Diumenge vinent, festa de la SS. Trinitat. Any C.

  

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

  

→ VOCABULARI.

Defensor.     Deixebles (de Jesús).     Esperit (Sant).      Trinitat.      Veritat. 

 

→ ÍNDEX ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”. 

 

→ ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”. 

 

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional). Esperit. 

 

→ Veure també: Tertúlia en espiral →  SS. Trinitat. 

 

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Proverbis 8,22-31). 

Això diu la Saviesa de Déu:

«De molt abans de començar les seves obres

el Senyor m’infantà com a primícia de tot el que ha fet.

 

He estat configurada des de sempre,

des del començament,

abans que la terra existís.

 

No hi havia encara els oceans,

no existien les fonts d’on brollen les aigües,

i jo havia nascut.

 

He nascut abans que les muntanyes,

abans que fossin plantades les altures;

encara no havia fet la terra ni els llacs,

ni la massa terrosa dels continents;

 

quan ell instal·lava la volta del cel, jo hi era;

quan traçava el cercle de l’horitzó sobre els oceans,

quan fixava allà dalt el cobricel dels núvols,

quan contenia les fonts de l’oceà,

quan posava límits al mar que no desobeeix les seves ordres,

quan construïa els fonaments de la terra,

jo era al seu costat com un deixeble preferit,

feia les seves delícies cada dia,

jugava contínuament a la seva presència,

jugava per tota la terra,

i compartia amb els homes les meves delícies.»

  

2ª LECTURA (Romans 5,1-5).

Germans,

ara que ja som justos,

com a creients que som,

estem en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor.

És per ell que la fe ens ha donat entrada

en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm,

i és per ell que tenim la satisfacció d’esperar la glòria de Déu.

Encara més:

fins enmig de les proves trobem motiu de satisfacció,

perquè sabem que les proves ens fan constants en el sofriment,

la constància obté l’aprovació de Déu,

l’aprovació de Déu dóna esperança,

i l’esperança no pot defraudar ningú,

després que Déu, donant-nos l’Esperit Sant,

ha vessat en els nostres cors el seu amor.

 

EVANGELI. (Joan 16,12-15).

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

«Encara tinc moltes coses per dir-vos,

però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada.

Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat,

us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera,

perquè ell no parlarà pel seu compte:

dirà tot el que sentirà dir

i us anunciarà l’esdevenidor.
 

Ell em donarà glòria,

perquè tot allò que anunciarà

ho haurà rebut d’allò que és meu.

Tot el que és del Pare és meu;

per això dic que tot allò que us anunciarà,

ho rep d’allò que és meu.»

 

B. LLENGUATGE.

 

NOTA.

Sobre la festa fe la SS. Trinitat, podeu trobar altres apunts a  l’Any A  i  a  l’Any B.

 

1.  “...una càrrega massa pesada...”

¿Aquesta carrega és “massa pesada” en si mateixa, o és degut a la situació en què es troben els deixebles?
De fet es diu explícitament que això que ara seria una carrega massa pesada, serà perfectament suportable, i amb goig, després que hagin rebut l’Esperit Sant. Per tant, és la situació actual dels deixebles allò que els fa incapaços de suportar el missatge complet de Jesús. Quan vingui l’Esperit Sant, no els dirà res de nou ja que no parlarà pel seu compte; però els ajudarà a canviar la seva situació.

 

2. El canvi de situació consisteix en passar d’una vida per mantenir a una vida per donar.

La nostra primera experiència de la vida és sentir-la com una realitat fràgil i insegura. Una vida inicial fàcilment pot morir o ser engolida per una altra vida més poderosa. En aquesta situació, viure significa voler  tenir i mantenir la pròpia vida.

Mentre estem en aquesta situació, el missatge complet de Jesús és incomprensible i insuportable. S’expressa amb frases com “Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà” (Lluc 9,24). Una sentència així resulta totalment contradictòria, vista des de la nostra primera situació. Com podem salvar la nostra vida perdent-la?! Des d’aquesta situació, una vida donada és vista com una vida perduda.

 

3. Però després que els deixebles hagin anat descobrint el caràcter resurreccional de la mort de Jesús, el seu missatge i les seves paraules “desperten” en ells la certesa que l’autèntica vida no té forma de vida per mantenir sinó de vida per donar i compartir.
 
És aleshores quan l’absència física de Jesús deixa pas a la seva presència espiritual (en forma de esperit o energia). És aleshores quan descobrim que en la mort-resurrecciosa de Jesús se’ns fa visible la Vida del Pare.
Els Humans som invitats a entrar en aquest corrent vital que s’inicia en la Vida que es dóna (Pare), passa per la Vida rebuda que eixampla la donació (Fill), i en nosaltres pren forma de “força” que ens transforma en “amants” (Esperit).

 

4. La mateixa Bíblia ens proposa una comparació per ajudar-nos a entendre això: “Tal com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra i la fecunden, i la fan germinar fins que dóna llavor als sembradors i pa per a aliment, així serà la paraula que surt dels meus llavis” (Isaïes 55,10).
En aquest text, el cel representaria el Pare; la terra amarada i fecundada, el Fill; i la humitat que en els camps genera boscos i conreus, l’Esperit Sant, amor escampat i compartit.

 

5. “Déu no l’ha vist mai ningú”. Ben cert. Però la multitud innumerable de persones que, d’alguna manera, ja viuen donant i compartint la vida arreu de la Terra són un testimoni solemne i gratificant de com el do de l’Esperit ha estat “sembrat” en els nostres cors. 

 

C. MISSATGE. 

6. Som invitats a passar de la vida rebuda i mantinguda a la vida que es dóna i es comparteix. En la mesura que aquest pas es vagi fent realitat, ens acostarem a la “veritat sencera” i s’anirà aclarint l’horitzó de la nostra vida. “Us anunciarà l’esdevenidor”.

 

D: RESPOSTA. 

7. La “resposta” que se’ns demana és acceptar la invitació que ens ve de Déu-Pare, i deixar que il·lumini la nostra existència en el marc “lluminós” de tota la Humanitat.

En aquest temps de crisi, fer el pas d’una vida per mantenir a una vida per donar genera una pau profunda. És cert: no és la pau que la societat busca espontàniament; però això no vol dir que no sigui la que necessitem.
Per això, si la trobem, no seria just guardar-la només per a nosaltres. 

 

E. PREGUNTES per al diàleg. 

1. La crisi actual ve de la por a no poder mantenir el nostre nivell de vida. Rebaixar aquest nivell, ens ajudaria a compartir?

 

2. En el camí que va des de la vida per mantenir fins a la vida que es dona, en quina situació ens trobem? Hem començat ja el camí? Ens fa por avançar-hi? Es pot “mantenir”, la vida, sense “donar-la”?

 

3. Si fem vacances, les programem més per mantenir la vida o per compartir-la?