3er.
Diumenge de durant l’any B.
Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.
→ VOCABULARI. (> Índex general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en el qual té el
significat exposat).
Barca. Galilea. Joan. Mar. Pere. Pescadors.
Xarxa.
→ Vocabulari
de la Bíblia Catalana Interconfessional: Galilea.
→ Veure
també RELECTURES: Diumenge
3. Any B.
1ª LECTURA. (Jonàs 3,1-5.10).
El Senyor va fer sentir a Jonàs la seva paraula
i li digué: «Vés a Nínive, la gran capital,
i proclama-hi el que jo et diré.»
Jonàs se n’anà a Nínive,
tal com el Senyor li havia manat.
Nínive era una ciutat grandiosa.
Per recórrer-la tota calia fer tres dies de camí.
Jonàs començà a fer una jornada de camí
dintre la ciutat i cridava:
«D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda.»
La gent de Nínive cregué en Déu:
proclamaren un dejuni i,
des dels més poderosos fins als més humils,
es vestiren de sac negre.
Déu veié que de fet es convertien
i s’apartaven del mal camí,
i es va desdir de fer caure sobre d’ells
la desgràcia amb què els havia amenaçat.
2ª LECTURA (1Corintis 7,29-31).
Vull dir, germans,
que no podem deixar perdre l’oportunitat present.
Des d’ara, els qui tenen muller
han de viure com si no en tinguessin,
els qui ploren, com si res no els fes plorar,
els qui estan contents, com si res no els alegrés,
els qui compren, com si no tinguessin res,
i els qui treuen profit d’aquest món,
com si no en traguessin cap,
perquè aquest món que veiem amb els ulls passa aviat.
EVANGELI. (Marc 1,14-20).
Després d’haver estat empresonat Joan,
Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu;
deia: «Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop.
Convertiu-vos i creieu en la bona nova.»
Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu.
Estaven
tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors.
Jesús els digué:
«Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.»
Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell.
Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan.
Eren a la barca repassant les xarxes.
Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu
amb els jornalers a la barca,
i se n’anaren amb Jesús.
LLENGUATGE.
1. Després que Joan fou
empresonat...
Sorprenentment, l’empresonament del Precursor no anul·la el procés sinó que es converteix en
l’oportunitat de començar la missió
d’aquell de qui el mateix Joan havia dit: “després
de mi ve el qui és més fort que jo...”.
“Ha arribat l’hora”. Amb l’empresonament de Joan, s’ha acomplert el temps. En l’Evangeli
de Lluc es fa servir una expressió semblant, encara que dintre un marc simbòlic
diferent: (Mentre eren allà, a Maria) “se
li van complir els dies” (Lluc 2,6).
2. Estem en un “temps” (en un “projecte”, segons l’Evangeli de Joan) que es va acomplint.
Mala notícia per als qui estan ancorats
en situacions de privilegi, les úniques en què tendim a “ancorar-nos”.
Bona
notícia per a tots aquells (i som multitud!) que esperem, desitgem i
estem disposats a apuntar-nos al projecte-Home (“Regne de Déu”).
Ha arribat l’hora de deixar enrere
una manera de viure insostenible en si mateixa, però mantinguda com a
conseqüència de l’opressió d’uns sobre d’altres.
3. Galilea.
Galilea és el
contrapunt de Jerusalem. L’obra de
Jesús “comença” a Galilea i “acaba” a Jerusalem.
Galilea feia frontera amb Pobles
no jueus. Els mateixos galileus hi eren
considerats, des de la Capital, només
com a mig-jueus. “Galilea dels pagans” l’anomena l’Evangeli
de Mateu (Mateu
4,15). Està centrada en el seu llac
(“mar” diu l’Evangeli, per establir una clara referència al “mar Roig”, de gran
significat en l’Èxode d’Israel).
Aquí tothom era, més o menys, “pescador”,
i a la vegada tothom, més o menys, estava “tocat” per la crueltat del llac
quan venien temporals. A totes les terres on hi ha un llac s’hi troben llegendes de dracs
i monstres que devoren i “exigeixen”
vides humanes per engolir.
4. Us faré pescadors
d’homes...
Aquesta frase pot ser que s’entengui malament perquè avui tothom
vol “pescar”: els comerços volen pescar
clients; els partits polítics, votants; els diaris, lectors; les sectes, adeptes;
les religions, fidels...
5. Jesús no funda cap nova
religió per a la qual busqui “pescar” nous addictes.
El “regne de Déu” no és una nova
religió sinó una nova manera de relacionar-nos els uns amb els altres que
genera espai més apte per a la vida.
El monstre del “llac”,
que engoleix els humans, és la Mort, destí
fosc de tots els humans.
Esdevenir “pescadors d’homes”
significa canviar aquest destí per un
horitzó de vida (la Bona Nova de
Déu, en llenguatge religiós).
Els Evangelis ens presenten Jesús com el primer
home plenament “pescat” i “guia de pescadors
d’homes”.
6. “Veniu amb mi”...
¿Qui ho diu que Jesús no buscava clients o seguidors?...
Notem en primer lloc com n’és de diferent aquest relat del que llegíem diumenge
passat, de l’Evangeli de Joan.
Són tant diferents que algú podria pensar que si un és correcte, l’altre haurà
de ser fals.
Però cal recordar, una vegada més, que els Evangelis no són cròniques de fets objectius sinó relats,
creats per les diferents Comunitats, amb experiències, llenguatges i
simbolismes diferents, que, més tard, algú va ordenar i posar per escrit. Així
van néixer uns Textos prou reeixits com perquè altres comunitats els
anessin adoptant com a guió per expressar i celebrar la pròpia fe. I cal
reconèixer que els quatre Evangelis que han arribat fins a nosaltres,
quan són mínimament entesos, poden ser considerats autèntiques obres d’art en si mateixos.
Per a entendre’ls bé, el primer que cal és adonar-se que allò
que tenen en comú no és la narració d’uns fets objectius sinó un missatge
transformador per expressar el qual es serveixen d’experiències i de fets,
singulars o col·lectius, del “Jesús-històric”
o del “Jesús-continuat” en la
Comunitat (>> Paraules
de Jesús).
El “llenguatge” de l’Evangeli de Marc és
molt diferent del de l’Evangeli de Joan, i,
no obstant, l’un i altre ens ofereixen el mateix missatge.
7. En el relat que hem llegit avui, Jesús crida directament els
seus primers deixebles. Crida “germans”, perquè la seva crida és “a la
germanor”. Són dues parelles de “germans”: dos amb noms grecs (Simó i Andreu),
i dos amb noms jueus (Joan i Jaume). Entre tots fan quatre: el número que
simbolitza universalitat (per allò dels quatre punts cardinals).
La resposta dels cridats
és immediata, però hi ha un “detall” que ens avisa que, d’entrada, aquests
primers deixebles no són tan bons
deixebles com podria semblar. Per dues vegades s’hi repeteix que “abandonen”:
primer les xarxes; després, el seu pare i els jornalers de la barca. Amb
aquesta expressió no es vol indicar la radicalitat del seguiment a Jesús sinó una manera equivocada
de fer-ho. Aquesta expressió es repeteix en la última trobada (en l’Evangeli de Marc) de Jesús amb els
deixebles. Al moment àlgid de la vida de Jesús, quan es disposa a ensenyar-los,
amb el seu propi exemple, a ser “pescadors
d’homes”, ens diu l’Evangeli que tots
l’abandonaren i fugiren
(Marc 14,50).
Cap d’ells no va ser testimoni de la mort-resurrecció de Jesús. A l’hora de la
veritat, el grup dels deixebles “abandona” (desapareix).
Sortosament queda el grup de les
dones (Marc
15,50). Només elles contemplen la
mort de Jesús. Només elles veuran, a la tomba, el lloc on l’havien posat. Només elles reben el missatge que ho
canvia tot: “Vosaltres busqueu Jesús de
Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat; no és aquí”. Només a través
d’elles els deixebles seran re-convocats:
“Aneu a dir als deixebles i a Pere: ell (Jesús)
va davant vostre a Galilea; allà el
veureu, tal com us va dir” (Marc 16,6).
8. Els deixebles hauran de “repetir curs”. L’han acompanyat com a líder quan ell els invitava com a
germans. Per “seguir Jesús” no
cal abandonar
ningú, i menys el pare i companys de la
barca. Ni tan sols les “xarxes”,
donat que són cridats a ser “pescadors
d’homes”.
Nota.
L’evangeli de Marc no conté “relats d’aparicions” de Jesús ressuscitat.
Acaba amb el testimoni i l’encàrrec del “jove
vestit de blanc” que les dones veuen “assegut
a la dreta del sepulcre”. Més tard, algú va pensar que aquest Evangeli
havia quedat incomplet, i va
“completar-lo” amb unes aparicions de
Jesús, inspirades en l’Evangeli de
Lluc. La intenció deuria ser bona; el resultat, no tant. El relat original de Marc té una gran força
per suggerir la continuació de la vida de Jesús en la “comunitat de la
germanor” de la qual Ell és el Cap.
MISSATGE.
9. Encara que amb un llenguatge diferent, el missatge és el
mateix de diumenge passat: El “temps de
Joan” s’ha acomplert i arriba el “temps
de Jesús” (“Regne de Déu”). Se’ns mostren els primers deixebles, però també
se’ns avisa del perill de no seguir Jesús correctament. El seguiment de Jesús
no comporta l’abandonament de ningú.
O dit al revés: l’abandonament d’algú
porta finalment a abandonar Jesús.
RESPOSTA.
10. Si el Missatge és el mateix de diumenge passat, també
la nostra Resposta podria
ser la mateixa.
Tot i que això ja depèn de cadascú o de cada comunitat, també pot expressar-se
d’aquesta altra manera:
La majoria dels humans, si no tots, comencem la nostra vida
conscient i activa, essent d’alguna manera “seguidors
de Joan”. És a dir: seguidors
d’una Religió (o d’un Humanisme),
polaritzats per uns “valors” que
ens permeten jutjar els altres i sentir-nos una mica (o força) superiors
a ells; fidels a unes “pràctiques” que ens permeten considerar-nos membres del
grup de “persones bones”, en contraposició “als que no són com nosaltres”...
Però serà una sort (“Bona Nova”)
per a nosaltres, i també per als demés, si un dia descobrim Jesús (l’Home) que ens diu: “Vine amb
mi” (o “Segueix-me”). És a dir:
si descobrim que només l’horitzó‑Home
dóna sentit i valor a la nostra vida. Tota la resta (religions, ateismes, humanismes,
constitucions, valors, compromisos de classe, compromisos polítics,...) val només
en la mesura que encaixa amb l’horitzó‑Home.
Dit breument amb paraules del mateix Evangeli: “No és l’home pel “dissabte” sinó el
“dissabte” per l’home” (Marc 2,27).
= = = = = = = = = = =
Annex.
Dijous que ve, 25 de gener (en el 2024) és la festa de la Conversió de St.
Pau. Aquesta festa sol anar precedida d’una setmana de pregària per a la Unió de les Esglésies.
He de confessar que sintonitzo cada vegada menys amb aquesta “pregària”
per la
Unitat amb els germans “separats”.
Qui ho ha dit que estem separats?
Per més que busqui i rebusqui, no
trobo res que em separi o em faci sentir “separat” de qualsevol altra persona, sigui de la religió que
sigui, o sense religió.
La unitat és una dada d’origen.
Avui, fins i tot la Ciència ens diu clarament que tots els humans i tots els
vivents venim d’una sola i primera vida inicial.
En allò més material, fins i tot som “germans de les estrelles”.
Si la religió ens separa, és que
encara consideren que “l’home és per al
dissabte”, i no al revés. Vol dir que encara estem en el “temps de Joan” i no hem descobert Jesús (l’Home).
Només estem separats quan nosaltres
mateixos si hi posem divisió.
Doncs, comencem per no posar divisió enlloc. Ni amb altres cristians, si amb
altres religions, ni amb altres vivents.
I adonem-nos d’una vegada que les diferències
manifesten precisament la gran riquesa
de la Unitat.
12.Tots som diferents. Però les diferències no ens “separen” sinó que ens complementen.
La unitat no cal “buscar-la”: ja hi és, i està a la mateixa arrel del
nostre ésser. La “inventada” separació
neix d’una mala i equivocada decisió nostra. Si no la decidim, no existeix!
“Pregar per la unitat” significa que encara mantenim la decisió
de considerar-nos separats, i potser esperant
que sigui els “altres” els qui canviïn per fer-se dels “nostres”.
Si algú ens diu que estem, o altres estan, “separats”, convé no fer-ne
cas.
I si algú ens diu que no podem celebrar
la comunió amb uns o amb uns altres, cal no fer-ne cas.
La vida és, en si mateixa, comunió.
13. El suposat “problema de
la unitat” podria ser simplement una qüestió de Poder. També una falsa idea d’autoritat
pot portar a considerar “separats” aquells que “no obeeixen”. Però es tracta
d’una falsa separació, fruit d’una
falsa idea d’autoritat. L’autoritat
és un servei de comunió.
E. PREGUNTES per al diàleg.
1. Avui és freqüent sentir dir: Un altre món és possible. Considereu que hi ha punts de contacte
entre aquesta frase i el missatge de Jesús?
2. Un bon company resumia així l’evangeli d’avui: “S’ha acabat
l’hora de les Institucions i ha començat l’hora de l’Home”.
Com ho veieu, vosaltres? Quines conseqüències en traieu?
3. Quines diferents conseqüències es deriven d’entendre l’autoritat com a “principi
d’unitat” o com a “servei de comunió”?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada