Diumenge vinent, 28è. de durant l'any C.

  

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

 

→ VOCABULARI.

Fe.    Leprosos.    Salvar-se. 

 

→ ÍNDEX ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”.

  

→ ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”. 

 

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional). Galilea.    Impuresa.  Jerusalem.      Lepra.      Sacerdots.      Samaria.       Samaritans. 

 

→ Mapes. Mapa 7.Entre Galilea i Samaria. 

 

 

→ Veure també: Tertúlia en espiral →  Diumenge 28.C

  

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Segon llibre dels Reis 5,14-17).

En aquells dies,

Naaman de Síria baixà al Jordà i s’hi banyà set vegades,

com li havia dit Eliseu, l’home de Déu.

La pell se li tornà com la d’una criatura

i quedà pur de lepra.

Llavors se’n tornà amb tot el seu seguici

cap a l’home de Déu,

entrà a casa d’ell i, dret al seu davant, li digué:

«Ara sé ben bé que, fora d’Israel,

no hi ha cap altre Déu enlloc més de la terra.

Per favor, accepta un present del teu servidor.»

Eliseu li digué:

«No acceptaré res.

T’ho juro per la vida del Senyor,

davant del qual estic sempre, a punt per servir-lo.»

Naaman insistia que admetés el present,

però Eliseu s’hi negà.

Llavors Naaman digué:

«¿Permets que el teu servidor

carregui dues mules de terra d’aquest país?

És que d’ara endavant el teu servidor

no oferirà cap holocaust ni cap altra víctima a altres déus,

sinó només al Senyor.»

 

 

2ª LECTURA (2ª de Timoteu 2,8-13).

Estimat,

pensa que Jesucrist, del llinatge de David,

ha ressuscitat d’entre els morts.

Aquesta és la bona nova que jo predico,

i per això he de sofrir fins trobar-me empresonat

com si fos un malfactor.

Però les presons no poden encadenar la paraula de Déu.

Jo ho suporto tot per amor dels elegits,

perquè ells també aconsegueixin la salvació

i la glòria eterna que Déu ens dóna en Jesucrist.

Això que diem és ben cert:

Si morim amb ell, també viurem amb ell;

si som constants en les proves,

també regnarem amb ell;

si el neguem,

ell també ens negarà;

però, com que no pot negar-se ell mateix,

ell continua fidel si nosaltres no li som fidels. 

 

EVANGELI. (Lluc 17,11-19).

Un dia, Jesús, tot anant a Jerusalem,

passava entre Samaria i Galilea.

Al moment que entrava en un poblet

li sortiren deu leprosos,

que s’aturaren un tros lluny i cridaren:

«Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!»
 

En veure’ls Jesús els digué:

«Aneu a presentar-vos als sacerdots.»

Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra.
 

Un d’ells, quan s’adonà que estava bo,

tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits,

es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra

i li donava gràcies.

Era un samarità.

Jesús digué: «No eren deu els qui han estat purificats?

On són els altres nou?

Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?»

Llavors li digué:

«Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat.»

 

B. LLENGUATGE.

 

1. ... cap a Jerusalem per entre Samaria i Galilea...

Això és impossible. Passant entre Samaria i Galilea no es va a Jerusalem sinó al riu Jordà per l’est, i a la Mediterrània per l'oest. Jerusalem queda al sud. És com si algú digués que va a Barcelona passant entre Espanya i França.

Algun comentarista ha deduït d’això que Lluc no coneixia gaire bé la geografia de Palestina. No obstant, amb tot el que portem llegit del Tercer Evangeli (estem al capítol 17 d’un total de 24), Lluc ens ha demostrat, i de sobres, que és un gran coneixedor de la realitat jueva.

 

2. I també ens ha demostrat que és un escriptor extraordinari que domina tan bé l’art de la narració que és capaç de moure’s constantment en un doble nivell: un nivell anecdòtic, superficial, exterior... i un nivell profund, íntim, transformador.
Evidentment, allò que ens vol comunicar està en el nivell profund.
En canvi, el nivell superficial sovint té només la funció de reclam. Per això normalment és sorprenent i, fins i tot, contradictori, a fi d’obligar el lector a no quedar-se en la simple anècdota sinó “buscar-hi” el missatge profund que conté.

 

3. En el relat d’avui, la incongruència d’anar a Jerusalem passant per entre Samaria i Galilea indica que hem de buscar-hi un significat més profund.

Aquest sentit profund apareix clarament quan se’ns parla de la gent amb qui es troba Jesús: 10 leprosos que surten a trobar-lo quan entrava en un poblet. ¿Un poblet entre Samaria i Galilea? Doncs sí: tot un “poble” format pels leprosos, els quals, declarats impurs per la Religió, no podien viure al seus respectius pobles.

Lluc imagina un “espai” entre Samaria i Galilea on han de viure els marginats o exclosos d’un poble i de l’altre. A pesar de pertànyer a dos pobles enemics (Samaria i Galilea eren enemics), els marginats o exclosos coincideixen en una “terra de ningú”, i formen un “poble” entre Samaria i Galilea”.

El camí de Jesús cap a “Jerusalem” (com a capital sagrada del Messies, i “causa principal” de la marginació dels declarats impurs) “passa” precisament per l’espai on estan “els marginats”. D’aquesta manera se’ns indica clarament que el camí de Jesús cap a “Jerusalem” es fa en funció dels marginats. No és un itinerari geogràfic sinó humanístic. Va a “Jerusalem” per denunciar i corregir allò que és la principal causa de marginació: la religió oficial, amb les seves lleis sobre qui és pur i qui és impur.

 

4. “Aneu a trobar els sacerdots...” (!)

És ben estrany això que diu Jesús als leprosos. El nivell superficial del relat continua essent contradictori. Els sacerdots no curaven; però ells tenien la facultat de declarar una persona “pura” o “impura”. Eren ells qui havien declarat “impurs” als leprosos. Els leprosos no podien anar a trobar els sacerdots si abans no s’havien curat, i en el relat no s’hi diu pas que Jesús els hagi “curat”.

 

Però, “mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra”.
Com s’han curat? Hom diria que allò que els ha curat ha estat el fet de posar-se en camí. No han estat curats per Jesús; ell només els ha dit que es posessin en camí cap als sacerdots, contravenint així la norma religiosa de viure apartats de tothom.

 

5. Però aquí el relat fa un gir insospitat: es desentén dels que “van a trobar els sacerdots” i ens fa fixar en el samarità que, en adonar-se que està curat, torna cap a Jesús.

Hom diria que s’ha parlat dels 10, només per donar relleu a aquesta trobada de Jesús amb el Samarità. Jesús mateix ho fa notar: “No eren deu els qui han estat purificats? On són els altres nou? Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?”.

 

6. Els Samaritans creuen en la mateixa religió que els Jueus, (amb algunes variants) però són considerats per ells “heretges” i “impurs”. El samarità curat no podia esperar dels sacerdots res més que la declaració de que continuava totalment impur. És la religió jueva en si mateixa que el condemna. No podia esperar dels seus representants cap “declaració de puresa ritual”.

 

7. Aquesta manca de confiança en la religió li permet descobrir el significat de la presència de Jesús. I torna, i lloa Déu amb gran entusiasme, i es postra als peus de Jesús perquè sap reconèixer la novetat que Ell representa. Amb tot, Jesús no el vol prosternat als seus peus. “Aixeca’t i vés-te’n, li diu. La teva fe t’ha salvat”.
No es tracta de “substituir” la subjecció a la Religió oficial per la subjecció a Jesús. La presència de Jesús no és abassegadora sinó alliberadora.

 

C. MISSATGE.

8. El missatge ve donat per les paraules de Jesús al samarità: “Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat”.
La presència de Jesús marca el final de la religió-control, amb les seves lleis sobre qui és pur o impur.

“Vés-te’n”. A on ha d’anar? Això ho ha de decidir ell mateix ja que es tracta d’una persona adulta salvada (alliberada) per la seva fe.

 

 

D: RESPOSTA.

9. Una vegada vaig sentir una dona que deia: “Jo abans era religiosa i practicant. Però vaig tenir una crisi de fe, i ho vaig deixar tot. Ara, sense religió, visc més bé”.

 

L’experiència d’aquesta dona avui és més que “freqüent, i també significativa.
La finalitat de la religió, i més concretament del Missatge de Jesús de Natzaret, és viure més bé.

“El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte” (Marc 2,27) Això vol dir que, si la religió és font de preocupacions o d’angoixes, val més “anar-se’n”. Si la religió no serveix per a ser i sentir-nos més lliures, significa que hem de deixar la religió, o canviar la manera d’entendre-la i de viure-la.

 

Això no s’ha d’entendre per despreocupar-se dels compromisos que neixen de la solidaritat. “La solidaritat és la tendresa dels pobles”. Sense tendresa, la vida és tan dura que es fa insuportable. Les preocupacions que neixen de la tendresa són alliberadores. Sense elles, no vivim pas “més bé”. 

 

E. PREGUNTES per al diàleg. 

1. Hi ha autors que contraposen fe i religió. La fe seria alliberadora; la religió, ens aclapararia d’obligacions innecessàries. Què en penseu? Com ho viviu?

 

2. La “resposta religiosa” ha fet que nou dels leprosos no descobrissin la novetat de Jesús. Repassant la vostra vida, hi ha algun moment en què vau “descobrir” la novetat de Jesús? Sabríeu explicar-la?

 

3. ¿Globalment, entre nosaltres, l’Església apareix més com a “gestora de serveis religiosos”, o com a “àmbit on ressona i es visualitza l’alliberament que ens genera el missatge de Jesús”?
Dit d’una altra manera: ¿Considereu la parròquia com un lloc on un mossèn ofereix els “oficis religiosos”, o com una “comunitat que acull, visualitza i celebra el missatge de Jesús”?