La Puríssima.
(Cicle A,B i C).
Pere
Torras.
A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Gènesi 3, 9-15.20).
Després
que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre,
el
Senyor-Déu el cridà i li digué:
«On
ets?»
Ell
li respongué:
«He
sentit que us passejàveu pel jardí i,
com
que vaig nu,
he
tingut por i m’he amagat.»
Li
digué el Senyor-Déu:
«Qui
t’ha fet saber que anaves nu?
És
que has menjat del fruit de l’arbre
que
jo t’havia prohibit de menjar?»
L’home
li digué:
«La
dona que m’heu donat
m’ha
ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat.»
El
Senyor-Déu digué a la dona:
«Per
què ho has fet, això?»
Ella
li respongué:
«És
que la serp m’ha enganyat.»
El
Senyor-Déu digué a la serp:
«Ja
que has fet això,
seràs
la més maleïda de totes les bèsties
i
de tots els animals feréstecs.
T’arrossegaràs
sobre el ventre
i
menjaràs pols tota la vida.
Faré
que sigueu enemics tu i la dona,
i
el teu llinatge i el d’ella.
Ell
t’atacarà al cap,
i
tu l’atacaràs al taló.»
L’home
donà a la seva esposa el nom d’Heva,
perquè
ella ha estat la mare de tots els qui viuen.
2ª LECTURA (Carta als Efesis 1, 3-6.11-12).
Beneït sigui el Déu i Pare de
nostre Senyor Jesucrist,
que ens ha beneït en Crist
amb tota mena de benediccions
espirituals dalt del cel;
ens elegí en ell abans de
crear el món,
perquè fóssim sants,
irreprensibles als seus ulls.
Per amor
ens destinà a ser fills seus
per Jesucrist,
segons la seva benèvola
decisió,
que dóna lloança a la grandesa
dels favors
que ens ha concedit en el seu
Estimat.
En ell hem rebut la nostra
part en l’herència.
Ens hi havia destinat el
designi
d’aquell qui tot ho duu a
terme
d’acord amb la decisió de la
seva voluntat.
Volia que fóssim lloança de la
seva grandesa,
nosaltres que des del principi
tenim posada en Crist la
nostra esperança.
EVANGELI. (Lluc 1, 26-38).
En aquell temps,
Déu envià l’àngel Gabriel
a un poble de la Galilea
anomenat Natzaret,
per dur un missatge a una
noia,
promesa amb un descendent de
David,
que es deia Josep,
i el nom de la noia era Maria.
L’àngel entrà a casa d’ella i
li digué:
«Déu te guard, plena de
gràcia, el Senyor és amb tu.»
Ella es torbà en sentir
aquestes paraules
i pensava per què la saludava
així.
Però l’àngel li digué:
«No tinguis por, Maria;
Déu t’ha concedit el seu
favor.
Tindràs un fill
i li posaràs el nom de Jesús.
Serà gran i l’anomenaran
Fill-de-l’Altíssim.
El Senyor Déu li donarà el
tron de David, el seu pare,
serà rei del poble d’Israel
per sempre,
i el seu regnat no tindrà fi.»
Maria preguntà a l’àngel:
«Com pot ser això, si jo no
tinc marit?»
L’àngel li respongué:
«L’Esperit Sant vindrà sobre
teu,
i el poder de l’Altíssim et
cobrirà amb la seva ombra;
per això el fruit sant que
naixerà
l’anomenaran Fill de Déu.
També la teva parenta,
Elisabet,
ha concebut un fill a la seva
edat;
ella que era tinguda per
estèril ja es troba al sisè mes,
perquè a Déu res no li és
impossible.»
Maria va respondre:
«Sóc l’esclava del Senyor:
que es compleixin en mi les
teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.
B. LLENGUATGE.
SUGGEREIXO llegir aquest apartat tenint a mà
el NOU TESTAMENT o la BLÍBLIA entera
per poder buscar-hi els diferents textos.
També a través d’internet
us
podeu connectar directament a
la
Bíblia Catalana Interconfessional:
http://www.abcat.org/ (> BCI a Internet)
NOTA.
A part del llenguatge de l’evangeli d’avui, també la “Festa de la Immaculada”,
en si mateixa, és un “llenguatge” sobre el qual és interessant reflexionar i,
potser, corregir alguns malentesos. Sobre “la festa” podeu llegir els Apunts
corresponents a la Puríssima de l’Any B.
1. L’evangeli d’avui està escrit seguint el model
dels “relats d’aparició”, freqüents
en el llenguatge bíblic. Aquí la “aparició” està protagonitzada per l’àngel
“Gabriel”. El nom de l’àngel ja ens indica que l’objectiu de l’aparició serà fer conèixer els
“projectes de Déu sobre la Humanitat”. Recordem que, en la Bíblia, el nom fa la
cosa. Segons els entesos, “Gabriel”
significa “Déu és fort”. Si tenim en
compte que Déu té un “projecte”, quan es presenta “Gabriel” vol indicar que Déu
tira endavant aquest “projecte”.
2. En aquesta ocasió, l’aparició de Gabriel serveix també per posar en estreta relació dos
relats semblants: L’aparició a Zacaries, per
al naixement de Joan Baptista, i la trobada amb Maria, per al naixement de
Jesús.
Es tracta de dos relats paral·lels però no del tot,
perquè el segon comença “al sisè mes”
del primer. Aquest “detall” és important. Estem parlant de infantaments. L’expressió “sisè
més” porta a la memòria el Relat
de la Creació en el qual, al “sisè
dia” és creat l’Home a imatge i
semblança de Déu” (Gènesi 1, 27). Amb aquest “detall” l’evangeli ens suggereix
que, abans de Jesús, pròpiament encara no existia l’Home-imatge-de-Déu, sinó només el pre-Home o “precursor”.
A Zacaries se li anuncia el naixement del “Precursor”. Al “sisè mes” d’aquesta gestació,
s’anuncia el naixement de l’home ja
plenament imatge de Déu, i, per tant,
fill de Déu.
També hi ha altres contrastos entre els dos infantaments. Suggereixo llegir els dos
relats en paral·lel per descobrir-los-hi.
3. En el relat que hem llegit, Maria té un
“problema objectiu”: ella està casada amb un jove important, descendent del rei David, que pot
donar-li un fill que seria “fill de Josep”, o fins i tot “fill de
David” ja que els fills continuaven el rang del pare; però el problema està
en que l’àngel li parla d’un fill que
serà “fill de l’Altíssim”. És clar: Maria no coneix “cap home” que pugui fer-la mare d’un fill així. Com
fer-ho, doncs?
4. La resposta de l’àngel és clara i precisa: ella serà “imbuïda” de la força de l’Esperit Sant; i per això el fruit sant que naixerà
l’anomenaran Fill de Déu. Així doncs, cap problema; i Maria dóna la seva
conformitat: “Jo sóc l’esclava del
Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”.
5. La resposta que l’àngel dóna a Maria és
extremadament significativa. Només un altre “home” havia nascut directament
“per la força de l’Esperit de Déu”:
Adam (“Adam” significa “Home”). Recordem el relat mitològic: “El Senyor-Déu va modelar l'home amb pols de
la terra. Li va infondre l’alè (esperit) de vida, i l’home es convertí en un
ésser viu” (Gènesi 2,7).
6. L’Esperit alenat
sobre un “ninot de fang” n’ha fet un ésser
vivent.
El mateix Esperit alenat sobre una noia pletòrica de vida i generositat, la fa mare
del fill de l’Altíssim .
Maria representa la Humanitat, jove, plena de
capacitat per esdevenir mare, i ja capaç
de rebre en plenitud l’Esperit de Déu”. Per això el seu “fill” serà fill de l’Altíssim, coronament de
l’obra de Déu. En Maria i en el fill que d’ella naixerà, el projecte inicial de
Déu de crear l’Home a imatge i semblança
seva comença a fer-se visible i experimentable per a tothom.
7. Tota la “Història
anterior” ara és entesa com a preparació; tota la “Història següent” serà entesa com a continuació.
Jesús esdevé, en el llenguatge bíblic, centre de la Història i “primogènit”
de la “Humanitat adulta”.
8. Aquesta “connexió directa amb Déu” no empetiteix
pas la “dosi d’humanitat” de Jesús. Jesús és cent per cent home i cent per cent Déu.
En aquest relat, com tantes altres vegades, es fa
servir un llenguatge basat en la natura per comunicar un missatge sobrenatural, o millor, un missatge que
porta la natura més enllà d’ella
mateixa.
Dissortadament molta gent es queda en la “natura”
interpretant com a “miracle” allò que és “llenguatge”. Passa com quan,
amb el dit, algú assenyala les estrelles, i alguns es queden mirant només el
dit.
9. El relat d’avui fa servir la virginitat com a llenguatge per
expressar la plenitud de Jesús. Però quedar-se en una virginitat biològica seria no haver
entès res de res. Fins i tot pot donar lloc a una interpretació perillosa considerant
la virginitat biològica com una “virtut”
en si mateixa. Això portaria fàcilment a considerar la sexualitat com una “cosa
impura”. Per a l’evangeli no hi ha coses impures en si mateixes (Mateu 15,11). La impuresa només apareix quan un cor es torna impur per les seves intencions injustes.
10. Cal reconèixer que, al marge del Missatge
evangèlic, ha entrat sovint en el sentiment religiós de molts cristians un cert
dualisme, sempre condemnat com a
doctrina però mai superat com a mentalitat.
Dualisme
vol dir veure l’Home com si estigués format per la unió de dos components
contraris: un cos material,
corruptible, dolent; i una ànima
espiritual, bona, divina. En aquest
supòsit, la virtut consistiria en
alliberar de les tendències del cos corruptible
l’ànima espiritual que hi està
“empresonada”.
11. El dualisme,
com a filosofia, és un intent d’explicar l’existència del Mal. Però és un camí
equivocat i perillós.
- Equivocat, perquè deforma la realitat de
l’ésser humà. No estem fets de dos components contraris, com dues meitats enfrontades. Som cent per cent corporals. Això sí: amb un cos capaç de
rebre la força de l’Esperit i esdevenir, també cent per cent, espirituals. “Cos” i “esperit” no
s’oposen, com no s’oposen l’aire i la música.
- Perillós: perquè, posant la causa del Mal
en el cos, no reeixirem mai en la nostra lluita contra el Mal real. El Mal real no està en el cos,
que és bo en si mateix, com tot allò creat. El Mal real és una conseqüència de
la nostra resposta egoista a la presència dels altres. I la manera de
superar-lo és decidint-nos per una actitud de generositat envers els
altres, i no pas lluitant contra el cos.
12. En si mateixes, ni la sexualitat és dolenta ni
la virginitat és bona. Tant l’una com l’altra seran bones quan expressin una actitud generosa, i seran dolentes quan expressin una actitud
injusta, com són les relacions de domini, de superioritat, d’indiferència,
de menyspreu, d’utilització de l’altre,...
13. També cal dir que el protagonisme de Maria en aquest Relat
no disminueix la figura de Josep. En
la mentalitat de l’època, el “baró” representava la força fecundant. En el
relat evangèlic no s’ignora ni es nega aquesta força fecundant. Al contrari: es parla explícitament d’aquesta força fecundant i es fa notar que el projecte
de Déu sobre l’Home va més enllà, i per això Maria rep un “plus d’Esperit Sant” que li permet superar la
incapacitat inicial. Perquè aquest “plus d’Esperit Sant” quedi clar, Déu sol
actuar servint-se sobretot de persones incapacitades
(1ª Corintis 1,26ss) per fer allò que se’ls demana, com es pot comprovar en Elisabet, que ja està al sisè mes, ella
que era estèril: “perquè
a Déu res no li és impossible” (com indica el nom “Gabriel”).
C. MISSATGE.
14. “No tinguis
por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor”.
Maria és figura de la Humanitat. Els humans hem rebut una
vocació: engendrar un “home nou”, en relació a “l’home vell” marcat per les relacions de domini. Potser seria més
exacte no parlar de “home nou” sinó de la “novetat” de passar de “creatures de
Déu” a ser “fills de Déu”. Evidentment, això ens és impossible a menys que “l’Esperit
Sant vingui sobre nosaltres”. I això és precisament el que ens anuncia l’àngel.
Per això Maria i Josep se’n
van sortir d’engendrar un fill que seria
anomenat Fill de Déu. I per això també nosaltres ens en sortirem d’arribar
a la filiació; una filiació ja visible en el fill de Maria.
D: RESPOSTA.
15. La resposta
és la mateixa que la Humanitat ja va començar a donar a través de Maria: “Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin
en mi les teves paraules”.
És una resposta que exclou tota actitud de passivitat.
L’acció engendradora és fortament
activa, i cada un de nosaltres és invitat a continuar-la. Cadascú és com una anella
d’una llarga cadena. Així ho veiem en Maria que “se n'anà de pressa a la Muntanya, a un poble de Judea, va entrar a casa
de Zacaries i saludà Elisabet”. Ella, la mare de Jesús, primer se’n va a
col·laborar en l’infantament del
Precursor.
Dones i homes formem una única humanitat, i conjuntament estem cridats a engendrar (portar a la Plenitud) l’Home, fins a esdevenir imatge i semblança de déu.
E. PREGUNTES per al
diàleg.
1. En la societat de “l’home vell”, els barons ens hem distingir per les accions de domini i de poder. Ara això s’anomena masclisme,
i encara és molt present en l’Església. ¿Com es manifesta aquest vici tan
deshumanitzador en la societat actual? Quines excuses es fan servir per legitimar-lo?
Què penseu fer per ajudar a corregir-lo?
2. A les nostres esglésies sol haver-hi diferents i
variades imatges de la Mare de Déu, no totes amb la mateixa capacitat de
suscitar sentiments coherents amb els evangelis. Quina imatge, en
concret, us “agrada” més i per què? Com penseu que hauria de ser una bona imatge de Maria?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada