Diumenge que ve, 2on. de Pasqua. Any C

 

 

Nota. APUNTS es “penja” 8 dies abans pensant en els qui preparen la celebració durant la setmana. Per tant la data posada automàticament pel Sistema no és la de la festa celebrada sinó de 8 dies abans.

 

→ VOCABULARI.  

ÍNDEX ALFABÈTIC de “paraules” comentades a “Apunts d’homilia”. 

 Costat (de Jesús).    Diumenge.     Esperit (Sant).     Feliços.     Ferides.    Miracles.     Miracles de Jesús.     Nom.      Pare.      Pau.     Por.     Veure. 

 

 

→ Vocabulari de la BCI (Bíblia Catalana interconfessional). 

 

→ ÍNDEX BÍBLIC dels “evangelis” comentats a “Apunts d’homilia”. 

 

→ Veure també: Tertúlia en espiral →  2 de Pasqua. C

 

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Actes 5,12-16).

Els apòstols obraven molts miracles i prodigis entre el poble.

Tots es reunien unànimement en el pòrtic de Salomó.

Ningú dels altres no gosava anar amb ells,

encara que el poble en feia grans elogis.

Cada vegada se’ls afegien més homes i dones

que es convertien a la fe en el Senyor.

Fins pels carrers la gent treia els malalts

i els deixava allà amb les lliteres perquè,

quan Pere arribava, almenys la seva ombra en toqués algun.

També acudia molta gent

de les poblacions veïnes de Jerusalem

portant malalts i persones molestades per esperits malignes,

i tots recobraven la salut.

 

2ª LECTURA (Apocalipsi 1,9-11a.12-13.17-19).

Jo, Joan, germà vostre,

que junt amb vosaltres comparteixo en Jesús

les penes, la paciència i la reialesa,

vaig ser deportat a l’illa de Patmos

per haver predicat la paraula de Déu

i haver donat testimoni de Jesús.

El dia del Senyor

l’Esperit s’apoderà de mi,

i vaig sentir darrere meu un gran crit,

com un toc de corn que deia:

«Escriu en uns fulls això que veus

i envia-ho a les set comunitats.»

Vaig girar-me per veure de qui venia la veu que em parlava,

i vaig veure set lampadaris d’or,

i enmig dels lampadaris algú que semblava un fill d’home,

vestit amb una túnica llarga fins els peus

i cenyit a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or.
En veure’l vaig caure com mort als seus peus.

Ell posà sobre meu la mà dreta i em digué:

«No tinguis por.

Jo sóc el primer i el darrer.

Sóc el qui viu:

Jo que era mort, ara visc per sempre més

i tinc les claus de la mort i del seu reialme.

Escriu, doncs, tot el que vegis,

la situació present i la que vindrà després.»

 

EVANGELI. (Joan 20,19-31).

El vespre d’aquell mateix diumenge,

els deixebles eren a casa amb les portes tancades

per por dels jueus.

Jesús entrà, es posà al mig i els digué:

«Pau a vosaltres.»

Després els ensenyà les mans i el costat.

Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor.

Ell els tornà a dir:

«Pau a vosaltres.

Com el Pare m’ha enviat a mi,

també jo us envio a vosaltres.»

Llavors alenà damunt d’ells i els digué:

«Rebeu l’Esperit Sant.

A tots aquells a qui perdonareu els pecats,

els quedaran perdonats,

però mentre no els perdonareu,

quedaran sense perdó.»

(Versió alternativa de l’expressió en vermell:

aquells en qui els reprimiu (els pecats),

hi quedaran reprimits).

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze,

no era allà amb els altres.

Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.»

Ell els contestà:

«Si no li veig a les mans la marca dels claus,

si no li fico el dit dins la ferida dels claus,

i la mà dins el costat,

no m’ho creuré pas.»

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada,

i Tomàs també hi era.

Estant tancades les portes,

Jesús entrà, es posà al mig i els digué:

«Pau a vosaltres.»

Després digué a Tomàs:

«Porta el dit aquí i mira’m les mans;

porta la mà i posa-me-la dins el costat.»

No siguis tan incrèdul.

Sigues creient.»

Tomàs li respongué:

«Senyor meu i Déu meu!»

Jesús li diu:

«Perquè m’has vist has cregut?

Feliços els qui creuran sense haver vist.»

Jesús va fer en presència dels deixebles

molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre.

Els que heu llegit aquí han estat escrits

perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu,

i, havent cregut,

tingueu vida en el seu nom.

 

B. LLENGUATGE.

 Nota.

L’evangeli d’avui és el mateix per als anys A, B i C. Podeu trobar altres APUNTS al diumenge de l’any A i el corresponent de l’Any B.

 

1. “Els ensenyà les mans i el costat”

A les mans i al costat hi ha les ferides de la crucifixió. El relat d’avui vol que ens fixem bé en aquestes ferides. Per tres vegades s’hi fa referència, i són el nexe que enllaça la 1ª i la 2ª aparició de Jesús als deixebles reunits.

Potser, més que de “aparició”, s’hauria de parlar de “experiència de la seva presència continuada”. “On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo estic enmig d’ells” (Mateu 18,20).

 

2. La referència a aquestes ferides, en l’Evangeli de Joan (diferentment del de Lluc 24,1-53), no és per demostrar que el Jesús que ara veuen és el mateix d’abans de ser crucificat. En l’Evangeli de Joan, “creure en la resurrecció” no significa pas creure que Jesús “ha retornat a la vida” sinó creure que la crucifixió mostra la resurrecció. És a dir: en la crucifixió Jesús dóna plenament la seva vida, i aquesta vida-donada constitueix precisament la resurrecció. La resurrecció és la vivència de la pròpia vida com a vida-que-es-dóna-plenament, convertint-se d’aquesta manera en la visualització de la Vida mateixa de Déu, el “Pare”.

 

3. Per això són tan significatives les ferides de la crucifixió. Després de donar-los la pau, són el primer que Jesús “mostra” als seus deixebles en la 1ª aparició, i a Tomàs en la 2ª.

La reacció de Tomàs quan els deixebles li diuen que han vist el Senyor també vol posar de relleu aquest significat de les ferides. Tomàs no replica dient: si no veig Jesús amb els meus ulls, no creuré que hagi ressuscitat. No; allò que ell “necessita” per creure és ficar el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat! És a dir: no necessita “veure” Jesús sinó comprovar que té les ferides. Les ferides són allò que identifica Jesús.

 

4. Aquestes ferides constitueixen el centre de la 2ª aparició i de la fe de Tomàs. Després de desitjar-los la pau, Jesús es dirigeix directament a Tomàs: “Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient” (Joan 20,27). I la professió de fe de Tomàs no fa referència a la “resurrecció” de Jesús com a difunt sinó que fa referència a Déu mateix que, en Jesús, es fa visiblement present com a vida-que-es-dóna. “Senyor meu i Déu meu”.

 

5. Dirigint a Jesús la invocació “Senyor meu i Déu meu!” Tomàs confessa que la vida-que-es-dóna del tot (“mort”) és l’autèntica manifestació de Déu. Havia sigut precisament Tomàs qui, preveient el fracàs de Jesús si anava a Jerusalem, havia dit als altres: “Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!” (Joan 11,16). La seva fidelitat pessimista d’aleshores el porta ara a entendre de seguida el significat de la nova situació. “Senyor meu i Déu meu”. La paraula “meu” aquí indica una disponibilitat total; és com si Tomàs digués: ho accepto i m’ho faig meu: viure vol dir donar (la) vida.

 

C. MISSATGE.

6. L’epíleg amb què acaba aquest relat parla de molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. En l’epíleg final, l’evangelista tornarà a insistir en aquest punt dient que “si algú volgués escriure-ho tot, em sembla que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món sencer” (Joan 21,25).

¿És una exageració o té algun significat especial, aquesta afirmació?

La referència al “món sencer” no és gratuïta. Els Evangelis ens parlen de Jesús com “l’home”. Normalment Jesús, per referir-se a si mateix, fa servir l’expressió “l’home” o “aquest home” o, sobretot, “ el fill de l’Home”. També Pilat proclama davant el poble: “Aquí teniu l’home” (Joan 19:5).

 

7. Parlar de Jesús és parlar de l’home. I l’home està en cada un dels éssers humans que han existit, existeixen i existiran. Són innumerables. Per això no es poden escriure totes les “obres de l’Home”.

Allò que l’evangelista ha escrit sobre Jesús s’ha d’entendre de tots els humans. La plena humanització de cada un d’ells passa per fer de la pròpia vida una vida-que-es-dóna, fins a donar-se “del tot”.

 

“Tot s’ha acomplert” (Joan 19,30). Els evangelis no són una biografia de Jesús, però, en certa manera, poden ser considerats com una “biografia” de la Humanitat personalitzada en Jesús. Potser podríem dir, amb un llenguatge més actual, que són una radiografia de la Humanitat; i així cal entendre’ls.

 

D: RESPOSTA.

8. La nostra pròpia resurrecció (vida que es dóna) no és pas per a després de la mort (quan ja no queda altre remei!). És una oferta que se’ns fa ja ara mentre tenim la nostra vida a les nostres mans. És ara quan podem fer de nosaltres mateixos una vida-que-es-dóna.

“Rebeu l’Esperit Sant”, diu Jesús als seus deixebles. La capacitat ja ens ha estat donada; acollir-la i fer-la realitat és cosa nostra.

Per dir-ho amb el llenguatge simbòlic i ritual de la trobada dels diumenges: el pa ja està sobre la taula; prendre’l i deixar que transformi la nostra vida en aliment per als altres, és la resposta que pot donar cadascú.

 

E. PREGUNTES per al diàleg. 

1. El santcrist s’ha convertit en la imatge més significativa per als cristians. ¿Què opineu sobre les polèmiques en relació a la seva col·locació en llocs públics? ¿Hi ha el perill d’una certa banalització del seu significat profund?

 

2. Els deixebles són enviats a perdonar els pecats. ¿Aquesta “missió” l’exerceix tot sol el mossèn en el Sagrament de la penitència o és tota l’acció de la comunitat cristiana que acull, celebra i difon el perdó de Déu?

Dit d’una altra manera: “Perdonar els pecats” és un “poder especial” donat a algunes persones, o és la “missió” de tota la Comunitat?