(1er.
diumenge de durant l’any.)
→
VOCABULARI. (> Índex
general).
Baixat del cel. Baptisme. Baptisme. Preparació al (You-Tube. Diapositives). Batejar. Cel. Colom. Expectació. Fill de Déu. Fill de l’home. Joan. Poderós.
→ Del Vocabulari de la Bíblia Catalana Interconfessional: Baptisme. Jordà.
→ Veure també RELECTURES. Baptisme del Senyor. B
1ª LECTURA. (Isaïes 55,1-11).
Això diu el Senyor:
«Oh tots els assedegats, veniu a l’aigua,
veniu els qui no teniu diners,
compreu i mengeu,
compreu llet i vi sense diners,
sense pagar res.
Per què perdeu els diners
comprant un pa que no alimenta,
i malgasteu els vostres guanys
en menjars que no satisfan?
Escolteu bé, i tastareu cosa bona,
i us delectareu assaborint el bo i millor.
Estigueu atents,
veniu a mi, i us saciareu de vida.
Pactaré amb vosaltres una aliança eterna,
els favors irrevocables promesos a David.
Vaig fer-lo testimoni davant els pobles,
sobirà i legislador de nacions.
Cridaràs una nació que tu no coneixies,
i aquesta nació, sense conèixer-te,
vindrà corrents, buscant el Senyor, el teu Déu,
el Sant d’Israel, que t’ha honorat.
Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar,
invoqueu-lo ara que és a prop.
Que els injustos abandonin els seus camins,
i els homes malèfics, els seus propòsits;
que es converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells,
que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar.
Perquè els meus pensaments no són els vostres,
i els vostres camins no són els meus,
diu l’oracle del Senyor.
Els meus camins i els meus pensaments
estan per damunt dels vostres
tant com la distància del cel a la terra.
Així com la pluja i la neu cauen del cel
i no hi tornen, sinó que amaren la terra,
la fecunden i la fan germinar,
fins que dóna el gra per a la sembra i el pa per a menjar,
així serà la paraula que surt dels meus llavis:
no tornarà infecunda,
sense haver fet el que jo volia
i haver complert la missió que jo li havia confiat.»
2ª LECTURA (1ª Carta de Joan 5,1-9).
Estimats,
tothom qui creu que Jesús és el Messies
ha nascut de Déu,
i no hi ha ningú que estimi el pare
sense estimar els fills que han nascut d’ell.
Si estimem Déu i complim els seus manaments,
no hi ha dubte que estimem els fills de Déu,
ja que estimar Déu
vol dir guardar els seus manaments.
I aquests manaments no són feixucs,
perquè cada fill de Déu és un vencedor del món.
La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món.
Qui venç el món,
sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu?
Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió
per l’aigua i per la sang;
no per l’aigua solament,
sinó per l’aigua i per la sang,
i l’Esperit en dóna testimoni,
ja que l’Esperit és la veritat.
Perquè són tres els qui donen testimoni:
l’Esperit, l’aigua i la sang, i tots tres concorden.
El testimoniatge dels homes,
tot i que nosaltres l’acceptem,
no es pot comparar amb el de Déu.
Doncs bé, el testimoni que donen aquests tres
és el de Déu a favor del seu Fill.
EVANGELI. (Marc 1,7-11).
En aquell temps, Joan predicava així:
«Després de mi ve
el qui és més poderós que jo,
tan poderós que no sóc digne
ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat.
Jo us he batejat només amb aigua;
ell us batejarà amb l’Esperit Sant.»
Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea,
i Joan el batejà en el Jordà.
A l’instant, quan sortia de l’aigua,
veié que el cel s’esquinçava
i que l’Esperit, com un colom,
baixava cap a ell,
i es va sentir una veu des del cel:
«Ets el meu Fill, el meu estimat,
en tu m’he complagut.»
B. LLENGUATGE.
1. Amb la festa del Baptisme de Jesús s’acaba el “cicle de Nadal”. Tot i que Jesús va ser batejat de gran, aquesta festa forma part encara de les festes de Nadal, perquè originàriament el Relat del Baptisme centrava la festa oriental de l’Epifania (“Manifestació”). Quan l’Epifania va passar a Occident, s’hi va introduir l’evangeli del Relat dels Mags, i el del Baptisme de Jesús va ser desplaçat al diumenge següent, que és avui.
2. En l’Evangeli de Marc, el baptisme de Jesús està narrat amb el mínim de paraules, formant part de la Introducció. Aquesta Introducció ens presenta Jesús d’una manera austera i sòbria, però molt significativa. Hi destaca la relació, per contrast, amb Joan Baptista. Aquest contrast l’expressa el mateix Joan quan diu: “Després de mi, ve el qui és més poderós que jo”...
3. En relació a Joan, Jesús és “més poderós”. No es tracta d’un poder que el porti a dominar els altres, sinó d’una força que connecta amb la força creadora de Déu; una força per crear l’Home; una força humanitzadora.
Joan també “és poderós” com a col·laborador en l’obra de Déu, però, comparat amb Jesús, Jesús és més poderós”.
4. Aquesta diferència marca també la diferència entre la missió de Joan (“batejar només amb aigua”: un bateig superficial) i la missió de Jesús (“Ell us batejarà amb Esperit Sant”).
L’Esperit Sant és la força mateixa de Déu quan es manifesta creador.
5. En el Baptisme de Jesús, la cosa més característica no és allò que rep de Joan (un baptisme d’aigua) sinó allò que rep directament de Déu (L’Esperit Sant).
Jesús rep el baptisme d’aigua per solidaritat amb tots els
homes, també amb els pecadors. A
través d’aquest baptisme, Jesús connecta amb tota la humanitat que l’ha
precedit. Marc no ha sentit la necessitat de posar cap relat d’infantesa
per explicar com Jesús és fill de l’Home.
Li basta dir que va ser batejat per Joan.
Però Jesús, a més del Baptisme de Joan,
rep un altre baptisme, el qual
posa de manifest la qualitat de la seva humanitat: “A l’instant, quan sortia de l’aigua, veié que
el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a
ell, i es va sentir una veu des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat,
en tu m’he complagut”.
El cel s’esquinçava...
6. És una expressió forta i escandalosa. No diu que el cel s’obria; allò que s’obre es pot tornar tancar. El cel s’esquinçava; allò que s’esquinça no es torna a tancar ni es pot refer.
En l’imaginari popular, Déu habita al cel. Entre Déu i nosaltres hi ha la volta del cel que separa el nostre món del món de Déu. Doncs, això s’ha acabat. El cel s’ha esquinçat i desapareix la divisió entre l’àmbit de Déu i el nostre.
El cel s’ha esquinçat i la vida-força de Déu (l’Esperit Sant) davalla sobre un home. Des d’ara, aquest home ja no serà només fill de l’home sinó també fill de Déu.
Com un colom...
7. Els coloms són ocells, perquè volen “pel cel”; però són ocells domèstics: viuen als colomars de les nostres cases. Volen pels cels però conviuen amb nosaltres.
L’Esperit Sant “baixava” ocasionalment per inspirar un profeta o per “enfortir” algú a l’hora de complir una missió especial. En canvi, en el cas de Jesús hi fa estada plena i permanent.
No es tracta d’un “privilegi”. Al contrari: Jesús rep l’Esperit Sant com a membre de la Humanitat. I la seva missió és “batejar amb Esperit Sant”. És a dir: oferir-lo a tothom qui l’accepti (Joan 1,16). Així, és tota la Humanitat la receptora de la Vida de Déu.
8. “Batejar amb Esperit Sant” és batejar per dintre. “Batejar” significa banyar, rentar,... Quan ens banyem, ens rentem superficialment. En canvi, amb l’Esperit som rentats “per dintre”. Vol dir que l’Esperit treu de nosaltres allò que no és autènticament humà. El llenguatge està pres de l’acció del foc per obtenir l’or o la plata. Posada la ganga al gresol, el foc fon el metall, i aquest se separa de la ganga, i queda pur i net. Per això, tant en l’Evangeli de Mateu com en el de Lluc, es diu de Jesús que “batejarà en Esperit Sant i en foc” (Mateu 3,11).
C. MISSATGE.
9. Esquinçat el cel, res no impedeix la comunicació directa entre Déu i la Humanitat en la persona de Jesús, i dels qui participen de la seva Vida.
La missió de Joan, (i dels profetes i de les diferents religions) “que preparava els camins del Senyor” es va acabant. Ara comença la missió de Jesús per a aquells que l’acullin. S’inaugura el Regne de Déu. És el missatge central dels Evangèlics Sinòptics.
D: RESPOSTA.
10. La resposta que se’ns demana a cada un de nosaltres és passar de ser deixebles de Joan (o “fidels” d’una Religió) a ser “germans” de Jesús. El mateix Joan ens diu que ell no ha de substituir “el qui ha de venir”.
La referència a “deslligar la corretja del calçat” no s’ha d’entendre com una expressió de humilitat. Té un significat molt més profund, i important. (Vegeu el que vaig escriure en la Resposta corresponent al tercer diumenge d’Advent).
Quan un home casat moria sense fills, el familiar més “adequat” s’havia de casar amb la viuda (o tenir-hi relacions) per donar descendència al difunt. Així el primer fill que naixés havia de ser considerat “fill del marit difunt”. Si l’home “indicat” per donar descendència al difunt no complia o hi renunciava, algú altre l’havia de substituir. El “ritu de substitució” era deslligar la corretja de les sandàlies del qui era substituït.
Joan reconeix i diu clarament que ell no ha de substituir Jesús, perquè Jesús és l’únic que pot ser (tot i haver estat “condemnat i mort”. I precisament per això!) el “Nou Espòs” en la Nova Aliança de Déu amb la Humanitat.
11. Joan era sacerdot, fill del sacerdot Zacaries. Els sacerdots es dedicaven al Temple, als ritus de purificació, a predicar la conversió, a defensar els “interessos” de Déu,... Resumint: es dedicaven a la Religió.
Jesús no és sacerdot (La Carta als Hebreus dirà que Jesús és sacerdot, però d’una altra classe. Hebreus 7,11ss), ni es dedica al Temple ni a la Religió. Ple de l’Esperit de Déu creador, es dedica a portar la CREACIÓ DE L’HOME a la seva plenitud , fent-lo “fill” de Déu.
12. És cert que a la majoria de nosaltres el missatge de Jesús ens ha arribat en forma de religió. Més encara: expressant-se inicialment amb el llenguatge de la Religió Jueva, el primers cristians, expulsats de les sinagogues, van haver d’anar creant una Nova Religió. El seu era un “món religiós”, i en un “món religiós” tot pren forma religiosa.
Però el Missatge de Jesús, en si mateix, va més enllà de la forma religiosa en què ha estat formulat. La Religió ha estat el vehicle, però el missatge desborda el vehicle.
13. La profunda crisi actual de les religions estructurades potser sigui un signe positiu. “Després de mi ve el qui és més poderós que jo...”. De fet, segurament no és casualitat que la “crisi religiosa” hagi aparegut precisament en l’àmbit del Cristianisme. Entre nosaltres sol ser freqüent avui dia lamentar-se de “manca de sacerdots” i de la “manca de joves a l’Església”. Potser aquestes mancances siguin un signe de que “ja s’ha complert el temps, i el Regne de Déu és a prop” (Marc 1,15).
14. Esquinçat el cel, els sacerdots intermediaris ja no són necessaris. Jesús no va instituir sacerdots sinó apòstols.
I els joves?... Ells pertanyen a una societat que ja ha anat més enllà de les Religions Estructurades. A ells el missatge de Crist els pot arribar amb un altre llenguatge, sense prendre la forma de Religió, o almenys, sense identificar-se amb les Religions tradicionals. Per tant, no el viuran a la nostra manera; ells trobaran (i estan trobant) la seva manera de rebre i beneficiar-se de la Bona Nova que el missatge de Jesús els fa arribar també a ells.
15. És important que la nostra “fidelitat a la pròpia Religió” no es converteixi en un obstacle per a ells, com la “fidelitat” dels fariseus a la Religió de Moisès va esdevenir, de fet, un obstacle per als primers deixebles de Jesús.
Avui dia ja són molts els qui diferencien entre “Religió estructurada” i “Espiritualitat (o sentiment religiós)”. Està naixent un nou llenguatge que pot ser molt interessant per a entendre els nous temps.
E. PREGUNTES per al diàleg.
1. En cada societat concreta, si hi ha religió, aquesta sempre comença en forma de “religió precristiana”. En quin moment us trobeu del pas de la “Religió de Joan” a “l’Evangeli de Jesús”?
2. Què opineu dels baptismes en general que els capellans fem en el marc de les parròquies: estan més en la línia del Baptisme de Joan o del Baptisme de Jesús? Dit d’una altra manera: ¿Són, en general, sobretot “ritus religiosos” o “celebracions de la comunió amb Déu-Pare i amb els germans”?
3. Quines diferències veieu entre “Religió” i “Espiritualitat”?
