Diumenge vinent, 1 de novembre, festa de TOTS SANTS.

 

Tots Sants.

 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració. Per tant, la data que hi apareix, posada automàticament pel Sistema, no correspon a la de la festa sinó de 8 dies abans.

  

→ VOCABULARI.

(Jesús) Assegut.     Deixebles.     Feliços.     Justos.     Multitud.      Muntanya. 

Recompensa.     Regne de Déu (del Cel).     

 

→ÍNDEX ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”. 

 

 

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional).

 

 

→ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”. 

 

 

→ Veure també   - Entrevistes amb Fid’ho:  Tots Sants.  

 

NOTA.
Aquest any 2026, Tots Sants cau en “diumenge”. Litúrgicament es dona preferència als textos de Tots Sants, encara que, de fet, no es tracta d’una “preferència” sinó més aviat d’un “afegit de significació” al significat fonamental dels “diumenges”: la nostra participació en la RESURRECCIÓ de Jesús.

La Festa de Tots Sants hi afegeix explícitament la idea de “mult¡tud salvada”, o millor, d’HUMANITAT REEIXIDA.

  

LECTURES

(Anys A, B, i C).

  

1ª LECTURA.  (Apocalipsi 7:2-4, 9-14).

Jo, Joan,

vaig veure un àngel que pujava de sol ixent

i tenia la marca del Déu viu,

i cridà amb totes les forces

als quatre àngels que havien rebut

el poder de fer mal a la terra i al mar:

«No feu cap mal a la terra,

ni al mar, ni als arbres,

fins que haurem marcat al front

els servents del nostre Déu».

 

Llavors vaig sentir el nombre

dels qui havien estat marcats:

eren cent quaranta-quatre mil

de totes les tribus d’Israel...

 

... Després vaig veure una multitud tan gran

que ningú no l’hauria poguda comptar.

Eren gent de tota nacionalitat,

de totes les races, i de tots els pobles i llengües.

S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell,

vestits de blanc i amb palmes a les mans,

i cridaven amb totes les forces:

«Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell».

I tots els àngels s’estaven drets al voltant del tron,

dels ancians i dels quatre  vivents, 

i es  prosternaren davant el tron

amb el front fins a terra, adorant Déu,

i deien: «Amén.

Lloança, glòria, saviesa,

acció de gràcies, honor, poder i força

al nostre Déu pels segles dels segles. Amén». 
 

Llavors un dels ancians em va preguntar:

«Aquests que van vestits de blanc, ¿qui són i d’on vénen?»  

Jo li vaig respondre:  «Senyor meu, vós ho sabeu». 

Ell em digué: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació.

Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell,

i els han quedat blancs».

 

2ª LECTURA (1ª Joan 3:1-3).

Estimats,

mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare:

Déu ens reconeix com a fills seus,

i ho som.

Per això el món no ens reconeix,

com no l’ha reconegut a ell.

 

Sí, estimats:

ara ja som fills de Déu,

però encara no s’ha manifestat com serem;

sabem que, quan es manifestarà,

serem semblants a ell,

perquè el veurem tal com és.

I tothom que té aquesta esperança en ell, 

es purifica, tal com Jesucrist és pur.

 

EVANGELI. (Mateu 5:1-12).

En aquell temps,

en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya,

s’assegué i els deixebles se li acostaren.

Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:

 

Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells.
 

Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats.
 

Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país.
 

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats.
 

Feliços els compassius: Déu els compadirà.
 

Feliços els nets de cor:  són ells els qui veuran Déu.

 

Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells.
 

Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran 

i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies:

alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel».

 

LLENGUATGE. 

1. Tots Sants és una de les celebracions religioses que també el nostre Calendari laboral manté com a festiva pel fet d’estar unida a la Diada dels Difunts, molt popular, i que ja comença la tarda abans.

En tot cas, per a l’Església, és una festivitat important i molt antiga. A Occident, aquesta festa ve relacionada amb la “cristianització” d’un important i significatiu temple romà: El Panteó, dedicat a “tots els déus”, (pan (tots) + theos (déus).
L’any 609 va ser dedicat a Santa Maria i Tots els Màrtirs (Sants).

 

2. De les tres Lectures d’avui, la més pròpia d’aquesta Festa és la primera, presa del llibre de l’Apocalipsi, en la qual se’ns descriu, amb un llenguatge simbòlic i solemne, una “Litúrgia Celestial”, presidida per l’Anyell (que representa Jesús mort, ressuscitat i ressuscitador) i amb la participació de tots els ressuscitats: gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües, a més dels 144.000 (12 x 12 x 1000. 12=xifra del “Poble elegit”) de totes les tribus d’Israel. que s’estaven drets, davant el tron i davant l’Anyell... (Apocalipsi 7,4-9)  

 

3. Convé no entendre aquesta festa com un intent de “no descuidar-se de ningú” en la Memòria que l’Església Catòlica fa de determinades persones declarades “santes”. Més aviat cal entendre-la com la visió i degustació “anticipades” de la festa permanent a la qual Déu convida tota la Humanitat.

Estem arribant al final de l’Any litúrgic. Com si diguéssim, a “final de Curs” (en el Calendari litúrgic).
També, en el Ritme de les Estacions, estem en plena tardor (en l’hemisferi Nord), pressentint l’hivern.

Aquesta “revelació” (“apocalipsi”) serveix per refermar-nos en l’èxit final de la Humanitat, i confortar-nos en èpoques de persecucions o de crisis. 

 

4. L’evangeli d’avui és el de les Benaurances (llegides també el diumenge 4rt.de l’any A, on podeu trobar-hi altres Apunts).

En l’Evangeli de Mateu “les Benaurances” ocupen el “lloc” que ocupava “la Llei” per al Poble d’Israel (Els 10 Manaments). Per això, també Jesús, com Moisès, “puja a la muntanya”, la qual representa el “lloc de la trobada amb Déu”.

Hi ha, però, importants diferències entre Moisès i Jesús. Moisès puja a la muntanya per “rebre de Déu” les Taules de la Llei ell tot sol. En canvi Jesús hi puja “i els deixebles se li acostaren”.
 
Jesús “s’asseu” a la muntanya i dóna el seu MISSATGE per a tothom.
Sobretot canvia el llenguatge: ja no es tracta de “Manaments” sinó de “Benaurances”.

 

5. Amb tot, convé no posar oposició entre els Manaments i les Benaurances. Al contrari: les Benaurances són la visualització en nosaltres de l’acceptació dels Manaments. Les Benaurances són els mateixos Manaments vistos des de l’experiència de qui els acull.
I així com els Manaments es poden resumir en un de sol: rebre l’amor de Déu estimant els altres, així també les Benaurances es poden resumir en una sola: feliç el qui es refia del Senyor perquè res no podrà separar-lo d’Ell.

 

6. Aquesta era la finalitat dels Manaments.
Déu no mana per manar, sinó que amb els seus manaments ens va guiant perquè puguem participar de la seva mateixa Benaurança o Felicitat.
L’objectiu dels Manaments és la felicitat de qui els rep i se’ls fa seus, encara que no aconsegueixi “complir-los del tot”. (Llegiu Gàlates, 3,23ss).

 

Cal entendre les Benaurances a partir dels Manaments.
Igualment, hem d’entendre els Manaments amb l’esperit de les Benaurances.
Per això Mateu estableix un paral·lelisme tan marcat entre ells i elles.

 

7. Però també deixa clara la gran diferència:
‒els Manaments eren com la “Constitució” per a un Poble concret: els descendents de Jacob i d’Abraham. Amb aquest “Poble” Déu fa una aliança, i li dóna la Llei (Manaments) com a signe i garantia d’aquesta aliança.
 

‒En canvi les Benaurances són ofertes a tothom, sigui del Poble que sigui. Tots els pobres (en esperit: és a dir: aquells que no anhelen “ser com els rics”) són cridats a ser “ciutadans del Regne de la Felicitat”. Tots els qui estan de dol, tots els qui ploren, tots els qui tenen fam...

 

Nota. Llegint en profunditat el Missatge de la Bíblia, veiem que Déu va fer aliança amb “Israel” perquè “va veure la opressió que patia” (Èxode 3,7). D’aquí pot deduir-se que, segons la Bíblia, Déu fa aliança alliberadora amb cada Poble que sofreix opressió. 
Per això, en aquest moment concret en què l’Estat Israelià exhibeix crueltat envers el Poble dels Palestins, és difícil continuar parlant d’Israel com a “Poble Elegit”.
En aquesta situació, el “Poble Elegit” és, sens dubte, el Poble dels Palestins (i tants d’altres!).

 

8. L’Evangeli de Mateu estableix una clara inclusió entre les Benaurances (Mateu 5,1-14) i l’escena del Judici final (Mateu 25,31-46). Tota la predicació de Jesús queda inclosa entre aquestes dues escenes que tenen per centre Jesús (el Fill de l’Home) “assegut”, primer com a mestre i després com a jutge.
La “llista” de les  Benaurances està al començament de l’activitat pública de Jesús; la “llista” dels Comportaments que determinen ser o no ser del Regne es troba al final (just abans del Relat de la Passió).

Per això és convenient llegir les Benaurances juntament amb el capítol 25 de Mateu. 

 

Nota:
La inclusió entre "Benaurances” i  “Judici final" es fa dintre una inclusió encara més gran formada pel concepte “l’Amo d’aquest món”, que, al començament se l’apropia “Satanàs”, i que al final l’exhibeix Jesús ressuscitat (Mateu 4,8 ↔ Mateu 28,18).

 

MISSATGE.

9. El missatge de la festa de Tots Sants és d’esperança.
El “projecte d’amor” que Déu té sobre els Humans no quedarà frustrat, si bé assumir-lo o no, és responsabilitat de cadascú.

Com es llegeix a la segona Lectura: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som (1Joan 3,1) “si ho acceptem”.

 

RESPOSTA.

10. Déu dóna per a tothom les riqueses de la Terra. Hem estat creats “per a ser rics”. Si, a pesar d’això, resulta que hi ha pobres, és que en alguna cosa no ho fem bé. Si hi ha persones pobres deu ser perquè n’hi ha de massa riques. Això és injust i contrari al pla de Déu. En aquesta situació, Déu està de la part dels pobres perquè siguin “rics” (no “com els rics”).

Déu ens ha creat per a la Vida. Si hi ha gent que està de dol, és que d’alguna manera generem mort.
Si hi ha mort, és que hi ha algú que “mata”. Déu està de la part dels “matats” i dels que estan de dol perquè puguin gaudir de la Vida (no “com els que maten”).
...

 

11. Les Benaurances neixen per contrast amb una realitat que no ve de Déu; neixen d’una humanitat partida: hi ha pobres perquè hi ha rics massa rics; hi ha qui plora perquè hi ha qui ofèn; hi ha perseguits perquè hi ha qui persegueix; ...

Donada aquesta “situació real”, no volguda per Déu, cadascú ha de decidir on se situa; de quina part està...

 

12. En tot cas se'ns fa saber de quina part està Déu: “Veniu, beneïts del meu Pare... perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m...” (Mateu 25, 31ss).
I en preguntar-li concretament quan el van tractar així, Ell respondrà clarament: En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi.

 

PREGUNTES per al diàleg.
 

1. No solament les persones es divideixen en “pobres” i “riques”; també els països. Com valorem i assumim el fet de pertànyer a “països rics”?

 

2. Les Benaurances són “benaurances”. Les heu utilitzades alguna vegada per “imposar-les” o exhibir-les com si fossin “manaments”?

 

3. En la 2ª Lectura es contraposa “ser fills de Déu” i “ser del món”. ¿Com experimenteu aquesta contraposició en “el món actual”? Què s’entén, aquí, per “món”?