15
d’agost
L’Assumpció de la Mare de Déu.
Les Esglésies Orientals
anomenen aquesta festa
“Dormició de Maria”,
i són freqüentíssimes
les icones que la visualitzen.
A.
LECTURES (Per als cicle A, B i C).
1ª LECTURA. (Apocalipsi de sant Joan 11,19a.12,1.3-6a.10ab).
El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel
s’obrí,
i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança de Déu.
Llavors aparegué en el cel un gran prodigi:
una dona que tenia el sol per vestit,
la lluna sota els peus
i duia al cap una corona de dotze estrelles.
Al mateix temps aparegué en el cel un altre prodigi:
hi havia un gran drac rogenc,
que tenia set caps i deu banyes.
Als set caps duia set diademes,
i la seva cua arrossegà la tercera part de les estrelles
i les llançà a la terra.
El drac s’aturà davant la dona
per devorar-li el fill així que nasqués.
La dona posà al món un fill,
un noi que ha de governar totes les nacions
amb el ceptre de ferro;
el seu fill va ser endut cap a Déu i cap al seu setial,
i la dona va fugir al desert,
on Déu li havia preparat un lloc.
Llavors vaig sentir al cel una veu que cridava amb tota la força:
«Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu,
l’hora del seu poder i del seu Regne,
i el seu Messies ja governa.»
2ª LECTURA (1ª Corintis
15,20-27a).
Germans,
Crist ha ressuscitat d’entre els morts,
el primer d’entre tots els qui han mort.
Ja que la mort vingué per un home,
també per un home vindrà la resurrecció dels morts:
tots són d’Adam, i per això tots moren,
però tots viuran gràcies al Crist.
Cadascun al moment que li correspon:
Crist el primer,
després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist;
a la fi, quan ell destituirà
tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder,
com a coronament de tot,
posarà el Regne en mans de Déu, el Pare.
Perquè ell ha de regnar fins que Déu
haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus.
El darrer enemic destituït serà la Mort.
Perquè l’Escriptura diu
que tot ho ha posat sota els seus peus.
EVANGELI. (Lluc 1,39-56).
Per aquells dies,
Maria se n’anà decididament a la Muntanya,
a la província de Judà.
Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet.
Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria,
el nen saltà dins les seves entranyes,
i Elisabet, plena de l’Esperit Sant,
cridà amb totes les seves forces:
«Ets beneïda entre totes les dones
i és beneït el fruit de les teves entranyes.
Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor
vingui a visitar-me?
Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació,
el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes.
Feliç tu que has cregut!
Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.»
Maria digué:
«La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.
Des d’ara totes les generacions em diran benaurada,
perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.
El seu nom és sant,
i l’amor que té als qui creuen en ell
s’estén de generació en generació.
Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalça els humils.
Omple de béns els pobres,
i els rics se’n tornen sense res.
Ha protegit Israel, el seu servent,
com ho havia promès als nostres pares;
s’ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.»
Maria es quedà tres mesos amb ella,
i després se’n tornà a casa seva.
B. LLENGUATGE.
Nota.
No hi ha cap text bíblic que directament o indirecta ens parli de l’assumpció de Maria al cel. Diríem que
és una festa d’origen “democràtic” ja que ha nascut de la fe del poble cristià. Als Apunts de
l’any passat (Any A) vaig comentar sobretot la festa. En els Apunts d’aquest Any B faré un
comentari més directe sobre el text
de l’evangeli que s’hi llegeix.
1. Les persones que van preparar les Lectures del missal, a l’hora d’escollir un fragment dels
evangelis per a la festa d’avui, es van decidir pel text que hem llegit, extret
de l’evangeli de Lluc. Encara que no s’hi parla de l’assumpció de Maria, conté dues expressions que, d’alguna manera,
la poden “il·lustrar”.
“Maria
se n’anà decididament a la Muntanya...”
2. Una vegada més cal insistir en no entendre els evangelis com a cròniques
d’uns fets objectius. “Anar a la muntanya”, en la Bíblia, té una intenció
profundament religiosa. La muntanya representa el lloc de la
presència alliberadora de Déu. Així, quan algú va a la muntanya, és per col·laborar directament a l’acció creadora-alliberadora de Déu.
La muntanya per
excel·lència en la història d’Israel és el Sinaí, on Déu va fer aliança
amb el Poble. També el temple estava a la muntanya de Sió (Jerusalem).
En l’evangeli d’avui s’hi diu només que Maria anà decididament
a la muntanya, a la província de
Judà. L’evangelista vol que pensem en Jerusalem, però no vol identificar
directament la seva muntanya. De fet,
en els evangelis, i especialment en l’evangeli de Lluc, es parlarà d’una altra muntanya, contrapunt de la muntanya on hi havia el temple.
Aquesta muntanya alternativa per als
cristians és la muntanya de les Oliveres,
on hi ha Betània (que significa
“casal”), la “casa” de la comunitat de
germans (comunitat cristiana), on vivien els germans “Marta, Maria i Llàtzer”.
3. A la muntanya hi ha
la casa d’un “sacerdot”. Però Maria no saluda al sacerdot sinó a la seva dona.
Trobada de dones: es tracta d’engendrar humanitat...
Però la situació de les dues dones és diferent i, fins i tot contraposada:
Elisabet representa la història passada del poble elegit i la seva última gran aportació a la Humanitat. Ja és
anciana i esgotada. En canvi Maria representa la nova història d’Israel
en la nova Humanitat. És jove, fecunda i plena de vitalitat. La seva
simple presència anima tota l’escena: “Tan
bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen saltà dins les seves
entranyes”. A la muntanya
aquestes dues dones fan un pregó sorprenent. Comença Elisabet dirigint-se a la mare
de la nova Humanitat, cridant amb totes
les seves forces ( és a dir: fins al final de les forces que li quedaven):
“Ets beneïda entre totes les dones i és
beneït el fruit de les teves entranyes”. I continua Maria explicitant la
nova situació amb el famós cant del Magníficat.
Pujant a la muntanya,
Maria entra en l’àmbit de l’acció de Déu. La festa de l’assumpció al cel és també “pujar” definitivament a l’àmbit diví,
com a prefiguració del destí últim de la Humanitat, la qual, en Maria, acull el
projecte de plenitud que Déu té sobre ella.
“Totes
les generacions em diran benaurada...”.
4. També aquesta frase lliga
amb la festa de l’Assumpció. Com ja hem dit, en cap lloc de la Bíblia es parla
de l’assumpció de Maria. Quan l’any
1950 el papa Pius XII va dir que aquesta creença és un dogma, és a dir, una veritat que forma part integrant de la
fe cristiana, ho va fonamentar sobretot en la creença constant del poble
cristià.
La raó de que totes les generacions proclamin benaurada Maria és perquè “Déu ha
mirat la petitesa de la seva serventa i ha decidit fer-hi meravelles. Com hem dit, Maria aquí és figura de la
Humanitat. Realment la Humanitat és en si mateixa “petita”, incapaç per si sola
d’una vida plena, però Déu ha decidit
fer-hi meravelles.
5. Potser podríem dir que es tracta d’unes meravelles una mica estranyes: “Dispersa
els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils.
Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res”.
No es pot negar que tot això són coses “meravelloses”... Però, són veritat? No són massa optimistes
les paraules de Maria? Si mirem el nostre món, dos mil anys després, veiem que
els rics continuen essent rics, i els
pobres són més pobres que mai. I els poderosos continuen al seu soli,
i els humils són reduïts a servitud
com sempre.
O, potser, no?
6. Permeteu-me explicar una historieta.
Hi havia una vegada un país on els rics eren cada vegada més rics, i els pobres eren cada vegada més reduïts a servitud. Hi creixia un gran
malestar entre tots.
Sorprenentment un dia va ser anomenat rei d’aquell país un home
noble que estimava de debò el seu poble.
De seguida va convocar els seus consellers i es va informar ben bé
dels problemes de la gent. Quan va tenir un coneixement suficient de la
situació, va fer un decret que deia així:
“A partir de les dotze de la
nit del dia d’avui queda abolida la moneda actual, tant a l’interior del país
com en el comerç exterior.
Segons els càlculs
fets, la riquesa real del país correspon a 10 peces de la nova moneda per ciutadà. A partir de les sis del
matí tothom podrà adquirir les 10 monedes que li corresponen a la Casa de la
Vila del propi municipi. Els qui pretenguin adquirir més monedes del compte
seran considerats lladres, i castigats amb
presó”.
7. El Decret va provocar
una gran excitació, però tot estava ben organitzat per fer-lo complir; i així
va ser.
Aviat molts pobres, acostumats a compartir, van ajuntar-se en
grups de 50, o de 100, o més, i posant en comú les 10 monedes de cadascú, van
ser capaços d’organitzar-se, adquirir maquinària i altres eines i crear una
economia productiva i creixent.
En canvi, les 10 monedes dels rics aviat es van esgotar i alguns
van acabar demanant caritat per poder viure.
8. Després d’escoltar el Cant exultant de Maria, alguns
sospitem que deuria tenir informació
privilegiada sobre el canvi de moneda...
C.
MISSATGE.
9. Amb informació
privilegiada o sense, el missatge de l’evangeli d’avui sembla clar:
per al Regne de Déu hi ha canvi de
moneda; i l’Assumpció de Maria al cel
en fa visibles els resultats.
D:
RESPOSTA.
10. El mateix evangeli de Lluc ens proposa la resposta adequada quan diu
en un altre lloc: “Veneu els
vostres béns i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es
facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s'acabi; allà, els lladres no
s'hi acosten, ni les arnes no destrossen res” (Lluc 12,33).
I és que l’evangeli, en el fons, no és res més que “informació privilegiada”.
E. PREGUNTES per al diàleg.
1. Consideres que les comunitats cristianes ens ho prenem
seriosament això del canvi de moneda?
2. Creus possible que, amb la devoció a Maria, el Poble
Cristià intenta “humanitzar” una excessiva masculinització
en la manera d’entendre el missatge cristià?
3. Quina presència té
Maria en la teva vida? Té entitat pròpia, o “rivalitza” amb Jesús, o t’ajuda a
entendre Jesús?
