A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Isaïes 40,1-5.9-11).
«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu.
«Parleu amorosament a Jerusalem;
crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud;
que ha estat perdonada la seva culpa:
ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats.»
Escolteu una veu que crida:
«Obriu en el desert una ruta al Senyor,
aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu.
S’alçaran les fondalades
i s’abaixaran les muntanyes i els turons,
la serralada es tornarà una plana,
el terreny escabrós serà una vall.
Llavors apareixerà la glòria del Senyor
i la veurà tothom alhora.
La boca del Senyor ho ha dit.»
Puja en una muntanya ben alta,
missatger que anuncies a Sió la bona nova!
Tu que portes bones noves a Jerusalem,
alça ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por!
Digues a les viles de Judà:
«Aquí teniu el vostre Déu!
El Senyor Déu arriba amb poder,
el seu braç domina tota cosa,
l’acompanya el fruit de la seva victòria,
el precedeixen els seus trofeus;
vetlla com un pastor pel ramat,
l’aplega amb el seu braç,
porta al pit els anyells,
acompanya les ovelles que crien.»
2ª LECTURA (2ª Carta de St. Pere 3,8-14).
Estimats,
una cosa hi ha que no heu de perdre mai de vista:
Per al Senyor tant és un dia com mil anys i mil anys com un dia.
No és que el Senyor difereixi el compliment de les promeses,
com ho suposen alguns;
és que el Senyor és pacient amb vosaltres,
perquè no vol que ningú es perdi,
sinó que tothom arribi a convertir-se.
Però el dia del Senyor vindrà;
arribarà inesperadament com un lladre.
Aquell dia el cel fugirà amb un estrèpit espantós,
els elements, abrandats, es desintegraran,
i la terra quedarà al descobert amb tot el que hi han fet.
Tenint present, doncs, que tot això es desintegrarà,
penseu com heu de viure,
amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar.
Espereu la vinguda del dia del Senyor,
i feu tot el possible perquè arribi aviat.
Aquell dia el cel, inflamat, es desfarà,
i els elements, abrandats, es fondran.
Però nosaltres, tal com ell ens ho ha promès,
esperem un cel i una terra nova,
on regnarà la justícia.
Per tant, estimats,
mentre espereu això,
mireu que ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles.
EVANGELI. (Marc 1,1-8).
Comença l’evangeli de
Jesús, el Messies, Fill de Déu.
En el profeta Isaïes hi ha escrit això:
«Jo envio davant teu el profeta missatger
perquè et prepari el camí.
Una veu crida en el desert:
Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.»
Complint això, Joan començà a batejar en el desert.
Predicava un baptisme de conversió,
Predicava un baptisme de conversió,
per obtenir el perdó dels pecats,
i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea,
amb tota la gent de Jerusalem,
confessaven els seus pecats
i es feien batejar per ell al riu Jordà.
El vestit de Joan era de pèl de camell,
es cobria amb una pell a la cintura
i s’alimentava de llagostes i mel boscana.
I predicava així:
«Després de mi ve el qui és més poderós que jo,
tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me
a deslligar-li la corretja del calçat.
Jo us he batejat només amb aigua;
ell us batejarà amb l’Esperit Sant.»
B. LLENGUATGE.
1. Llegim avui el començament de l’evangeli de Marc, que
serà l’evangeli “protagonista durant tot aquest ANY B.
És importat el títol que l’evangelista ha posat al seu escrit: “Evangeli de Jesús, Messies, fill de Déu”.
2. Evangeli de Jesús.
Notem, d’entrada, que no es tracta ni d’una “Vida de Jesús”, ni d’una “Història
de Jesús”, ni d’un recull de “Paraules i fets de Jesús”, ni d’una “Crònica
d’accions de Jesús”,...
El “fet Jesús” és considerat una “bona notícia” (eu-aggelion) per als possibles
“lectors”, o millor: “oients”. Cal tenir en compte que en aquell temps hi havia
molt pocs llibres, i per això la gran majoria de la gent no necessitava saber
llegir o escriure. Llegir i escriure eren feines de professionals.
Els evangelis eren uns escrits destinats a ser llegits per un lector i escoltats per la resta
d’assistents a la trobada de la comunitat (com encara fem avui dia, si bé ara
hi ha múltiples edicions, i la majoria de la gent els pot llegir directament).
3. Com que els llibres eren per ser escoltats, les tècniques per subratllar una idea o
ressaltar una acció no eren gràfiques
sinó sonores: per exemple, repetint
una paraula (pensem en les Benaurances) o repetint una expressió al
començament i al final d’un relat (allò que els entesos en diuen una “inclusió”).
4. En l’evangeli d’avui, al títol, surten les paraules “messies” i
“fill de Déu”, que tornaran a sortir al final quan Jesús estarà a la creu,
encara que amb una diferència molt important (Marc
15:32,39). “Messies” era la
paraula que polaritzava tota l’esperança de Poble elegit. Per als israelites, l’arribada
del Messies era la millor bona-notícia
que podien rebre. No obstant això, l’evangelista posa en boca dels
representants del poble, els grans
sacerdots, aquesta burlesca i tràgica expressió: “Messies? Que baixi de la creu, i creurem en Ell”. En canvi
el Centurió romà, pagà, quan veié la
manera com havia expirat, digué: És veritat: aquest home era Fill de Déu.
Així doncs, les paraules que Marc posa com a títol del seu Evangeli i
que repeteix al final en boca dels grans sacerdots i del centurió, constitueixen
una gran “inclusió” que ens vol fer
entendre el sentit profund de tota la narració.
Dit amb el nostre llenguatge, tot l’evangeli de Marc està posat
dintre la perspectiva de la resposta de
fe, positiva (Centurió) o negativa (Grans Sacerdots). Amb aquesta inclusió, Marc ens diu el mateix que
s’afirma explícitament al final de l’Evangeli de Joan: Allò que ha estat escrit aquí és perquè cregueu que Jesús és el
Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.(Joan
20, 30).
5. Després del títol, l’evangeli no comença parlant directament de
Jesús sinó de Joan Baptista, presentat com el Precursor de Jesús. El Baptista parla directament de Jesús com el qui ve darrera meu...
6. Per a preparar el Nadal la litúrgia ens presenta les figures de
Joan Baptista i de Maria, la mare de Jesús. Avui i diumenge que ve, segon i
tercer diumenges d’advent, la figura de Joan. El dia de la Puríssima i el quart
diumenge d’advent, la figura de Maria.
Tant en un cas com en l’altre convé que no ens quedem només en les
persones concretes. Aquestes figures, posades en els Evangelis, són un llenguatge per ajudar-nos a entendre
“el fet Jesús”.
A través d’aquestes figures, Jesús, Messies i Fill de Déu, ens és
presentat no com un personatge extraordinari, excepcional, per sobre del comú
dels humans, deslligat de la Humanitat, sinó com el fruit de la nostra
història, primogènit d’una
Humanitat que, en Ell, arriba a la seva Plenitud. Jesús és “fill de
la Humanitat” i “fill de Déu”.
Per això Jesús marca l’arribada de la plenitud dels temps.
7. L’evangeli de Marc no parla directament de Maria perquè no fa
servir “relats d’infància” per posar
de manifest els vincles profunds de Jesús amb la Humanitat precedent (com faran els altres dos evangelis sinòptics,
Mateu i Lluc). Per posar de manifest aquests vincles es servirà només de la
figura de Joan, el qual, complint el que ja havia enunciat el profeta Isaïes
700 anys abans, ens presenta Jesús com el centre
de tota la Història humana: fruit del
Passat i primogènit del Futur.
8. En el llenguatge de Marc, la “infantesa” de Jesús és precisament el “Poble” (Humanitat) d’on ell procedeix. La profecia d’Isaïes és quasi com si digués: Us ha estat donat un “fill”;
prepareu-vos per al seu infantament.
Signe de la preparació és el “baptisme
amb aigua”, com si la “mare-Humanitat” trenqués
aigües anunciant que “ha arribat el moment”.
9. Però la “maternitat de la Humanitat” no s’esgota en
l’infantament de Jesús. El mateix Joan ja ens anuncia que “el qui ha de venir” us batejarà amb Esperit Sant. I ja sabem
que l’Esperit Sant és la força (pro)creadora de Déu-Creador,
que, en Jesús, reconeixem com a Déu-Pare (Gènesi
2,7).
10. Marc ens presenta Joan Baptista, en la manera de vestir i de
menjar, com algú encastat en el “desert”,
del qual viu i on fa ressonar la
crida de Déu.
Per què al desert?
És la situació en la qual, més o menys conscientment, viu la Humanitat després
de fer-se indigna de viure al “jardí de
Déu” o paradís terrenal. El desert no és el punt de partida de la
humanitat sinó que és la conseqüència de la seva rivalitat envers Déu (“Sereu com déus”. Gènesi
3, 4ss). Els “profetes”, representats ara en Joan, inviten a convertir-se i
així poder tornar al “jardí original”
(“Entra al goig del teu Senyor”,
llegíem fa tres diumenges (Mateu
25,21).
Jesús serà portat per l’Esperit al desert. Aquí es manifestarà com a “més poderós que jo” perquè anirà vencent les temptacions que la Humanitat precedent no havia pogut encara
superar, i anirà fent present el “Regne de Déu” donant a tothom la possibilitat
d’entrar-hi.
C.
MISSATGE.
11. Situades en aquest segon diumenge d’advent, les Lectures
d’avui ens presenten el missatge propi de tot l’Advent, i que podríem resumir
en aquestes paraules: Obriu una ruta al
Senyor; aplaneu-li el camí.
D:
RESPOSTA.
12. Aquest any (2008) el missatge
de Nadal ens arriba en forma de crisi.
No es tracta de vèncer-la sinó d’assumir-la.
Segurament aquesta crisi
ens farà bé; ens farà adonar que el 80% de la humanitat viu en crisi crònica sense que sigui notícia. Però, per “bona” que pugui ser
aquesta crisi, en definitiva la pagaran
sobretot els més dèbils. Això és injust; i pot arribar a ser encara molt
injust.
Per pal·liar tanta injustícia cadascú ha de veure què pot fer.
Segurament és convenient “recuperar el desert”
desmuntant el fals jardí que
ens hem construït a costa de tants germans.
La vida en l’abundància no és justa si és a costa de la pobresa dels
altres. A nivell personal, familiar i de país, ens cal reconsiderar el nostre
estil de vida. És allò que fa 2700 anys ja predicava el profeta Isaïes, i que
hem llegit a la 1ª Lectura:
S’alçaran
les fondalades
i
s’abaixaran les muntanyes i els turons,
la
serralada es tornarà una plana,
el
terreny escabrós serà una vall.
E. PREGUNTES per al diàleg.
1. L’evangeli, en les paraules de Joan, ens parla d’un Jesús “més poderós que jo, tan poderós que no sóc
digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat”. Quina
diferència hi ha entre el “poder” de Jesús i el “poder” dels poderosos que coneixeu?
2. Quines diferències hi veieu entre el baptisme amb aigua,
de Joan, i el baptisme amb Esperit Sant, de Jesús? A quin dels dos
s’assemblen més els nostres batejos?
