Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
VOCABULARI. (> Índex general).
Ascensió. Autoritat. Batejar. Cel. Convertir. Esperit
Sant. Galilea.
Jerusalem. Muntanya. Nom. Onze
(Els). Quaranta. Regne
de Déu. Teòfil.
→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional):
Cel. Jerusalem.
LECTURES
1ª LECTURA. (Actes 1,1-11).
En
la primera part del meu llibre, Teòfil,
he
parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar,
des
del principi fins al dia que fou endut al cel,
després
de confiar, en virtut de l’Esperit Sant,
la
seva missió als apòstols que ell havia elegit.
Després
de la passió se’ls presentà viu,
i
ho comprovaren de moltes maneres,
ja
que durant quaranta dies se’ls aparegué,
i
els parlava del Regne de Déu.
Estant
reunit amb ells,
els
manà que no s’allunyessin de Jerusalem
i
els digué:
«Espereu
aquí la promesa del Pare
que
vau sentir dels meus llavis
quan
us deia que Joan havia batejat només amb aigua;
vosaltres,
d’aquí a pocs dies,
sereu
batejats amb l’Esperit Sant.»
Els
qui es trobaven reunits li preguntaven:
«Senyor,
¿és ara que restablireu la reialesa d’Israel?»
Ell
els contestà:
«No
és cosa vostra de saber
quins
temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare,
però
quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres,
rebreu
una força que us farà testimonis meus
a
Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria
i
fins als límits més llunyans de la terra.»
Quan
hagué dit això s’enlairà davant d’ells,
i
un núvol se l’endugué, i el perderen de vista.
Encara
s’estaven mirant al cel com ell se n’anava,
quan
es presentaren dos homes vestits de blanc,
que
els digueren:
«Homes
de Galilea, ¿per què us esteu mirant al cel?
Aquest
Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel,
tornarà
de la manera com vosaltres acabeu de contemplar
que
se n’anava al cel.»
2ª LECTURA (Efesis 1,17-23).
Germans,
demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós,
que us concedeixi els dons espirituals
d’una comprensió profunda
i de la seva revelació,
perquè conegueu de veritat qui és ell;
li demano també que il·lumini
la mirada interior del vostre cor
perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat,
quines riqueses de glòria us té reservades
l’heretat que ell us dóna entre els sants.
Que conegueu també la grandesa immensa
del poder que obra en vosaltres, els creients,
vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania
amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts,
i el féu seure a la seva dreta dalt el cel,
per damunt de tots els governants
i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria,
per damunt de tots els títols que es poden donar
en el nostre món i en l’altre.
Tot ho ha posat sota els seus peus,
i a ell l’ha fet cap de tot
i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement,
ell que té en totes les coses la seva plenitud.
EVANGELI. (Mateu 28,16-20).
(Final de l’Evangeli segons sant Mateu).
En aquell temps,
els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea,
a la muntanya que Jesús els havia indicat.
En veure’l es prosternaren.
Alguns, però, dubtaren.
Jesús s’acostà i els digué:
«Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.
Aneu a convertir tots els pobles,
bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant
i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat.
Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.»
LLENGUATGE.
NOTA.
Per al llenguatge
referent a la FESTA de l’Ascensió en
si mateixa i a la 1ª Lectura, “origen”
d’aquesta festa, podeu veure els apunts corresponents a Any B i Any C. Aquí em fixo sobretot en l’Evangeli.
1. Jesús, se’n va o es
queda?
La 1ª Lectura i l’Evangeli d’avui semblen contradictoris, ja que la 1ª Lectura diu
que Jesús “s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i
el perderen de vista”, i en canvi l’Evangeli de Mateu acaba amb unes paraules del mateix
Jesús que diu: “Jo seré
amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”.
2. El llenguatge de l’Ascensió és exclusiu de
Lluc, i el fa servir tant al final del seu Evangeli com al començament
del seu segon llibre, anomenat Fets dels Apòstols (o també simplement Actes).
El
relat més detallat és el de Fets
dels apòstols que hem llegit com a 1ª
Lectura i que és el relat que
donà origen a la Festa d’avui. Per això aquest relat és llegit els tres anys del cicle litúrgic.
En aquest relat hi ha un detall
important. Diu al final: “Aquest Jesús
que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com
vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel”. Aquest retorn de Jesús no es refereix
pas (com a vegades s’ha pensat) a la seva vinguda
al Final dels Temps sinó a la
“vinguda” de l’Esperit Sant (que és l’Esperit
de Jesús) “d’aquí a pocs dies”
(Pentecosta).
En
realitat, aquesta vinguda de Jesús com a
Esperit coincideix amb la presència
de Jesús de què ens parla l’Evangeli de Mateu. No hi ha, doncs, cap classe de
contradicció sinó, només, deferència de llenguatges.
3.
... se n’anaren cap a
Galilea…
Centrant-nos
en el relat de Mateu, allò que primer
sorprèn és el lloc: Galilea. “Galilea” es contraposa a “Jerusalem”. La
geografia, una vegada més, és usada com a llenguatge
per indicar dues maneres oposades d’entendre l’Obra de Déu.
- Galilea comporta obertura al món per
fer Humanitat ("Galilea dels
pagans", segons Mateu 4,15);
- Jerusalem comporta obertura al món per
fer Judaisme (o Cristianisme, o qualsevol altra religió entesa de manera “colonitzadora”).
4.
En relació als deixebles, “Galilea” també incorpora un altre significat: tornar al començament. En el llenguatge
escolar diríem “repetir curs”. Els
deixebles han acompanyat Jesús fins a Jerusalem,
però al moment decisiu l’han abandonat. No han entès la seva mort-resurrecció a Jerusalem. Per això, a Jerusalem,
només les “dones” han vist Jesús.
Elles sí que hi eren, tant al Calvari
com al Sepulcre (Mateu 28,9).
5.
...a la muntanya que Jesús
els havia indicat…
Jesús
no s’apareix als deixebles vora el Llac
de Galilea, com al començament (Mateu 4,13), sinó a la Muntanya. Els deixebles, d’alguna
manera, han de repetir curs, però la
situació, després de la mort-resurrecciosa
de Jesús ja no és la mateixa. La “muntanya”
és l’àmbit de Déu que s’acosta.
Fins ara, la muntanya per
excel·lència era la muntanya del Temple.
Condemnant Jesús, el Temple s’ha convertit en lloc de mort. Ara hi ha una altra
muntanya: la muntanya de Jesús.
(Notem que, en els evangelis de Lluc i de
Joan, aquesta muntanya alternativa
serà la muntanya de les Oliveres, on hi ha “Betània”, la casa dels germans (Lluc 24,50 i Joan 12:1ss).
6.
Jo
seré amb vosaltres cada dia…
Amb
aquesta expressió, Mateu estableix una gran INCLUSIÓ que comprèn tot el seu Evangeli; una espècie de cap-i-cua format per la idea de la presència de Déu entre els humans. Al
començament de l’Evangeli, després de presentar-nos la Genealogia de Jesús, ens parla del naixement d’un nen que tindrà
per nom “Emmanuel”, que vol dir Déu
amb nosaltres (Mateu
1,23). I ara, al final de tot, són les mateixes paraules de Jesús que ens
diuen: “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”.
Aquesta gran inclusió resumeix el significat de tot
l’Evangeli de Mateu, i correspon al nucli mateix del missatge de la Bíblia. Recordem que el nom de Déu a la Bíblia és
“Jahvé”, que significa “Jo hi sóc”.
7. Hi ha també una
altra gran inclusió que agafa tota la
vida publica de Jesús. En aquest cas
es tracta d’una inclusió invertida
entre la tercera temptació, on
Satanàs es presenta com “l’amo del món”, i aquesta trobada del Ressuscitat amb els deixebles. Compareu els dos extrems
de la inclusió:
- el diable se l'enduu dalt d'una muntanya
molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria, i li diu: «Et
donaré tot això si et prosternes i m'adores. (Mateu 4,8).
- els onze deixebles se
n’anaren... a la muntanya que Jesús els havia indicat.
En veure’l es
prosternaren... Jesús s’acostà i els digué: «Déu m’ha donat plena autoritat al
cel i a la terra... (Mateu
28,18).
8. Aquesta inclusió
invertida és ben significativa, ja que manifesta un canvi d’Amo: de ser adoradors de Satanàs (que significa “Enemic”)
a ser adoradors de Jesús (que significa “Salvador”). En realitat, no és cap canvi d’Amo sinó el pas d’estar enganyosament
“sotmesos” a un fals "Dominador" a una situació de Llibertat plena, ja que Jesús personifica l’Home.
La sobirania de Jesús ja
ha estat explicada en el mateix Evangeli
de Mateu amb aquella solemne i sorprenent escena del Judici Final, presidida
precisament pel Fill de l’Home (Mateu 25,31).
També hi fa referència la 2ª Lectura
d’avui. Es tracta d’una sobirania que
no situa ningú per sobre dels altres sinó que manifesta la plenitud a
què tots estem cridats. “...ell (Jesús) que té en totes les coses la
seva plenitud”. La sobirania de Jesús
no seria plena sense nosaltres i tota la Creació.
9. "Bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant".
Aquest canvi de situació ve expressat visualment pel símbol del baptisme.
“Batejar” significa immergir
en l’aigua. En realitat aquesta acció té dos moments: entrar en l’aigua i
sortir-ne. Entrem bruts, i en sortim
nets; ens immergim cansats, i en sortim refets; entrem subjectes a
Satanàs i en sortim en comunió amb el Pare, el Fill i
l’Esperit Sant.
El baptisme no és cap ritu màgic sinó un llenguatge simbòlic per expressar una realitat profunda: que Déu
invita tots els Humans a “immergir-se”
amb totes les “necessitats assumides”
i sortir-ne “nets”, lliures
per a participar de la seva mateixa Vida,
que és Vida en comunió.
10. Convé no entendre aquestes paraules de Jesús en sentit confessional.
En altres temps es parlava del baptisme
com del ritu d’entrada a l’Església.
En una situació de Cristiandat,
segurament era un llenguatge correcte.
Però avui vivim en una societat religiosament plural, i no seria legítim entendre el baptisme com un “entrar” en una religió
determinada, contraposada a les altres.
11. Donada la pluralitat de Religions, potser avui seria més
correcte presentar el Baptisme com un sortir
a la Església, entenent per “Església”
no pas una comunitat religiosa
contraposada a altres comunitats,
sinó com aquella Comunitat formada per tots els humans que no
se n’autoexclouen, i que viuen les seves peculiaritats
i diferències no pas com una cosa que
“separa” sinó com a vincles de comunió
entre persones diferents.
Seria una expressió inspirada en el llenguatge escolar. A les escoles, quan és l’hora de “anar al pati”,
mai no es diu que els nens “entren al
pati” sinó que “surten al pati”.
Al pati, cada alumne manté les seves diferències (pertanyen a diferents
cursos...), però les diferències no
serveixen per separar sinó al contrari: al pati poden jugar tots plegats,
ajudar-se, col·laborar... Les diferències
hi esdevenen vincles. En canvi, quan “entren”
a les classes, les diferències separen,
i fan que cada alumne hagi d’anar a la “seva” aula, separat dels que pertanyen
a altres cursos.
Pel baptisme “deixem” els
nostres espais tancats i “sortim” al “pati de la Comunitat” formada per tots els Humans, on
les diferències es tornen vincles mútuament enriquidors.
MISSATGE.
10. Atenent a allò que hem llegit en l’evangeli d’avui, el missatge és clar i directe: Aneu a convertir tots els pobles,
bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a
guardar tot el que jo us he manat.
No és una crida al proselitisme
sinó a fer arribar a tots els pobles la invitació universal de Déu a participar
de la seva mateixa vida. Els deixebles (tots nosaltres) no són
enviats a fer “cristians” (en sentit
confessional) sinó a fer Humanitat
segons el Projecte de Déu.
RESPOSTA.
11. La resposta té dues
cares. Per un cantó, acceptar, agraïts, la sorprenent i meravellosa
invitació de Déu a immergir-nos en la
seva Vida, que és vida de comunió. Per l’altre, preparar-nos per
a aquesta comunió amb Déu fent comunió entre nosaltres.
Dit amb un llenguatge més directe: Humanitzar-nos, construint Humanitat.
PREGUNTES
per al diàleg.
1. Heu experimentat, en relació a alguna persona molt estimada, un
canvi de presència en el
sentit de “pujar cel amunt”? Sabríeu
explicar-ho? Us ha ajudat a immergir-vos
més en la comunió amb ella i amb Déu?
2. ¿Més enllà dels gestos
rituals, com creieu que podem fer arribar a tothom l’oferta a “ser batejat en el
nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”? Què vol dir això en concret,
avui i aquí?
3. Després d’uns anys de materialisme
pràctic, està reapareixent una creixent set
d’espiritualitat. ¿Com hauríem de respondre a aquesta set perquè la nostra oferta
(el missatge de Jesús) fos realment alliberadora?
Dit d’una altra manera: En una societat laica i plural, l’oferta de l’Església ha de tendir
sobretot a augmentar el número de “fidels”,
o de persones “lliures”?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada