nosaltres
sense
la nostra autorització,
us
havien pertorbat amb les seves opinions
i
havien inquietat els vostres esperits.
Per
això hem decidit unànimement
d’escollir
uns representants nostres
per
enviar-vos-els junt amb els nostres estimats Bernabé i Pau,
que
han entregat les seves vides
per
la causa del nostre Senyor, Jesucrist.
Els
qui us enviem són Judes i Siles.
Ells
us exposaran de paraula
això
mateix que us diem per escrit,
i
és que l’Esperit Sant i nosaltres hem cregut
que
no us havíem d’imposar cap altra càrrega
que
aquestes indispensables:
que
us abstingueu de menjar carn sacrificada als ídols,
de
menjar sang i animals ofegats
i
de contraure un matrimoni entre pròxims parents.
Fareu
bé de guardar-vos de tot això.
Adéu-siau.»
2ª LECTURA (Apocalipsi 21,10-14.22-23).
L’àngel
em transportà en l’esperit
dalt
una muntanya gran i alta,
i
m’ensenyà la ciutat santa de Jerusalem,
que
baixava del cel, de la presència de Déu,
i
la glòria de Déu l’envoltava.
Resplendia
com les pedres més precioses,
com
un jaspi de transparència cristal·lina.
Tenia
una muralla gran i alta, amb dotze portes.
A
les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats,
que
són els de les dotze tribus d’Israel.
Tres
de les portes miraven a llevant,
tres
al nord,
tres
al sud
i
tres a ponent.
La
muralla reposava sobre un fonament de dotze pedres
que
duia els noms dels dotze apòstols de l’Anyell.
No
hi vaig veure el santuari del temple,
perquè
el Senyor, Déu de l’univers, amb l’Anyell,
és
el santuari.
La
ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna,
perquè
la glòria de Déu l’omple de claror
i
l’Anyell li fa llum.
EVANGELI. (Joan 14,23-29).
En
aquell temps, Jesús digué als seus deixebles :
«Qui
m’estima farà cas del que jo dic;
el
meu Pare l’estimarà
i
vindrem a viure amb ell.
Els
qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules,
que
no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat.
Us
he dit tot això mentre era amb vosaltres,
però
el Defensor,
l’Esperit
Sant que el Pare enviarà en nom meu,
us
farà recordar tot el que us he dit
i
us ho farà entendre.
Us
deixo la pau,
us
dono la meva pau.
No
una pau com la que dóna el món.
Que
s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu!
Heu
sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré.
Si
m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare,
perquè
el Pare és més gran que jo.
Us
ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu.»
B.
LLENGUATGE.
1.
A vegades, sobretot llegint l’evangeli de Joan, pot semblar com si Jesús jugués
a cuit i amagar amb nosaltres: “Ara
no em veureu, però poc després em tornareu a veure” (Joan
16,16). “Me’n vaig, però
tornaré a vosaltres”... (Joan 14,28).
Per
ajudar a entendre el llenguatge dels Evangelis permeteu-me posar un exemple
tret de les antigues màquines de fotografiar. Amb aquelles màquines, abans de
cada nova foto, s’havia d’ajustar
l’obertura i velocitat del diafragma, la distància del objecte, la llum... Si
una foto sortia malament no era per defecte de l’objecte retratat ni de la
màquina, sinó perquè no s’havia ajustat
bé. Avui parlaríem d’ordinadors, i diríem que, perquè ens vagin bé, els hem de “programar”
correctament.
2. Els Evangelis, unànimement, ens presenten les “dificultats”
dels deixebles per entendre Jesús. La
fe no és una cosa que es té o no es té, sinó que és com un camí que s’aprèn
tot caminant. I, així com cada fotografia mal feta manifesta que no s’ha
ajustat bé la màquina, així també els
Evangelis ens presenten els errors i les infidelitats de Els Dotze perquè puguem
detectar en ells els nostres defectes, i corregir-los. (Aquesta pedagogia dels evangelis la trobem també en la 2ª part de l’obra de Lluc: fets dels apòstols. El decret de la Comunitat cristiana de
Jerusalem que hem llegit en la 1ª Lectura
mostra clarament que encara no estava ben ajustada, a pesar
d’implicar-hi l’Esperit Sant).
Els evangelistes Lluc i Joan ens parlen molt de com
l’Esperit Sant ens farà recordar i
entendre tot allò que havia ensenyat Jesús. L’Esperit Sant és com
un Manual d’instruccions per a la Vida,
que es va actualitzant automàticament a mesura que anem ajustant-hi millor la nostra fe viscuda.
3.
Als Evangelis, la figura de Jesús (és a dir: de l’Home) hi està ben definida, clara i engrescadora. Però veure’l borrós o clar, sentir-lo pròxim o llunyà, més present o més absent, comprendre o no el
que diu... tot això depèn de si tenim ben ajustada
la nostra receptivitat i, sobretot, el nostre cor.
4.
El fragment de l’evangeli que hem llegit avui ens vol fer mirar cap a la Festa
de l’Ascensió. L’ascensió, a
pesar de ser un relat exclusiu de Lluc, dintre la Litúrgia, s’ha convertit en
el coronament de l’obra de jesús, i
ens prepara per a la pentecosta.
Quan Jesús ens diu que se’n va, en realitat ens està dient
que encara no estem ben ajustats per
“veure” la nova presència seva;
presència que anirem redescobrint en la mesura que, llegint el Manual d’instruccions, és a dir,
obrint-nos a l’Esperit Sant, anirem ajustant la nostra vida.
5.
I, una vegada més, se’ns diu que la capacitat d’ajustar la nostra vida depèn del nostre amor a “Jesús”, és a dir,
del nostre amor a l’Home.
Només coneixem realment allò que
estimem.
Només l’amor ens permet descobrir que en cada ésser humà hi ha un espai sagrat i inviolable que cal
respectar. I només si creix l’amor, creix també el nostre respecte vers els
altres, i el desig de veure’ls més respectats.
L’amor
perfecte ens permet “veure”, en nosaltres i en els demés, la presència mateixa de Déu. “Vindrem a viure amb ell”. No es tracta
pas d’una presència que ocupi lloc;
que desplaci una part de nosaltres. Al contrari: és el fonament d’allò més
íntim i sagrat que hi ha en cada ésser humà, com la presència de l’aire en un lloc, hi fa possible el sorgiment de la música.
C.
MISSATGE.
6.
La vida és un camí. Més important que el terme és el camí, diu
un aforisme conegut. I és ben cert en aquest cas, perquè el terme no és pas un lloc o un
espai fora de nosaltres sinó que som nosaltres mateixos. Fer camí ens va preparant per a aquella saviesa amorosa
o aquell amor savi que ens porta a
viure i gaudir realment de la Vida en comunió amb Déu i els germans. És
un camí que no ens “desplaça” sinó
que ens transforma. És el pas (“pasqua”) de la vida tinguda a la vida donada, preparant-la per a esdevenir compartida.
D:
RESPOSTA.
No
instal·lar-nos en un punt del camí,
ni que sigui un punt “avançat”. No
instal·lar-nos en el present, que deixa d’existir tan bon punt arriba. Som caminants, i val la pena caminar. Com diu el poeta Joan Maragall:
Fora terres, fora platja;
oblida’t de tot regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més...
(>
Excelsior).
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1.
Jesús distingeix entre la pau que ell dóna i la pau que el món dóna.
Quina és la diferència?
2.
En el camí de la fe, heu caigut en el
parany de considerar-vos més avançats que
la resta i que això us permetia instal·lar-vos-hi?
