A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Actes 14,21b-27).
En
aquells dies,
Pau i
Bernabé se’n tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia.
Confortaven
els convertits de nou
i els
exhortaven que es mantinguessin fidels a la fe.
Els
recordaven que per entrar al regne de Déu
hem de
passar per moltes tribulacions.
Ordenaren
preveres en cadascuna de les comunitats,
i amb
pregàries i dejunis els encomanaren al Senyor,
en qui
havien cregut.
Continuaren
el seu viatge a través de Pisídia
i
arribaren a Pamfília.
Després
d’anunciar a Perga la paraula, baixaren a Atàlia,
i d’allà
se’n tornaren per mar a Antioquia,
des d’on
la comunitat els havia confiat a la gràcia de Déu
perquè
duguessin a terme l’obra que acabaven d’acomplir.
Així que
arribaren,
reuniren
la comunitat per anunciar-los
tot el
que Déu havia fet junt amb ells,
i que Déu
havia obert les portes de la fe als qui no són jueus.
2ª LECTURA (Apocalipsi
21,1-5a).
Jo, Joan,
vaig veure un cel nou i una terra nova.
El cel i
la terra d’abans havien desaparegut,
i de mar
ja no n’hi havia.
Llavors
vaig veure baixar del cel, venint de Déu,
la ciutat
santa, la nova Jerusalem,
abillada
com una núvia que s’engalana per al seu espòs,
i vaig
sentir cap a l’indret del tron una veu forta que cridava:
«És el
tabernacle on Déu es trobarà amb els homes.
Viurà amb
ells, ells seran el seu poble
i el seu
Déu serà Déu-que-és-amb-ells.
Els
eixugarà totes les llàgrimes dels ulls
i no
existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes.
Les coses
d’abans han passat.»
Llavors
el qui seia al tron afirmà:
«Jo faré
que tot sigui nou.»
EVANGELI. (Joan
13,31-33a.34-35).
Nota: Hi he posat en vermell el verset 33b que el Missal no recull.
Quan
Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué:
«Ara el
Fill de l’home és glorificat,
i Déu és
glorificat en ell.
Si Déu és
glorificat en ell,
és que
també Déu el glorificarà en Déu mateix,
i el
glorificarà ben aviat.
Fillets,
és per
poc temps que encara estic amb vosaltres.
Vosaltres em buscareu,
però ara us dic allò que vaig dir als jueus:
Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.
Us dono
un manament nou:
que us
estimeu els uns als altres.
Tal com
jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres.
Per
l’estimació que us tindreu entre vosaltres
tothom
coneixerà si sou deixebles meus.»
B.
LLENGUATGE.
1. “Quan
Judes va ser fora...”
La sortida de Judes dóna inici a l’hora de jesús. Però pot semblar fins i
tot cínic que precisament quan la traïció de Judes marca el començament del
tràgic procés d’humiliació, condemna i mort de Jesús, l’evangelista posi a la
seva boca les paraules que hem llegit: “Ara
el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell”. ¿Que potser
viu a la lluna, Jesús? ¿Que potser l’evangelista no sap què va passar realment?
I, si la passió i mort de Jesús és com una radiografia d’allò que passava i
continua passant a la Humanitat, ¿no resulta escandalós que el Quart Evangeli
ens en parli com del moment en què Déu hi és glorificat?!
La passió i mort de Jesús, i la de milers i
milions de persones al llarg de la Història, és la cosa més cruel i inhumana
que pot existir. ¿Com pot ser sublimada
parlant-ne com d’una glorificació?!
2. Podem,
i potser devem, escandalitzar-nos. Però l’evangelista vol obrir els nostres
ulls a una nova manera de veure les coses. És ben cert: la tortura i la mort de
qualsevol ésser humà és la cosa més inhumana i reprovable, i els qui fan això
no mereixen el nom de “humans”. El mateix evangeli no s’està de recordar-ho: “El Fill de l'home se’n va, tal com
l'Escriptura ha dit d'ell, però ai de l'home que el traeix! Més li valdria no
haver nascut.” (Mateu
26,24). Amb tot, l’evangeli també ens vol dir que els torturadors i
assassins no tenen l’última paraula.
3. Déu no
vol la mort. Més encara: parlant a la nostra manera diríem que Déu no creu en la mort. Ell ha creat la Vida,
no la mort. Per a Déu, allò que nosaltres en diem “mort” no existeix realment.
O millor: la mort existeix com un moment de la Vida. Com és un moment de la
vida de l’eruga quan mor per
esdevenir papallona. Com és un moment de la vida del gra de blat quan mor per esdevenir una nova espiga.
4. Però,
encara que puguem arribar a entendre
la mort, ¿qui pot entendre i acceptar
el dolor i la tortura? ¿És legítim parlar de la dolorosa passió de Jesús (i de tantíssims humans) dient-ne una glorificació? ¿Pot no ser vist com a cruel un Déu del qual es diu que és
“glorificat” en la dolorosa passió de
Jesús?
5. Una
cosa ens ha de quedar ben clara: l’Evangeli no permet una sublimació del dolor. El dolor és dolent; el dolor és inhumà fins i
tot quan produeix algun bé. Sempre seria millor aconseguir el bé sense passar
pel dolor. Jesús mateix ho demana: ”Pare
meu, si és possible, que aquesta copa (patiment) s'allunyi de mi” (Mateu
26,39).
Déu no
vol el patiment de ningú. Déu ha creat l’home per a la felicitat.
Del fet de
patir; del fet de tanta gent que pateix, no n’hem de deduir mai que això sigui
la voluntat de Déu.
6. Per
què, doncs, el dolor? No ho sé. Per a mi és un misteri. Sé que sobre molts
dolors no hi podem actuar directament per evitar-los. Però que no sapiguem el perquè de molts sofriments no ens permet
descuidar la gran quantitat de sofriments causats pels mateixos humans.
I d’aquests, n’hem de respondre nosaltres, els humans. Davant qualsevol dolor
hem de fer el que puguem per treure’l; però han de ser sobretot els patiments
causats pels humans els que han de provocar en nosaltres la reacció més
decidida, precisament perquè en aquests hi podem fer alguna cosa.
7. El
relat de la passió de Jesús (la passió de l’Home) ens presenta aquest dolor provocat per l’home, i
el denuncia com a pecat; i com un pecat terrible.
I aquí
precisament s’hi mostra la grandesa de Jesús: a pesar del poder deshumanitzant
de la tortura, ell s’ha mantingut fidel a estimar, i a no tornar mal per mal.
I també
aquí és on Déu hi és glorificat. La glòria de Déu no està en el sofriment
sinó en la fidelitat d’aquells que continuen estimant a pesar de ser odiats;
d’aquells que continuen humanitzant a
pesar de ser víctimes d’un intent de deshumanització.
Si un pont es manté ferm al seu lloc quan hi ha hagut un grandíssim aiguat,
esdevé una glòria per als seus
dissenyador i constructors. Si un home continua donant amorosament la seva
vida, fins i tot quan la hi prenen per vendre-la
(Judes. Mateu
26,15), aquest home dóna glòria
a qui l’ha engendrat i l’ha enviat al món perquè hi faci visible i
experimentable l’amor de Déu a tots els humans.
I, “si Déu és glorificat en ell, és que també
Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat”.
8. “Us
dono un manament nou...”
Només l’Evangeli de Joan fa servir aquesta expressió. El manament de Jesús es pot dir “nou” en un triple sentit:
Només l’Evangeli de Joan fa servir aquesta expressió. El manament de Jesús es pot dir “nou” en un triple sentit:
a) Per la
seva qualitat.
Abans de
Jesús, la perfecció de l’amor venia marcada per estimar el pròxim com a tu mateix (Lluc
10,27. Vegeu també Mateu 5,43
ó 19,19).
En canvi, l’evangeli de Joan que hem llegit ens diu: “Estimeu-vos tal com jo us he estimat”.
b) Per
contrast amb la Llei.
Segurament
el Quart Evangeli usa la paraula “manament” per connectar amb la situació de la
persona abans d’acollir el missatge de l’evangeli. Abans de l’evangeli,
la vida d’una persona està marcada per la Llei
amb els seus manaments. Per contrast
amb la Llei, Jesús parla d’una altra classe de “manament”, un manament nou.
En realitat ja no és un “manament” perquè, comparant-lo amb la situació
anterior, no es basa en la submissió sinó en la participació en
la Vida mateixa de Déu. És l’Esperit Sant,
ofert com a do i acollit com a impuls que ens possibilita
col·laborar en l’Obra de Déu.
c) Per la
seva funció identificadora.
“Per l’estimació que us tindreu entre
vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus”.
Els
deixebles de Jesús no són identificats
pel fet de pertànyer a un determinat Poble o a una determinada Religió. La identitat
del deixeble no li ve del col·lectiu
al qual pertany sinó de la pràctica d’un amor com el de Jesús. Els
diferents col·lectius o comunitats poden ser fruit de moltes
coses. Fins i tot poden ser fruit del domini d’uns sobre d’altres. Però la identitat cristiana es visualitza només
per l’amor preferent per a l’Home. (Mireu, si us sembla bé, els apunts del Diumenge tercer
de Pasqua. 9).
Un amor
així no es pot improvisar. Ho deixen clar les mateixes paraules de Jesús (no
recollides al Missal, i que jo hi he posat en vermell):
“Ara... allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir”. Aquest “ara” no
exclou que “més tard” sí que el podran seguir.
C. MISSATGE.
9. La glòria de l’home no està en la possessió
i exhibició de Poder o de Força o de Domini sobre els altres sinó en la
fidelitat al projecte amorós de Déu envers la Humanitat. Déu
ens ha creat per amor i per a l’Amor, i el glorifiquem
quan acollim aquest projecte, i hi col·laborem
de la mateixa manera que ho ha fet Jesús.
D:
RESPOSTA.
10. La resposta ens ve directament indicada a
la segona part del text que hem llegit: “Tal
com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres”.
Cal
adonar-se que hem creat una societat que té, com a primer valor (com a
primer “déu”) el Poder, dissimulat amb mil màscares diferents: Estat,
Constitució, Llei, Ciutadania, Democràcia, Drets,... Tot de coses que podrien
ser bones si no fossin utilitzades per menysprear persones i pobles; Cultures,
Ètnies i Religions...
En una
societat així, si com Església volem complir-hi la missió rebuda, hem
de canviar radicalment la nostra manera de fer i el nostre compromís. Cal
abandonar el tradicional mimetisme amb els Estats i tornar de debò a
l’Evangeli. La nostra Església, tal com és ara, no ha d’excloure el Calvari (“donar la pròpia vida”) quan hi
passi el camí de la fidelitat. “Jo
faré que tot sigui nou”, acaba dient la segona Lectura.
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1. Les
Religions, i també el Cristianisme, a vegades han fet als seus fidels un
“servei” força sospitós: no escandalitzar-se del dolor provocat pels mateixos
humans. Com ho veieu, vosaltres?
2. És
millor l’amor quan hi ha més dolor?
3.
Sovint, a l’Església, a algú se li demana la Partida de Baptisme com a prova de la seva identitat cristiana. Què en penseu? Considereu coherent amb
l’Evangeli tot allò relacionat amb la burocràcia
eclesiàstica, sobretot en aquest temps de pluralisme?
VOCABULARI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada