Diumenge cinquè de l'any A.

1ª LECTURA.  (Isaïes 58,7-10).

Diu el Senyor:

«Comparteix el teu pa amb els qui passen fam,

acull a casa teva els pobres vagabunds,

si algú no té roba, vesteix-lo;

no els defugis, que són germans teus.

Llavors esclatarà en la teva vida

una llum com la del matí,

i es tancaran a l’instant les teves ferides;

tindràs per avantguarda la teva bondat,

i per rereguarda, la glòria del Senyor.

Quan invoquis el Senyor, ell et respondrà,

quan cridis auxili, ell et dirà: «Aquí em tens.»

Si no intentes de fer caure els altres,

ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici,

si dónes el teu pa als qui passen gana

i satisfàs la fam dels indigents,

s’omplirà de llum la teva foscor,

i el teu capvespre serà clar com el migdia.»

2ª LECTURA (1Corintis 2,1-5).

Germans,

quan vaig venir a vosaltres

no us vaig anunciar el misteri de Déu

amb el prestigi de l’eloqüència i de la saviesa.

Entre vosaltres

no vaig voler saber res més que Jesucrist,

i encara clavat a la creu.

I em vaig presentar davant vostre

feble, esporuguit i tremolós.

En tot allò que us deia i us predicava

no hi entraven paraules que s’imposessin

per la seva saviesa,

sinó pel poder convincent de l’Esperit,

perquè la vostra fe no es fonamentés

en la saviesa dels homes,

sinó en el poder de Déu.

EVANGELI. (Mateu 5,13-16).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Vosaltres sou la sal de la terra.

Si la sal ha perdut el gust,

amb què la tornarien salada?

No serà bona per a res.

La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.

»Vosaltres sou la llum del món.

Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar.

Tampoc, quan algú encén un llum,

no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt,

i fa llum a tots els qui són a casa.

Igualment ha de resplendir la vostra llum

davant la gent.

Llavors, en veure el bé que heu obrat,

glorificaran el vostre Pare del cel.»

LLENGUATGE.

1. L’evangeli d’avui forma part del Sermó de la muntanya, que comença amb les Benaurances. Recordem l’escenari: “En veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient...”

Jesús ensenya a les multituds. Qui són, aquestes multituds? L’evangelista ho diu immediatament abans: “li portaven tots els qui estaven malalts, els afectats per diverses malalties i sofriments: endimoniats, epilèptics i paralítics; i ell els curava. I el va seguir molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de l'altra banda del Jordà” (Mateu 4,24).

2. Així doncs, les multituds estan formades per tota classe de malalts, per les persones que els acompanyen i per altres que s’hi afegeixen. Les paraules de Jesús són realment sorprenents i, fins i tot, escandaloses. Primer els diu que els pobres, els afamats, els perseguits… són feliços. Després, dirigint-se directament als qui té davant, els diu: Vosaltres sou la sal de la terra i la llum del món. Increïble! Segurament molts d’ells abans havien hagut de sentir-se que eren “la vergonya de la societat”, “una taca en la família” o una “càrrega per a la comunitat”,… I ara resulta que aquest home que ha pujat a la muntanya (lloc de la presència humanitzadora de Déu) els diu que ells són la sal de la terra i la llum del món!

3. Sou la sal…

No els diu: “Hauríeu de ser la sal de la terra” sinó “Sou la sal de la terra” . Hi ha una diferència important entre les dues afirmacions. Recordo que, en una conversa, un company feia notar les moltes injustícies i mals que hi ha en la nostra societat; un altre va fer notar que també hi ha moltíssimes persones bones, senzilles, que es desviuen pels altres. Aleshores un tercer va afegir: i són aquestes les que aguanten el món.

Vosaltres sou la sal de la terra. Hi ha molta corrupció en el nostre món; però si encara és habitable és gràcies a la multitud d’empobrits i menyspreats que, abnegadament, han fet de la seva vida un servei als altres.

Hi ha molta amargor i mal gust en les relacions humanes; però si encara no s’han col·lapsat és perquè hi ha una multitud de perseguits que, a pesar de tot, hi posen dolçor i bon gust.

Com passa amb la sal, les persones que fan viable el nostre món no es veuen ni surten a la tele ni són notícia als Diaris; però aguanten el món, com les ocultes arrels aguanten els arbres.

4. Sou la llum...

Tampoc no es diu, d’entrada, que “han de ser la llum del món”, encara que després sí que s’insinua.

La metàfora de la llum, en el nostre món de tants llums, podria ser malentesa. En català distingim entre “la llum” i “els llums”. Els llums són objectes o instruments per fer llum. Els llums es veuen i, si els mires, t’enlluernen. En canvi la llum no es veu, però ens permet veure els altres i les coses.

Jesús diu a les multituds: vosaltres sou la llum de món. La multitud no és una gran quantitat de llums; és la realitat il·luminada on tot es fa visible; i on les bones obres mostren la presència sempre activa de Déu.

5. Un poble dalt d’una muntanya…

Literalment, una “ciutat dalt d’una muntanya”. És una referència directa a Jerusalem, la ciutat construïda sobre la muntanya de Sió.

Igualment, el “llum que algú encén”, a part de ser una acció domèstica diària, és també una al·lusió a la Menorà, canelobre de set braços que cremava contínuament al temple de Jerusalem. D’ells (de la ciutat i el seu temple) es deia que eren la “llum dels pobles” (Isaïes 60,3). La torre del santuari era daurada per reflectir amb força els raigs del sol (com passa encara avui amb la cúpula daurada de la Mesquita d’Omar, construïda al mateix lloc de l’antic Temple).

Les paraules de Jesús són realment provocadores perquè suggereixen un canvi en allò que de debò és la Sal i la Llum del món: ja no és la religió amb el temple sinó la multitud. O millor: la comunitat, que és la mateixa multitud quan els seus membres accepten ser sal i llum.

MISSATGE.

6. Si la sal no sala...

Ser sal i ser llum no és ni un privilegi ni una cosa que ens desmarqui de la multitud. La multitud és l’àmbit de la seva acció. Cada un de nosaltres deixaria de ser “sal” si abandonava la multitud; deixaria de ser "llum" si pretenia convertir-se en llum per sobre dels altres. Aquí serà bo recordar que el mateix Jesús rep l’Esperit Sant precisament quan es fa “multitud” barrejant-se amb els qui feien cua per ser batejats per Joan (Mateu 3,13).

RESPOSTA.

7. Ser multitud, o millor, ser comunitat comporta no posar-se ni per sobre ni per sota ni al marge de ningú. Dintre la comunitat humana tots som mútuament, els uns per als altres, sal i llum. I no pretenguem ser llum per a ningú si a la vegada no ens deixem il·luminar per ell.

I si les circumstàncies ens porten a viure la comunió formant comunitats concretes més petites, cal estar molt atents perquè això sigui per a viure i servir millor a la comunió, que sempre és universal. Al marge d’aquesta comunió només podem ser “sal que no sala” o “llum posada sota una mesura que la tapa”.

PREGUNTES per al diàleg.

1. És possible que en la nostra societat, i en la nostra Església, hi hagi un excés d’exhibicionisme, que enlluerna per comptes d’ajudar a veure-hi?

2. És possible que en la nostra societat, i en la nostra Església, hi hagi un excés d’inhibicionisme, que es tradueixi en mancança de llum?