A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Isaïes 60,1-6).
Alça’t
radiant, Jerusalem,
que
arriba la teva llum
i sobre
teu clareja com l’alba la glòria del Senyor.
Mentre
les tenebres embolcallen la terra,
i fosques
nuvolades cobreixen les nacions,
sobre teu
clareja el Senyor i apareix la seva glòria.
Els
pobles s’acosten a la teva llum,
els reis
busquen la claror de la teva albada.
Alça els
ulls i mira al teu entorn:
tots
aquests s’apleguen per venir cap a tu;
porten de
lluny els teus fills,
duen als
braços les teves filles.
Tota
radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat
com
aboquen damunt teu els tresors del mar
i porten
a casa teva la riquesa de les nacions.
Et
cobriran onades de camells,
dromedaris
de Madian i d’Efà;
tots
vénen de Sabà portant or i encens
i cantant
la grandesa del Senyor.
2ª LECTURA (Efesis 3,2-3a.5-6).
Germans,
segurament
heu sentit dir que Déu
m’ha
confiat la missió
de
comunicar-vos la seva gràcia:
per una
revelació he conegut el misteri secret,
que els
homes no havien conegut
en les
generacions passades
tal com
ara Déu l’ha revelat per l’Esperit
als sants
apòstols de Crist i als profetes.
El secret és aquest:
El secret és aquest:
que des
d’ara, per l’evangeli,
tots els
pobles, en Jesucrist,
tenen
part en la mateixa herència,
formen un
mateix cos
i
comparteixen la mateixa promesa.
EVANGELI. (Mateu 2,1-12).
Quan va
néixer Jesús
a
Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes,
vingueren
d’Orient uns mags i,
en
arribar a Jerusalem, preguntaven:
«On és el
rei dels jueus que acaba de néixer?
Hem vist
com s’aixecava la seva estrella
i venim a
presentar-li el nostre homenatge.»
El rei
Herodes i tota la ciutat de Jerusalem
s’inquietaren
en sentir aquestes noves.
Herodes
convocà tots els grans sacerdots
amb els
lletrats del poble
i els
preguntava on havia de néixer el Messies.
Ells
respongueren:
«A
Bet-Lèhem de Judea.
Així ho
escriu el profeta:
“Bet-Lèhem,
terra de Judà,
no ets de
cap manera la més petita
entre les
famílies de Judà,
perquè de
tu sortirà un príncep
que
pasturarà Israel, el meu poble”.»
Llavors
Herodes cridà secretament els mags
i
s’informà ben bé del moment
en què
s’havia aparegut l’estrella.
Després
els encaminà a Bet-Lèhem
amb
aquesta recomanació:
«Aneu,
busqueu-lo ben bé, aquest nen,
i quan
l’haureu trobat, feu-m’ho saber,
que jo
també vull presentar-li el meu homenatge.»
Sortint
de l’audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s’adonaren que l’estrella
Llavors s’adonaren que l’estrella
que
havien vist aixecar-se
anava
davant d’ells
fins que
s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen.
La seva
alegria en veure allà l’estrella va ser immensa.
Entraren
tot seguit a la casa,
veieren
el nen amb Maria, la seva mare i,
prostrats
a terra, li prestaren el seu homenatge.
Van obrir
llavors les seves arquetes
per
oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni
Després, advertits en un somni
que no
anessin pas a veure Herodes,
se’n
tornaren al seu país per un altre camí.
B.
LLENGUATGE.
1. La Festa de la Epifania és, a Orient, la festa paral·lela del nostre Nadal a Occident.
Aquí es
pot veure la importància de les paraules.
Tot i que les paraules són creades
per nosaltres, un cop creades tenen la seva pròpia dinàmica, i ens impulsen a fer o pensar
d’acord amb les paraules que hem
creat o que ens han imposat.
Resulta
que, a la part occidental de l’antic Imperi Romà, el solstici d’hivern es celebrava amb una
festa que se’n deia “Nadal del Sol
invicte”. Per això, quan es va cristianitzar
aquesta festa, va convertir-se en el “Nadal
de Jesús”, i les celebracions es van centrar en el Naixement i la Infantesa de
Jesús, ja que “nadal” significa “natalici”.
En canvi, a la part oriental de l’Imperi Romà, el solstici d’hivern es celebrava amb una
festa que se’n deia “Epifania del
Sol”. “Epifania” significa “manifestació”. Quan es va cristianitzar, es va
convertir en l’Epifania de Jesús o
l’Epifania del Senyor, i no tenia res
a veure amb el seu naixement o
infantesa sinó amb aquells relats
evangèlics en què s’hi manifestava
més clarament la divinitat de Jesús.
En concret, l’evangeli propi del dia de l’Epifania,
en les Esglésies orientals, era i
és el del Baptisme de Jesús,
posat pels evangelistes al començament de la seva vida pública, quan Déu mateix
manifesta qui és realment
Jesús: Una veu digué des del cel: “Aquest
és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut” (Mateu
3,17).
2. Transvasament de festes.
Aviat la
festa occidental del nadal va
passar a l’Orient, i la festa oriental de l’epifania
va incorporar-se al nostre Nadal, però acomodant el seu significat al marc
de la Infantesa de Jesús. Per
això el relat del Baptisme de Jesús
va ser desplaçat al diumenge següent, i per al dia de l’Epifania es va escollir
el relat dels Mags d’Orient que pertany als relats d’infantesa. Així, de l’Epifania,
entre nosaltres, també se’n diu festa
dels Mags o dels Tres Reis.
3. El relat dels Mags.
L’evangeli
no parla ni de “reis” ni de “tres” sinó només de “uns mags”. Aquesta paraula és utilitzada
amb intenció, ja que els mags,
que sovint eren també astròlegs, eren
considerats, pels jueus, persones sospitoses
d’idolatria, perquè divinitzaven les estrelles.
En el Relat dels Mags, Mateu estableix un
contrapunt entre els “mags” i els “grans sacerdots i els Lletrats d’Israel”. Aquests,
tot i disposar de les Escriptures que
parlen del Messies, no s’adonen de res ni estan al cas del naixement de “el Rei dels jueus”. En canvi, fora d’Israel, on només comptaven amb el
llenguatge religiosament “sospitós”
de les estrelles, l’han conegut i hi responen amb generositat.
4. Segons
la mentalitat popular, cada persona té la seva estrella (és a dir: està connectada a les realitats superiors). Evidentment, les persones que tenen una
missió més important, la “sev” estrella
brilla més. Els Mags, atents al
llenguatge dels estels, han vist com s’hi alçava una estrella molt important;
tan important que decideixen anar a retre homenatge al seu “propietari”.
Però
s’han equivocat en una cosa: han pensat que una persona important havia
de néixer en un lloc important: Jerusalem, la capital del país. Però
allà no saben res de res... Primer “tota la ciutat” s’esvera molt pel que diuen
els Mags. Després, buscant a les
Escriptures, troben que el Messies “havia
de néixer a Betlem”. Només quan surten
de Jerusalem, els Mags tornen a veure
l’Estrella. I senten una gran alegria: ara han descobert que la importància
del nen que van a adorar no té res a veure amb els poders constituïts. Quan se’n tornin, ja no passaran per Jerusalem
a pesar de les indicacions rebudes d’Herodes.
5. Aquest
relat resulta sorprenent entès des de
la nostra cultura actual, ja que hem perdut el llenguatge de les estrelles. La majoria de persones no les coneix
gens ni mica, les estrelles, ni s’ha parat mai a contemplar-les. És cert que
força gent es mira els horòscops, i
els astròlegs estan de moda... Però
jo parlo de mirar el cel i de contemplar els estels reals, no de mirar... les
pàgines dels diaris.
Amb tot,
no cal preguntar-se de quina estrella,
cometa o meteorit parla aquest relat
evangèlic. Els evangelis no fan Astronomia (ni Astrologia!) sinó “Bona
Notícia”. És un relat confeccionat a partir del llenguatge popular d’aleshores,
enriquit amb “tradicions i promeses” extretes de la Bíblia. Un relat creat per
a comunicar un missatge important.
6. El Relat dels Mags, exclusiu de l’evangeli
de Mateu, és molt diferent del Relat dels
Pastors, exclusiu de l’evangeli de Lluc. En els dos casos els mags o
els pastors són els únics que
s’assabenten del Naixement de Jesús.
Tenen en comú que vetllaven de nit, estaven atents, i tenien un
cor generós. També cal notar que tant els mags
com els pastors, en aquell moment a
Israel, eren persones marginades o sospitoses.
7. A cada
país, la Festa de Reis ha pres una
determinada forma popular. Entre
nosaltres ha cedit el protagonisme als infants i al nostre anhel, més o
menys dissimulat, de recuperar la “innocència”. Però he de confessar que no em
resulta gens fàcil trobar la part positiva de tanta moguda en relació a una ficció. Em refereixo a les cavalcades oficials, amb autoritats
implicades per fer més “creïble” la infantil mentida. Potser es tracta
simplement d’una mostra més de la tendència actual a entendre la vida com un
espectacle.
C.
MISSATGE.
8. Déu
se’ns manifesta en Jesús (Epifania),
i es manifesta a tots els homes. Els Mags representen tots els Pobles
que, tot i no ser considerats Poble
elegit, tenen la seva manera d’estar atents, de conèixer i de respondre.
Com hem llegit a la 2ª Lectura, “des
d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa
herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa” (Efesis
3,5s).
No compta
ser fidel d’una religió o d’una altra (o no ser religiós). Allò que compta és la resposta que donem a l’Home, que s’ha convertit en la “manifestació universal” de Déu.
D:
RESPOSTA.
9. La
badoqueria dels Grans Sacerdots i
Lletrats ens ha de servir d’advertiment. Hi ha una tendència en cada Poble a considerar-se d’alguna manera
“poble elegit”. També, en tota religió,
hi ha la tendència a considerar-se “la (única) vertadera Religió”. Però el relat d’avui ens deixa clar que allò que
compta és estar atents a “l’estrella” de
cada ésser humà i estar disposats a retre-li homenatge amb els nostres dons.
El viatge dels Mags és un viatge
espiritual que hem de fer cada un de nosaltres: del culte a les
Estrelles a la veneració de
l’Home; de la religió amb els seus temples a l’amor a l’Home, el
qual s’ha convertit en el camí
indispensable per arribar a Déu.
10. La resposta contrària ve representada per Herodes, el Poder antihumà. Per a ell, totes les persones que no estan sota el
seu control són rivals perillosos que cal eliminar (Mateu
2,16).
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1. En
altres èpoques havíem pensat que la nostra Religió era la verdadera i,
conseqüentment, les altres eren falses o menys verdaderes. Què en penseu avui?
2. En el
nostre entorn, la Festa de Reis
genera molta il·lusió, però també molta desil·lusió. Quin
comentari us mereix tot plegat?
Vocabulari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada