Diumenge vinent, 3er. d'Advent C.

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

 

→ VOCABULARI.  (> Índex general).

Expectació.    Joan (Baptista).   Messies.    Poderós.

 

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana Interconfessional):

 

            Baptisme.     Esperit.      Messies.      

→ Veure també: Tertúlia en espiral → Advent 3. C.

 

A. LECTURES.

1ª LECTURA.  (Sofonies 3,14-18a).

 

Crida de goig, ciutat de Sió.

Aclama, Israel.

Alegra’t i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem.

El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven,

ha fet fugir els teus enemics.

Tens dintre teu el Senyor, rei d’Israel,

no veuràs mai més cap desastre.

Aquell dia diran a Jerusalem:

«No tinguis por, Sió,

no deixis caure les mans;

el Senyor, el teu Déu,

el tens a dintre, com a Salvador poderós;

per tu s’ha transportat d’alegria,

et renova el seu amor,

està de festa

i crida de goig com en dies d’aplec.»

 

2ª LECTURA (Filipencs 4,4-7).

Germans,

viviu sempre contents en el Senyor;

ho repeteixo, viviu contents.

Que tothom us conegui com a gent de bon tracte.

El Senyor és a prop.

No us inquieteu per res.

A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica,

i presenteu a Déu les vostres peticions

amb acció de gràcies.

Així, la pau de Déu,

que sobrepassa el que podem entendre,

guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

 

EVANGELI. (Lluc 3,10-18).

En aquell temps,

la gent preguntava a Joan:

«Així, doncs, què hem de fer?»

Ell els responia:

«Qui tingui dos vestits,

que en doni al qui no en té,

i qui tingui menjar,

que el comparteixi també amb els altres.»

 

Entre els qui anaven a fer-se batejar

hi havia també uns cobradors d’impostos que li deien:

«I nosaltres, mestre, què hem de fer?»

Ell els contestà:

«No exigiu més del que està establert.»

 

Igualment uns guardes li preguntaven:

«Què hem de fer també nosaltres?»

Ell els deia:

«No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo

o de denunciar-lo;

acontenteu-vos de la vostra soldada.»

La gent, que vivia en l’expectació,

sospitava si Joan no fóra potser el Messies.

Ell respongué dient a tothom

«Jo us batejo només amb aigua,

però ve el qui és més poderós que jo,

tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat.

Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.

Ja té la pala a les mans per ventar la seva era;

el blat, l’entrarà al seu graner,

però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga.»

Amb aquestes i moltes altres exhortacions,

Joan anunciava al poble la bona nova.

 

B. LLENGUATGE.

1. “Què hem de fer?...”

Les preguntes que la gent fa a Joan Baptista resulten força sorprenents, perquè no cal ser cap profeta per saber-ne la resposta. No cal cap resposta de profeta perquè els cobradors d’impostos sàpiguen que no han d’exigir més del que toca, o perquè els guardes sàpiguen que no s’han d’excedir amb amenaces. Igualment, per legítim que sigui tenir dos vestits, tots ens adonem que si ens trobem amb algú que no en té cap, cal donar-li’n un, ja que es tracta d’una necessitat bàsica. Les respostes de Joan estan en el camp de qualsevol ètica humana.

 

2. Però, precisament perquè és un profeta, Joan ens diu alguna cosa més i molt important. Quan veu que la gent s’instal·la en les seves respostes ètiques, els anuncia que “hi ha algú altre” que els convida a anar més enllà. “Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo... Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc” (Lluc 3,16).

Hi ha dos “baptismes”. El baptisme amb aigua ofereix un primer horitzó de conversió: abandonar els comportaments injustos, contraris a l’ètica. Però també ens és ofert un baptisme amb esperit sant i amb foc, que ofereix un horitzó molt més engrescador.

 

3. “Baptisme” significa “immersió”. Batejar-se amb aigua vol dir submergir-se en l’aigua, banyar-se, rentar-se.

Eren freqüents les ablucions rituals, sobretot de les mans i dels peus; però banyar-se al riu podia tenir un significat més radical. Era enfonsar-se en l’aigua per sortir-ne nou. En el marc d’un ritu religiós, esdevenia una acció molt significativa en si mateixa. Podia significar un canvi d’opció; una nova direcció en el camí de la vida, que prenia especial importància quan es feia davant d’un profeta, com era considerat Joan.

 

4. Però se’ns ofereix també ser batejats amb Esperit Sant i amb foc. Aquest baptisme és tota una altra cosa.

El foc fa referència a l’obtenció dels metalls: el mineral s’immergeix en el forn i les altes temperatures fonen el metall, que s’escola separant-se de l’escòria. Així apareix el metall, preciós i brillant, que estava “amagat” en el mineral.

 

L’Esperit Sant fa referència a Déu i a la seva força creadora i engendradora. Amb el seu Esperit, Déu ha creat l’Univers, que ha anat evolucionant fins a l’Home. Quan apareix l’Home, Déu l’incorpora al seu projecte, i l’adopta com a fill, i soci en l’acció creadora.

Ser batejat amb Esperit Sant significa que l’Home accepta submergir-se en la força creadora-humanitzadora de Déu. L’Home no és només “creatura” de Déu. Dotat d’intel·ligència, es va fent capaç d’acceptar de ser també “fill” i “soci creador”.

 

C. MISSATGE.

5. No som només creatures, i creatures intel·ligents. Això ja és molt, i ens fa capaços de generar una ètica que ens permeti el gran bé de la convivència. Però el profeta ens diu: ja ve aquell que pot “batejar-vos” amb Esperit Sant, i fer-vos “fills”. Bona i necessària és la ètica, però estem cridats a la filiació.

 

6. El Baptista acompanya aquesta bona notícia amb un avís important: “Jo no sóc digne ni de deslligar-li el calçat”. (“Deslligar el calçat” era un ritu de substitució en l’àmbit de l’aliança matrimonial. Rut 4,7). Aquesta expressió no vol manifestar humilitat sinó que expressa la incapacitat per a “substituir” al qui està venint. És a dir: Joan no pot substituir Jesús (com a “espòs” de la Nova Aliança), ni el seu baptisme d’aigua pot substituir el baptisme amb Esperit Sant, ni la rectitud ètica pot substituir la bona nova de la filiació.

Ben cert: allò que podem “posar-hi” nosaltres només és l’ètica. La filiació només pot posar-la-hi Déu mateix. Però, donat que Déu ens invita a ser fills, l’ètica ens demana que acceptem, agraïts, aquest do de déu.

 

D: RESPOSTA.

7. Estem preparant el Nadal. L’evangeli ens parla de l’Esperit Sant; però tot l’ambient nadalenc ens parla de l’esperit de Consum.

L’Esperit Sant ens obre un nou horitzó: esdevenir fills.
L’esperit de Consum vol mantenir-nos al nivell de les necessitats, i fer-nos més i més “consumidors”.
 
No esdevenim fills tot sols, sinó fent germanor.
Tampoc esdevenim consumidors tot sols, sinó fent “societat de consum”.
 
Ser fills, o ser esclaus dels qui tenen la capacitat de generar en nosaltres noves necessitats.

Què escollim?

 

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. Hi ha persones que solen dir que, per a elles, aquestes festes són tristes. Segons el vostre parer, d’on neix aquesta tristesa? Què hi manca o què hi sobra en les seves vides?

 

2. Joan ofereix un baptisme d’aigua i predica actituds ètiques, però anuncia el baptisme de l’Esperit que Jesús donarà. Quina diferència hi ha entre els dos baptismes?

 

3. “La gent sospitava si Joan no era potser el Messies”. Quina diferència trobeu entre “Joan” i “Jesús”?