A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Gènesi 3, 9-15.20).
Després
que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre,
el
Senyor-Déu el cridà i li digué:
«On ets?»
Ell li
respongué:
«He
sentit que us passejàveu pel jardí i,
com que
vaig nu,
he tingut
por i m’he amagat.»
Li digué
el Senyor-Déu:
«Qui t’ha
fet saber que anaves nu?
És que
has menjat del fruit de l’arbre
que jo
t’havia prohibit de menjar?»
L’home li
digué:
«La dona
que m’heu donat
m’ha
ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat.»
El
Senyor-Déu digué a la dona:
«Per què
ho has fet, això?»
Ella li
respongué:
«És que
la serp m’ha enganyat.»
El
Senyor-Déu digué a la serp:
«Ja que
has fet això,
seràs la
més maleïda de totes les bèsties
i de tots
els animals feréstecs.
T’arrossegaràs
sobre el ventre
i
menjaràs pols tota la vida.
Faré que
sigueu enemics tu i la dona,
i el teu
llinatge i el d’ella.
Ell
t’atacarà al cap,
i tu
l’atacaràs al taló.»
L’home
donà a la seva esposa el nom d’Eva,
perquè
ella ha estat la mare de tots els qui viuen.
2ª LECTURA (Carta als Efesis 1, 3-6.11-12).
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist,
que ens ha beneït en Crist
amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel;
ens elegí en ell abans de crear el món,
perquè fóssim sants,
irreprensibles als seus ulls.
Per amor
ens destinà a ser fills seus per Jesucrist,
segons la seva benèvola decisió,
que dóna lloança a la grandesa dels favors
que ens ha concedit en el seu Estimat.
En ell hem rebut la nostra part en l’herència.
Ens hi havia destinat el designi
d’aquell qui tot ho duu a terme
d’acord amb la decisió de la seva voluntat.
Volia que fóssim lloança de la seva grandesa,
nosaltres que des del principi
tenim posada en Crist la nostra esperança.
EVANGELI. (Lluc 1, 26-38).
En aquell temps,
Déu envià l’àngel Gabriel
a un poble de la Galilea anomenat Natzaret,
per dur un missatge a una noia,
promesa amb un descendent de David,
que es deia Josep,
i el nom de la noia era Maria.
L’àngel entrà a casa d’ella i li digué:
«Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.»
Ella es torbà en sentir aquestes paraules
i pensava per què la saludava així.
Però l’àngel li digué:
«No tinguis por, Maria;
Déu t’ha concedit el seu favor.
Tindràs un fill
i li posaràs el nom de Jesús.
Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.
El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare,
serà rei del poble d’Israel per sempre,
i el seu regnat no tindrà fi.»
Maria preguntà a l’àngel:
«Com pot ser això, si jo no tinc marit?»
L’àngel li respongué:
«L’Esperit Sant vindrà sobre teu,
i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra;
per això el fruit sant que naixerà
l’anomenaran Fill de Déu.
També la teva parenta, Elisabet,
ha concebut un fill a la seva edat;
ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes,
perquè a Déu res no li és impossible.»
Maria va respondre:
«Sóc l’esclava del Senyor:
que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.
= = = = = = = = = = =
Nota.
Per a la celebració d’avui hi ha 2 APUNTS: el primer té en compte sobretot el Text de l’evangeli llegit. El segon té
en compte sobretot el significat de la Festa en si mateixa.
B.
LLENGUATGE.
1. L’evangeli d’avui està escrit seguint el model dels “relats d’aparició”, freqüents en el
llenguatge bíblic. Aquí la “aparició” està protagonitzada per l’àngel
“Gabriel”. El nom de l’àngel ja ens indica que l’objectiu de l’aparició
serà fer conèixer els “projectes de Déu sobre la Humanitat”. Recordem que, en
la Bíblia, el nom fa la cosa. Encara que els estudiosos no estan del tot
d’acord en el significat exacte de “Gabriel”,
la seva aparició sempre serveix per
fer conèixer a unes persones elegides la col·laboració que s’espera d’elles en
la realització del Projecte-Home, de Déu.
2. En aquesta ocasió, l’aparició
de Gabriel serveix també per posar en estreta relació dos relats semblants
però ben diferenciats: L’aparició a
Zacaries, per al naixement de Joan Baptista (Lluc
1,8ss), i la trobada amb Maria, per al naixement de Jesús (Lluc
1,26ss).
Es tracta de dos infantaments paral·lels però no del tot,
perquè el segon comença “al sisè mes”
del primer. Aquest “detall” és important en la diferenciació dels dos.
L’expressió “sisè més” porta a
la memòria el Relat de la Creació en
el qual, al “sisè dia” és creat l’Home a imatge i semblança de Déu” (Gènesi 1, 27). Amb aquest “detall”
l’Evangeli de Lluc ens suggereix que, abans de Jesús, encara no existia
realment l’Home-imatge-de-Déu, sinó
només el pre-Home o “precursor”.
A Zacaries se li anuncia el naixement del “precursor” més immediat.
Al “sisè mes” d’aquesta gestació, s’anuncia el naixement de l’Home, ja plenament imatge de Déu, i, per tant, fill
de Déu.
3. Però hi ha altres diferències entre els dos infantaments. Suggereixo llegir els dos
relats en paral·lel per descobrir-hi aquests “contrastos” directament. (Lluc 1,5ss i Lluc
1,26ss).
4. En el relat que avui hem llegit, Maria té un “problema”: ella
està casada amb un jove important, descendent
del rei David, que pot donar-li un fill que seria “fill de Josep”,
o, fins i tot, “fill de David”, ja que els fills continuaven el rang del
pare. Però l’àngel li parla d’un fill que serà “fill de l’Altíssim”.
És clar: Maria no coneix “cap home”
que pugui fer-la mare d’un fill així. Com pot fer-ho, doncs?
5. La resposta de l’àngel és clara i precisa: el “fill” que tindrà
naixerà per obra de l’Esperit Sant. Per tant, per aquest costat, cap
problema. I Maria hi dóna la seva conformitat: “Jo sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves
paraules”.
6. La resposta que l’àngel ha donat a Maria és extremadament
significativa. Només un altre “home”
havia nascut directament “per obra de l’Esperit
de Déu”: Adam. (Notem que “Adam”
significa “Home”). Recordem com ho
diu el llibre del Gènesi: “El Senyor-Déu
va modelar l'home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè (esperit) de vida,
i l’home es convertí en un ésser viu” (Gènesi 2,7).
7. L’Esperit alenat
sobre un “ninot de fang” va fer-ne un ésser
vivent. El mateix Esperit alenat
sobre una noia pletòrica de vida i generosa, la fa mare del fill de l’Altíssim .
Maria representa la Humanitat jove, plena de capacitat per
esdevenir mare, i ja capaç de rebre en
plenitud l’Esperit de Déu”. Per això el seu fill serà fill de l’Altíssim, coronament de l’obra de Déu. En Maria i
en el fill que d’ella naixerà, el Projecte inicial de Déu (crear l’Home a imatge i semblança seva) es fa plenament real.
8. Tota la “Història
anterior” ara és entesa com a preparació; tota la “història següent”
serà entesa com a continuació. Jesús esdevé, en el llenguatge bíblic, centre
de la Història i “primogènit” de la “Humanitat adulta” (Lluc
2,6).
9. Aquesta “connexió directa amb Déu” no empetiteix pas la
“humanitat” de Jesús. Jesús és cent per cent home (Fill de
l’Home) i cent per cent Déu (Fill de Déu).
10. En aquest relat, com tantes altres vegades, es fa servir un llenguatge tret de la natura per
a comunicar un missatge sobrenatural;
o millor: un missatge que porta la natura més enllà d’ella mateixa.
Dissortadament molta gent es queda en el “llenguatge natural”,
convertint en virtut (la virginitat) allò que vol ser llenguatge.
Passa com quan amb el dit s’assenyalen les estrelles, i algú es queda mirant el
dit.
11. El relat fa servir la virginitat
biològica com a llenguatge per expressar la plenitud de Jesús.
Però massa sovint ens hem quedat només en la virginitat purament biològica,
això sí: convertida en “virtut”. El resultat és una interpretació
sospitosa. Considerar “virtut” la virginitat biològica comporta,
d’alguna manera, considerar la sexualitat com una cosa “menys pura”. Això
contradiu els Evangelis segons els quals no hi ha coses impures. Només el cor
humà pot generar impuresa quan té intencions
injustes (Mateu 15,11).
12. Cal reconèixer que, a pesar del missatge evangèlic, ha entrat
sovint en el sentiment religiós de molts cristians un cert dualisme, sempre condemnat com a doctrina però mai superat
com a mentalitat.
13. Dualisme és veure l’Home com el resultat de dos
components contraris: un cos
material, corruptible, dolent; i una ànima espiritual, incorruptible, bona. En aquest
supòsit, la virtut consistiria en alliberar l’ànima espiritual de les tendències del cos,
dolentes.
14. El Dualisme, com a filosofia, és un intent d’explicar
l’existència del Mal en el món. Però és un camí equivocat i perillós:
- Equivocat, perquè deforma la realitat de l’ésser humà. No
som el resultat de dos components
contraris, com dues meitats enfrontades. Som cent per cent corporals, però amb un cos capaç de
rebre la força de l’Esperit i així esdevenir, també, cent per cent espiritual. “Cos” i “Esperit” no
s’oposen, com no s’oposen l’aire (material) i la música que poden
generar les seves vibracions. La música és espiritual.
- Perillós: perquè, si entenem el cos com la causa del Mal,
no reeixirem mai a vèncer el Mal, perquè som corporals.
El Mal només és conseqüència de la nostra resposta egoista a la presència dels altres. En canvi,el cos és bo en si mateix, com tot allò creat (Gènesi 1,31).
El Mal només és conseqüència de la nostra resposta egoista a la presència dels altres. En canvi,el cos és bo en si mateix, com tot allò creat (Gènesi 1,31).
15. En si mateixes, ni la sexualitat és dolenta ni la virginitat
és bona. Tant l’una com l’altra seran bones
quan expressin una actitud generosa; i seran dolentes quan expressin una actitud injusta: relacions de
domini, de superioritat, d’indiferència, de menyspreu, d’utilització de
l’altre,...
16. També cal dir que la “virginitat”
de Maria no disminueix la figura de Josep. En la mentalitat de
l’època, el “baró” representava la força
fecundant. En el relat evangèlic no s’ignora ni es nega aquesta força fecundant; però s’afirma que el “Projecte de Déu sobre l’Home” és tan
gran que va més enllà de la capacitat natural dels humans, com es pot comprovar
en la “parenta Elizabet” que ja està al
sisè mes, ella que era tinguda per estèril.
C.
MISSATGE.
17. Quan els Evangelis ens parlen de Maria no fan “biologia” sinó “bona notícia”. L’anunci de l’àngel a Maria és per a
tota la Humanitat. Amb el llenguatge de la virginitat
de Maria se’ns diuen dues
coses importants:
-la seva disponibilitat a col·laborar en la gestació de la Nova
Humanitat,
-l’acolliment de la força de l’Esperit per aconseguir-ho.
18. Gestar una Nova
Humanitat és el desig més profund d’una infinitat de persones. Però, per experiència sabem que
nosaltres sols no ens en sortirem. Ho demostra la història dels diferents Humanismes salvadors que han existit,
els quals han acabat produint més injustícies de les que pretenien
corregir. La mateixa història humana de l’Església està plena de
contradiccions. Però no estem sols, sinó que comptem amb el designi
d’Aquell per al qual res no és impossible (Lluc
1,37).
D:
RESPOSTA.
19. Encara que, com Maria, tots podem dir: Jo no conec l’home que pugui engendrar una Nova Humanitat justa,
solidària i feliç, també podem dir: Que es compleixin en mi les teves paraules.
No és una resposta de passivitat. Ben al contrari: Maria se’n va de pressa
a ajudar Elisabet en la gestació del Precursor
(Lluc 1,39).
En el llenguatge bíblic “paraula” significa força, energia, alè, esperit creatiu. “Al principi existia la Paraula...” (Joan 1,1). “Que es compleixin en mi les teves paraules” significa prestar-se a ser col·laboradors de Déu en el seu “Projecte Home”
En el llenguatge bíblic “paraula” significa força, energia, alè, esperit creatiu. “Al principi existia la Paraula...” (Joan 1,1). “Que es compleixin en mi les teves paraules” significa prestar-se a ser col·laboradors de Déu en el seu “Projecte Home”
20. Per això, “celebrar el Nadal” sense prendre la nostra
responsabilitat en la gestació de la
Nova Humanitat, seria fer trampa. I així com Maria i Josep van exercir el
protagonisme que els corresponia en el naixement de Jesús (Mateu 1,20), també nosaltres, membres
de la Humanitat, hem de prendre el protagonisme que ens correspon
en el naixement de l’Home Nou.
21. Igualment, venerar la virginitat
de Maria i pretendre fer néixer la Nova
Humanitat confiant en el Poder (religiós, econòmic, social,...)
seria no haver entès res de res de la pròpia Història i del Missatge evangèlic.
Una bona
notícia
amb un llenguatge (esdevingut)
inadequat.
1. Hi va haver un temps en què la Natura era entesa com a
manifestació de l’acció de Déu, i per això servia de base al llenguatge religiós.
Però a partir del moment en què ens acostem a la Natura amb
un llenguatge científic, aquesta es
fa menys apta per expressar la dimensió religiosa de l’ésser humà. El llenguatge científic posa separació
entre l’Home-coneixedor i la Natura-coneguda. És un llenguatge objectiu,
material, comprovable i amb tendència a ser exacte. Es
podran posar “exemples” trets de la natura, però la natura en si
mateixa ja no es presta tant a servir de base del llenguatge religiós.
2. El significat religiós
de Maria dintre el missatge bíblic està expressat amb un llenguatge tret
de la Natura: de la biologia i de la genètica populars. Però avui la biologia
i la genètica s’han convertit en ciències.
Continuar usant-les per expressar continguts
religiosos seria un greu error, que, a més, ens privaria de conèixer allò
que realment ens vol comunicar el missatge bíblic.
3. Abans es deia que tots els éssers humans naixem amb el “pecat
original”: una espècie de “taca” o “màcula” que tots teníem pel simple fet de
ser descendents d’Adam i Eva. Adam i Eva van “pecar” i per això els
seus descendents som “pecadors”. En aquest context, Maria, per un privilegi
especial, no estaria afectada per aquesta “taca” o “màcula”. Seria, per tant, “La Sense taca” o “La Immaculada”.
4. Aquest llenguatge (“pecat
original”, “immaculada”) avui dia resulta totalment inadequat perquè no
transmet cap significat; i quan ens empenyem a fer-lo significatiu,
solem caure en autèntiques aberracions.
I no obstant, el missatge bíblic és extremadament significatiu
i important.
A). El “pecat original”.
6. En la manera d’entendre avui la realitat humana, parlar de
“pecat” sense haver-hi cap classe de responsabilitat personal és incomprensible
i inacceptable. I en tot cas no és pas allò que ens vol dir la Bíblia amb
llenguatge mític i d’una gran profunditat.
7. El missatge bíblic neix d’una observació i interpretació
profundes de la realitat humana. Quin és el gran drama dels humans? Sens dubte,
les relacions de domini d’uns
sobre els altres.
I no es tracta de la injustícia d’uns pocs sinó d’una tendència
inicial general a tenir actituds de
domini si es presenta l’ocasió. Ho veiem tant en els grans i cruels
dictadors com entre germans. Fins i tot en la parella o en la família, que són àmbits de comunió, solen donar-s’hi relacions de domini explícites o
camuflades.
Qualsevol excusa serveix per pretendre ser “déus” per sobre els altres. Per això el famós Primer Manament, que afirma amb tanta força l’absoluta unicitat de Déu, és més favorable
a l’ésser humà del que podria semblar a primera vista (Èxode
20,1ss).
8. Aquesta tendència a ser “déus”
està expressada ja als inicis de la Bíblia, amb un llenguatge mític d’un gran
realisme. Podeu llegir-ho als capítols segon i tercer del Gènesi. Déu ha creat l’Home (Adam
i Eva) a imatge seva i li ha
preparat un meravellós jardí per habitar. Al jardí hi ha de tot perquè hi pugui gaudir de la vida. Al centre hi ha dos arbres mítics: l’Arbre
de la Vida i l’Arbre de la
decisió sobre el Bé i el Mal. Aquest últim, però, queda “reservat a Déu”
perquè el seu fruit és verinós per a l’Home. Per això se l’adverteix
que, si en menja, morirà. No es tracta pas d’un càstig sinó de la conseqüència
directa de menjar un fruit (decidir
el Bé i el Mal) que l’Home no pot digerir.
(Gènesi
2,15ss).
9. Però l’Home cedeix a la temptació de voler ser com déu i decidir sobre el Bé i el Mal (Gènesi
3,6ss). Per això menja del fruit d’aquell arbre. A partir del “Bé i del
Mal” ja decidits per l’Home, entra la Mort entre els Humans en forma
de baralles, enveges, guerres santes,
sentències justes, Constitucions, revenges
legítimes, neteges ètniques, efectes col·laterals... Morts físiques, morts
socials, morts psicològiques, ...
Amb l’Home decidint sobre el bé i el mal, el jardí es va
convertint en presó i cementiri. En l’expressió bíblica, l’Home va
veure’s “llançat fora del jardí” (Paradís)
i es va trobar al desert (Gènesi
3,22ss).
10. Adam i Eva no són
dues persones individuals i concretes sinó la personificació de la Humanitat. “Adam” vol dir home; “Eva”
vol dir dona (mare. Gènesi
3,20). I fins i tot entre ells s’establiran relacions de domini.
11. Tot ésser humà és cridat a ser semblant a Déu. Però naixem petits, molt petits, perquè Déu ha
volgut que els seus dons poguessin ser també un mèrit nostre. “Néixer petits”
ens permet créixer des les nostres
decisions. Només així la nostra vida adquireix dignitat i podem ser imatge
de Déu. Ser “persones” (“autors de nosaltres mateixos”), no “robots”.
12. Però néixer petits
ens fa sentit dèbils i insegurs; i aquí arriba la “temptació”. Ja de petits
sentim la temptació de buscar la
seguretat no pas confiant en els altres (els pares) sinó sobretot en nosaltres
mateixos. Així ho experimenten els pares en relació als seus fills. Els
pediatres parlen de l’edat del “no” ja
al voltant dels dos anys. És el sorgiment del JO que entra en conflicte amb la
pacífica dependència inicial envers els pares. A l’adolescència sol haver-hi
una reedició d’aquesta rebel·lia, més
o menys important segons com s’hagi solucionat la primera.
13. Aquesta “rebel·lia” avui no pot ser anomenada “pecat”. És
l’expressió inicial d’un sentiment d’independència, bo en si mateix. Només quan
aquesta “independència” es va realitzant en confrontació amb els pares,
i el fill és capaç d’entendre i assumir el gran do de la filiació, aquesta
rebel·lia es torna ofensa. Només quan
el fill ha desenvolupat suficientment la vida rebuda dels pares, i ell, per comptes d’acollir-la amb amor i
agraïment, se’n serveix per rebel·lar-se contra els propis progenitors, el
desig de llibertat va prenent forma d’injustícia.
D’una manera semblant, “voler
ser déus” no és cap “pecat”, donat que estem cridats a ser a imatge i semblança de Déu. El “pecat”
comença quan això es pretén aconseguir enfrontant-se al pla Déu:
buscar la seguretat imposant-se als altres a pesar de les conseqüències de mort que se’n puguin derivar. El pecat apareix quan elegim, com a motor de la nostra vida, la confrontació
per comptes de la confiança; el domini per comptes de la col·laboració.
- B). Maria, figura de
la Humanitat.
14. Suposem que al vostre jardí
hi heu plantat un presseguer, i que, quan recolliu els fruits, us adoneu que tots
els préssecs estan corcats. Això, penseu, podria ser degut a dues
causes:
- que l’arbre és dolent perquè porta el corc dintre seu
mateix, que després apareix en els fruits, o
- que, al lloc on està plantat, hi ha insectes que “piquen” els
préssecs encara verds, deixant-hi les futures larves.
15. Imagineu, però, que un bon dia trobeu un préssec que no
està corcat. Aquest fet seria extremadament significatiu ja que voldria dir
que l’arbre és bo, i que els corcs
no estan en l’arbre, sinó que arriben als fruits des de fora.
16. La Immaculada és la
mostra de que l’arbre de la Humanitat és
bo. El que podria semblar un “privilegi” de Maria en realitat ens mostra l’excel·lència
de l’Arbre. Si molts dels seus
fruits són “corcats”, no és per culpa de l’arbre sinó de causes exteriors. Una bona notícia!
Aquesta bona notícia no
es troba explícitament en els evangelis, però el Poble Cristià sempre ha cregut
que formava part integrant de la bona nova de Jesús.
C.
MISSATGE.
17. A pesar de la gran quantitat de guerres, violències,
injustícies, crueltats, violacions, sentències condemnatòries,... que hi ha en la
vida dels humans, sabem que l’arbre de la Humanitat és bo. Per això, encara
podem creure que un altre món és possible.
D:
RESPOSTA.
18. És sorprenent que els Humans ens mantinguem tan vulnerables al
corc del “Poder”.
És sorprenent que els deixebles del Condemnat i Crucificat hàgim descuidat tan fàcilment els efectes
perversos de les relacions de domini.
És sorprenent que a les nostres esglésies es canti amb tanta inoperant
tranquil·litat allò que diu el Magníficat:
“(El Senyor) derroca els poderosos del
soli i exalta els humils”.
19. No hi ha “dominants”
sense una certa connivència de molts dominats.
Per això és necessari i urgent dessacralitzar
el “Poder”, i sobretot el Poder religiós, i refusar les noves i contínues sacralitzacions.
Un altre món és possible, però no es farà tot
sol. Ni podem confiar que ho facin els poderosos.
Ben segur que els poderosos són
capaços de “fer un altre món”, d’una manera semblant a com els exèrcits són capaços de “fer la pau”, però només generant vençuts i mort.
20. És ben segur que els poderosos
trobaran la manera de sortir de la crisi actual. Tenen “Poder” per fer-ho. Però
les solucions del Poder sempre passen per generar víctimes i més víctimes.
La crisi actual és ben curiosa ja que no ha vingut perquè
arribessin “temps de vaques flaques”
sinó perquè les “vaques grasses”
s’han tornat com un forat d’aigüera: necessiten engolir i engolir.
La nostra societat occidental, de per si, genera consumidors més que no pas persones. Per això, una bona resposta no ens demana tant “sortir de
la crisi” com “tornar a ser persones” denunciant tota forma de Poder,
que sempre és despersonalitzador.
E. PREGUNTES per al diàleg.
1. En la
societat “precursora” de l’Home Nou, els barons ens hem distingir per accions
de domini i de poder. Ara en diem masclisme;
i encara és molt present en l’Església.
- ¿Quines excuses es fan servir per legitimar-lo?
- ¿Què penseu fer per corregir-lo?
- ¿Quines excuses es fan servir per legitimar-lo?
- ¿Què penseu fer per corregir-lo?
2. Sovint es poden sentir polítics i altra gent que parlen de
la Constitució de la mateixa manera
com abans es parlava dels Dogmes. Què en penseu?
3. L’evangeli de Lluc posa en boca d’una dona les paraules
més desacralitzadores en relació als poderosos. Això és ben comprensible si
tenim en compte el paper que en la marxa de la Història hi hem tingut dones i homes.
¿Què creieu que hauria de canviar en les nostres esglésies per ser coherents
amb l’Evangeli en aquest punt?
VOCABULARI. (> Índex
general).
Àngel. Compliment. David. Elisabet. Esperit Sant.
Estèril. Fill
(de Déu). Gabriel. Galilea. Jesús. Josep. Maria. Natzaret. Pecat
original. Puríssima. Rei.
Veure també Entrevistes
amb Fid’ho. La
Puríssima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada