1er. diumenge de Quaresma. Any B.

 

 

 → VOCABULARI.  (> Índex general).

Àngel.   Convertir.  Creure.   Desert.   Esperit     Joan (Baptista).  
Nombres (Quaranta).   Regne de Déu.   Satanàs.

 

→ Veure també: RELECTURES: 1 de Quaresma. B.  

Nota.
L’Associació Bíblica de Catalunya ha canviat el format de la seva Bíblia on line. Això ha comportat que, en tots els meus escrits anteriors al febrer del 2021, els enllaços amb textos bíblics hagin quedat desactivats. Ara, clicant l’enllaç d’una cita bíblica, us portarà a la Pàgina d’Inici. Aquí trobareu → "Llegir la Bíblia".  → Escolliu el llibre, → i aneu al Capítol de la cita.

 

Quaresma (Introducció general).

 

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Gènesi 9:8-15).

 

Déu digué a Noè i als seus fills:

«Jo faig meva l’aliança amb vosaltres,

amb els vostres descendents

i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres,

els ocells, el bestiar

i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l’arca.

 

Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva:

La vida no serà mai més exterminada

per l’aigua del diluvi,

no hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra.»

 

Déu digué:

«El signe d’aliança que poso

entre jo i vosaltres

i tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres

per totes les generacions és aquest:

posaré el meu arc en els núvols

com a signe de la meva aliança entre jo i la terra.

Quan cobriré la terra de nuvolades

i apareixerà l’arc entre els núvols,

em recordaré de l’aliança que hi ha entre jo i vosaltres

i tots els éssers animats;

l’aigua no formarà més un diluvi

que faci desaparèixer tot rastre de vida.»

 

2ª LECTURA (1ª de Pere 3:18-22).

 

Estimats:

Crist morí una vegada per raó dels pecats.

Ell, el just,

va morir pels injustos,

per conduir-nos a Déu.

El seu cos va ser mort,

però per l’Esperit fou retornat a la vida.

Per això anà a dur la seva proclama

als esperits empresonats,

que s’havien resistit a creure en temps de Noé,

quan la paciència de Déu esperava,

mentre preparaven l’arca.

En aquella arca se salvaren

a través de l’aigua

unes poques persones, vuit en total,

i l’aigua prefigurava el baptisme que ara us salva,

i que no consisteix a deixar net el cos,

sinó a demanar a Déu una consciència bona

gràcies a la resurrecció de Jesucrist

que se n’anà al cel,

va rebre la submissió de les potestats i dels estols angèlics,

i està a la dreta de Déu.

 

EVANGELI. (Marc 1:12-15).

 

En aquell temps,

l’Esperit empenyé Jesús cap al desert,

on passà quaranta dies, temptat per Satanàs.

Vivia entre els animals feréstecs

i l’alimentaven els àngels.

 

Després d’haver estat empresonat Joan,

Jesús es presentà a Galilea

predicant la Bona Nova de Déu;

deia:

«Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.»

 

B. LLENGUATGE.

 

1. L’Evangeli de Marc no explica (com fan Mateu 4,1ss i Lluc 4,1ss) les Temptacions de Jesús al desert. Simplement diu que, després d’haver rebut l’Esperit Sant, aquest mateix Esperit l’empenyé cap al desert, on passà quaranta dies, temptat per Satanàs. Les Temptacions aniran apareixent després, sobretot en la relació amb els deixebles, representats per Pere. Recordem, només, quan Jesús l’anomena directament satanàs en motiu de la predicció de la seva mort-resurrecció (Marc 8,33).

2. Encara que no s’hi expliquin les Temptacions, una cosa hi queda clara: Jesús ha estat fidel a Déu. La seva fidelitat, en certa manera, converteix el desert en jardí, recuperant així la situació de l’home al Paradís o Jardí Terrenal (Gènesi 2) on vivia sense necessitat de “guanyar-se la vida” (disposava de l’Arbre de la Vida) i en convivència pacífica amb els animals i feres.

Sortint del desert sense haver caigut en la temptació de “voler ser com Déu” (Gènesi 3,5), Jesús està legitimat per predicar el Regne de Déu, que ell mateix ja fa present. El “Regne de Déu” és la oferta de Déu de retrobar el Paradís perdut: aquell lloc mític on, en el projecte inicial de Déu, l’Home hi era convidat com amic. Amb Jesús, la Humanitat recupera l’amistat inicial amb Déu Creador i Pare.

L’acció de “satanàs” (“temptador”), estableix un vincle amb el relat de la Temptació mare de totes les temptacions: “voler ser com déus” decidint sobre el Bé i el Mal (Gènesi 3,4).

(Vegeu, si us sembla, al Glossari: Pecat original.

 

3. Si, com a fills d’Adam i Eva, sentim la temptació de entrar en competència amb Déu, rivalitzant-t’hi com a “déus”, amb la fidelitat de Jesús, home com nosaltres, recuperem la situació d’amistat amb Ell. Però és cadascú que ha de decidir si es converteix al Regne de Déu o s’hi manté enfrontat.

 

4. Convertir-se al Regne de Déu és presentat com una Bona Nova. L’experiència de la Humanitat demostra ben clarament que no acceptar l’oferta del Regne de Déu no ens deixa pas en una situació neutral, sinó que ens posa a mercè d’un altre “regne” dintre el qual, progressivament, serem més esclaus i promotors d’esclavitud. Aquest “regne de l’esclavitud” dominat pel “príncep d’aquest món”, no és pas un “regne alternatiu” sinó que apareix en l’home com un subproducte residual i atrofiat del refús a la invitació amorosa de Déu a participar de la seva mateixa vida; és a dir: la invitació a ser “déus” per filiació. 

C. MISSATGE.

5. Usant un llenguatge tret de la vida familiar, diríem que tot home experimenta la temptació d’emancipar-se del pare a través de l’autoafirmació i del refús de l’acció paterna. Per contra: Jesús ens proposa confiar en l’amor del Pare que ens ofereix una emancipació filial, acollint com un do la Vida a què ens crida. D’aquesta confiança filial, el mateix Jesús n’és el primer exemple, i ens invita a convertir-nos-hi i a creure en la Bona Nova. 

 

D: RESPOSTA.

6. La resposta és la que ens demana directament la proposta de Jesús: convertir-se creient en la Bona Nova.

Això, en la pràctica, què comporta?
Acceptar el Regne no vol pas dir “ser més religiós”, o “entrar a l’Església”, o “fer-se monjo”, o “participar en una ONG”, o apuntar-se al voluntariat, o... Pot ser tot això, però també pot no ser-ho. El Regne de Déu no és un regne que ens “posseeix” sinó que ens allibera, ens emancipa, ens fa actius i creatius. Cadascú ha d’anar descobrint què significa per a ell, en cada moment i en cada circumstància, “sentir-se del Regne” i “fer Regne”. No sempre serà clar; però no estem sols. 7000 milions de companys ofereixen molt de camp a la nostra bona disposició; per ajudar-nos o per corregir-nos.
A pesar de la nostra bona voluntat, és possible equivocar-se. No passa res. Déu escriu recte amb les nostres lletres tortes. Rectifiquem, quan veiem que ens hem equivocat, i endavant.

 

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. Quaresma és preparació per la Pasqua. Què és la Pasqua per nosaltres? Què va ser per a Jesús?

2. La Pasqua no té només una dimensió personal sinó també, i sobretot, comunitària. Com us agradaria que fos la pasqua de la vostra comunitat i la de l’Església Universal? Considereu que el camí de la Pasqua continua “passant pel Calvari”? Què vol dir, això, en concret?

3. Tradicionalment, i sobretot en Quaresma, l’Església ens proposa la pràctica del dejuni i de l’abstinència. Què en penseu? Quin significat se li pot donar?