Aquest any 2020, coincidint la festa de la Presentació de Jesús al temple amb un diumenge, la preferència correspon a la festa del 2 de febrer. Amb tot podeu anar també als Apunts corresponents al 4rt. diumenge de l'any A.
Presentació de Jesús al temple (2 de febrer).
1ª Lectura. Malaquies 3, 14
Això diu el Senyor:
Jo envio el meu
missatger
perquè prepari el camí davant meu,
i tot seguit el Senyor que vosaltres
busqueu ,
l'àngel de l'aliança
que desitgeu,
entrarà al seu temple.
Ja ve, diu el Senyor de l'univers.
Ja ve, diu el Senyor de l'univers.
¿Qui resistirà el dia de la seva arribada?
¿Qui es mantindrà dret quan ell
aparegui?
Perquè serà com el foc del fonedor
i com el sabó de fer bugada:
s'asseurà a fondre
i a depurar la plata,
purificarà els descendents de Leví,
els refinarà com la plata i l'or.
Des d'aleshores oferiran al Senyor
una oblació digna,
i les oblacions de
Judà i de Jerusalem
seran agradables al Senyor com ho eren
abans,
com en els temps antics.
2ª
Lectura. Hebreus 2, 14-18
Els fills d'una família són d'una mateixa sang.
Per això Jesús s'ha emparentat amb
nosaltres
per poder
destituir amb la seva mort el diable,
que tenia el domini de la mort,
i així fer-nos lliures,
ja que, sotmesos com estàvem al temor
de la mort,
érem esclaus tota la vida.
Noteu que ell no ha vingut per ajudar els àngels,
Noteu que ell no ha vingut per ajudar els àngels,
sinó els descendents d'Abraham.
Per això calia que es fes en tot
Per això calia que es fes en tot
semblant als germans,
i així pogués ser un gran sacerdot
compassiu i acreditat davant Déu
per expiar els pecats del poble.
Perquè,
Perquè,
després que ell mateix
ha passat la prova del sofriment,
pot confortar els altres que són
provats.
EVANGELI. (Lluc 2,22-40).
Passats els dies que manava la Llei de Moisès
referent a la purificació,
els pares de Jesús el portaren a Jerusalem
per presentar-lo al Senyor,
complint el que prescriu la Llei,
que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor.
També havien d’oferir en sacrifici
«un parell de tórtores o dos colomins»,
com diu la Llei del Senyor.
Hi havia llavors a Jerusalem
un home que es deia Simeó.
Era un home just i pietós,
que esperava l’hora en què Israel seria consolat,
i tenia en ell l’Esperit Sant.
En una revelació,
l’Esperit Sant li havia promès
que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor.
Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit Sant,
i quan els pares entraven amb el nen Jesús,
per complir en ell el que era costum segons la Llei,
Simeó el prengué en braços
i beneí Déu dient:
«Ara, Senyor,
deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau,
com li havíeu promès.
Els meus ulls han vist el Salvador
que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles;
llum que es reveli a les nacions,
glòria d’Israel, el vostre poble.»
El seu pare i la seva mare estaven meravellats
d’això que es deia d’ell.
Simeó va beneir-los
Simeó va beneir-los
i digué a Maria, la seva mare:
«Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel
i molts d’altres s’alcin;
serà una senyera combatuda,
i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima;
així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts.»
Hi havia també una profetessa,
Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser.
Era d’edat molt avançada:
havia viscut set anys amb el seu marit,
però havia quedat vídua fins aleshores,
als vuitanta-quatre anys.
Mai no es movia del temple,
dedicada nit i dia al culte de Déu
amb dejunis i oracions.
Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora,
donava gràcies a Déu
i parlava del nen a tots els qui esperaven
el temps en què Jerusalem seria redimida.
I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor,
se’n tornaren a Galilea,
al seu poble de Natzaret.
El noi creixia i es feia fort,
era entenimentat
i Déu li havia donat el seu favor.
B.
LLENGUATGE.
Nota.
Aquest evangeli també es llegeix en la Festa de la Sda. Família de l'any B. Allà hi podeu trobar més Apunts.
Aquest evangeli també es llegeix en la Festa de la Sda. Família de l'any B. Allà hi podeu trobar més Apunts.
1. Aquest relat, exclusiu de l'Evangeli de Lluc i molt elaborat,
ens presenta dos nous personatges que no tornaran a aparèixer en tot
l'Evangeli. Dos personatges ancians que marquen l'acompliment de la
missió del poble elegit (Israel) de mantenir la esperança en l'arribada
de l'Home madur, i preparar el seu acolliment. Són Simeó, un home
i Anna, una dona, perquè la seva representativitat sigui completa. Els
dos −amb la seva presència en el Temple− fan una clara inclusió
amb els dos personatges amb què comença l'Evangeli de Lluc: Zacaries i Elisabet
(Lluc
1,5), també ancians, i pares del Precursor. Aquesta inclusió
posa tots els passatges inclosos dintre el marc de la Llei.
2. De Simeó, no es diu pas explícitament que sigui sacerdot del
Temple, però es suggereix quan acull Josep i Maria que porten el seu fill
perquè sigui presentat a Déu, tal com manava la Llei del Senyor.
Però en aquest cas, Simeó no va al temple per complir amb la seva feina
sacerdotal sinó que hi va impulsat per l'Esperit Sant. I no ofereix a
Déu el nen que li presenten Josep i Maria sinó que el rep (pren en
braços) com un do de Déu als homes. En certa manera s'inverteixen els
papers: no és el sacerdot qui ofereix el nen a Déu sinó que és Déu qui
ofereix el nen a la Humanitat. Aquesta acull el “nen” a través del vell
Simeó. Per això Simeó beneeix Déu pel do rebut, i beneeix els
pares a través dels quals ens arriba.
3. I no solament això. Rebut el do de Déu, el Temple i els
sacerdots han acabat la seva missió, que era precisament preparar aquest
acolliment: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com
li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per
presentar-lo a tots els pobles.» L'arribada de Jesús completa la missió
per a la qual havia estat elegit el poble d'Israel. Temple i sacerdots
desapareixen. El poble elegit queda incorporat, amb honor, a TOTS ELS
POBLES, ara també il·luminats.
4. Sorprèn la insistència del relat sobre el compliment de
la Llei. Com a jueu, Jesús neix sota la Llei; però, com a home, ha
nascut de l'Esperit (com Adam. Gènesi
2,7), i va més enllà de la Llei, perquè la Llei és incapaç de portar
l'Home a la seva plenitud.
5. Aquesta insuficiència de la Llei queda visualitzada en
la vida-història d'Anna, que per això és anomenada profetessa.
Tot i haver estat casada durant set anys, ha viscut la major part de la
seva vida com a viuda. Anna és una al·legoria del poble elegit
que, durant els anys de desert, va fer l'experiència de la protecció de Déu
("els anys de matrimoni"). Arribat a la Terra Promesa, el Temple no
ha estat capaç de representar la presència protectora de Déu. Tot i que "Anna"
no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i
oracions, viu com a viuda. (L'evangeli de Joan dirà això
mateix amb un altre llenguatge: a les noces de Canà "no tenen
vi". Joan
2:3). La dona viuda era, en la mentalitat jueva, l'expressió de
la infecunditat, de la debilitat, de la inseguretat i, fins i tot, del
menyspreu. "Fins als 84 anys". 84 és el resultat de multiplicar 12 X
7. Dotze és la xifra d'Israel (per allò de les 12 tribus). Set és
el número que indica la totalitat d'una acció o activitat (Els set dies de la
Creació).
Aquesta trista situació d’Anna canvia de sobte: ... donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.
Aquesta trista situació d’Anna canvia de sobte: ... donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.
6. Però aquest "nen" no serà alegria per a tothom. En la
Humanitat, no tothom accepta el pas de la Llei a l'Esperit. Al
contrari: Amb l'excusa de la Llei, els poderosos intenten matar
l'Esperit que ens fa lliures. Simeó és lúcid, i anuncia que "aquest
nen" serà una senyera; i una senyera combatuda. En el fons,
només hi ha dues classes d'éssers humans: els que estan a favor de la
Humanitat ajudant-la a construir-se en llibertat, i els qui estan contra
la llibertat de la Humanitat fent servir com excusa les exigències de la
Llei. Simeó anuncia la sentència que els sacerdots i mestres de la Llei
dictaran contra Jesús: "Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta
Llei, aquest home ha de morir" (Joan
19:7).
L'Home és la senyera. La humanització és l'espasa que traspassa la Humanitat (aquí personificada en Maria) aclarint els "pensaments amagats" que hi ha al cor de molts.
L'Home és la senyera. La humanització és l'espasa que traspassa la Humanitat (aquí personificada en Maria) aclarint els "pensaments amagats" que hi ha al cor de molts.
C. MISSATGE.
Tots naixem sota la Llei, sigui la que sigui. També tots
som cridats a anar més enllà de la Llei, sigui la que sigui. La Llei
ha de ser com un mestre que ens prepara per a la Maduresa, on ja no és
necessària la Llei. Però a la Maduresa només s'hi arriba per l'Esperit,
que ens mou a fer Humanitat. I cada un de nosaltres ha de decidir si l'acull o
s'hi tanca.
D. RESPOSTA.
En l'Església,
la vinculació entre Religió i Imperi, ja als inicis del segle IV, va provocar
la primacia del Poder. El resultat ha estat fatal: l'Església ha reproduït
els mateixos vicis en què havien caigut els “regnes d’aquest món”.
El Concili Vaticà II va reconèixer la necessitat de conversió.
L'Esperit porta a la comunió; i la comunió es concreta en comunitats, reunides en el nom de Jesús (de l'Home).
Enmig d'una societat pretesament laica, però que ha sacralitzat les relacions de Poder, l'Església, prèviament convertida i recuperant el missatge alliberador de l’Evangeli, ha de ser testimoni visible de la possibilitat i de la bonesa de les relacions de Comunió entre els Humans i amb tots els vivents.
Les Comunitats cristianes tenim avui un gran repte: des de la pròpia conversió i amb la humilitat que imposa el nostre passat pecador, denunciar la inhumanitat inherent a qualsevol forma de domini d’uns sobre d’altres.
El Concili Vaticà II va reconèixer la necessitat de conversió.
L'Esperit porta a la comunió; i la comunió es concreta en comunitats, reunides en el nom de Jesús (de l'Home).
Enmig d'una societat pretesament laica, però que ha sacralitzat les relacions de Poder, l'Església, prèviament convertida i recuperant el missatge alliberador de l’Evangeli, ha de ser testimoni visible de la possibilitat i de la bonesa de les relacions de Comunió entre els Humans i amb tots els vivents.
Les Comunitats cristianes tenim avui un gran repte: des de la pròpia conversió i amb la humilitat que imposa el nostre passat pecador, denunciar la inhumanitat inherent a qualsevol forma de domini d’uns sobre d’altres.
PREGUNTES per al
diàleg.
1. ¿Quins canvis caldria fer en les nostres vides i en la societat
perquè la "senyera" (el criteri de valoració) no fos ni la Llei
ni el Diner, sinó l'Home?
2. ¿Permeteu, a nivell personal i comunitari, que "l'espasa"
que discerneix els pensaments amagats us penetri l'ànima?
3. ¿La missa és per a vosaltres una trobada amb el Temple
(i el sacerdot) o una trobada de germanor per celebrar, viure i
difondre relacions de comunió?
VOCABULARI. (> Índex
general).
Anna (84 anys).Simeó (Senyera).
Esperit
Sant.
Jerusalem. Llei. Messies. Messies, El
(des del Glossari). Moisès. Profetessa. Temple.
(Del Vocabulari
de la BCI (Bíblia Catalana Interconfessional): Llei
de Moisès. Messies. Profetessa. Temple.
