Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
→ VOCABULARI. (> Índex
general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en el qual té el
significat exposat).
Apoderar-se (de Jesús).
Casa, a. Déu. Divisió. Esperit. Jerusalem. Llei. Multitud. Pa (Eucaristia). Paràboles. Pecar. Perdonar. Posseït. Satanàs.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional). Satanàs.
A. LECTURES.
1ª Lectura (Gènesi 3,9-15)
Després
que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre,
el
Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?».
Ell
li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i,
com
que vaig nu,
he
tingut por i m’he amagat».
Li
digué el Senyor-Déu:
«Qui
t’ha fet saber que anaves nu?
És
que has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?».
L’home
li digué: «La dona que m’heu donat
m’ha
ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat».
El
Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?».
Ella
li respongué: «És que la serp m’ha enganyat».
El
Senyor-Déu digué a la serp:
«Ja
que has fet això,
seràs
la més maleïda de totes les bèsties
i
de tots els animals feréstecs.
T’arrossegaràs
sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida.
Faré
que sigueu enemics tu i la dona,
i
el teu llinatge i el d’ella.
Ell
t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló».
2ª Lectura (2Corintis
4,13-5,1).
Germans,
l’Escriptura
diu:
«Em
sento ple de fe, i per això he parlat».
Nosaltres,
doncs, que tenim el mateix Esperit de la fe,
també
ens sentim plens d’aquesta fe,
i
per això parlem,
i
sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor,
també
ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús
i
ens portarà a la seva presència juntament amb vosaltres.
Perquè
tot això és ben bé vostre;
així
la gràcia de Déu,
que
es multiplica a mesura que s’estén a molta gent,
farà
que sigui desbordant l’acció de gràcies a la seva glòria.
Per
això no ens desanimem.
És
veritat que la vida d’homes que vivim
per
fora es va consumint,
però
la que vivim dins nostre
es
va renovellant cada dia,
perquè
el pes lleuger del que ara sofrim, i que dura tan poc,
va
acumulant un pes incomparable de glòria
que
durarà per sempre.
I
nosaltres no apuntem a això que veiem,
sinó
a allò que no veiem,
perquè
les coses que veiem passen,
però
les que no veiem duren per sempre.
El
nostre cos, que és la casa i el tabernacle de Déu a la terra,
serà
destruït;
però
sabem que tenim al cel un altre edifici,
un
temple que és obra de Déu, no fet de mà d’homes, etern.
Evangeli (Marc 3,20-35).
En
aquell temps
Jesús
entrà a casa amb els deixebles,
i
tornà a reunir-s’hi tanta gent
que
no els quedava temps ni de menjar.
Quan
els seus sentiren dir el que feia,
hi
anaren per endur-se’l
perquè
deien que havia perdut el seny.
Per
altra banda,
els
mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem
deien
que estava posseït de Beelzebul,
i
que treia els dimonis pel poder del rei dels dimonis.
Jesús
els cridà i els rebatia valent-se de paràboles.
Els
deia: «Com pot ser que Satanàs vulgui treure fora Satanàs?
Si
un reialme es divideix en faccions
que
lluiten les unes contra les altres
no
pot durar gaire temps.
I
si dins d’una família hi ha divisions, tampoc no pot durar.
Igualment,
si el regne de Satanàs s’ha dividit en faccions
que
lluiten entre elles, ja no se sosté: no pot pas durar.
A
casa d’un guerrer valent
ningú
no pot penetrar-hi per prendre-li el que té
sense
encadenar-lo abans;
només
així li podrà saquejar la casa.
Us
ho dic amb tota veritat:
Per
més pecats que un home cometés
i
per més blasfèmies que proferís,
Déu
està disposat a perdonar-lo,
però
el qui injuria l’Esperit Sant,
Déu
no el perdonarà mai
i
sempre serà reu del seu pecat».
Jesús
va fer aquesta afirmació
perquè
deien que tenia un esperit maligne.
Després
arriba la seva mare amb els seus germans
i,
de fora estant, el fan cridar.
La
gent que seia al voltant d’ell li diu:
«La
vostra mare i els vostres germans són aquí fora,
que
us volen veure».
Ell
els respon: «Qui són la meva mare i els meus germans?».
Llavors
mirant els qui seien tot al voltant, diu:
«Aquests
són la meva mare i els meus germans:
tothom
qui compleix la voluntat de Déu
és
el meu germà, la meva germana, la meva mare».
B. LLENGUATGE.
El
relat que hem llegit ens descriu una de les situacions més rocambolesques de la
vida humana. Actualment la Psicoanàlisi ens ajuda a posar-hi llenguatge.
La
Psicoanàlisi parla de “Mecanismes de defensa”.
Entre aquests hi ha el Mecanisme de
projecció. És quan algú projecta sobre altres els propis mals,
defectes o vicis.
Es tracta inicialment d’un mecanisme infantil. Els infants
experimenten tan de prop la seva debilitat i inseguretat que espontàniament projecten
sobre altres aquelles mancances que els podrien fer culpables. És típic
l’exemple del nen que ha trencat un vas i, davant els pares, diu que ha sigut el
seu germà petit, el gat o el gos.
Tot
i ser infantil, aquest mecanisme
de projecció és actiu en molts adults que no han superat el seu infantilisme, o hi han retrocedit. Com
diu l’adagi popular: Si vols saber quins defectes tens, mira quins defectes
critiques en els altres.
La 1ª Lectura d’aquest diumenge ens mostra un exemple d’aquest mecanisme
de projecció. Després del pecat d’Adam i Eva, quan Déu els
pregunta si s’han amagat perquè havien menjat de l’arbre prohibit, Adam
dóna les culpes a Eva i fins i tot a Déu mateix: La dona que m’heu donat m’ha
ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat (Gènesi 3,12). També
Eva s’excusa, encara que té la delicadesa de no projectar la culpa sobre
Adam sinó sobre la serp.
Quan aquest mecanisme és utilitzat per
persones amb Poder, esdevé especialment pervers, perquè porta a
condemnar i castigar persones innocents. Jesús va ser condemnat i mort perquè
els Poderosos van projectar sobre ell el seu propi pecat. Ells,
que eren rebels a Déu, van crucificar Jesús per rebel i sediciós. (Lluc 23,5. Joan 19,7).
En el relat que hem llegit, Jesús també és acusat
d’estar posseït pel diable i d’actuar pel poder de Beelzebul (Satanàs).
I és “acusat” precisament per aquells que se n’han fet “acusadors”. Aquí
hi ha un joc de paraules amb el mot “satanàs” significa “acusador” o
“fiscal”. Segons això, els “posseïts per Satanàs” són precisament els acusadors
de l’Home.
El relat també parla de “els seus”, els quals volien endur-se Jesús perquè
consideraven que havia perdut el seny.
Es refereix a tots aquells que d’alguna manera es consideren “amos” de Jesús (“amos” de l’Home). Es tracta d’un mecanisme de defensa per agressió.
És com un mecanisme de projecció invertit que porta a apropiar-se d’algú per “corregir” en
ell els propis mals.
Jesús respon a aquesta situació posant de
manifest la mentida i divisió que
comporta. “Si el regne de Satanàs s’ha dividit en faccions que lluiten entre elles,
ja no se sosté: no pot pas durar”.
És el “pecat” d’aquells que, des del Poder, interpreten les Lleis
convertint-les en acusacions. Les
Lleis, que han de ser a favor de l’Home, hi són utilitzades per a condemnar-lo
(Marc 2,27). És
la gran mentida del Poder. En tenim exemples ben visibles i actuals
entre nosaltres.
Jesús ho denuncia com un pecat contra
l’Esperit Sant.
Aquest “pecat” no pot ser perdonat perquè actua directament contra
l’acció humanitzadora de l’Esperit.
La presència de Jesús (l’Home adult), marca l’inici de la
debilitat dels Regnes d’aquest món, i fa possible “sortir-ne” i
apuntar-se al Regne de Déu.
És una possibilitat oferta a tothom “per molts pecats que hagi comès”
(excepte el pecat contra l’Esperit Sant).
L’últim paràgraf de l’evangeli d’avui és
especialment clarificador. “Tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu
germà, la meva germana, la meva mare”.
Com a persona individual i concreta, Jesús tenia els seus familiars. Però els Evangelis no es queden en el Jesús
individual sinó que ens parlen d’ell com a fill de l’Home. Com a fill
de l’Home, Jesús és generat i infantat contínuament per tots
aquells que fan Humanitat.
En Jesús
podem anar descobrint el Projecte Home. Però també podem refusar-lo, intentant
mantenir o imposar el nostre propi “projecte”.
Tots som fills de la Humanitat. Tots estem invitats a fer
Humanitat. Però cadascú decideix si hi col·labora com a projecte
de Déu o hi oposa el seu propi projecte.
Amb tot, recordem la sentència de Jesús, el Fill
de l’Home: “Qui amb mi no recull, escampa” (Mateu 12,30).
C. MISSATGE.
“Tothom
qui compleix la voluntat de Déu és el meu germà, la meva germana, la meva mare”.
Jesús no perd el temps defensant-se de les perverses acusacions que li fan. Però deixa clara una cosa: “Els seus” només ho són de veritat si compleixen la voluntat de Déu portant endavant el Projecte Home.
D. RESPOSTA.
Donat que el procés d’humanització
l’anem realitzant entre tots, ningú pot arrogar-se el dret a imposar
als altres el seu propi projecte, per “bo” o “humanitzador” que li pugui
semblar.
Per això, quan s’ha rebut alguna forma d’autoritat, cal entendre-la exclusivament
com un servei per ajudar tothom a que tingui veu i vot
en la tasca comuna.
A nivell d’Església, és del tot urgent respectar
les comunitats i fomentar de seva capacitat d’iniciativa,
excloent tota forma de clericalisme o de dirigisme que dificulti l’aportació
pròpia de cada membre. En aquest sentit, és urgent repensar l’anomenat Sagrament
de l’Orde, tan sovint utilitzat per legitimar formes de “Poder sagrat” directament contràries
al Missatge Evangèlic.
E. Preguntes per al
diàleg.
2. La comunió, en la Comunitat, neix sobretot de
l’obediència a un líder, o més
aviat neix de les posades en comú entre tots?
3. La participació en la vostra comunitat us ajuda a sentir-vos
també part activa del vostre Poble, o us serveix d’excusa per dir que no
us voleu ficar en les coses dels altres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada