Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de
8 dies abans.
→ VOCABULARI. (> Índex general).
(Nota. Cada paraula ve precedida del context o fragment d’Evangeli en el qual té el
significat exposat).
Anar-se’n. Autoritat. Baptisme. Batejar. Cel. Convertir. Déu. Esperit. Fill
(de Déu). Galilea. Muntanya. Nom. Onze
(els Onze). Pare.
→ Vocabulari
de la Bíblia Catalana Interconfessional.
→ Veure també: RELECTURES: SS. Trinitat.
A. LECTURES.
1ª LECTURA. (Deuteronomi 4,32-34.39-40).
Moisès digué al poble:
«Recorre totes les èpoques que t’han precedit,
des del dia que Déu creà l’home sobre la terra;
investiga d’un cap a l’altre del cel,
a veure si mai ha succeït un fet tan gran com aquest,
si mai s’ha sentit dir que un poble
hagi escoltat la veu de Déu que li parlés d’enmig del foc,
com tu l’has escoltada,
i hagi continuat amb vida;
si mai s’ha sentit dir que cap déu
hagi intentat anar a treure per a ell
un poble que vivia en poder d’un altre,
combatent contra l’opressor amb senyals i prodigis,
amb mà forta i braç poderós,
amb fets esglaiadors i extraordinaris,
com el Senyor, el vostre Déu, ho ha fet per vosaltres a Egipte,
i vosaltres ho heu vist amb els vostres ulls.
Reconeix avui que el Senyor és l’únic Déu:
ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n’hi ha d’altre;
recorda-ho sempre en el teu cor.
Compleix els seus decrets i els seus manaments
que jo et dono avui,
perquè siguis feliç amb els teus descendents,
i visquis molts anys en el país
que el Senyor, el teu Déu, et dóna per sempre.»
2ª LECTURA (Romans 8,14-17).
Germans,
tots els qui viuen portats per l’Esperit de Déu són els fills de
Déu.
Perquè vosaltres no heu rebut pas un esperit d’esclaus
que us faci viure una altra vegada en el temor,
sinó un esperit que ens ha fet fills
i ens fa cridar: «Abbà, Pare!»
Així l’Esperit s’uneix al nostre esperit
per donar testimoni que som fills de Déu.
I si som fills, també som hereus:
hereus de Déu i hereus amb Crist,
ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell.
EVANGELI. (Mateu 28,16-20).
En aquell temps,
els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea,
a la muntanya que Jesús els havia indicat.
En veure’l es prosternaren.
Alguns, però, dubtaren.
Jesús s’hi acostà i els digué:
«Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.
Aneu a convertir tots els pobles,
bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant,
i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat.
Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.»
B. LLENGUATGE.
1. El fragment que hem llegit és l’acabament de l’Evangeli de
Mateu. Les paraules i expressions que s’hi fan servir constitueixen una inclusió amb
el relat de les Temptacions que Mateu situa al començament
de la vida pública de Jesús. Però hi ha un canvi important: en les Temptacions, Satanàs hi apareix com l’Amo del món que ofereix a Jesús el domini sobre totes les coses si
es prosterna i l’adora (Mateu
4,8). En canvi en l’acabament de
l’Evangeli, és Jesús qui es presenta
com aquell a qui “Déu (no Satanàs) ha donat plena autoritat al cel i a la
terra”.
Amb aquesta inclusió invertida, Mateu situa tota l’obra de
Jesús dintre el context d’un “canvi d’Amo”.
Fins a Jesús, l’Amo és, de fet,
Satanàs, personificació de les Relacions de domini entre els
humans. Jesús, ressuscitant, li pren
l’armament que el feia invencible (Mateu 12,28s), és a dir: la
seva capacitat de matar “definitivament”, inaugurant així el Regne de la Germanor que té l’Home
com a “Rei” (Mateu
25:31ss).
2. La missió dels deixebles és anunciar aquest nou Regne, invitant tothom a entrar-hi per gaudir-ne.
“Aneu a convertir tots els pobles,
bategeu-los...”.
“Convertir” i “batejar” no s’han pas d’entendre en sentit confessional, com si es busquessin “clients” per a una nova
Religió, sinó que és allò que des del començament de la predicació de Jesús
estava previst: “Veniu amb mi i us faré
pescadors d’homes” (Mateu
4,19). “Pescadors”, perquè el
“mar”, amb els seus monstres marins,
i amb la seva capacitat d’engolir vivents,
és un símbol del Regne de la Mort, on
hi domina el príncep d’aquest món”.
El Regne de Jesús s’inicia amb el “Crucificat”. La “vida donada pels altres” és l’element principal i constitutiu
d’aquest seu Regne. “Ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he
manat”.
El “regne de Jesús” no
és tant una alternativa al “regne
d’aquest món” com la seva transformació radical. El regne d’aquest món sempre acaba matant;
el regne de Jesús no treu la “mort”
sinó que la transforma en “vida que es dóna”, la qual queda assumida en
la VIDA mateixa de Déu.
Per a transformar el regne d’aquest món,
Jesús no fa servir exèrcits,
sinó que donant el seu “Esperit”,
permet als qui l’acullin de passar de ser “posseïts”
per l’esperit maligne a ser “ciutadans
lliures”, guiats per l’Esperit Sant que els fa “fills” (Lluc 6:35; 20:36).
3. Si la litúrgia ens proposa avui la lectura d’aquest final de
l’Evangeli és perquè s’hi esmenta explícitament les “tres Persones” que la Teologia anomenarà, més tard, Santíssima Trinitat: “...bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i
de l’Esperit Sant”.
Acabats els cicles de Nadal i de Pasqua, la litúrgia celebra avui
la Festa de la Santíssima Trinitat
com un resum i síntesi de tota l’Obra de Jesús.
Aquesta festa vol fer explícit un canvi profund en la
nostra manera d’entendre Déu. Les limitacions de la nostra
intel·ligència no ens permeten parlar de Déu sense imaginar-lo d’alguna manera. En la manera “d’imaginar-lo”, convé
que superem la tendència a imaginar-lo com un solitari que viu allà al Cel, al “seu” Món, i que es “distreu” ficant-se
en les nostres vides...
Algú va dir que si les vaques pensessin, imaginarien Déu com una “Gran Vaca”. També els
humans tendim a imaginar-lo com un “Gran Home”, entès com algú molt poderós,
independent, únic en el seu Poder.
4. Doncs, bé: Jesús ens mostra que aquesta manera “d’imaginar Déu”
és fortament equivocada. Si volem imaginar Déu, cal més aviat
imaginar-lo com a “família”, i que
ens invita a participar en les seves relacions
familiars.
5. Hi ha una incongruència lingüística en el text que hem llegit.
Jesús diu: “... bategeu-los en el nom del
Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.
“El Fill” és ell mateix. Per tant, hauria de dir: bategeu-los en el nom del Pare, en el meu nom i en el de
l’Esperit Sant. Per què en les paraules de Jesús s’hi parla del “Fill” com
si no fos ell mateix?
Està clar que aquestes paraules no les va dir directament el Jesús històric. St. Mateu les posa en
boca de Jesús, però en realitat eren la fórmula baptismal de les primeres
comunitats cristianes, com ho són encara avui dia.
Mateu no té inconvenient a posar-les en boca de Jesús perquè les
primeres comunitats (i també ara) eren molt conscients de ser “expressió viva de Jesús ressuscitat”.
Jesús és vivent, i continua parlant
a través de la Comunitat. La Comunitat és el “cos” que fa visible i
experimentable la seva vida de ressuscitat.
6. Aquestes paraules, com també moltíssimes altres que els Evangelis
atribueixen a Jesús, no pertanyen directament
al Jesús individual que va caminar
per Palestina fa uns 2000 anys, sinó que pertanyen al Jesús vivent en la comunitat.
Saber exactament què va dir i què no va dir el Jesús històric de Palestina és difícil.
Alguns estudiosos ho estan estudiant, perquè seria “interessant” saber-ho. No
obstant, cal ser conscients que la FE no és tant creure en una “persona
individual” que va existir fa uns dos mil anys, sinó acceptar que Déu ens estima, i que per Jesucrist ens invita a participar de la seva Vida familiar.
Aquesta manera d’entendre el Missatge
Evangèlic és especialment important avui dia, en una societat tan plural.
Ens protegeix de tota temptació fonamentalista.
Segons els Evangelis, Jesús és “l’home”
en qui es fa plenament visible L’AMOR DE DÉU a la HUMANITAT. Allà on hi ha un ésser humà que acull el DO DE DÉU, allà
se’ns fa trobadís el “protagonista”
dels Evangelis, encara que sigui fora d’un àmbit confessionalment “cristià” o
“religiós”.
C.
MISSATGE.
7. Allò que l’Església vol expressar a través de la paraula Trinitat
constitueix la novetat i el nucli més essencial i característic de l’Evangeli.
Donat que cada un dels humans coneixem per pròpia experiència allò que és “Poder” i allò que és “Amor”, potser podríem dir que, en la Trinitat,
confessem que “Déu és Amor”, i hi
connectem més o menys segons sigui la nostra experiència d’amor.
8. No va ser fàcil als primers
cristians trobar un llenguatge adequat per parlar de Déu-Pare, de
Jesús-Fill i de l’Esperit Sant. Ho podem comprovar encara avui en el llenguatge
tan complicat del “Credo” de la missa. Van haver-hi fortes discussions,
divisions, excomunions i, fins i tot, baralles.
L’actual “Crec en un Déu”
de la missa és de l’any 451, i ve del Concili
de Calcedònia, ciutat al costat de Constantinoble, actualment Istanbul)). El “Crec en un Déu” del Catecisme és una mica anterior: ens ve de l’any
325 (Concili de Nicea, també al costat
de Constantinoble).
9. Avui, quan es busca un diàleg amb les altres Religions, aquest
llenguatge de la “Trinitat” pot convertir-se en un obstacle.
Des del Judaisme i l’Islam, el concepte de Déu-Trinitat és entès com
un error i una infidelitat al Déu Únic.
Convé ser conscients d’aquest fet i intentar trobar un llenguatge que no provoqui aquest
rebuig. Seria una llàstima que, per una qüestió de llenguatge, aquests companys
nostres es veiessin privats d’un missatge que és també per a ells “bona notícia”, i que no representa cap
incongruència amb les seves Religions.
Evidentment, la nostra fe en la Trinitat inclou la confessió de la seva absoluta Unitat.
“Pare, Fill i Esperit Sant” no són tres Déus. Vol ser un llenguatge “suggerent”
per expressar la presència de
Déu en les nostres vides. Però serà bo reconèixer que, avui, parlar de “Tres Persones” possiblement no sigui la
millor manera per parlar de “Déu”, ni de cara a l’Islam ni de cara a nosaltres
mateixos.
10. Una cosa semblant passa amb les Filosofies-religió orientals. Aquestes estan profundament marcades per
una experiència que, en el nostre
llenguatge, s’assembla a la Totalitat
o Plenitud. En aquest seu marc, la idea d’un Déu individual i personal
resulta absurda i, fins i tot, escandalosa, ja que la “individualitat” hi és entesa
com un “trencament” de la Totalitat que cal superar.
També aquí és convenient anar trobant un nou llenguatge que
permeti conjuminar “Plenitud” i “Persona”.
D:
RESPOSTA.
11. Per “il·lustrar” el concepte de Trinitat solen
proposar-se diferents exemples: “tres branques formant un sol
arbre”; tres colors (vermell, verd i blau) que fan una sola i única
llum (blanca); tres dimensions que formen un sol objecte; triangle;...
Però no es tracta de solucionar un problema matemàtic sinó d’acostar-nos a un llenguatge que ens ajudi a entendre la VIDA.
La vida s’entén només des de la VIDA.
En el viure de cada dia sentim la
nostra vida personal com a vida rebuda, tinguda i que es va
donant. No són tres vides.
El “misteri” de la Trinitat no és pas diferent del
“misteri” de l’Amor.
Tot i ser un “misteri”, és també una realitat de la qual en tenim una
experiència
progressiva, tant passiva
(som estimats) com activa (estimem).
Només l’Amor ens permet
“sintonitzar” amb una Presència que cap llenguatge pot expressar
adequadament. Però que, per “acostar-nos-hi”, fem servir diferents paraules o
expressions aproximades com poden ser Déu,
Trinitat, Família, Vida, Llibertat, Comunió, Plenitud, Totalitat, Misteri,...
Segurament molts podrien dir: “Quan
em vaig enamorar, vaig adonar-me que començava a viure realment... L'amor és sempre trinitari:
l'amant, l'amat, i el NOSALTRES que s’hi genera.
St. Pau, en la seva carta als Gàlates 2,20, confessa: “Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en
mi”.
Són un? Són dos? Són tres? Tant se val. És AMOR.
E. PREGUNTES per al diàleg.
1. Tot allò que es fa en l’Església comença “en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”; i sol acabar
proclamant “glòria al Pare, al Fill i a
l’Esperit Sant”. Quins efectes té aquest fet en la manera de fer allò que
feu?
2. ¿Us sembla que a vegades, en la manera d’afirmar que “en Déu hi ha tres persones”, s’ha entès
com si fossin tres “Déus”?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada