1ª LECTURA. (Gènesi 18,1-10a).
En
aquells dies,
el Senyor
s’aparegué a Abraham a l’alzina de Mambré.
Abraham
seia a l’entrada de la tenda,
quan la
calor del dia era més forta.
Alçà els
ulls i veié tres homes aturats davant d’ell.
Així que
els veié corregué a rebre’ls des de l’entrada de la tenda,
es
prosternà, inclinà el front fins a terra i digué:
«Senyor,
si m’heu concedit el vostre favor,
us prego
que no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent.
Permeteu
que portin aigua per rentar-vos els peus
i reposeu
a l’ombra de l’alzina.
Entretant
aniré a buscar unes llesques de pa
i refareu
les vostres forces per a continuar el camí
que us ha
fet passar prop del vostre servent.»
Ells li
respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit.»
Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara:
«Corre,
pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets.»
Després
corregué cap al ramat, trià un vedell tendre i gras
i el donà
al mosso perquè el preparés de seguida.
Quan tot
era a punt, prengué mató, llet i el vedell,
els ho
serví
i es
quedà dret al costat d’ells sota l’ombra de l’alzina,
mentre
ells menjaven.
Llavors
li preguntaren: «On és Sara la teva esposa?»
Abraham
respongué: «És dintre la tenda.»
Ell li
digué: «L’any que ve tornaré aquí, i Sara, la teva esposa,
haurà
tingut un fill.»
2ª LECTURA (Colossencs
1,24-28).
Germans,
ara estic
content de patir per vosaltres.
Així
continuo en la meva pròpia carn
allò que
encara falta als sofriments del Crist
en bé del
seu cos, que és l’Església.
Ara jo
sóc servidor d’aquesta Església:
Déu m’ha
confiat la missió de dur a terme en vosaltres
les seves
promeses, el seu misteri i secret,
que
d’ençà que existeixen els segles i les generacions humanes
ell
guardava amagat,
però que
ara ha revelat al seu poble sant.
Déu ha
volgut fer-li conèixer la riquesa
i la
grandesa d’aquest misteri
que ell
es proposava a favor dels qui no són jueus.
El
propòsit de Déu és aquest:
que
Crist, l’esperança de la glòria que ha de venir,
estigui
en vosaltres.
Nosaltres
l’anunciem.
Sense fer
distincions, amonestem tots els homes
i els
instruïm en tots els secrets de la saviesa
per
conduir-los al terme del seu desplegament en Crist.
EVANGELI. (Lluc 10,38-42).
En aquell
temps,
Jesús
entrà en un poblet, i l’acollí una dona que es deia Marta.
Una
germana d’ella que es deia Maria,
asseguda
als peus del Senyor, escoltava la seva paraula,
mentre
Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo.
Marta,
doncs, vingué i digué:
«Senyor,
no us fa res que la meva germana
m’hagi
deixat sola a servir?
Digueu-li,
si us plau, que m’ajudi.»
El Senyor
li respongué:
«Marta,
Marta,
estàs
preocupada i neguitosa per moltes coses,
quan
només n’hi ha una de necessària.
La part
que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa.»
B.
LLENGUATGE.
1. Potser
estem acostumats a entendre aquest evangeli com una referència als dos vessants
de la vida cristiana: vida activa i vida contemplativa. Però l’actitud de Marta
envers la seva germana i la seva duresa
envers Jesús, ens suggereixen que aquí St. Lluc ens vol dir alguna altra cosa.
Igualment sorprèn la contundència de la resposta de Jesús a Marta.
2. No oblidem que aquest relat està posat dintre la secció
del seguiment a Jesús. Marta i Maria
són germanes, i això és una
referència clara a les comunitats cristianes
els components de les quals s’anomenaven entre ells “germans”. A més,
aquestes dues germanes tenen nom
propi, la qual cosa indica que no es tracta d’un simple perill sinó d’una situació
real i detectable. Per tant, amb aquest relat, Lluc vol solucionar, amb
l’autoritat del mateix Jesús, una situació conflictiva en el si de la
Comunitat.
3. Encara que la queixa de Marta és contra la seva germana, no és amb ella amb qui es
discuteix, sinó que increpa directament Jesús, i l’acusa a ell de tolerar el
comportament de Maria, que Marta considera incorrecte.
La resposta de Jesús a Marta també és dura, sense deixar
de ser amable. “Marta, Marta...” La
repetició del nom manifesta proximitat i tendresa; però a la vegada constitueix
un advertiment seriós de que alguna cosa no funciona bé. Jesús condemna sense
pal·liatius l’actitud de Marta, i defensa Maria.
4. Sorprèn la resposta de Jesús a Marta, sobretot tenint
en compte que l’essència mateixa del missatge
cristià està en el servei als altres per amor. ¿No és precisament
això, el que està fent Marta?
Els actes de Marta són de servei, és cert, però l’actitud és de condemna. I aquí està el “problema” de Marta. És a dir: aquí està
el problema tan freqüent en moltes comunitats, i també en les comunitats cristianes!
5. Marta es dedica a fer un servei, però el converteix en un motiu de superioritat. I
des d’aquesta presumpta superioritat,
jutja i condemna la seva germana i a Jesús mateix. Aprofita el seu servei per prendre’s el dret de dir als
altres allò que han de fer. En realitat és un servei per dominar la situació. El relat deixa clara aquesta
intenció: no s’hi diu que les dues germanes
acullin Jesús sinó que l’acull només
Marta, i a casa seva. Fins i tot el nom amb què és designada respon a
aquest significat. “Marta”, en arameu (la llengua que es parlava a Palestina
aleshores) significa “senyora”, “mestressa de casa”. Essent “germana” es
comporta com a “senyora”.
6. Marta acull Jesús a casa
seva, però de fet se’n desentén amb l’excusa de servir-lo. Està més
preocupada per “allò que s’ha de fer”
(Llei) que no pas per atendre realment el seu invitat. “La part que Maria
ha escollit és la millor, i no li serà pas presa”, replica Jesús.
C.
MISSATGE.
7. Com ja
deien els antics, “com més bona és una
cosa, més dolenta es torna si es fa malbé” (Corruptio boni, peius). El “servei per amor” és la perla més
preuada de la vida de la Comunitat;
però, si es fa malbé, genera recels, enveges i divisions que posen en perill la
Comunitat mateixa.
Servir amb amor és el millor bé, però si del
servei se’n fa un dret sobre els altres, pot ser fatal.
D:
RESPOSTA.
8. Una
vegada hi havia una mare a la qual van acudir dues filles petites que s’estaven
barallant. Cada una acusava l’altra d’haver començat la baralla; cada una
cridava exposant les seves claríssimes
raons. La mare, després d’escoltar-les atentament, va dir-los: qui tingui més seny que cedeixi. Les
dues germanes van quedar desconcertades; es van mirar, i van deixar de
discutir.
L’experiència
ens diu com n’és de difícil superar les divisions provocades per germans que acusen els altres de no
col·laborar en els serveis que ells
fan. És tan difícil que cal prendre totes les precaucions per evitar-ho.
9. Si, a
pesar de tot, sorgeixen els recels, convé que ningú alimenti el foc. No es
tracta de saber o determinar qui té raó, perquè el problema està
precisament en que tots tenen raons vàlides des del seu punt de vista.
La única solució és: qui tingui més seny
que cedeixi. Invitar al seny, sense posar-se a favor de cap dels discutidors, pot ser també, encara que
sembli que hom es desentén del problema, un òptim servei a la comunitat.
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1. Dins
la família, les parròquies, les associacions... en qualsevol moment poden
sorgir malentesos entre els principals col·laboradors. Hi poseu més foc amb els
vostres comentaris ben intencionats?
2. Els
molts malentesos, agressions i guerres que hi ha en el món d’avui, en quin grau
són conseqüència, en la vostra opinió, de la multitud de comentaris i informacions
difosos pels mitjans de comunicació?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada