Diumenge vinent, 29 de durant l'any C.

 

Diumenge 29 de durant l’any.

 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

 

→ VOCABULARI. 

Esperança.      Fe.      Fill de l’home.      Pregar.  

 

→ ÍNDEX ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”. 

 

→ ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”. 

 

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional). 

 

→ Veure també: Tertúlia en espiral →  Diumenge 29.C

 

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Èxode (Ex 17,8-13).

En aquells dies,

els amalequites anaren a Rafidim

per atacar el poble d’Israel.

Moisès digué a Josuè:

«Recluta homes de guerra

i demà al matí surt a combatre contra els amalequites.

Jo m’estaré dret dalt el turó

amb la vara de Déu a la mà.»

Josuè complí les ordres de Moisès

i començà la batalla contra els amalequites.

Moisès, Aaron i Hur pujaren dalt el turó.

Mentre Moisès mantenia les mans alçades,

guanyava Israel,

però quan abaixava les mans per reposar,

guanyaven els amalequites.

A la fi les mans ja li pesaven massa

per poder mantenir-les alçades.

Llavors li acostaren una pedra, s’hi assegué,

i Aaron i Hur, un a cada banda,

li aguantaven les mans.

Així pogué mantenir les mans immòbils

fins a la posta del sol,

i Josuè derrotà els amalequites

i abaté els seus homes amb l’espasa. 

 

2ª LECTURA (2ª de Timoteu 3,14-4,2).

Estimat,

persevera en la doctrina que has après

i has acceptat amb tota confiança,

recordant qui són els qui te l’han ensenyada;

des de menut coneixes les sagrades Escriptures

que tenen el poder de donar-te la saviesa

que duu a la salvació a través de la fe en Jesucrist.

Tota l’Escriptura és inspirada per Déu

i és útil per ensenyar, convèncer, corregir

i educar en el bé,

perquè l’home de Déu sigui madur,

sempre a punt per a tota obra bona.

Davant de Déu i de Jesucrist,

que ha de judicar els vius i els morts,

i pensant en la seva manifestació i en el seu Regne,

t’adverteixo formalment

que proclamis la paraula de l’evangeli:

insisteix en tot moment,

tant si és oportú com si no ho és,

mira de convèncer la gent,

reprèn, anima’ls, esperant amb tota paciència,

com un mestre que sap ensenyar. 

 

EVANGELI. (Lluc 18,1-8).

En aquell temps,

Jesús deia als deixebles aquesta paràbola,

per ensenyar que hem de pregar sempre,

sense perdre mai l’esperança:

«En una ciutat hi havia un jutge

que desconeixia tot temor de Déu

i tota consideració als homes.

A la mateixa ciutat hi havia una viuda

que l’anava a trobar sovint i li deia:

“Feu-me justícia

contra aquest home que pledeja contra mi.”

El jutge durant molts dies no li’n feia cas,

però a la fi pensà:

“A mi no em diu res el temor de Déu

ni la consideració als homes,

però aquesta viuda és tan pesada

que li hauré de fer justícia;

si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més”.»

 

I el Senyor digué:

«Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes.

¿I vosaltres creieu que Déu,

ni que esperi pacientment,

no farà justícia als seus elegits

que li reclamen de nit i de dia?

Us asseguro que els farà justícia molt aviat.

Però quan el Fill de l’home vindrà,

creieu que trobarà fe a la terra?»

 

B. LLENGUATGE.

 

1. ...quan el Fill de l’home vindrà...

Però quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?

Segurament aquest final tan sorprenent del relat que hem llegit avui ens doni la clau de la seva interpretació.

 

2. Tots els Evangelis ens presenten la crucifixió-mort de Jesús com un gran “espectacle”.
En el seu significat superficial, l’espectacle és denigrant; però en el seu significat profund, aquest “espectacle” constitueix la manifestació esclatant de l’home plenament realitzat (el fill de l’home).
 
No era quan feia “miracles” o quan predicava o quan es passejava per sobre les aigües... que Jesús feia visible l’home, sinó quan va “exhibir” la seva  vida que es dóna.

És precisament a la Creu on la fe ens permet “veure” Jesús com a imatge de Déu. Perquè Déu és vida que es dóna i el veiem reflectit en tots aquells que viuen donant la seva vida. I aquesta és la fe que ens salva, si la practiquem.

 

3. Lluc dedica una llarga secció del seu Evangeli al camí de Jesús cap a Jerusalem (del capítol 9:51 al 19:44). És un “camí” interior que usa “l’Anada a Jerusalem” com a llenguatge.
En aquest relat, Lluc posa en boca de Jesús l’advertiment que aquest “camí” ja està arribant al "terme". Un terme absolutament sorprenent: la plena manifestació de l’home en el crucificat (vida que es dóna).

Però Lluc sap que quan arribi aquesta esplendorosa manifestació de l’home, ningú no s’ho “creurà”.
El Relat de la Passió deixarà ben clar que els humans no hem “entès” res del significat de “l’espectacle”.

Per això se’ns oferiran tres exemples ben significatius: dos homes i el Grup de les dones.

Els dos homes encarnen els dos extrems de la societat i, per tant, d’alguna manera, ens inclouen a tots, provisionalment: 

- El 1er. és un dels dos “companys” crucificats amb Jesús. “Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne” (Lluc 23,42).

 

- El 2on. és el Centurió romà, que, al Calvari, representa l’autoritat imperial.
“Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia: Realment, aquest home era innocent” (Lluc 23,47).
Els Evangelis de Mateu i Marc són encara més expeditius fent dir al centurió: “És veritat: aquest home era fill de Déu” (Mateu 27:54 i Marc 15,39).

 

- El Grup de les dones.
“Les dones que l'havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s'ho (Lluc 23,49).
A partir d’aquí, elles ocupen el lloc del Grup dels Dotze fins que aquets “descobreixin” també que el Crucificat és el Ressuscitat gràcies al testimoni de les dones.

4. Ara comprenem el significat de la sorprenent paràbola en què Jesús posa de relleu la “justícia” que imparteix el jutge injust. “Pregar sempre sense perdre l’esperança”. És la pregària permanent (viure en situació de pregària), allò que ens permet entendre el significat dels esdeveniments, incloses les injustícies. 

La paràbola evoca la “justícia” obrada pel jutge injust en la “condemna” que va rebre Jesús (en la condemna de l’Home).
La falsa “justícia” de la sentència humana posarà de manifest, per contrast, la justícia de Déu.
“Que sàpiga de cert tot el poble d'Israel que Déu ha constituït Senyor i Messies aquest Jesús que vosaltres vau crucificar” (Actes 2,36).

Déu fa justícia fins i tot a través de jutges “injustos”, perquè la manera de “fer justícia” de Déu és molt diferent de la dels homes.
Aquests fan “justícia” condemnant i fent víctimes.
Déu fa justícia cridant a conversió el condemnant i exalçant la víctima (Resurrecció).

 

NOTA.

El desenvolupament de l’Any litúrgic pateix un important desajustament en relació al desenvolupament de l’obra de jesús en els Evangelis.

En els Evangelis, sobretot els tres Sinòptics, l’obra de jesús té la forma d’un “camí” que porta a Jerusalem, i té la seva màxima “expressió” en el Calvari. La Pasqua és l’esclat final.

En canvi en l’Any litúrgic, la “Pasqua” és celebrada abans del “camí”; i aquest, per comptes de portar a la Pasqua, porta al “Final dels temps”. Això fa que els “relats del camí”, dintre una perspectiva canviada, siguin difícils d’interpretar correctament.

Sortosament, amb la festa de Crist Rei de l’Any C (en què estem), això queda parcialment corregit ja que el Missal proposa com a evangeli d’aquest dia precisament el relat de la crucifixió (Lluc 23,35-43). 

 

C. MISSATGE.

5. La justícia de Déu no falta mai, però passa per camins que només la fe (“pregar sempre sense perdre l’esperança”) sap descobrir, i es realitza fins i tot a través de jutges cruels i de sentències injustes. 

 

D: RESPOSTA.

Els seguidors de Jesús, sabent que som deixebles d’un condemnat per la justícia humana, però rehabilitat per la justícia de Déu, no ens sentim mai "tractats injustament", perquè la justícia de Déu desacredita tota pretesa justícia humana.
Així, doncs: fora plets i reivindicacions per part nostra, ni complex de víctimes (1ª Corintis 6:1ss).

 

 E. PREGUNTES per al diàleg. 

1. Què en penseu de la dita popular: “Massa bo, fa ser burro”? 

2. L’expressió de l’evangeli “Pregar sempre, sense perdre mai l’esperança” es pot entendre de diferents maneres.
Com l’enteneu, vosaltres?
Quin significat doneu a “pregar sempre”?
Quin significat doneu a “sense perdre l’esperança”?