Festa de la Plenitud humana (o de Crist Rei).
Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
VOCABULARI. (> Índex
general).
Fill de l’home. Rei. Veniu... Lluny de mi.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia
Catalana interconfessional): Judici.
→ Veure també Entrevistes amb
Fid’ho. Diumenge 34. A. (Crist
Rei).
→ Veure també Relectures (Historietes): Diumenge 34 de l’any A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Ezequiel 34:11-12, 15-17).
Això diu el Senyor Déu:
«Jo mateix buscaré les meves ovelles
i en faré el recompte.
Les comptaré com el pastor recompta el
seu ramat
el dia que es troba amb les ovelles
dispersades,
i les recolliré de tots els llocs
on s’havien dispersat el dia de núvols
i boira.
Jo mateix faré pasturar les meves
ovelles,
i jo mateix les duré a reposar,
diu l’oracle del Senyor Déu.
Buscaré l’ovella perduda,
faré tornar la que s’havia allunyat,
embenaré la que s’havia fet mal,
faré posar bona la malalta,
mantindré les grasses i robustes,
les pasturaré totes amb justícia.»
I a vosaltres, el ramat,
el Senyor Déu us diu això:
«Judicaré entre l’un i altre, moltons i
cabrits».
2ª LECTURA (1ª Corintis
15:20-26, 28).
Germans,
Crist ha ressuscitat d’entre els morts,
el primer d’entre tots els qui han
mort.
Ja que la mort vingué per un home,
també per un home vindrà la resurrecció
dels morts:
tots són d’Adam, i per això tots moren,
però tots viuran gràcies al Crist.
Cadascun al moment que li correspon:
Crist el primer,
després, a l’hora que ell vindrà,
els qui són de Crist;
a la fi, quan ell destituirà
tota mena de sobirania, d’autoritat o
de poder,
com a coronament de tot,
posarà el Regne en mans de Déu, el
Pare.
Perquè ell ha de regnar
fins que Déu haurà sotmès
tots els enemics sota els seus peus.
El darrer enemic destituït serà la
Mort.
I quan tot li haurà estat sotmès,
el Fill mateix se sotmetrà a Déu
que li ho haurà sotmès tot.
Així Déu serà tot en tots.
EVANGELI. (Mateu
25:31-46).
En aquell temps,
Jesús digué als seus deixebles:
«Quan el Fill de l’home vindrà amb el
seu poder,
acompanyat de tots els àngels,
s’asseurà al seu tron gloriós
i es reuniran davant d’ell tots els
pobles.
Llavors els separarà entre ells
com un pastor separa les ovelles i les cabres,
i posarà les ovelles a la dreta,
i les cabres a l’esquerra.
Després el Rei dirà als de la seva
dreta:
Veniu beneïts del meu Pare:
preneu possessió del Regne
que ell us tenia preparat des de la
creació del món.
Vosaltres quan jo tenia fam, em donàreu
menjar,
quan tenia set em donàreu beure,
quan era foraster em vau acollir,
quan em veiéreu despullat, em vau
vestir,
quan estava malalt em vau visitar,
quan era a la presó, vinguéreu a
veure’m.
Els justos li respondran:
Senyor, ¿quan us vam veure afamat
i us vam donar menjar,
o que passàveu set, i us vam donar
beure?
¿Quan us vam veure foraster i us vam
acollir,
o despullat, i us vam vestir?
¿Quan us vam veure malalt o a la presó,
i vinguérem a veure-us?
El Rei els respondrà:
Us ho dic amb tota veritat:
Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests
germans meus,
per petit que fos,
m’ho fèieu a mi.
Després dirà als de la seva esquerra:
Lluny de mi, maleïts:
aneu-vos-en al foc etern
preparat per al diable i els seus
àngels.
Vosaltres, quan jo tenia fam,
no em donàreu menjar,
quan tenia set, no em donàreu beure,
quan era foraster, no em vau acollir,
quan em veiéreu despullat, no em vau
vestir,
quan estava malalt o a la presó,
no em vau visitar.
Ells li respondran:
Senyor, ¿quan us vam veure afamat
o que passàveu set, foraster,
despullat, malalt o a la presó,
i no vam fer res per vós?
Ell els contestarà:
Us ho dic amb tota veritat:
Tot allò que deixàveu de fer a cadascun
d’aquests,
per petit que fos,
m’ho negàveu a mi.
I aniran als suplicis eterns,
mentre que els justos entraran a la
vida eterna.»
LLENGUATGE.
És una festa instituïda per Pius XI, l’any 1925, i es celebrava l’últim diumenge d’octubre. El concili Vaticà II la va posar com a cloenda de tot l’Any litúrgic.
Heus aquí una bona FESTA amb un mal LLENGUATGE.
1.) LA FESTA.
A. Una “Bona Festa”.
Perquè és reconfortant poder acabar l’any litúrgic celebrant l’èxit de la Humanitat.
1. Des del primer capítol de la Bíblia
se’ns presenta el propòsit de Déu de
crear l’Home a imatge i semblança seva. I aquest Home, a imatge i
semblança de Déu, està destinat a ser “rei
de la creació” (Gènesi, 1,26-29).
Però quan mirem la història de la Humanitat
comprovem que la immensa majoria dels humans ha viscut i viu sota el pes de
l’opressió, del dolor i de la mort. Semblaria, doncs, que el projecte de Déu ha fracassat.
2. Però en Jesús de Natzaret −que forma part dels condemnats a mort− descobrim
que aquesta nostra vida sobre la terra no és pas encara la Vida a què
estem cridats, sinó només el camí que ens hi porta, si el volem seguir.
Això canvia radicalment el significat del sofriment i de la mort. La mort ja no
comporta el fracàs de la Vida sinó el
terme del camí que hi porta.
3. No és en els que moren o són
assassinats que la Vida “fracassa”, sinó en els seus assassins.
En canvi, aquells en els quals la Vida ha reeixit
són “una multitud tan gran que ningú no
l'hauria poguda comptar... Gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües”,
com llegíem el dia de Tots
Sants (Apocalipsi 7,9).
Tothom qui estima, recorre amb èxit el camí cap a la Vida, i esdevé imatge i semblança de Déu, perquè Déu és amor (1Joan 4,8).
4.
B. Un “mal llenguatge”.
Perquè l’expressió “Jesucrist, Rei de tot el món”, en una societat plural com la
nostra, pot ser entesa en sentit fonamentalista, tant pels no
cristians com per molts dels mateixos cristians. Passa el
mateix que amb la paraula “messies”
en temps de Jesús. Els Evangelis ens diuen una i altra vegada que Jesús va prohibir severament als seus deixebles
que diguessin a ningú que ell era el messies (Marc 8,30). Jesús només accepten
el qualificatiu de “messies” o “rei” en el context de la Creu. És a dir: quan
no hi ha la més mínima possibilitat d’interpretar erròniament la seva
“reialesa”; una reialesa que té la Creu per únic tron, (Mateu
27,37)
5. Però, després que el missatge
cristià s’ha convertit en una Religió
amb més de mil milions de “seguidors”, i el “Vicari de Crist” és un “Cap
d’Estat” amb ambaixadors a la majoria de països... una festa que se’n digui
“Crist, rei de tot el món”
comporta, com a mínim, una ambigüitat perillosa i provocativa.
¿Com us sembla que serà interpretada
aquesta festa pels companys
musulmans, budistes o simplement no religiosos?
¿Com reaccionaríem nosaltres si a les
mesquites de casa nostra celebressin una festa
semblant, però des del punt de vista de l’Islam?
2.) EL TEXT DE L’EVANGELI.
6. L’evangeli d’avui ens situa en la
perspectiva correcta. Ens parla de Jesús fent servir l’expressió “el Fill de
l’home”. És a dir: l’Home.
L’ésser humà és el criteri
d’avaluació. L’escenificació que fa Mateu és solemne i radical. Només hi ha
dues classes de Humans:
- els qui han atès l’Home en els altres,
- els qui no han atès l’Home en els altres.
Per això només hi ha dues sentències:
- Veniu, beneïts, als primers,
- Lluny de mi, maleïts, als
segons.
−“Veniu, beneïts del meu Pare... quan jo tenia fam, em donàreu
menjar, quan tenia set em donàreu beure,... (Mateu 25,34)
− “Lluny de mi, maleïts... quan jo tenia fam, no em donàreu
menjar, quan tenia set, no em donàreu beure,...” (Mateu 25,41)
7. Cap referència a si eren d’una
religió o d’una altra o sense religió. Cap al·lusió a altres coses que no siguin
el comportament generós i solidari envers
els altres.
I no hi valen les excuses:
“Senyor, ¿quan us vam veure afamat o que
passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per
vós?
Ell els contestarà:
Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests,
per petit que fos, m’ho negàveu a mi” (Mateu 25,44).
No s’hi parla de Jesús com a fundador,
iniciador o centre d’una religió. S’hi parla només de l’ésser humà, per
petit que sigui.
8. Seguint el llenguatge d’aquest
evangeli, potser seria més oportú anomenar aquesta celebració final de l’any litúrgic: “Festa de l’Home, Rei de
la Creació”. Però, donat que la paraula “rei” està tan devaluada, potser en
podríem dir simplement: Festa de la Plenitud humana.
MISSATGE.
9. L’ésser humà, creat a imatge i semblança de Déu, arriba a la
seva plenitud aprenent a estimar els altres. Per fer aquest aprenentatge
ha rebut el do de la vida terrena com a camí vers la Vida. “Veniu
beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des
de la creació del món”.
RESPOSTA.
10.
A) Esforçar-nos per adequar el llenguatge
a la nova situació de pluralisme. El llenguatge serveix per expressar-se, però també
perquè arribi als altres, els quals l’entendran des de la seva pròpia
experiència i manera de pensar.
El llenguatge ha de ser apte per
esdevenir diàleg; i perquè el diàleg
sigui correcte cal tenir sempre en compte com serà entès.
B) Sigui quina sigui la nostra religió
o no-religió, cal atendre l’altre, per
petit que sigui.
També cal dir que vivim en una societat
en què el missatge de Jesús hi ha entrat suficientment com perquè l’atenció als
altres hagi pres, en molts aspectes, la forma de Serveis Socials.
Cal alegrar-se d’aquesta situació i és necessari col·laborar-hi des de la
pròpia situació; per exemple: pagant els impostos que fan possibles aquests serveis;
controlant el seu ús, destinació i gestió; suplint deficiències;...
També cal no abusar d'aquests serveis, perquè els abusos d'uns impedeixen
que se'n beneficiïn altres que els necessiten realment.
Avui, els serveis socials estan
tan “erosionats” per persones que no els necessiten realment, per empreses
poderoses que n’abusen o per una gestió incorrecta, que sovint no arriben als
qui els necessiten de debò. No ho podem tolerar, ni excusar les seves causes.
I això sense parlar de les diferències
que una incorrecta distribució de les riqueses ha generat entre els països. No
hi ha “països pobres” i “països rics” sinó països empobrits i països enriquits.
PREGUNTES per al diàleg.
1. El missatge central de la festa
d’avui coincideix força amb les diferents declaracions de l’ONU sobre “Drets
Humans”, “Drets dels
Infants”, ... Busqueu-hi diferències i coincidències.
2. L’evangeli d’avui fa inclusió amb l’evangeli de les
Benaurances (Mateu 5, 1ss).
A la paraula “feliços” aquí hi
correspon l’expressió “veniu beneïts del
meu Pare”. Compareu els dos textos.
Amb aquest diumenge acaba l’actual Any
A del Calendari litúrgic.
Diumenge que ve començarem, amb l’Advent, l’Any B. I llegirem
preferentment l’Evangeli de Marc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada