dimecres, 18 de desembre del 2013

NADAL.



NADAL  (Missa del dia)

NOTES.
- Sobre la “festa” de Nadal, podeu llegir els apunts del Nadal de l’Any B.
- Per al Nadal, el Missal ens ofereix tres misses:
la de la nit (del Gall),
la del dia (que comento aquí).
- L’evangeli d’avui es torna a llegir el diumenge 2on. de Nadal. A l’Any B, podeu trobar-hi més apunts. També podeu mirar els comentaris corresponents a RELECTURES i a TERTÚLIA.
1ª LECTURA.  (Isaïes 52,7-10).
Quin goig de sentir a les muntanyes
els passos del missatger que anuncia la pau
i porta la bona nova,
que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió:
«El teu Déu és rei.»

Escolta els crits dels teus sentinelles,
escolta quins esclats de goig:
veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió.

Danseu, ruïnes de Jerusalem,
alceu totes el crit d’alegria:
el Senyor ha consolat el seu poble,
ha redimit Jerusalem.
Als ulls de tots els pobles
el Senyor ha estès el seu braç sant,
i d’un cap a l’altre de la terra
veuran la salvació del nostre Déu.


2ª LECTURA (Hebreus 1,1-6).
En diverses ocasions i de moltes maneres,
Déu antigament havia parlat als pares
per boca dels profetes;
però ara, en aquests dies que són els darrers,
ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill,
que ell ha constituït hereu de tot,
per mitjà del qual ja havia creat el món.

Ell, que és resplendor de la glòria de Déu
i empremta del seu mateix ésser,
i que sosté l’univers amb el poder de la seva paraula,
acabada l’obra de purificació dels pecats
s’ha assegut a les altures,
a la dreta de la majestat divina,
i ocupa un lloc tant més superior als àngels
com més incomparable és el títol que posseeix en herència.
Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai:
«Ets el meu Fill, avui t’he engendrat»?
I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»?
Diu també quan presenta al món el seu primogènit:
«Que es prosternin davant d’ell tots els àngels de Déu.»


EVANGELI. (Joan 1,1-18).

(En blau allò que s’hi afegeix en la versió llarga).

Al principi ja existia el qui és la Paraula.
La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu.
Era, doncs, amb Déu al principi.

Per ell tot ha vingut a l’existència,
i res del que ha vingut a existir
no hi ha vingut sense ell.

Tenia en ell la Vida,
i la Vida era la Llum dels homes.
La Llum resplendeix en la foscor,
però la foscor no ha pogut ofegar-la.

Déu envià un home que es deia Joan.
Era un testimoni;
vingué a donar testimoni de la Llum,
perquè per ell tothom arribés a la fe.
Ell mateix no era la Llum;
venia només a donar-ne testimoni.

Existia el qui és la Llum veritable,
la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món,
al món que li deu l’existència,
però el món no l’ha reconegut.
Ha vingut a casa seva,
i els seus no l’han acollit.

Però a tots els qui l’han rebut,
als qui creuen en el seu nom,
els concedeix poder ser fills de Déu.
No són nascuts per descendència de sang,
ni per voler d’un pare o pel voler humà,
sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula es va fer home
i plantà entre nosaltres el seu tabernacle,
i hem contemplat la seva glòria,
que li pertoca com a Fill únic del Pare,
ple de gràcia i de veritat.

Donant testimoni d’ell, Joan cridava:
«És aquell de qui jo deia:
El qui ve després de mi m’ha passat davant,
perquè, abans que jo, ell ja existia.»
De l’abundància de la seva plenitud
tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia.
Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès,
però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.

Déu ningú no l’ha vist mai;
Déu Fill únic, que està en el si del Pare,
és qui l’ha revelat.

LLENGUATGE.




1. L’evangeli d’avui és una petita gran obra d’art. S’ha de llegir a poc a poc, assaborint-lo, imaginant-lo, contemplant-lo.
Crec que és un bon encert de la Litúrgia que en aquesta missa del dia de Nadal es llegeixi precisament aquest solemne pròleg de l’evangeli de Joan, tot i que no ens parla de l’Infant Jesús. Els evangelistes que ens ofereixen relats d’infància, directament tampoc ens volen parlar de “l’Infant Jesús” sinó més aviat de l’obra de déu, visualitzada en Jesús. Ells ho fan amb un llenguatge directe, popular, tret de la vida de cada dia. Però, per a una festa com la d’avui, ens podem permetre el luxe d’assaborir un llenguatge profund, solemne, de gran calat, còsmic.
Per això, més que comentar el significat de les diferents paraules, m’ha semblat que podia ser útil presentar una versió explicativa i senzilla d’aquest magnífic “himne a la història”.
Evidentment, de cap manera pot substituir la versió original; el que pretenc és oferir una versió més entenedora a fi que després, tornant a la original, aquesta pugui ser més ben assaborida.
Cal reconèixer que aquesta versió explicativa comporta una determinada “interpretació”, la qual es pot considerar més o menys encertada. Serà bo que cadascú la corregeixi o completi d’acord amb allò que ell sap i viu. Jo només pretenc oferir una col·laboració. Accepteu la bona voluntat i perdoneu-me la gosadia.


Al Món
tot comença amb un PROJECTE:
el PROJECTE de Déu quan decideix
compartir, enllà d’Ell mateix, la seva Vida.

Tot allò que existeix forma part d’aquest PROJECTE,
i, al marge d’ell, no existeix res de res.

El PROJECTE inclou la VIDA.
La vida
creix i es perfecciona des de si mateixa,
i avança fins a l’Home.

L’home,
per la seva intel·ligència,
pot adonar-se del PROJECTE que el fa existir.
Així el PROJECTE esdevé la seva llum;
una llum que l’allibera de tota foscor
perquè li mostra d’on ve i a què està cridat.

En l’Home
el PROJECTE de Déu esdevé “compartit”:
Déu envià un home que es deia “Joan”:
és a dir: anomenat “Déu ofereix el seu favor”.

“Joan” no era pas la llum plena;
només era per donar-ne testimoni.

Testimoniava la llum,
la qual ja estava en el PROJECTE inicial
encara que la Creació no fos capaç de reconèixer-la;
però els humans sí que la podem reconèixer,
i a tots aquells que l’acullen
els és concedit de poder ser fills de Déu.

“Fills de Déu” ho són no pas
pel propi creixement de la Vida,
ni per cap herència humana,
ni com a fruit d’una conquesta; no.
Ho són per un do de Déu.

I el PROJECTE s’ha fet carn,
i s’ha fet un de nosaltres: Jesús.

En l’Home-Jesús
hem pogut veure què significa
ser “fills de Déu”: fills en el Fill.
En Ell ja podem contemplar
com en serà d’excel·lent  
la plenitud del PROJECTE.

Com testimoniava el mateix Joan,
allò que hem vist ara al final,
i que ja existia des del principi,
ens permet entendre tot allò passat,
com Moisès, i la Llei que va donar:
tot estava orientat cap aquesta PLENITUD
que ens arriba per Jesucrist.

Déu, no l’ha vist mai ningú;
però ara el podem contemplar, com a “Déu engendrat”,
en l’Home-Jesús.

I de la seva plenitud
tots nosaltres en rebem gratuïtament
vida i més vida,
fins a la Plenitud total.

 
MISSATGE.
Som fruit, dintre la Creació, d’un projecte de déu. En Jesucrist veiem que és un projecte d’amor: la invitació a ser fills: fills en el Fill. De part de Déu, Jesús ens fa visible el do; de part nostra, Jesús és l’inici de la resposta positiva; és el “primogènit”.

RESPOSTA.
La única resposta coherent amb la bondat de Déu és acceptar-la, continuant en nosaltres la resposta ja iniciada per l’Home-Jesús.

PREGUNTES per al diàleg.

1. Si formem part d’un projecte de Déu, té sentit témer alguna classe de fracàs?

2. En Jesús podem contemplar el “primogènit” de la humanitat en plenitud. És legítim parlar de Jesús com si fos “propietat dels Cristians”? És a dir: des de Jesús, com ens cal “veure” les diferents Religions o Cultures?

diumenge, 15 de desembre del 2013

Diumenge 4 d'Advent. Any A.




1ª LECTURA.  (Isaïes 7,10-14).

En aquells dies, el Senyor digué a Acaz:
«Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós,
tan avall com vulguis,
a les profunditats del país dels morts,
o tan amunt com vulguis, dalt al cel.»
Acaz respongué: «No en vull demanar cap;
no vull temptar el Senyor.»
Llavors digué Isaïes:
«Escolteu, doncs, casa de David:
No en teniu prou de fer-vos pesats als homes
que fins us feu pesats al meu Déu?
Per això el Senyor mateix us donarà un senyal:
La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel.»


2ª LECTURA (Romans 1,1-7).

Pau, servent de Jesucrist,
cridat a ser apòstol,
destinat a anunciar la bona nova de Déu,
que ell ja havia promès pels seus profetes
en les escriptures santes.
Aquesta bona nova es refereix
al seu Fill Jesucrist, Senyor nostre,
el qual, pel seu llinatge humà, nasqué de David,
però per l’esperit que santifica
va ser constituït Fill poderós de Déu
des que va ressuscitar d’entre els morts.
Per ell he rebut el do de ser apòstol,
missioner del seu nom a gent de tots els pobles,
perquè siguin obedients a la fe.
Entre aquests hi sou vosaltres, que Jesucrist ha cridat.
Als cristians de Roma, estimats de Déu,
cridats a ser-li consagrats,
us desitjo la gràcia i la pau de Déu, Pare nostre,
i de Jesucrist, el Senyor.


EVANGELI. (Mateu 1,18-24).

Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera:
Maria, la seva mare, promesa amb Josep,
abans de viure junts es trobà que esperava un fill
per obra de l’Esperit Sant.
Josep, el seu espòs, que era un home bo,
no volent fer-ho saber públicament,
es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial.
Mentre ell hi pensava,
se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué:
«Josep, fill de David,
no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa.
És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant;
ha de tenir un fill
i li has de posar el nom de Jesús,
perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.»
Tot això va succeir perquè es complís
el que el Senyor havia anunciat pel profeta:
«La verge tindrà un fill,
i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres.
Josep es despertà i,
complint el que l’àngel del Senyor li havia manat,
la prengué a casa com a esposa.


LLENGUATGE.

1. Vingué al món...
L’evangeli que hem llegit és un relat extraordinàriament elaborat on cada paraula i expressió tenen un doble nivell de significat: un significat superficial, quasi biològic, però que és usat com a llenguatge d’un segon significat profund, de gran contingut.
En l’expressió “Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera”, les paraules “vingué al món”, usades per comptes de “va néixer”, tenen una doble intenció: afirmar la universalitat de Jesús, i posar en paral·lel el naixement de Jesús amb el “naixement” d’Adam (el primer home en el llenguatge simbòlico-religiós dels Jueus).

2. Aquest paral·lelisme Jesús - Adam ve reforçat per la referència a l’Esperit Sant. Jesús, com Adam, no neix per la força fecundadora d’un baró sinó per la força de l’Esperit. Recordem el segon relat de la Creació: “El Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra (“humus” > humà). Li va infondre l’alè (“esperit”) de vida, i l’home es convertí en un ésser viu” (Gènesi 2,7). És a dir: un “ninot de fang”, per l’esperit, passa a ser un “home vivent”.
Així doncs, el naixement de Jesús és explicat a partir del “naixement” d’Adam.
Però Jesús no és un “altre” Adam. Adam va “néixer” de la terra (“humus”), i per la força de l’Esperit va fer-se un ésser vivent i Humanitat. L'Esperit, sempre actuant, va portant la humanitat vers la plenitud, personificada en Jesús. Per Maria, Jesús és fill de la Humanitat ; per l’Esperit, Jesús (amb tota la Humanitat) és fill de Déu.

3. Per Josep, Jesús és fill d’Israel.
És important la figura de Josep, fill de David. L’Evangeli de Mateu comença amb la genealogia de Jesús per via de Josep; i, segons aquesta genealogia, Jesús és també cent per cent jueu.
Mateu vol ressaltar aquest punt perquè quedi clar que Déu és fidel al Poble Escollit. La universalitat de Jesús no exclou la singularitat d’Israel com a Poble Escollit. Al contrari: precisament l’elecció d’Israel tenia per finalitat preparar la plenitud de la Humanitat en Jesús. En Jesús queden acomplertes les promeses fetes a Israel. “Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta”.

4. No tinguis por de prendre Maria com esposa...
El relat insisteix en dos punts aparentment incoherents entre si:
- Josep és l’espòs de Maria, i Maria és la seva dona.
- Jesús neix de Maria, però no per la força fecundant de Josep.
Mateu no fa biologia, sinó que usa el llenguatge biològic per comunicar un missatge religiós i sorprenent.
Cal no interpretar malament aquest missatge. Josep veu que Maria “pertany” als plans de Déu. Com que era un home just, decideix retirar-se de la vida de Maria per no fer nosa. De cap manera no s’ha d’entendre això com si Josep pensés que Maria li havia fet el salt. En aquest cas, la justícia de la Llei jueva l’hauria obligat a denunciar la seva esposa. En canvi, des de l’inici del relat queda clar que Josep sap que Maria espera un fill per obra de l’Esperit Sant. No té “dubtes" sobre Maria sinó sobre la manera com ell ha de respectar Maria. La decisió que pren és generosa: decideix no ficar-se a on no el demanen.
Però resulta que sí que l’hi demanen. En aquesta història, també ell hi té una missió imprescindible com a espòs i com a pare. “ Tu li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble”. Jesús és cent per cent “humà” per via de Josep i de Maria; però l’evangelista vol comunicar-nos una bona notícia: Jesús, fill de l’Home, és també fill de Déu. I com a tal és també el “primogènit” de la nova Humanitat.

5. “Jesús” i “Emmanuel”.
Dos noms per posar de relleu tota la realitat d’aquest nen que ha de néixer:
- Jesús (= Josué), perquè salvarà el seu poble dels seus pecats.
- Emmanuel (“Déu amb nosaltres”), perquè en ell se’ns fa visible (la tendresa de) Déu. 
 
MISSATGE.
6. El relat d’avui no pretén donar-nos dades biogràfiques sobre unes persones particulars sinó descobrir-nos, a través de Jesús-Messies, la realitat més profunda de la Humanitat: nascuts de la Terra, anem creixent a través de les generacions fins a ser capaços de rebre la plenitud de l’Esperit que ens permet ser plenament humans participant de la Vida de Déu.
Per a participar de la vida de Déu, evidentment, no serveix la força fecundant de cap Poder humà. És Déu mateix qui “l’engendra” en nosaltres amb la força fecundant del seu Esperit (Amor).

7. No es tracta de biologia sinó de l'acció de Déu que ens permet donar a la nostra vida una nova dimensió. És com quan un bon músic “engendra” una simfonia excel·lent amb les vibracions sonores “generades” pels instruments pertinents. Un instrument, per perfecte que sigui, és incapaç per si sol d’engendrar cap melodia; però en mans d’un bon músic pot fer meravelles. 

RESPOSTA.
8. Seguir l’exemple de Josep. “Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, prengué Maria com a esposa”.
Cada un de nosaltres és invitat a “prendre la Humanitat com esposa”, i a posar totes les nostres capacitats al servei de la vida que ella constantment genera, fins a la plenitud de Déu (Efesis 3,19).
En cada un de nosaltres hi ha d’alguna manera la maternitat de Maria i la paternitat de Josep per continuar engendrant, amb la força de l’Esperit, aquella Humanitat plena segons els projectes de Déu.

PREGUNTES per al diàleg.

1. Superant una visió biològica, quin canvi representa, en les relacions humanes, la virginitat de Maria i de Josep? 

2. En aquest relat, Josep representa els vincles amb la tradició, i Maria la capacitat d’obertura al futur. Com viviu, en el vostre procés humà i espiritual, aquesta doble dimensió?

3. Penseu que el missatge de l’evangeli d’avui tindrà, o podrà tenir, alguna influència en la vostra manera de celebrar el Nadal d’aquest any? Quina?