8 de desembre. La Puríssima.
(Cicles
A, B i C).
Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració. Per tant, la data
que hi apareix, posada automàticament pel Sistema, no correspon a la de la festa sinó de 8
dies abans.
VOCABULARI. (> Índex
general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en el qual té el
significat exposat).
Àngel. Compliment. David. Elisabet. Esperit Sant. Estèril. Fill (de Déu). Gabriel. Galilea. Jesús. Josep. Maria. Natzaret. Rei.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional): Àngel. Galilea.
Podeu veure també -Entrevistes amb Fid’ho. La Puríssima.
-Relectures. Festa
de la Puríssima.
1ª LECTURA. (Gènesi 3, 9-15.20).
Després
que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre,
el
Senyor-Déu el cridà i li digué:
«On
ets?»
Ell
li respongué:
«He
sentit que us passejàveu pel jardí i,
com
que vaig nu,
he
tingut por i m’he amagat.»
Li
digué el Senyor-Déu:
«Qui
t’ha fet saber que anaves nu?
És
que has menjat del fruit de l’arbre
que
jo t’havia prohibit de menjar?»
L’home
li digué:
«La
dona que m’heu donat
m’ha
ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat.»
El
Senyor-Déu digué a la dona:
«Per
què ho has fet, això?»
Ella
li respongué:
«És
que la serp m’ha enganyat.»
El
Senyor-Déu digué a la serp:
«Ja
que has fet això,
seràs
la més maleïda de totes les bèsties
i
de tots els animals feréstecs.
T’arrossegaràs
sobre el ventre
i
menjaràs pols tota la vida.
Faré
que sigueu enemics tu i la dona,
i
el teu llinatge i el d’ella.
Ell
t’atacarà al cap,
i
tu l’atacaràs al taló.»
L’home
donà a la seva esposa el nom d’Eva,
perquè
ella ha estat la mare de tots els qui viuen.
2ª LECTURA (Carta als Efesis
1, 3-6.11-12).
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist,
que ens ha beneït en Crist
amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel;
ens elegí en ell abans de crear el món,
perquè fóssim sants,
irreprensibles als seus ulls.
Per amor
ens destinà a ser fills seus per Jesucrist,
segons la seva benèvola decisió,
que dóna lloança a la grandesa dels favors
que ens ha concedit en el seu Estimat.
En ell hem rebut la nostra part en l’herència.
Ens hi havia destinat el designi
d’aquell qui tot ho duu a terme
d’acord amb la decisió de la seva voluntat.
Volia que fóssim lloança de la seva grandesa,
nosaltres que des del principi
tenim posada en Crist la nostra esperança.
EVANGELI. (Lluc 1, 26-38).
En aquell temps,
Déu envià l’àngel Gabriel
a un poble de la Galilea anomenat Natzaret,
per dur un missatge a una noia,
promesa amb un descendent de David,
que es deia Josep,
i el nom de la noia era Maria.
L’àngel entrà a casa d’ella i li digué:
«Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.»
Ella es torbà en sentir aquestes paraules
i pensava per què la saludava així.
Però l’àngel li digué:
«No tinguis por, Maria;
Déu t’ha concedit el seu favor.
Tindràs un fill
i li posaràs el nom de Jesús.
Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.
El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare,
serà rei del poble d’Israel per sempre,
i el seu regnat no tindrà fi.»
Maria preguntà a l’àngel:
«Com pot ser això, si jo no tinc marit?»
L’àngel li respongué:
«L’Esperit Sant vindrà sobre teu,
i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra;
per això el fruit sant que naixerà
l’anomenaran Fill de Déu.
També la teva parenta, Elisabet,
ha concebut un fill a la seva edat;
ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes,
perquè a Déu res no li és impossible.»
Maria va respondre:
«Sóc l’esclava del Senyor:
que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.
= = = = = = = = = = =
Nota.
Per a la celebració d’aquesta festa hi ha 2 APUNTS:
- el primer té en compte sobretot el Text de l’evangeli llegit.
- El segon té en compte sobretot el
significat de la Festa en si mateixa.
Aquest evangeli (i el comentari que faig
sobre el text) també es llegeix el 4rt.
diumenge d’Advent de l’Any B.
B.
LLENGUATGE.
1. Sobre el TEXT de l’evangeli.
1. L’evangeli d’avui està escrit seguint el model dels “relats d’aparició”, freqüents en el
llenguatge bíblic. Aquí la “aparició” està protagonitzada per l’àngel
“Gabriel”. El nom de l’àngel ja ens
indica que l’objectiu de l’aparició serà fer conèixer els “projectes de Déu sobre la Humanitat”.
Recordem que, en la Bíblia, el nom fa
la cosa. Encara que els estudiosos no estan del tot d’acord en el significat
exacte de “Gabriel”, la seva aparició sempre serveix per fer conèixer
a unes persones elegides la
col·laboració que s’espera d’elles en la realització del Projecte-Home,
de Déu.
2. En aquesta ocasió, l’aparició
de Gabriel serveix també per posar en estreta relació dos relats semblants
però ben diferenciats: L’aparició a
Zacaries, per al naixement de Joan Baptista (Lluc 1,8ss), i l’aparició a Maria, per al naixement de Jesús (Lluc 1,26ss).
Es tracta de dos infantaments paral·lels, però no del tot.
El segon comença “al sisè mes”
del primer. Aquest “detall” és important en la diferenciació dels dos.
L’expressió “sisè més” porta a
la memòria el Relat de la Creació en
el qual, al “sisè dia” és creat l’Home a imatge i semblança de Déu” (Gènesi 1,
27). Amb aquest “detall” l’Evangeli de Lluc ens suggereix que, abans
de Jesús, encara no existia realment l’Home-imatge-de-Déu,
sinó només el pre-Home o “Precursor”.
A Zacaries se li anuncia el naixement del “precursor” més immediat.
Al “sisè mes” d’aquesta gestació, s’anuncia el naixement de l’Home, ja plenament imatge de Déu, i, per tant, fill
de Déu.
3. Però hi ha altres diferències entre els dos infantaments. Suggereixo llegir els dos
relats en paral·lel per descobrir-hi aquests “contrastos” directament. (Lluc
1,5ss i Lluc
1,26ss).
4. En el relat que avui hem llegit, Maria té un “problema”: ella
està casada amb un jove important, descendent
del rei David, que pot donar-li un fill que seria “fill de Josep”,
o, fins i tot, “fill de David”, ja que els fills continuaven el rang del
pare. Però l’àngel li parla d’un fill que serà “fill de l’Altíssim”.
És clar: Maria no coneix “cap home”
que pugui fer-la mare d’un fill així. Com pot fer-ho, doncs?
5. La resposta de l’àngel és clara i precisa: el “fill” naixerà per obra de l’Esperit Sant. Per tant,
per aquest costat, cap problema. I Maria mostra la seva total disponibilitat: “Jo sóc l’esclava del Senyor: que es
compleixin en mi les teves paraules”.
6. La resposta que l’àngel ha donat a Maria és extremadament
significativa. Només un altre “home” (en
el mític Relat bíblic) havia nascut
directament “per obra de l’Esperit de Déu”:
Adam. (Notem que “Adam” significa “Home”). Recordem com ho diu el llibre
del Gènesi: “El Senyor-Déu va modelar
l'home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè (esperit) de vida, i l’home
es convertí en un ésser viu” (Gènesi 2,7).
7. L’Esperit alenat
sobre un “ninot de fang” va fer-ne un ésser
vivent. El mateix Esperit alenat
sobre una noia pletòrica de vida i generosa, fa del “fill que naixerà” un fill
de l’Altíssim .
Maria representa la Humanitat jove, plena de capacitat per
esdevenir mare, i ja capaç de rebre en plenitud l’Esperit de Déu”. Per això
el seu fill serà fill de l’Altíssim,
coronament de l’obra de Déu. En Maria i en el fill que d’ella naixerà, el Projecte
inicial de Déu (crear l’Home a imatge i
semblança seva) comença a
fer-se visiblement real.
8. Tota la “Història
anterior” ara és entesa com a preparació.
Tota la “història següent” serà entesa com a continuació.
Jesús
esdevé, en el llenguatge bíblic, centre de la Història i “primogènit”
de la “Humanitat adulta” (Lluc 2,6).
9. Aquesta “connexió directa amb Déu” no empetiteix pas la
“humanitat” de Jesús. Jesús és cent per cent home (Fill de l’Home) i cent per cent Déu
(Fill de Déu).
10. En aquest relat, com tantes altres vegades, es fa servir un llenguatge tret de la natura per
a comunicar un missatge sobrenatural;
o millor: un missatge que porta la natura més enllà d’ella mateixa.
Dissortadament molta gent es queda en el “llenguatge natural”,
convertint en “virtut” (la virginitat) allò que és “llenguatge”. Passa com quan amb el dit s’assenyalen les estrelles,
i algú es queda mirant el dit.
11. El relat fa servir la virginitat
biològica com a llenguatge per
expressar la plenitud de Jesús. Però
massa sovint ens hem quedat només en la virginitat biològica, això sí:
convertida en “virtut”.
El resultat és una interpretació sospitosa. Considerar “virtut” la virginitat
biològica comporta, d’alguna manera, considerar la sexualitat com una cosa “menys pura”. Això contradiu els Evangelis segons
els quals no hi ha coses impures. Només
el cor humà pot generar impuresa quan
té intencions injustes (Mateu
15,11).
12. Cal reconèixer que, a pesar del missatge evangèlic, ha entrat
sovint en el sentiment religiós de molts cristians un cert dualisme, sempre condemnat
com a doctrina però mai superat
com a mentalitat.
13. Dualisme és veure
l’Home com el resultat de dos components contraris: un cos material, corruptible, dolent; i una ànima espiritual, incorruptible,
bona. En aquest supòsit, la virtut consistiria en alliberar l’ànima
espiritual de les tendències pecaminoses del cos.
14. El Dualisme, com a filosofia, és un intent d’explicar l’existència
del Mal en el món. Però és un camí equivocat i perillós:
- Equivocat, perquè deforma la realitat de l’ésser humà. No
som el resultat de dos components
contraris com dues meitats enfrontades. Som cent per cent corporals, però amb un cos capaç de
rebre la força de l’Esperit i així esdevenir, també, cent per cent espirituals. “Cos” i “Esperit” no
s’oposen, com no s’oposen l’aire (material) i la música que poden
generar les seves vibracions. La música és “espiritual”.
- Perillós: perquè, si entenem el cos com la causa del Mal,
no reeixirem mai a vèncer el Mal, perquè som corporals.
El Mal només és conseqüència de la nostra resposta egoista a la
presència dels altres. En canvi, el cos és bo en si mateix, com tot
allò creat (Gènesi
1,31).
15. En si mateixes, ni la sexualitat és dolenta ni la virginitat és bona.
Tant l’una com l’altra seran bones si
expressen una actitud generosa; i seran dolentes si expressen una actitud injusta: relacions de
domini, de superioritat, d’indiferència, de menyspreu, d’utilització de
l’altre,...
16. També cal dir que la “virginitat”
de Maria no disminueix la figura de Josep. En la mentalitat de
l’època, el “baró” representava la força
fecundant. En el relat evangèlic no s’ignora ni es nega aquesta força fecundant; però s’afirma que el “Projecte de Déu sobre l’Home” precedeix
i va més enllà de la capacitat natural dels humans, com es pot comprovar en la
“parenta Elizabet” que ja està al sisè mes, ella que era
tinguda per estèril (Lluc
1,37).
C.
MISSATGE.
17. Quan els Evangelis ens parlen de Maria no fan “biologia” sinó “bona notícia”. L’anunci de l’àngel a Maria és per a tota la Humanitat. Amb el llenguatge
de la virginitat de Maria se’ns diuen dues coses importants:
-la seva disponibilitat a col·laborar en la gestació de la Nova
Humanitat,
-l’acolliment de la força de l’Esperit per aconseguir-ho.
18. Gestar una Nova
Humanitat és el desig més profund d’una infinitat de persones. Però, per experiència sabem que
nosaltres sols no ens en sortiríem. Ho demostra la història dels diferents Humanismes salvadors que han existit,
els quals han acabat produint més injustícies de les que pretenien
corregir. La mateixa història humana de l’Església està plena d’aquestes contradiccions.
Però no estem sols, sinó que comptem amb el designi d’Aquell per al qual
res
no és impossible (Lluc 1,37).
D:
RESPOSTA.
19. Encara que, com Maria, tots podem dir: Jo no conec l’home que pugui engendrar una Nova Humanitat justa,
solidària i feliç, també podem dir: Que es compleixin en mi les teves paraules.
En Maria no és una resposta de passivitat; al contrari: Maria se’n va de
pressa a ajudar Elisabet en la gestació
del Precursor (Lluc 1,39).
En
el llenguatge bíblic “paraula”
significa força, energia, alè, esperit creatiu. “Al principi existia la Paraula...” (Joan
1,1). “Que es compleixin en mi les teves paraules” significa
prestar-se a ser col·laboradors de Déu en el seu “Projecte Home”
20. Per això, pretendre “celebrar
el Nadal” sense prendre la nostra responsabilitat en la gestació de la Nova Humanitat, seria
fer trampa. I així com Maria i Josep van exercir el protagonisme que els
corresponia en el naixement de Jesús (Mateu 1,20), també
nosaltres, membres de la Humanitat, hem de prendre el
protagonisme que ens correspon en el naixement
continuat de l’Home Nou.
21. Igualment, venerar la virginitat de Maria i pretendre fer néixer la Nova Humanitat confiant en el Poder (polític, religiós, econòmic, social,...) seria no haver entès res de res de la pròpia Història i del Missatge evangèlic.
= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =
2. Sobre la FESTA de la Puríssima.
Una bona
notícia
amb un llenguatge
(esdevingut) inadequat.
1. Hi va haver un temps en què la Natura era entesa com a
manifestació de l’acció de Déu, i per això servia de base al llenguatge religiós.
Però a partir del moment en què ens acostem a la Natura amb
un llenguatge científic, canvia la
seva capacitat per expressar la dimensió religiosa de l’ésser humà.
El llenguatge científic posa “separació”
entre l’Home-coneixedor i la Natura-coneguda. És un llenguatge objectiu,
material, comprovable i amb tendència a ser exacte. Es
podran posar “exemples” trets de la natura, però de manera diferent a com s’ha fet en la mentalitat mítica. En la
cultura “científica” actual, la natura queda força al marge de la dimensió religiosa.
Cal trobar una nova manera d’entendre la estretíssima connexió entre “Natura” i
“Transcendència”.
2. El significat religiós
de Maria dintre el missatge bíblic està expressat amb un llenguatge tret
de la Natura: de la biologia i de la genètica populars. Però avui la biologia
i la genètica s’han convertit en ciències.
Continuar usant-les com fins ara seria
un greu error, que, a més, ens privaria de conèixer allò que realment ens vol
comunicar el missatge bíblic.
3. Abans es deia que tots els éssers humans naixem amb el “pecat
original”: una espècie de “taca” o “màcula” que tots tindríem pel simple fet de
ser descendents d’Adam i Eva. Adam i Eva van “pecar” i per això els
seus descendents seríem “pecadors”. En aquest context, Maria, per un “privilegi
especial”, no estaria afectada per aquesta “taca” o “màcula”. Seria, per tant,
“La Sense taca” o “La Immaculada”
o “La Puríssima”.
4. Aquest llenguatge (“pecat
original”, “immaculada”) avui dia resulta totalment inadequat perquè no transmet cap significat; i
quan ens empenyem a fer-lo significatiu, solem caure en autèntiques aberracions.
I no obstant, el missatge bíblic és extremadament significatiu.
A). El “pecat original”.
6. En la manera d’entendre avui la realitat humana, parlar de
“pecat” sense haver-hi cap classe de responsabilitat personal és incomprensible
i inacceptable. I, en tot cas, no és pas allò que ens vol dir la Bíblia amb un llenguatge mític de gran profunditat.
7. El missatge bíblic neix d’una observació i interpretació
profundes de la realitat humana. Quin és el gran drama dels Humans? Sens dubte, les relacions de domini d’uns sobre d’altres.
I no es tracta de la injustícia d’uns pocs sinó d’una tendència
inicial general a tenir actituds de
domini quan es presenta l’ocasió. Ho veiem tant en els grans i
cruels dictadors com entre germans. Fins i tot en la parella o en la família,
que són àmbits de comunió, solen
donar-s’hi relacions de domini
explícites o camuflades.
Qualsevol excusa serveix per pretendre ser “déus” per sobre dels altres. Per això el famós Primer Manament, que afirma amb tanta força l’absoluta unicitat de Déu, és més favorable
a l’ésser humà del que podria semblar a primera vista (Èxode 20,1ss).
8. Aquesta tendència a ser “déus”
està expressada ja als inicis de la Bíblia, amb un llenguatge mític d’un gran realisme. Podeu llegir-ho als capítols
segon i tercer del Gènesi. Déu ha
creat l’Home (Adam i Eva) a imatge seva i li ha preparat un
meravellós jardí per habitar i cuidar. Al jardí hi ha de tot perquè hi pugui gaudir de la vida.
Al centre hi ha dos arbres mítics: l’Arbre
de la Vida i l’Arbre
de la decisió sobre el Bé i el Mal. Aquest últim, però, queda “reservat
a Déu” perquè el seu fruit és “verinós” per a l’Home. Per això se
l’adverteix que, si en menja, morirà. No es tracta pas d’un càstig sinó de la
conseqüència directa de menjar un fruit
(decidir el Bé i el Mal) que l’Home, d’entrada, no pot digerir sense que causi mort.
(Gènesi 2,15ss).
9. Però l’Home cedeix a la temptació de voler ser com déu i decidir sobre el Bé i el Mal (Gènesi 3,6ss). Per
això “menja” del fruit d’aquell arbre.
A partir del “Bé i del Mal” ja decidits
per l’Home, entra la Mort entre els Humans en forma de baralles, enveges,
guerres santes, sentències justes, Constitucions, revenges legítimes, neteges ètniques, efectes col·laterals...
Morts físiques, morts socials, morts psicològiques,...
Amb l’Home decidint sobre
el bé i el mal, el jardí es va convertint en presó i cementiri.
En l’expressió bíblica, l’Home va veure’s “llançat fora del jardí” (Paradís) i es va trobar al desert
(Gènesi 3,22ss).
10. Adam i Eva no són
dues persones individuals i concretes sinó la personificació de la Humanitat. “Adam” vol dir home; “Eva”
vol dir dona (mare, segons Gènesi 3,20).
Fins i tot entre ells s’establiran relacions de domini!!!
11. Tot ésser humà és cridat a ser semblant a Déu. Però naixem petits, molt petits, perquè Déu ha
volgut que els seus dons poguessin ser també mèrit nostre. “Néixer petits”
ens permet créixer des les nostres
decisions. Només així la nostra vida adquireix dignitat i podem ser a imatge de Déu. Ser “persones”
(“autors de nosaltres mateixos”), no “robots”.
12. Però néixer petits
ens fa sentit dèbils i insegurs; i aquí arriba la “temptació”. Ja de petits
sentim la temptació de buscar la
seguretat no pas confiant en els altres (els pares) sinó sobretot en nosaltres
mateixos.
Així ho experimenten els pares en relació als seus propis fills. Els pediatres
parlen de l’edat del “no” ja al
voltant dels dos anys. És el sorgiment del JO que entra en conflicte amb la
pacífica dependència inicial envers els pares. A l’adolescència sol haver-hi
una reedició d’aquesta rebel·lia, més
o menys important segons com s’hagi “solucionat” la primera.
13. Aquesta “rebel·lia” avui no pot ser anomenada “pecat”. És l’expressió
inicial d’un sentiment d’independència, bo en si mateix. Només quan aquesta
“independència” es va realitzant en confrontació amb els pares, i el
fill ja és capaç d’entendre i assumir el gran do de la filiació, aquesta
rebel·lia es torna ofensa. Només quan
el fill ha desenvolupat suficientment la vida rebuda dels pares, i ell, per comptes d’acollir-la amb amor i
agraïment, se’n serveix per rebel·lar-se contra els propis progenitors, el seu
desig de llibertat va prenent forma d’injustícia.
D’una manera semblant, “voler
ser com déus” no és cap “pecat”, donat que estem cridats a ser a imatge i semblança de Déu. El “pecat”
comença quan això es pretén aconseguir enfrontant-se al pla Déu:
buscar la seguretat imposant-se als altres a pesar de les conseqüències de mort que se’n puguin derivar. El pecat apareix quan elegim, com a motor de la nostra vida, la confrontació per comptes de la confiança; el domini per comptes de la col·laboració.
- B). Maria, figura de
la Humanitat.
14. Suposem que al vostre jardí
hi heu plantat un presseguer, i que, quan recolliu els fruits, us adoneu que tots
els préssecs estan corcats. Això, penseu, podria ser degut a dues
causes:
- que l’arbre és dolent perquè porta el corc dintre seu, que després apareix en els
fruits, o
- que, al lloc on està plantat, hi ha insectes que “piquen” els
préssecs encara verds, deixant-hi els ous de les futures larves.
15. Imagineu, però, que un bon dia trobeu un préssec que no
està corcat. Aquest fet seria extremadament significatiu ja que voldria dir
que l’arbre és bo, i que els corcs
no estan en l’arbre, sinó que arriben als fruits des de fora.
16. La Immaculada és la
mostra de que l’Arbre de la Humanitat és bo. El que podria semblar un “privilegi”
de Maria en realitat ens mostra l’excel·lència de l’Arbre. Si molts dels seus fruits són “corcats”, no és per culpa de l’Arbre sinó de causes
exteriors. Una bona notícia!
C.
MISSATGE.
D:
RESPOSTA.
18. És sorprenent que els Humans ens mantinguem tan vulnerables al
corc del “Poder”.
És sorprenent que els deixebles del Condemnat i Crucificat hàgim descuidat tan fàcilment els efectes
perversos de les relacions de domini.
És sorprenent que a les nostres esglésies es canti amb tanta “inoperant tranquil·litat” allò
que diu el Magníficat: “(El Senyor) derroca els poderosos del soli
i exalta els humils”.
19. No hi ha “dominants”
sense una certa connivència de molts dels dominats.
Per això és necessari i urgent dessacralitzar
el “Poder”, i sobretot el Poder religiós, i refusar les seves noves
i contínues sacralitzacions.
Un altre món millor ens
és possible, però no es farà tot sol. Ni podem confiar que ho facin els poderosos. Ben segur que els poderosos són capaços de “fer un altre
món”, d’una manera semblant a com els exèrcits
són capaços de “fer la pau”, però
només generant vençuts i mort.
20. És ben segur que els poderosos
trobaran la manera de sortir de la crisi actual. Tenen “Poder” per fer-ho. Però les solucions del Poder sempre passen per generar víctimes
i més víctimes.
La crisi econòmica actual és ben curiosa, ja que no ha vingut
perquè arribessin “temps de vaques
flaques” sinó perquè les “vaques grasses”
s’han tornat com un forat d’aigüera: necessiten engolir i engolir.
La nostra societat occidental, de per si, genera consumidors més que no pas persones. Per això, una bona resposta no ens demana tant “sortir de
la crisi” com “tornar a ser persones” renunciant i denunciant tota forma de Poder,
que sempre és despersonalitzador.
E. PREGUNTES per al diàleg.
1.
En la societat “precursora” de l’Home Nou, els barons ens hem distingir per
accions de domini i de poder. Ara en diem masclisme; i encara és molt present en l’Església.
- ¿Quines excuses es fan servir per legitimar-lo?
- ¿Què penseu fer per corregir-lo?
2.
Sovint es poden sentir polítics i altra gent que
parlen de la Constitució de la
mateixa manera com abans es parlava dels Dogmes. Què en penseu?
3. L’Evangeli de Lluc posa les paraules més desacralitzadores en relació als poderosos en boca d’una dona.
Això és ben comprensible si tenim en compte el paper que en la marxa de la
Història hi hem tingut dones i homes. ¿Què creieu que hauria de canviar en les
nostres esglésies per ser coherents amb l’Evangeli en aquest punt?
