Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració. Per tant, la data
que hi apareix, posada automàticament pel Sistema, no correspon a la de la festa sinó de 8
dies abans.
→ VOCABULARI. (> Índex
general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en el qual té el
significat exposat).
Barca. Despoblat. Multitud (Gentada). Ovelles
( i Pastor).
→ Vocabulari de la BCI
(Bíblia Catalana interconfessional): Apòstol. Desert.
Èxode.
A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Jeremies 23,1-6).
Ai dels pastors que perden i dispersen
les ovelles del meu ramat,
diu l’oracle del Senyor.
Per això el Senyor, Déu d’Israel,
diu als pastors del meu poble:
«Vosaltres heu dispersat les meves ovelles
i les heu fetes fugir, en lloc de fer-ne el recompte.
Doncs ara jo passaré comptes amb vosaltres
per reclamar tot el mal que heu fet,
diu l’oracle del Senyor.
I totes les ovelles que em queden,
jo mateix les recolliré
de tots els països on les havia fet fugir,
i les faré tornar als seus prats.
Allà seran fecundes i s’hi multiplicaran.
Els donaré pastors que les menin,
i ningú no tornarà a fer-los por,
ni a esfereir-les,
ni en mancarà cap,
diu l’oracle del Senyor.
»Vénen dies,
diu l’oracle del Senyor,
que faré germinar un rebrot legítim del llinatge de David,
i serà un rei excel·lent
que farà regnar en el país la justícia i el bé.
En els seus dies Judà no sofrirà cap mal
i Israel viurà segur.
El seu nom serà: El-Senyor-és-el-nostre-bé.»
2ª LECTURA (Efesis 2,13-18).
Germans,
vosaltres abans éreu lluny de les promeses,
però ara la sang del Crist us ha apropat.
Ell és la nostra pau.
De dos pobles n’ha fet un de sol,
ja que ell ha destruït
la barrera que els separava i els mantenia enemics,
abolint en el seu propi cos la Llei i els preceptes.
Així ha posat pau entre tots dos pobles
i ha creat una nova humanitat centrada en ell.
Per la seva mort a la creu ha fet morir l’enemistat i,
units en un sol cos,
els ha reconciliat tots dos amb Déu.
Per això ha vingut a portar-nos la bona nova de la pau:
la pau a vosaltres, que éreu lluny,
i la pau als qui eren a prop.
Per ell uns i altres tenim entrada al Pare,
guiats per un sol Esperit.
EVANGELI. (Marc 6,30 - 34).
En aquell temps,
els apòstols es reuniren amb Jesús
i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat.
Ell els diu:
«Veniu ara tots sols a un lloc despoblat
i reposeu una mica.»
Perquè molta gent anava i venia
i no els deixava temps ni per menjar.
Se n’anaren, doncs, tots sols amb la barca
cap a un lloc despoblat.
Però algú els veié quan marxaven;
molts ho van saber,
van córrer a peu de tots els pobles
i arribaren primer que ells.
Quan Jesús desembarcà veié una gran gentada
i se’n compadí,
perquè eren com ovelles sense pastor.
I es posà a instruir-los llargament.
B. LLENGUATGE.
1. El relat de
l’Evangeli d’avui és interpretat pels comentaristes de dues maneres oposades:
- Per a uns, la
majoria, els Dotze apòstols han acomplert la missió que
Jesús els havia donat (ho vam llegir diumenge
passat), i ara tornen contents i cansats. Per això Jesús els rep, i vol
portar-los tots sols a un lloc despoblat
per “reposar” una mica.
- Per a uns altres, la
interpretació sembla una mica més rebuscada.
Jo l’he treta del llibre El Evangelio de Marcos, II, de J. Mateos –
F. Camacho. Resulta una mica sorprenent, però és molt més coherent amb
el context, el qual esdevé molt més intel·ligible.
Segons aquesta 2ª interpretació, els Dotze no han
acomplert la missió que Jesús els havia encomanat, sinó que han anat
per les seves. S’han posat a predicar,
ells que encara no havien entès res del missatge de Jesús. S’han dedicat a fer propaganda de l’arribada del messies
tal com ells l’entenien: un messies entès
com a líder polític, amb poders divins per vèncer els enemics d’Israel i
retornar-li la independència. Més encara: un messies per fer d’Israel un nou i definitiu “Imperi” (“Regne de Déu”) que
substituís els “imperis pecadors”.
Aquesta predicació dels “Dotze” hauria
provocat una gran moguda entre
la gent. La moguda és tan gran que
arriba fins al palau del rei Herodes, que es trasbalsa molt. Per això comença a
investigar qui és aquest “Jesús” de qui tant sent parlar.
El que diuen d’Ell és tan sobrehumà
que Herodes arriba a la conclusió que aquest “Jesús”, en realitat, és un mort que ha ressuscitat: Joan
Baptista que ell havia fet decapitar (Marc 6,16).
2. Això explicaria per què l’evangelista “encasta” el relat d’Herodes dintre el relat de la missió
dels dotze. Aquest “relat d’Herodes”
sembla tan poc oportú que el Missal
se l’ha saltat. El podeu llegir anant a Marc 6,14-29. Es
tracta realment d’un relat escabrós i sorprenent, que, posat aquí, fa canviar
tot el significat de la missió dels Dotze,
en contraposició amb la missió de
Joan.
3. La moguda provocada
per la predicació i activitat dels Dotze
és tan gran que la gent anava i venia, i
no els deixava temps ni per menjar. Jesús intenta emportar-se’ls a un lloc
solitari, però molts ho van saber, van
córrer a peu de tots els pobles i arribaren primer que ells.
Quan Jesús desembarca es troba amb
un espectacle depriment: veié una gran
gentada que eren com ovelles sense pastor.
¿Com “ovelles sense pastor”?...
¿Com s’entén això, si els Dotze els acaben de predicar l’arribada del
“messies”?!!
Però si continuéssim llegint l’Evangeli de Marc, trobaríem encara
més depriment la reacció dels Dotze:
“els deixebles s’acostaren a Jesús per
dir-li: ...acomiada la gent, i que se’n vagin...” (Marc 6,36).
D’això se’n diu “aixecar la llebre només
per cansar els gossos”...
C.
MISSATGE.
Si és correcta aquest segona
interpretació, el missatge que conté l’evangeli d’avui seria d’una gran actualitat.
Avui els mitjans de comunicació ho converteixen tot en espectacle.
També hi converteixen l’Església; i la figura de Jesús. Jesús ha passat a ser
un tema mediàtic. Llibres i
pel·lícules sobre Jesús, més o menys “encertats”, estan de moda. La
televisió retransmet grans espectacles religiosos, com la mort o elecció d’un
papa; els seus viatges;...
Multituds i més multituds!
Com ovelles sense pastor?
Aquesta és la pregunta que ens pot suggerir l’evangeli d’avui.
Potser hi ha molta multitud
però poca comunitat en la nostra Església d’avui. Molta multitud buscant “pastor”, i massa “pastors” que protagonitzen mogudes, sense ajudar gaire a “fer
comunitat” (>diumenge
que ve).
“Jesús es posà a
instruir-los llargament”. Va haver de corregir
les falses esperances activades pels Dotze.
L’alliberament que ens proposa
Jesús va per un altre camí.
I és l’únic que allibera de debò.
D:
RESPOSTA.
“Veniu ara tots sols a un lloc despoblat i reposeu una mica”.
Tornada al desert.
Sortir de l’espectacle i retornar a la vida.
Són moltes les coses de l’Església que prenen forma d’espectacle: no solament grans
esdeveniments puntuals, grans construccions, grans organitzacions, grans serveis,
grans documents,... sinó també celebracions més petites, en les quals allò més
important no és “fer comunitat” sinó “que sigui bonic”. (En algunes
celebracions l’objecte més “significatiu”
és la màquina de fotografiar).
¿Sabrem deixar l’espectacle
i retrobar l’estil que Jesús ens proposa amb les paràboles del Regne? La sal
que condimenta o la llumeneta que no
busca que se la mirin però que fa visibles les coses de la casa (Mateu 5,13ss). El gra de mostassa que es fa hortalissa o el llevat en la massa de farina (Mateu 13,32s);...
Per a l’Església, avui, no és temps de mogudes ni espectacles.
Hi ha urgent necessitat de vida!
“Jesús es posà a
instruir-los llargament”. Què devia
dir-los?
Aquí, les Lectures que
ens proposa el Missal fan un salt: passem
de l’Evangeli de Marc al de Joan, per presentar-nos Jesús obligant
als seus seguidors a fer l’experiència de “compartir”.
Aquesta “experiència” provocarà una profunda
crisi en els seguidors de Jesús. (Joan 6,66ss).
E. PREGUNTES per al diàleg.
1. La disposició material de la vostra església està més pensada
per fer-hi espectacle o per fer-hi comunitat?
2. Penseu que avui dia, algunes vegades que es parla de Déu o de
Jesús, seria millor callar? Concreteu quan “seria millor callar” i no fer tanta
moguda.
3. A vegades es diu que el mossèn o el bisbe, presidint la
celebració, fan visible el Jesús, Pastor
de la comunitat. És realment així com
Jesús ha volgut fer-se visible?
Dit d’una altra manera: Com és que Jesús no es va fer “capellà” (“sacerdot”) sinó “pa
i vi sobre la taula”?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada