Diumenge vinent, 11 de durant l'Any B.

 

11 de durant l’any.

 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració. Per tant, la data que hi apareix, posada automàticament pel Sistema, no correspon a la de la festa sinó de 8 dies abans.

→ VOCABULARI.  (> Índex general).

 Dir.      Paràboles.      Regne de Déu.      Temps.

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional): Paràbola.

Nota. L’Associació Bíblica de Catalunya ha canviat el format de la seva Bíblia on line. Això ha comportat que, en tots els meus escrits anteriors al febrer del 2021, els enllaços quedin afectats. Ara us portaran a la Pàgina d’Inici. Escolliu → Llegir la Bíblia. → Llibre → Capítol. (Aquí ja estan actualitzats).

 

A. LECTURES.

Nota:

Després del Cicle de Pasqua, amb els afegits de la Trinitat i del Corpus, avui (any 2021) recuperem la “lectura contínua” pròpia dels diumenges de durant l’any, i que ja havíem començat després del Cicle de Nadal. Aquest any toca l’Evangeli de Marc (“Any B”). Amb tot, això de “lectura contínua” és només en teoria, perquè molts fragments, com els ja llegits en altres diumenges, s’hi salten. També, com que l’Evangeli de Marc és el més curt, s’aprofita per “encabir-hi” fragments de l’Evangeli de Joan (diumenges del 17 al 21).

Aquesta manera tan fragmentada de llegir els Evangelis (i els altres Escrits de la Bíblia) podria ser la principal causa de la gran ignorància que, sobre l’Obra de Jesús, té la majoria de fidels de l’Església Catòlica, fins i tot entre aquells que ens trobem a missa cada diumenge. És urgent corregir, com sigui, aquest defecte, sense esperar que arribi una nova i necessària reforma del Missal.

 

1ª LECTURA.  (d’Ezequiel 17, 22-24).

Això diu el Senyor:

«També jo prendré un esqueix

del brot alterós que corona el cedre,

arrencaré un ull tendre de la punta del seu brancatge,

i el plantaré visiblement en una muntanya ben alta,

en una muntanya de la serralada d’Israel.

Estendrà les seves branques,

donarà fruit,

i es farà un cedre magnífic.

Ocells de tota mena s’ajocaran a la seva ombra

i viuran en el seu brancatge.

Tots els arbres del bosc sabran que jo sóc el Senyor.

Jo abaixo els arbres alts i faig créixer els menuts,

asseco els arbres verds i faig reverdir els secs.

Sóc jo, el Senyor, qui ho he dit i qui ho faré.»

 

2ª LECTURA (2ª Corintis 5,6-10).

Germans,

ens sentim molt coratjosos.

Sabem que mentre vivim en el cos,

vivim com emigrats lluny del Senyor,

ja que no podem fer altra cosa sinó creure sense veure’l;

però ens sentim tan coratjosos,

que preferim emigrar del cos

per anar a viure amb el Senyor,

i no ambicionem res més que ser-li plaents,

tant ara que som en el cos com quan en sortirem.

Perquè tots nosaltres hem de comparèixer

davant el tribunal del Crist,

on cadascú ha de rebre el que li correspongui

segons el bé o el mal que haurà obrat vivint en el cos.

 

EVANGELI. (Marc 4,26-34).

En aquell temps, Jesús deia a la gent:

«Amb el regne de Déu passa

com quan un home sembra el gra a la terra.

De nit i de dia,

mentre ell dorm o està llevat,

la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com.

La terra, tota sola, produeix primer els brins,

després les espigues

i finalment el blat granat dintre les espigues.

Llavors, quan el gra ja és a punt,

se’n va a segar-lo,

perquè ja ha arribat el temps de la sega.»

Deia també:

«A què podem comparar el regne de Déu?

Quina paràbola li escauria?

És com un gra de mostassa,

la més petita de les llavors, però un cop sembrada,

es posa a créixer

i acaba més gran que totes les hortalisses,

amb unes branques tan grosses

que els ocells es poden ajocar a la seva ombra.»

Jesús anunciava el regne de Déu

amb moltes paràboles semblants,

perquè la gent l’entengués

segons les seves disposicions;

no els deia res sense paràboles,

però en privat ho explicava tot als deixebles.

 

B. LLENGUATGE.

1. En les Lectures d’aquest diumenge cal primer de tot fixar-se en el contrast entre allò que es diu en la 1ª Lectura com una promesa del profeta Ezequiel, i la realitat del regne que ens presenta la 2ª paràbola de l’evangeli.
Ezequiel parla del brot alterós que corona el cedre,... Estendrà les seves branques, donarà fruit, i es farà un cedre magnífic. En canvi la paràbola de Jesús parla del regne com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer, i acaba més gran que totes les hortalisses. Ser més gran que les “hortalisses” no vol pas dir ser com un cedre del Líban (que és arbre gegantí). Als dos llocs s’hi parla d’ocells que poden ajocar-se a l’ombra de les branques; però no és el mateix ajocar-se entre el brancam d’un gran cedre que entre les branques d’un arbust com la mostassa.
O pot ser, sí? Una àguila pot ajocar-se a les branques d’un cedre, no pas a les d’un arbust; però els humils i petits ocellets estan més segurs entre les branques d’un arbust que dintre el grandiós brancam d’un cedre amb la perillosa “companyia” de les aus rapaces.

2. En un món de grans i petits, els petits hi solen ser “devorats” o oprimits. Israel sempre havia estat un petit poble entre pobles grans. Pensava (com tots als altres pobles) que l’única manera de reeixir era fer-se també gran. Els seus profetes alimentaven aquesta esperança. Però Jesús ensenya a tothom que els plans de Déu no van per aquí. El Projecte de Déu és una Humanitat de germans, no pas de petits i grans. Els “grans Pobles” no són plantació de Déu sinó el resultat d’una història carregada de violències i d’injustícia que generen Inhumanitat.

3. La 1ª paràbola que hem llegit ens visualitza el pla de Déu: un camp que un home ha sembrat amb bona llavor, i que de nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se’n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega (Marc 4,26).

4. La “sega” posa de manifest que el petit gra no ha pas competit amb els altres per veure quin és més important. Tota la plantació serà recollida i portada a casa. Tota la “collita” és invitada a participar de la mateixa vida del Sembrador. L’hort on són sembrades les hortalisses no és pas un camp de batalla, sinó un espai mimat i protegit perquè hi neixi i hi creixi una gran i exuberant varietat de Vida.

5. Les paràboles “suggereixen”. Però cadascú ha de completar-les des de la seva pròpia experiència i opció. Qui decideixi ser deixeble, les pot entendre d’acord amb allò que diu el Mestre. Per això el relat d’avui acaba dient que Jesús “...en privat ho explicava tot als deixebles”.
Aquí, serà bo veure que no s’hi diu pas que les paràboles s’entenguin “segons la intel·ligència” sinó “segons les disposicions” de cadascú.

   

C. MISSATGE.

6. Jesús exposa el Projecte de Déu. Però cadascú l’entén segons les seves disposicions: qui aspira a ser “cedre” no acceptarà de viure en un petit hort.
El Projecte de Déu no s’enuncia pas parlant-ne magistralment, com d’alguna cosa que ens bé des de fora de nosaltres mateixos. El “Regne de Déu” està en nosaltres, i nosaltres estem en Ell. Encaixar-hi bé o malament depèn també de les pretensions de cadascú. És segons l’actitud de cadascú que serà possible anar-lo entenent més o menys; gaudir‑ne més o menys.

 

D: RESPOSTA.

7. No es pot fer un hort sota d’un cedre o d’un avet o d’un pi. Aquests són arbres que segreguen substàncies nocives per als altres vegetals. En canvi es pot plantar un hort amb una figuera o una olivera o una parra;... Els seus fruits combinen esplèndidament. ¿No heu gaudit mai d’una bona llesca de pa amb tomata amb figues i/o raïms? Una delícia!...

Vivim convivint. Però només convivim de veritat si cadascú entén la seva vida particular com un servei a una Vida compartida. És allò que en diem comunió, i que engendra comunitats.
En el jardí de la nostra Església, ¿no hi ha pas encara massa pins, avets i cedres?...

 

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. La nostra Església apareix ambivalent: amb grans “cedres” i amb petits “arbustos” com la mostassa. Quines són les vostres “disposicions” a l’hora d’apuntar-vos-hi?

2. A l’evangeli hem llegit que de nit i de dia, mentre el sembrador dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. ¿Quin comentari us suggereix això, aplicant-ho a la vostra vida i de la vostra fe?

3. Posant l’exemple del petit gra de mostassa, ¿es desvalora la nostra vida? En què poseu el valor de la Vida?