Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració. Per tant, la data
que hi apareix, posada automàticament pel Sistema, no correspon a la de la festa sinó de 8
dies abans.
→ VOCABULARI. (> Índex
general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en el qual té el
significat exposat).
Dir. Paràboles. Regne
de Déu. Temps.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional): Paràbola.
A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (d’Ezequiel 17, 22-24).
Això diu el Senyor:
«També jo prendré un esqueix
del brot alterós que corona el cedre,
arrencaré un ull tendre de la punta del
seu brancatge,
i el plantaré visiblement en una
muntanya ben alta,
en una muntanya de la serralada
d’Israel.
Estendrà les seves branques,
donarà fruit,
i es farà un cedre magnífic.
Ocells de tota mena s’ajocaran a la seva
ombra
i viuran en el seu brancatge.
Tots els arbres del bosc sabran que jo
sóc el Senyor.
Jo abaixo els arbres alts i faig
créixer els menuts,
asseco els arbres verds i faig reverdir
els secs.
Sóc jo, el Senyor, qui ho he dit i qui
ho faré.»
2ª LECTURA (2ª Corintis 5,6-10).
Germans,
ens sentim molt coratjosos.
Sabem que mentre vivim en el cos,
vivim com emigrats lluny del Senyor,
ja que no podem fer altra cosa sinó
creure sense veure’l;
però ens sentim tan coratjosos,
que preferim emigrar del cos
per anar a viure amb el Senyor,
i no ambicionem res més que ser-li
plaents,
tant ara que som en el cos com quan en
sortirem.
Perquè tots nosaltres hem de
comparèixer
davant el tribunal del Crist,
on cadascú ha de rebre el que li
correspongui
segons el bé o el mal que haurà obrat
vivint en el cos.
EVANGELI. (Marc 4,26-34).
En aquell temps, Jesús deia a la gent:
«Amb el regne de Déu passa
com quan un home sembra el gra a la
terra.
De nit i de dia,
mentre ell dorm o està llevat,
la llavor germina i creix sense que ell
sàpiga com.
La terra, tota sola, produeix primer
els brins,
després les espigues
i finalment el blat granat dintre les
espigues.
Llavors, quan el gra ja és a punt,
se’n va a segar-lo,
perquè ja ha arribat el temps de la sega.»
Deia també:
«A què podem comparar el regne de Déu?
Quina paràbola li escauria?
És com un gra de mostassa,
la més petita de les llavors, però un
cop sembrada,
es posa a créixer
i acaba més gran que totes les
hortalisses,
amb unes branques tan grosses
que els ocells es poden ajocar a la
seva ombra.»
Jesús anunciava el regne de Déu
amb moltes paràboles semblants,
perquè la gent l’entengués
segons les seves disposicions;
no els deia res sense paràboles,
però en privat ho explicava tot als deixebles.
B. LLENGUATGE.
1. En les Lectures d’aquest diumenge cal primer de tot fixar-se en el contrast entre allò que es diu en la 1ª Lectura com una promesa del profeta
Ezequiel, i la realitat del regne que
ens presenta la 2ª paràbola de l’Evangeli.
Ezequiel parla del brot alterós que
corona el cedre,... Estendrà les seves branques, donarà fruit, i es farà un cedre magnífic.
En canvi la paràbola de Jesús parla del regne
com un gra de mostassa, la més petita de
les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer, i acaba més gran que totes les hortalisses. Ser més gran que les “hortalisses” no vol pas
dir ser com un cedre del Líban (arbre
gegantí). Als dos llocs s’hi parla d’ocells
que poden ajocar-se a l’ombra de les branques; però no és el mateix ajocar-se
entre el brancam d’un gran cedre que entre les branques d’un arbust com la
mostassa. O pot ser, sí?
Una àguila pot ajocar-se a les
branques d’un cedre, no pas a les d’un arbust; però els humils i petits
ocellets estan més segurs entre les branques d’un arbust que dintre el grandiós
brancam d’un cedre amb la perillosa “companyia”
de les aus rapaces.
2. En un món
de grans i petits, els petits hi solen ser “devorats” o oprimits. Israel
sempre havia estat un petit poble
entre pobles grans. Pensava (com tots als altres pobles) que l’única manera de
reeixir era fer-se també gran. Els seus "poderosos" interpretaven que els seus profetes alimentaven aquesta esperança. Però Jesús ensenya a tothom que els plans de Déu no van per aquí. (Per això els "Poderosos" el van fer matar).
El Projecte
de Déu és una Humanitat de germans,
no pas de petits i grans. Els “grans Pobles” no són plantació de Déu sinó el resultat d’una
història carregada de violències i d’injustícia que generen molta inhumanitat.
3. La 1ª
paràbola del relat evangèlic d’avui ens
visualitza el pla de Déu: un camp que un home ha sembrat amb bona llavor, i que
de nit i de dia, mentre ell dorm o està
llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota
sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat
granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se’n va a
segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega (Marc 4,26).
4. La “sega”
posa de manifest que el petit gra no
ha pas competit amb els altres per veure quin és més important. Tota
la plantació serà recollida i portada
a casa. Tota la “collita” és
invitada a participar de la mateixa vida
del Sembrador.
L’hort on són sembrades les hortalisses no és pas un camp de batalla, sinó un espai mimat i
protegit perquè hi neixi i hi creixi una gran i exuberant varietat de Vida.
5. Les paràboles “suggereixen”. Però cadascú ha
de completar-les des de la seva pròpia experiència i opció. Qui decideixi ser deixeble, les pot entendre d’acord amb
allò que diu el Mestre. Per això el relat d’avui acaba dient que Jesús “...en privat ho explicava tot als deixebles”.
Aquí, serà bo veure que no s’hi diu pas que les paràboles s’entenguin segons la
“intel·ligència” sinó segons les “disposicions”
de cadascú.
C. MISSATGE.
6. Jesús
exposa el Projecte de Déu. Però
cadascú l’entén segons les seves disposicions: qui aspira a ser
“cedre” no s’acomodarà per viure en
un petit hort.
El Projecte de Déu no s’enuncia
parlant-ne magistralment, com d’alguna cosa que ens bé des de fora de nosaltres
mateixos. El “Regne de Déu” està en nosaltres, i nosaltres estem en Ell (Lluc 17,21). “Encaixar-hi”
bé o malament depèn també de cadascú. És segons l’actitud de cadascú que serà possible anar-lo entenent més o menys;
gaudir‑ne més o menys.
D: RESPOSTA.
7. No es pot fer un hort sota d’un cedre o d’un avet o d’un
pi. Aquests són arbres que segreguen substàncies nocives per als altres
vegetals. En canvi es pot plantar un hort amb una figuera o una olivera o una
parra;... Els seus fruits combinen esplèndidament. ¿No heu gaudit mai d’una
bona llesca de pa amb tomata amb
figues i/o raïms? Una delícia!...
Vivim convivint. Però només convivim
de veritat si cadascú entén la seva vida particular com un servei a una Vida
compartida. És allò que en diem comunió,
i que engendra comunitats.
En el jardí de la nostra Església, ¿no
hi ha pas encara massa pins, avets i cedres?...
E. PREGUNTES per al diàleg.
1. La nostra Església apareix
ambivalent: amb grans “cedres” i amb petits “arbustos” com la mostassa. Quines
són les vostres “disposicions” a l’hora de participar-hi?
2. A l’evangeli hem llegit que de nit i de dia,
mentre el sembrador dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell
sàpiga com. ¿Quin comentari us suggereix això,
aplicant-ho a la vostra vida i a la
vostra fe?
3. Posant
l’exemple del petit gra de mostassa, ¿es
desvalora la nostra vida? En què poseu el valor de la Vida?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada