Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració. Per tant, la data
que hi apareix, posada automàticament pel Sistema, no correspon a la de la festa sinó de 8
dies abans.
→ VOCABULARI.
(Jesús) Assegut. Deixebles. Feliços. Justos. Multitud. Muntanya. Recompensa. Regne de Déu (del Cel).
→ÍNDEX
ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts
d’homilia”.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional).
→ÍNDEX
BÍBLIC
dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”.
→ Veure també - Entrevistes amb Fid’ho: Tots Sants.
LECTURES
(Anys A, B, i C).
1ª LECTURA. (Apocalipsi 7:2-4, 9-14).
Jo, Joan,
vaig veure un àngel que pujava de sol
ixent
i tenia la marca del Déu viu,
i cridà amb totes les forces
als quatre àngels que havien rebut
el poder de fer mal a la terra i al
mar:
«No feu cap mal a la terra,
ni al mar, ni als arbres,
fins que haurem marcat al front
els servents del nostre Déu».
Llavors vaig sentir el nombre
dels qui havien estat marcats:
eren cent quaranta-quatre mil
de totes les tribus d’Israel.
Després vaig veure una multitud tan
gran
que ningú no l’hauria poguda comptar.
Eren gent de tota nacionalitat,
de totes les races, i de tots els
pobles i llengües.
S’estaven drets davant el tron i davant
l’Anyell,
vestits de blanc i amb palmes a les
mans,
i cridaven amb totes les forces:
«Hosanna al nostre Déu, que seu al
tron, i a l’Anyell».
I tots els àngels s’estaven drets al
voltant del tron,
dels ancians i dels quatre
vivents,
i es
prosternaren davant el tron
amb el front fins a terra, adorant Déu,
i deien: «Amén.
Lloança, glòria, saviesa,
acció de gràcies, honor, poder i
força
al nostre Déu
pels segles dels segles. Amén».
Llavors un dels ancians em va
preguntar:
«Aquests que van vestits de blanc,
¿qui són i d’on vénen?»
Jo li vaig respondre:
«Senyor meu, vós ho
sabeu».
Ell em digué:
«Aquests són els qui
vénen de la gran tribulació.
Han rentat els seus vestits amb la
sang de l’Anyell,
i els han quedat blancs».
2ª LECTURA (1ª Joan 3:1-3).
Estimats,
mireu quina prova d’amor ens ha donat
el Pare:
Déu ens reconeix com a fills seus,
i ho som.
Per això el món no ens reconeix,
com no l’ha reconegut a ell.
Sí, estimats:
ara ja som fills de Déu,
però encara no s’ha manifestat com
serem;
sabem que, quan es manifestarà,
serem semblants a ell,
perquè el veurem tal com és.
I tothom que té
aquesta esperança en ell,
es purifica, tal com
Jesucrist és pur.
EVANGELI. (Mateu
5:1-12).
En aquell temps,
en veure Jesús les multituds,
pujà a la muntanya, s’assegué
i els
deixebles se li acostaren.
Llavors es posà a parlar
i els instruïa dient:
«Feliços els pobres en l’esperit:
el Regne del cel és per a ells.
Feliços els qui estan de dol:
vindrà el dia que seran consolats.
Feliços els humils:
són ells els qui posseiran el país.
Feliços els qui tenen fam i set de ser
justos:
vindrà el dia que seran saciats.
Feliços els compassius:
Déu els compadirà.
Feliços els
nets de cor:
són ells els qui veuran Déu.
Feliços els perseguits pel fet de ser
justos:
el Regne del cel és per a ells.
Feliços vosaltres quan, per causa meva,
us ofendran, us perseguiran
i escamparan contra vosaltres tota
mena de calúmnies:
alegreu-vos-en i feu festa,
perquè la vostra recompensa és gran en
el cel».
LLENGUATGE.
1. Tots Sants és una de les
celebracions religioses que el Calendari laboral manté com a festiva pel fet d’estar tan unida a la Diada
dels Difunts, molt popular, i que ja comença la tarda abans.
En tot cas, per a l’Església, és una
festivitat important i molt antiga. A Occident, aquesta festa es relaciona amb
la cristianització d’un important temple de Roma dedicat a Tots els déus,
anomenat Panteó (del grec pan (tots)
+ theos (déus). L’any 609 va ser
dedicat a Santa Maria i Tots els Màrtirs
(Sants).
2. De les tres Lectures d’avui, la més
pròpia d’aquesta Festa és la primera, presa del llibre de l’Apocalipsi, en la qual se’ns descriu, amb
un llenguatge simbòlic i solemne, una “Litúrgia
Celestial”, presidida per l’Anyell (que representa Jesús mort
i ressuscitat) i amb la participació de tots els salvats (tots els sants): gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els
pobles i llengües, a més dels 144.000
(12 x 12 x 1000. 12=xifra del “poble elegit”) de totes les tribus d’Israel. S’estaven drets, davant el tron i
davant l’Anyell...
3. Convé no entendre aquesta festa com un intent de “no descuidar-se ningú”
en la Memòria que l’Església Catòlica fa de les persones “santes”. Més
aviat cal entendre-la com la visió i degustació anticipades de la festa
permanent a la qual Déu convida la
Humanitat.
Estem arribant al final de l’Any litúrgic; com si diguéssim, a “Final
de Curs” (en el Calendari litúrgic).
També, en el Ritme de les Estacions,
estem en plena tardor (en
l’hemisferi Nord), pressentint l’hivern.
Aquesta visió (apocalipsi) serveix per refermar-nos
en l’èxit final de la Humanitat, i
confortar-nos en èpoques de persecucions
o de crisis (com actualment).
4. L’evangeli d’avui és el de les Benaurances (llegides també el diumenge 4rt.de
l’any A, on podeu trobar-hi altres Apunts).
En l’Evangeli de Mateu les Benaurances
ocupen el mateix lloc que ocupaven els 10
Manaments per al Poble
d’Israel. Com Moisès, també Jesús “puja
a la muntanya”, la qual representa el “lloc de la trobada amb Déu”.
Hi ha, però, importants diferències
entre Moisès i Jesús. Moisès puja a la muntanya
per rebre de Déu les “taules de la Llei” tot sol. En canvi Jesús hi puja “i els deixebles se li acostaren”.
Jesús “s’asseu a la muntanya”
i dóna el seu MISSATGE per a
tothom.
Sobretot canvia el llenguatge: ja no
es tracta de “Manaments” sinó de “Benaurances”.
5. Amb tot, convé no posar oposició
entre els Manaments i les Benaurances. Al contrari: les
Benaurances són la visualització dels
fruits del compliment dels Manaments. Les Benaurances són els mateixos
Manaments vistos des de l’experiència de qui els compleix. I així com
els Manaments es poden resumir en un
de sol: rebre l’amor de Déu estimant els
altres, així també les Benaurances
es poden resumir en una sola: feliç el
qui es refia del Senyor perquè res no podrà separar-lo d’Ell.
6. Aquesta era la finalitat dels
Manaments. Déu no mana per manar, sinó que amb els seus manaments ens va guiant perquè puguem participar de la seva mateixa
Benaurança o Felicitat. L’objectiu dels Manaments és la felicitat de qui els rep i practica. (Llegiu Gàlates, 3,23ss).
Cal entendre les Benaurances a partir dels Manaments.
Igualment cal entendre els Manaments
amb l’esperit de les Benaurances. Per
això Mateu estableix un paral·lelisme tan marcat entre ells i elles.
7. Però també deixa clara la gran diferència:
‒els Manaments eren com la “Constitució” per a un Poble concret: els descendents
de Jacob i d’Abraham. Amb aquest “Poble” Déu fa una aliança, i li
dóna la Llei (Els Manaments) com a signe i garantia d’aquesta aliança.
‒En canvi les Benaurances són ofertes
a tothom, sigui del Poble que sigui.
Tots els pobres (en esperit: és a dir: aquells que no
anhelen “ser com els rics”) són cridats a ser “ciutadans del Regne de la Felicitat”. Tots els
qui estan de dol, tots els qui ploren, tots els qui tenen fam...
Nota. Llegint en profunditat el Missatge de la Bíblia, veiem que Déu va
fer aliança amb Israel perquè “va veure la
opressió que patia” (Èxode 3,7). D’aquí cal deduir que, segons la Bíblia, Déu fa aliança
alliberadora amb cada Poble que sofreix opressió. Per això, en
aquest moment concret en què l’Estat Israelià exhibeix crueltat envers el Poble dels Palestins, és difícil
continuar parlant d’Israel com “el Poble
Elegit”. En aquesta situació, el “Poble Elegit” són, sens dubte, els Palestins.
8. L’Evangeli de Mateu estableix una
clara inclusió
entre les Benaurances (Mateu 5,1-14) i l’escena del
Judici final (Mateu 25,31-46). Tota la
predicació de Jesús queda inclosa
entre aquestes dues escenes que tenen per centre Jesús (el Fill de l’Home)
“assegut”, primer com a mestre
i després com a jutge.
La “llista” de les Benaurances està al començament
de l’activitat pública de Jesús; la “llista” dels Comportaments que determinen entrar o no al Regne es troba al final
(just abans del Relat de la Passió).
Per això és convenient llegir les
Benaurances juntament amb el capítol 25 de Mateu.
Nota:
La inclusió
entre "Benaurances” i “Judici final" es fa dintre
una inclusió més gran formada pel concepte “l’Amo d’aquest món”,
que, al començament se l’atribueix “Satanàs”,
i que al final se l’atribueix Jesús ressuscitat (Mateu 4,8 ↔ Mateu 28,18).
MISSATGE.
9. El missatge de la festa de Tots Sants és d’esperança.
El “projecte d’amor” que Déu té sobre els Humans no quedarà frustrat, si bé
assumir-lo o no, és responsabilitat de cadascú.
Com es llegeix a la segona Lectura: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som (1Joan 3,1)
RESPOSTA.
10. Déu dóna per a tothom les riqueses
de la Terra. Hem estat creats “per a ser rics”. Si, a pesar d’això, resulta que
hi ha pobres, és que alguna cosa funciona malament. Si hi ha persones pobres
és que n’hi de massa riques. Això és injust i contrari al pla de Déu. En aquesta situació, Déu
està de la part dels pobres perquè siguin
“rics” (no “com els rics”).
Déu ens ha creat per a la Vida. Si hi ha gent que està de dol, és
que alguna cosa genera mort.
Si hi ha mort, és que hi ha algú que
mata. Déu està de la part dels “matats” i dels que estan de dol perquè puguin gaudir de la Vida (no “com
els que maten”). ...
11. Les Benaurances neixen per
contrast amb una realitat que no ve de Déu; neixen d’una humanitat partida: hi ha pobres perquè hi ha rics massa rics; hi
ha qui plora perquè hi ha qui ofèn;
hi ha perseguits perquè hi ha qui persegueix;
...
Donada aquesta situació real, no volguda per Déu, cadascú ha de decidir on se
situa; de quina part està.
12. En tot cas se'ns fa saber de quina
part està Déu: “Veniu, beneïts del meu
Pare... perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure;
era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava
malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m...” (Mateu 25, 31ss).
PREGUNTES per al diàleg.
1. No solament les persones es
divideixen en “pobres” i “riques”; també els països. Com valorem i assumim el
fet de pertànyer a “països rics”?
2. Les Benaurances són
“benaurances”. Les heu utilitzat alguna vegada per imposar-les o exhibir-les
com si fossin “manaments”?
3. En la 2ª Lectura es contraposa “ser
fills de Déu” i “ser del món”. ¿Com experimenteu aquesta
contraposició en “el món actual”? Què s’entén, aquí, per “mon”?
