diumenge, 15 de novembre del 2026

Diumenge vinent, Festa de "Crist rei" (Últim de l'Any A).

 


Festa de la Plenitud humana (o de “Crist Rei”).

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

 

VOCABULARI. 

Fill de l’home.    Rei.    “Veniu” - “Lluny de mi”.   

  

→ ÍNDEX ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”.

  

→ ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”.

  

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional). Judici.

 

 

→ Veure també:
                -Entrevistes amb Fid’ho.
Diumenge 34. A. (Crist Rei).

 

                      -Relectures (Historietes):  Diumenge 34 de l’any A. 

 

LECTURES. 

1ª LECTURA.  (Ezequiel 34:11-12, 15-17).

Això diu el Senyor Déu:

«Jo mateix buscaré les meves ovelles

i en faré el recompte.

Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat

el dia que es troba amb les ovelles dispersades,

i les recolliré de tots els llocs

on s’havien dispersat el dia de núvols i boira.

Jo mateix faré pasturar les meves ovelles,

i jo mateix les duré a reposar,

diu l’oracle del Senyor Déu.

Buscaré l’ovella perduda,

faré tornar la que s’havia allunyat,

embenaré la que s’havia fet mal,

faré posar bona la malalta,

mantindré les grasses i robustes,

les pasturaré totes amb justícia.»

I a vosaltres, el ramat,

el Senyor Déu us diu això:

«Judicaré entre l’un i altre, moltons i cabrits». 

 

2ª LECTURA (1ª Corintis 15:20-26, 28).

Germans,

Crist ha ressuscitat d’entre els morts,

el primer d’entre tots els qui han mort.

Ja que la mort vingué per un home,

també per un home vindrà la resurrecció dels morts:

tots són d’Adam, i per això tots moren,

però tots viuran gràcies al Crist.

Cadascun al moment que li correspon:

Crist el primer,

després, a l’hora que ell vindrà,

els qui són de Crist;

a la fi, quan ell destituirà

tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder,

com a coronament de tot,

posarà el Regne en mans de Déu, el Pare.

Perquè ell ha de regnar

fins que Déu haurà sotmès

tots els enemics sota els seus peus.

El darrer enemic destituït serà la Mort.

I quan tot li haurà estat sotmès,

el Fill mateix se sotmetrà a Déu

que li ho haurà sotmès tot.

Així Déu serà tot en tots. 

 

EVANGELI. (Mateu 25:31-46).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder,

acompanyat de tots els àngels,

s’asseurà al seu tron gloriós

i es reuniran davant d’ell tots els pobles.

Llavors els separarà entre ells

com un pastor separa les ovelles i les cabres,

i posarà les ovelles a la dreta,

i les cabres a l’esquerra.

Després el Rei dirà als de la seva dreta:

Veniu beneïts del meu Pare:

preneu possessió del Regne

que ell us tenia preparat des de la creació del món.

Vosaltres quan jo tenia fam, em donàreu menjar,

quan tenia set em donàreu beure,

quan era foraster em vau acollir,

quan em veiéreu despullat, em vau vestir,

quan estava malalt em vau visitar,

quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.

Els justos li respondran:

Senyor, ¿quan us vam veure afamat

i us vam donar menjar,

o que passàveu set, i us vam donar beure?

¿Quan us vam veure foraster i us vam acollir,

o despullat, i us vam vestir?

¿Quan us vam veure malalt o a la presó,

i vinguérem a veure-us?

El Rei els respondrà:

Us ho dic amb tota veritat:

Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus,

per petit que fos,

m’ho fèieu a mi.

Després dirà als de la seva esquerra:

Lluny de mi, maleïts:

aneu-vos-en al foc etern

preparat per al diable i els seus àngels.

Vosaltres, quan jo tenia fam,

no em donàreu menjar,

quan tenia set, no em donàreu beure,

quan era foraster, no em vau acollir,

quan em veiéreu despullat, no em vau vestir,

quan estava malalt o a la presó,

no em vau visitar.

Ells li respondran:

Senyor, ¿quan us vam veure afamat

o que passàveu set, foraster,

despullat, malalt o a la presó,

i no vam fer res per vós?

Ell els contestarà:

Us ho dic amb tota veritat:

Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests,

per petit que fos,

m’ho negàveu a mi.

I aniran als suplicis eterns,

mentre que els justos entraran a la vida eterna.»

 

 

1.) La Festa.  

Heus aquí una “bona FESTA” amb un “mal LLENGUATGE”.


1). F
esta instituïda per Pius XI, l’any 1925, celebrada inicialment l’últim diumenge d’octubre. El concili Vaticà II la va posar com a cloenda de tot l’Any litúrgic.

És una “Bona Festa” perquè és reconfortant poder acabar l’Any litúrgic celebrant l’èxit de la Humanitat.
 

Des del primer capítol de la Bíblia se’ns presenta el propòsit de Déu de crear l’Home a imatge i semblança seva. I aquest Home, a imatge i semblança de Déu, està destinat a ser “Rei de la creació” (Gènesi, 1,26-29).

Però quan mirem la història de la Humanitat comprovem que una immensa majoria dels humans ha viscut i viu sota el pes de l’opressió, del dolor i de la mort.
Semblaria, doncs, que el Projecte de Déu ha fracassat.

 

2. Però en Jesús de Natzaret, que forma part dels “condemnats a mort”, descobrim que aquesta nostra “vida d’ara” no és pas encara la Vida a què estem cridats, sinó només el camí que ens hi porta, si el volem seguir.
Això canvia radicalment el significat del “sofriment” i de la “mort”.
La mort ja no és necessàriament el “fracàs” de la Vida sinó el “terme del camí” que hi porta.

 

3. La “mort resurrecciosa” de Jesús ens mostra que no és en els que moren o són assassinats que la Vida “fracassa”, sinó en els seus assassins.
En canvi, aquells en els quals la Vida ha reeixit són “una multitud tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar... Gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües”, com llegíem el dia de Tots Sants (Apocalipsi 7,9).
Tothom qui estima, recorre amb èxit el “camí” cap a la Vida, i esdevé imatge i semblança de Déu, perquè Déu és amor (1Joan 4,8).
  

4. Un “mal llenguatge”.

Perquè l’expressió “Jesucrist, Rei de tot el món”, en una Societat plural, pot ser entesa en sentit fonamentalista, tant pels no cristians com per molts dels mateixos cristians.
Passa el mateix que amb la paraula “messies” en temps de Jesús. Els Evangelis diuen i repeteixen que Jesús va prohibir severament als seus deixebles que diguessin a ningú que ell era el “messies” (Marc 8,30).
 
Jesús només accepta el qualificatiu de “messies” o de “rei” en el context de la Creu. És a dir: quan no hi ha la més mínima possibilitat d’interpretar erròniament la seva “reialesa”. Una reialesa que té la Creu per tron, (Mateu 27,37) mostra el Regne de la VIDA DONADA.

 

5. Però, després que el Missatge cristià hagi esdevingut una “Religió” amb més de mil milions de “seguidors”, i que el “Vicari de Crist” sigui considerat un “Cap d’Estat” amb ambaixadors a la majoria de països... una “Festa” que se’n digui “Crist, rei de tot el món” comporta, com a mínim, una ambigüitat “perillosa i provocativa”.

¿Com pot ser “interpretada” aquesta “festa” pels companys musulmans, budistes o simplement no religiosos?

¿Com reaccionaríem nosaltres si a les mesquites de casa nostra s’hi celebrés una festa semblant, però des del punt de vista de l’Islam? 

 

 

2.) EL TEXT.

LLENGUATGE.


6. L’evangeli d’avui ens situa en la perspectiva correcta. Parla de Jesús fent servir l’expressió “el Fill de l’home”. És a dir: l’Home.

Els Evangelis ens presenten les “relacions humanes” com a “Criteri d’avaluació” per a cada ésser humà.
L’escenificació que en fa Mateu és solemne i radical.
Només hi ha dues classes de Humans:

- els qui s’han humanitzat atenen els altres, i

- els qui no s’han humanitzat per no haver atès els altres.

 

Per això hi ha només “dues” sentències:
- Veniu, beneïts del meu Pare, als primers; i
- Lluny de mi, maleïts, als segons.

Cal notar una diferència important entre les dues sentències: 

−“Veniu, beneïts del meu Pare... perquè, quan jo tenia fam, em donàreu menjar, quan tenia set em donàreu beure,... (Mateu 25,34)

 − “Lluny de mi, maleïts (sense dir “del meu Pare”)... quan jo tenia fam, no em donàreu menjar, quan tenia set, no em donàreu beure,...” (Mateu 25,41).

De Déu en rebem només “benedicció”. “Déu” no “maleeix” mai.
Els “maleïts” s’han “maleït” ells mateixos en refusar la “benedicció del Pare”. Recordem, en l’evangeli de diumenge passat, aquell “treballador” que havia “enterrat” el “talent” rebut.
 

7. Cap referència a si eren d’una religió o d’una altra o sense religió. Cap al·lusió a “altres coses” que no siguin el comportament generós i solidari envers els altres.

I no hi valen les excuses:
“Senyor, ¿quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?
Ell els contestarà:
Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi”
(Mateu 25,44).

No s’hi parla de Jesús com a fundador, iniciador o centre d’una Religió. S’hi parla només de l’ésser humà, per petit que sigui. 

8. Seguint el “llenguatge” d’aquest Relat Evangeli, potser seria més oportú anomenar aquesta celebració Final de l’Any litúrgic: “Festa de l’Home, Rei de la Creació”.
Però, donat que la paraula “rei” està tan devaluada, potser en podríem dir-ne simplement: Festa de la Plenitud humana.

  

MISSATGE.

9. L’ésser humà, creat a imatge i semblança de Déu, arriba a la seva plenitud aprenent a estimar els altres. Per fer aquest aprenentatge ha rebut el do de la vida terrena com a camí vers la Vida. “Veniu beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món” (Mateu 25,34).

 

RESPOSTA.
 
10. A) Esforçar-nos per adequar el llenguatge a la nova situació de pluralisme.
El llenguatge serveix per comprendre i expressar-se un mateix; però també per a comunicar-se amb els altres.
Els altres entendran allò que els diem des de la seva pròpia experiència i manera de pensar.

Quan parlem per als altres, el nostre llenguatge ha de ser apte per esdevenir diàleg. I perquè el diàleg sigui possible, cal tenir sempre en compte com serà entès.

 

B) Sigui quina sigui la nostra religió o no-religió, cal tenir en compte l’altre, per petit que sigui.

Vivim en una societat en què el missatge de Jesús ha entrat suficientment com perquè la “Atenció als altres” hagi pres, en molts casos, la forma de “Serveis Socials”.
Cal alegrar-se d’aquesta situació, i és necessari col·laborar-hi des de la pròpia situació. Per exemple: pagant els impostos que fan possibles aquests serveis; controlant el seu ús, destinació i gestió; suplint deficiències;...
 
Igualment cal no abusar d'aquests serveis. Els abusos d'uns impedeixen que se'n beneficiïn d’altres que potser els necessiten més.

Avui en molts llocs, els serveis socials estan col·lapsats o tan “erosionats” per persones que no els necessiten realment, per empreses poderoses que n’abusen o per una gestió incorrecta, que sovint no arriben als qui els necessiten de debò.
No ho podem tolerar, ni excusar les seves causes.

I a tot això encara cal afegir una incorrecta distribució de les riqueses entre els diferents països.
No hi ha “països pobres” i “països rics”, sinó països empobrits i països enriquits.

 

PREGUNTES per al diàleg. 

1. El missatge central de la festa d’avui coincideix força amb les diferents declaracions de l’ONU sobre “Drets Humans”,  “Drets dels Infants”, ... Busqueu-hi diferències i coincidències.

 

2. El Relat d’aquest diumenge fa inclusió amb el Relat de les Benaurances (Mateu 5, 1ss). A la paraula “feliços”, en les Benaurances, aquí correspon l’expressió “veniu beneïts del meu Pare”. Compareu els dos textos. 

 

Amb aquest diumenge acaba l’actual Any A del Calendari litúrgic. Diumenge que ve començarem, amb l’Advent, l’Any B. Hi llegirem preferentment l’Evangeli de Marc.