NADAL (Missa del dia)
NOTES.
- Per al Nadal, el Missal ens ofereix tres misses:
la del dia (que comento aquí).
- L’evangeli d’avui es torna a llegir el diumenge 2on. de Nadal. A l’Any B, podeu trobar-hi més apunts. També podeu mirar els comentaris corresponents a RELECTURES i a TERTÚLIA.
- L’evangeli d’avui es torna a llegir el diumenge 2on. de Nadal. A l’Any B, podeu trobar-hi més apunts. També podeu mirar els comentaris corresponents a RELECTURES i a TERTÚLIA.
1ª LECTURA. (Isaïes 52,7-10).
Quin goig de sentir a les muntanyes
els passos del missatger que anuncia la pau
i porta la bona nova,
que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió:
«El teu Déu és rei.»
Escolta els crits dels teus sentinelles,
escolta quins esclats de goig:
veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió.
Danseu, ruïnes de Jerusalem,
alceu totes el crit d’alegria:
el Senyor ha consolat el seu poble,
ha redimit Jerusalem.
Als ulls de tots els pobles
el Senyor ha estès el seu braç sant,
i d’un cap a l’altre de la terra
veuran la salvació del nostre Déu.
2ª LECTURA (Hebreus 1,1-6).
En diverses ocasions i de moltes maneres,
Déu antigament havia parlat als pares
per boca dels profetes;
però ara, en aquests dies que són els darrers,
ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill,
que ell ha constituït hereu de tot,
per mitjà del qual ja havia creat el món.
Ell, que és resplendor de la glòria de Déu
i empremta del seu mateix ésser,
i que sosté l’univers amb el poder de la seva paraula,
acabada l’obra de purificació dels pecats
s’ha assegut a les altures,
a la dreta de la majestat divina,
i ocupa un lloc tant més superior als àngels
com més incomparable és el títol que posseeix en herència.
Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai:
«Ets el meu Fill, avui t’he engendrat»?
I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»?
Diu també quan presenta al món el seu primogènit:
«Que es prosternin davant d’ell tots els àngels de Déu.»
EVANGELI. (Joan 1,1-18).
(En blau allò que s’hi afegeix en la
versió llarga).
Al principi ja existia el qui és la Paraula.
La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu.
Era, doncs, amb Déu al principi.
Per ell tot ha vingut a l’existència,
i res del que ha vingut a existir
no hi ha vingut sense ell.
Tenia en ell la Vida,
i la Vida era la Llum dels homes.
La Llum resplendeix en la foscor,
però la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan.
Era un testimoni;
vingué a donar testimoni de la Llum,
perquè per ell tothom arribés a la fe.
Ell mateix no era la Llum;
venia només a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la Llum veritable,
la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món,
Era present al món,
al món que li deu l’existència,
però el món no l’ha reconegut.
Ha vingut a casa seva,
i els seus no l’han acollit.
Però a tots els qui l’han rebut,
als qui creuen en el seu nom,
els concedeix poder ser fills de Déu.
No són nascuts per descendència de sang,
ni per voler d’un pare o pel voler humà,
sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula es va fer home
i plantà entre nosaltres el seu tabernacle,
i hem contemplat la seva glòria,
que li pertoca com a Fill únic del Pare,
ple de gràcia i de veritat.
Donant testimoni d’ell, Joan cridava:
«És aquell de qui jo deia:
El qui ve després de mi m’ha passat davant,
perquè, abans que jo, ell ja existia.»
De l’abundància de la seva plenitud
tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia.
Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès,
però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.
Déu ningú no l’ha vist mai;
Déu Fill únic, que està en el si del Pare,
és qui l’ha revelat.
LLENGUATGE.
1. L’evangeli d’avui és una petita gran obra d’art. S’ha de llegir a poc a poc, assaborint-lo,
imaginant-lo, contemplant-lo.
Crec que és un bon encert de la Litúrgia que en aquesta missa del
dia de Nadal es llegeixi precisament aquest solemne pròleg de l’evangeli de Joan, tot i que no ens parla de l’Infant Jesús. Els evangelistes que ens
ofereixen relats d’infància, directament
tampoc ens volen parlar de “l’Infant Jesús” sinó més aviat de l’obra de déu, visualitzada en Jesús. Ells
ho fan amb un llenguatge directe, popular, tret de la vida de cada dia. Però,
per a una festa com la d’avui, ens
podem permetre el luxe d’assaborir un llenguatge profund, solemne, de gran
calat, còsmic.
Per això, més que comentar el significat de les diferents
paraules, m’ha semblat que podia ser útil presentar una versió explicativa i senzilla d’aquest
magnífic “himne a la història”.
Evidentment, de cap manera pot substituir la versió original; el que pretenc és
oferir una versió més entenedora a fi que després, tornant a la original, aquesta pugui ser més ben assaborida.
Cal reconèixer que aquesta versió
explicativa comporta una determinada “interpretació”,
la qual es pot considerar més o menys encertada. Serà bo que cadascú la
corregeixi o completi d’acord amb allò que ell sap i viu. Jo només pretenc
oferir una col·laboració. Accepteu la
bona voluntat i perdoneu-me la gosadia.
Al Món
tot comença amb un PROJECTE:
el PROJECTE
de Déu quan decideix
compartir, enllà d’Ell mateix, la seva Vida.
Tot allò que existeix forma part
d’aquest PROJECTE,
i, al marge d’ell, no existeix res de
res.
El PROJECTE inclou la VIDA.
La vida
creix i es perfecciona des de si
mateixa,
i avança fins a l’Home.
L’home,
per la seva intel·ligència,
pot adonar-se del PROJECTE que el fa
existir.
Així el PROJECTE esdevé la seva llum;
una llum
que l’allibera de tota foscor
perquè li mostra d’on ve i a què està
cridat.
En l’Home
el PROJECTE de Déu esdevé “compartit”:
Déu envià un home que es deia “Joan”:
és a dir: anomenat “Déu ofereix el seu favor”.
“Joan”
no era pas la llum plena;
només era per donar-ne testimoni.
Testimoniava la llum,
la qual ja estava en el PROJECTE
inicial
encara que la Creació no fos capaç de reconèixer-la;
però els humans sí que la podem
reconèixer,
i a tots aquells que l’acullen
els és concedit de poder ser fills
de Déu.
“Fills
de Déu” ho són no pas
pel propi creixement de la Vida,
ni per cap herència humana,
ni com a fruit d’una conquesta; no.
Ho són per un do de Déu.
I el PROJECTE s’ha fet carn,
i s’ha fet un de nosaltres: Jesús.
En l’Home-Jesús
hem pogut veure què significa
ser “fills de Déu”: fills en el
Fill.
En Ell ja podem contemplar
com en serà d’excel·lent
la plenitud
del PROJECTE.
Com testimoniava el mateix Joan,
allò que hem vist ara al final,
i que ja existia des del principi,
ens permet entendre tot allò passat,
com Moisès, i la Llei que va donar:
tot estava orientat cap aquesta PLENITUD
que ens arriba per Jesucrist.
Déu, no l’ha vist mai ningú;
però ara el podem contemplar, com a “Déu engendrat”,
en l’Home-Jesús.
I de la seva plenitud
tots nosaltres en rebem gratuïtament
vida i més vida,
fins a la Plenitud total.
MISSATGE.
Som fruit, dintre la Creació, d’un projecte de déu. En Jesucrist veiem que és un projecte
d’amor: la invitació a ser fills: fills en el Fill. De part de Déu,
Jesús ens fa visible el do;
de part nostra, Jesús és l’inici de la resposta
positiva; és el “primogènit”.
RESPOSTA.
La única resposta
coherent amb la bondat de Déu és acceptar-la, continuant en nosaltres la
resposta ja iniciada per
l’Home-Jesús.
PREGUNTES
per al diàleg.
1. Si formem part d’un projecte
de Déu, té sentit témer alguna classe de fracàs?
2. En Jesús podem contemplar el “primogènit” de la humanitat en plenitud. És legítim
parlar de Jesús com si fos “propietat dels Cristians”?
És a dir: des de Jesús, com ens cal “veure” les diferents Religions o Cultures?
