Corpus Christi.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Gènesi 14,18-20).
En
aquells dies,
Melquisedec,
rei de Salem, portà pa i vi.
Com
que era sacerdot del Déu Altíssim,
beneí
Abram amb aquestes paraules:
«Que
el Déu Altíssim, creador del cel i de la terra,
beneeixi
Abram.
Beneït
sigui el Déu Altíssim,
que
ha posat a les teves mans els teus adversaris.»
I
Abram li donà el delme de tot el botí.
2ª LECTURA (Corintis 11,23-26).
Germans,
aquesta
tradició que jo he rebut
i
que us he transmès a vosaltres
ve
del Senyor;
Jesús,
el Senyor,
la
nit que havia de ser entregat
prengué
el pa,
i,
dient l’acció de gràcies, el partí i digué:
«Això
és el meu cos, ofert per vosaltres.
Feu
això per celebrar el meu memorial.»
Igualment
prengué el calze, havent sopat, i digué:
«Aquest
calze és la nova aliança segellada amb la meva sang.
Cada
vegada que en beureu,
feu-ho
per celebrar el meu memorial.»
Així,
doncs,
cada
vegada que mengeu aquest pa
i
beveu aquest calze
anuncieu
la mort del Senyor fins que torni.
EVANGELI. (Lluc 9,11b-17).
Un
dia Jesús parlava del regne de Déu a la gent
i
curava els qui en tenien necessitat.
Veient
que començava a fer-se tard,
els
dotze anaren a dir-li:
«Acomiadeu
la gent.
Que
vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant,
i
puguin trobar-hi queviures;
aquí
és un lloc despoblat.»
Jesús
els digué:
«Doneu-los
menjar vosaltres mateixos.»
Ells
respongueren:
«Només
tenim cinc pans i dos peixos.
¿Hem
d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar
per
tota aquesta gentada?»
Tots
plegats eren uns cinc mil homes.
Ell
digué als deixebles:
«Feu-los
seure en grups de cinquanta.»
Els
deixebles ho feren i tothom s’assegué.
Jesús
prengué els cinc pans i els dos peixos,
alçà
els ulls al cel,
els
beneí,
els
partí
i
els donava als deixebles perquè els servissin a la gent.
Tothom
en menjà tant com volgué
i
recolliren dotze coves de les sobres.
LLENGUATGE.
Nota.
Sobre la festa del
Corpus trobareu altres apunts a l’any a.
1.
Lluc posa el relat que hem llegit
dintre un marc més ampli que es pot resumir així: Jesús ha enviat els Dotze a predicar el Regne i a guarir. Com a resultat d’aquesta predicació, neix entre la
gent la pregunta de qui és aquest Jesús
de qui parlen els Dotze. Fins i tot
s’ho pregunta Herodes (Lluc 9,7). El mateix Jesús acaba preguntant als
deixebles: “Qui diuen la gent que sóc jo?”
i “I vosaltres, qui dieu que sóc”
(Lluc 9,18).
Quan
els Apòstols estan de tornada, Jesús intenta parlar a soles amb ells, però no
pot perquè s’hi han aplegat les multituds
que els Apòstols havien entusiasmat.
Jesús les atén parlant-los del Regne i
curant els qui en tenien necessitat. La gent l’escolta.
2.
Però la gent és molta gent, i els Dotze s’adonen que es fa tard i estan en un lloc despoblat. Tenen, doncs, un
problema: han despertat l’entusiasme de
la multitud i ara no saben què fer amb ella. Ho fan notar a Jesús.
La
resposta de Jesús és del tot desconcertant: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. Els deixebles expressen la
seva total incapacitat: només tenen 5 pans i 2 peixos, per a 5000 homes!
Però per a Jesús això és més que suficient, i diu als deixebles que organitzin l’àpat... i van sobrar-ne 12 coves!
Què
ha passat? Un miracle? O potser la multitud va perdre la gana? Diu el relat que tothom en menjà tant com volgué.
3.
...tant
com volgué”.
Potser
aquí està l’explicació del que va
passar.
Una
vegada, en motiu d’una nevada, els mitjans de comunicació van parlar d’un
possible problema del transport. I els supermercats,
signe màxim de la nostra societat de
l’opulència, van quedar buits. Buits, no pas per carència d’aliments sinó
perquè molta gent va dedicar-se a acaparar tot el que podia.
4.
En el relat que hem llegit són significatius els números. Destaca el
número “5”: 5 pans; 50 persones en cada
grup de comensals; 5000 homes en total. En la Bíblia, el “5” és el número de
l’Esperit. Recordem la “Pentecosta”,
que significa “50”.
Això
vol dir que el relat es refereix a una multitud
que ha escoltat el missatge de Jesús i l’ha cregut. És una “multitud” que ha
esdevingut “comunitat”. Ara són “comunitat de l’Esperit”. Per això es diu que
són “5000”. I es reuneixen en comunitats
segons l’Esperit. Per això es diu que són grups de “50”. També s’insisteix
en que mengen asseguts (reclinats),
que era la posició que, en els àpats, prenien els homes adults i lliures. Com a comunitat
de l’Esperit no es mouen per l’afany d’acaparar. Al contrari: han
posat en comú tot el que tenien. (5 pans i 2 peixos. 5+2 = 7. El 7 significa totalitat).
Van
menjar tant com en volien i en va sobrar per als altres: 12 coves. “12” és la
xifra d’Israel. No es tracta de cap miracle
obrat per la divinitat de Jesús, sinó
que és el fruit del compartir. Han compartit els “aliments”, que, en la
comunitat, sempre són rebuts per ser
compartits, com explícitament manifesta el gest de Jesús: alçà els ulls al cel, els beneí, els
partí...
5.
Aquest relat és una escenificació avançada d’allò que és i
representa la trobada setmanal de la Comunitat (Missa). S’hi posa en comú tot
el que es té. Això vol dir que s’hi posa en comú fins i tot la pròpia vida, com
farà explícitament Jesús en l’Últim Sopar (Lluc 22,19). Maria ja havia
prefigurat tot això quan, segons el relat de Lluc, va posar en una menjadora el seu fill acabat de
néixer (Lluc 2,7).
Potser
no és gaire correcte parlar de “multiplicació” dels pans i dels peixos. Jesús
no multiplica res, sinó que invita a compartir.
Quan
entenem la pròpia vida no tant com un conjunt de necessitats sinó com un
do a compartir, els 5 pans i 2
peixos són més que suficients perquè tothom
quedi satisfet.
MISSATGE.
7.
El relat que hem llegit està emmarcat
per una pregunta que hi ha abans i després: Qui
és, Jesús? En realitat aquesta pregunta porta a una altra: Qui és l’Home? O també: Què és la vida humana?
I
la resposta que se’ns dóna és clara: La vida no és tant una necessitat a
satisfer com un do a compartir. Així, l’ésser humà deixa de ser un
simple “sac de necessitats” i esdevé un “comensal” en la gran festa de la vida compartida. L’àpat és signe de Vida i de Festa.
RESPOSTA.
8.
Estem en plena crisi. Es tracta d’una crisi ben estranya; també és ben
vergonyosa. No està produïda per escassetat d’aliments (i d’altres béns necessaris) sinó per “escassetat” de diners. Primer hem sotmès els aliments
al diner; després hem liquat el diner
perquè corri. Però en la “ruta del
diner” han aparegut els acaparadors, i ara a molts els falta “líquid”, com en
un cos amb hemorràgies, que deixa sense sang òrgans vitals.
De
fet, sobren aliments, però molts no els poden adquirir per falta de
diners. També sobren diners, però per a molts han “desaparegut” en les
hemorràgies provocades per uns pocs en benefici propi. Realment vergonyós!
9.
La crisi empobrirà a molts, i enriquirà moltíssim a uns pocs. És la “llei del Sistema”; un sistema que, primer, s’ha fet “indispensable per a tothom”,
amb la connivència de la majoria.
Podem
alliberar-nos del Sistema? O potser
és que ha arribat l’hora dels marginats?
Ara resulten més clares aquelles famoses paraules de Jesús: Benaurats els pobres. No pas perquè són pobres sinó perquè estan fora del Sistema.
10.
Per superar la crisi no necessitem màsters
en Economia sinó màsters en Humanitat.
I això ho podem ser una mica tots en la mesura que decidim anar-nos alliberant
del Sistema per fidelitat als Humans.
Després, que vinguin nous economistes
que vulguin i sàpiguen dissenyar una Economia humana: l’Economia del compartir.
Entretant,
qui pugui ajudar que ajudi, conscients de que hi ha infinites maneres de fer-ho
(a pesar del Sistema!).
PREGUNTES per al diàleg.
1.
El nostre sistema econòmic es
fonamenta en el consum. Per això necessita crear constantment noves necessitats. Heu pensat mai
quantes de les nostres “necessitats” podrien ser innecessàries?
2.
La festa de Corpus, que litúrgicament
és una repetició del Dijous Sant, ha passat a ser el “Dia de Càrites”. Càrites, sense abandonar la beneficència puntual, va entrant cada
vegada més en la denúncia del Sistema.
Què en penseu? Trobaríeu noves maneres de col·laborar-hi? Us hi apunteu?
3.
Alguns, per superar la crisi, prediquen
que es faci més consum. Què en penseu, des del punt de vista econòmic
i des del punt de vista humanitari?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada