A.
LECTURES.
1ª. Lectura (Sira 27,4-7).
Sacsegeu el garbell, i quedarà el
rebuig:
així serà l’escòria de l’home quan serà
examinat.
L’obra del terrisser ha de superar la
prova del forn:
així serà provat l’home en el moment de
donar comptes.
El fruit de l’arbre demostra el bon
conreu:
així, quan l’home doni comptes, es veurà
què tenia al cor.
No facis l’elogi de ningú abans no hagi
estat examinat:
és llavors que l’home serà posat a
prova.
2ªLectura (1ª Corintis 15,54-58).
Germans,
quan això que es consumeix
es revestirà d’allò que ja no es
consumeix,
quan aquesta existència mortal
es revestirà d’aquella que és immortal,
es complirà allò que diu l’Escriptura:
«La victòria ha engolit la mort.
Oh mort, on és la teva victòria?
On és l’agulló que t’incitava?»
L’Agulló que incitava la mort és el
pecat,
i el vigor del pecat ve de la Llei.
Però, donem gràcies a Déu:
ell ens dóna la victòria per Jesucrist,
el nostre Senyor.
Per tant, germans meus estimats,
manteniu-vos ferms, incommovibles, sobre
aquest fonament; prodigueu-vos cada dia en l’obra del Senyor,
segurs que, en el Senyor, el vostre
treball no serà en va.
Evangeli (Lluc 6,39-45).
En aquell temps, Jesús digué als seus
deixebles aquest proverbi:
«¿Un cec seria capaç de guiar un altre
cec?
¿No caurien tots dos dins un clot?
No hi ha cap deixeble més instruït que
el mestre;
només un cop formats,
els deixebles arriben a ser com el seu
mestre.
»¿Per què, doncs, veus l’estella dintre
l’ull del teu germà,
i no t’adones de la biga que tens dintre
el teu ull?
¿Com li pots dir:
“Germà, deixa’m, que et trauré aquesta
estella de l’ull”,
si tu no veus la biga en el teu?
Hipòcrita, treu-te primer la biga del
teu ull,
i llavors t’hi veuràs per poder treure
l’estella de l’ull del teu germà.
»No hi ha cap arbre bo que doni fruits
dolents,
ni cap arbre dolent que doni fruits
bons.
Cada arbre es coneix pels seus fruits:
ningú no cull figues dels cards
ni raïms de les bardisses.
L’home bo, del tresor de bondat que guarda
en el cor,
en treu a fora la bondat;
però l’home dolent, del seu tresor de
maldat,
en treu el mal.
Perquè la seva boca parla d’allò que es
desborda del seu cor.»
B. LLENGUATGE.
Els humans vivim convivint.
És aquí, en les múltiples i variades formes de convivència, que el missatge evangèlic té un paper important. Per a la convivència cal que hi hagi uns pactes que la facin possible i creativa. Aquests pactes creen vincles interns.
És aquí, en les múltiples i variades formes de convivència, que el missatge evangèlic té un paper important. Per a la convivència cal que hi hagi uns pactes que la facin possible i creativa. Aquests pactes creen vincles interns.
Però els vincles
poden ser de comunió o de domini; o una barreja dels dos.
Els vincles de
comunió generen una convivència basada en el servei mutu generós, i busquen
de fomentar la iniciativa de cada un dels membres. Els responsables
(l’autoritat) hi són elegits precisament per a crear i desenvolupar aquelles
circumstàncies que ho facin possible.
Els vincles de
domini generen una convivència jerarquitzada, de servits i servidors; de
protagonistes i seguidors; d’agents actius i de passius; dels que parlen i dels
que escolten... La convivència hi funciona gràcies a l’obediència. Una
obediència com més “cega” millor.
És aquí, en el si de
les comunitats concretes, que les paraules que hem llegit resulten més oportunes.
Perquè és en les comunitats concretes on poden haver-hi membres que no
superin la temptació de marcar el camí dels altres; que no superin la temptació
de manipular la “obediència” dels que troben més còmode obeir que pensar;
de constituir-se en mestres, aprofitant la passivitat d’altres. També és
en les comunitats concretes que algú pot pretendre treure l’estella
de l’ull del germà, sense adonar-se de la biga del propi ull.
C.
MISSATGE.
Els Evangelis ens mouen a conviure formant, tant com
en siguem capaços, comunitats de comunió. Comunitats en les quals
cada membre hi tingui el seu protagonisme al servei de tota la comunitat, i en
el marc de la Comunitat Universal, que inclou tots els Humans, tots els Vivents i tot l’Univers. En les comunitats
de comunió l’obediència expressa un obsequi mutu per a una llibertat
compartida.
D.
RESPOSTA.
En l’àmbit de les actuals
comunitats cristianes és urgent i necessària una veritable conversió.
Limitant-nos al terreny de la (nostra) Església Catòlica, cal reconèixer que la seva jerarquització l’ha portada a una situació límit.
Però aquesta situació límit pot ser convertida en un moment favorable per a la indispensable conversió. La manca de preveres, sempre pensats per “presidir”, ofereix ara una ocasió immillorable per retornar al protagonisme de les comunitats. Això comporta invertir l’estructura jeràrquica de les Parròquies i d’altres formes de Comunitat. Cal repensar totalment l’anomenat “sagrament de l’orde”, entès com a base i fonament de l’estructura jeràrquica. Una estructura jeràrquica que ha esdevingut, de fet, un Poder sagrat, directament oposat al manament de Jesús: “Però vosaltres no us feu dir "rabí", perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de "pare" aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; ni us feu dir "guies", perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. (Mateu 23,8ss).
Limitant-nos al terreny de la (nostra) Església Catòlica, cal reconèixer que la seva jerarquització l’ha portada a una situació límit.
Però aquesta situació límit pot ser convertida en un moment favorable per a la indispensable conversió. La manca de preveres, sempre pensats per “presidir”, ofereix ara una ocasió immillorable per retornar al protagonisme de les comunitats. Això comporta invertir l’estructura jeràrquica de les Parròquies i d’altres formes de Comunitat. Cal repensar totalment l’anomenat “sagrament de l’orde”, entès com a base i fonament de l’estructura jeràrquica. Una estructura jeràrquica que ha esdevingut, de fet, un Poder sagrat, directament oposat al manament de Jesús: “Però vosaltres no us feu dir "rabí", perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de "pare" aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; ni us feu dir "guies", perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. (Mateu 23,8ss).
L’estructura
jeràrquica s’oposa a l’antiga profecia d’Isaïes, recordada pel Baptista i acomplerta
en Jesús: S’alçaran les fondalades, s’abaixaran les muntanyes i els
turons (Isaïes
40,4 / Lluc
3,4s.). En les comunitats cristianes, qui vulgui ser primer només
pot ser-ho en el servei, i encara des de darrera de tots (Marc
9,35).
En l’Evangeli de Mateu
18,20 Jesús diu: On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc
allí enmig d’ells. No diu pas que hi hagi d’haver un capellà per
activar o visualitzar la seva presència. És el fet mateix d’estar reunits en el seu nom, allò que realitza
i visualitza la presència de Jesús. Són els components de la comunitat
que, fent de les seves vides aliment per als altres, fan present i
visible la vida donada i rebuda de Jesús. “Això és el meu cos, ofert per
vosaltres. Feu això, que és el meu memorial” (1Co
11,24).
Aquestes afirmacions
poden semblar contràries a la Doctrina de l’Església. Però la situació
actual de la nostra Església obliga a pensar que alguna cosa important no
funciona correctament. Jesús va sentenciar: “El dissabte ha estat fet per a
l'home, i no l'home per al dissabte” (Marc
2,27). ¿No estarà dient-nos avui: La doctrina ha estat feta per a
l’home, i no l’home per a la doctrina?
Són massa evidents les injustícies que neixen de les nostres doctrines: l’anèmia de moltes comunitats i, sobretot, l’aberrant marginació de la dona, considerada “incapaç” de rebre el sagrament de l’Orde (!!!). ¿No serà la “biga” del nostre ull que impedeix de veure-hi clar?
Són massa evidents les injustícies que neixen de les nostres doctrines: l’anèmia de moltes comunitats i, sobretot, l’aberrant marginació de la dona, considerada “incapaç” de rebre el sagrament de l’Orde (!!!). ¿No serà la “biga” del nostre ull que impedeix de veure-hi clar?
E.
Preguntes per al diàleg.
1. Actualment, entre nosaltres, són
majoria les parròquies sense prevere resident. ¿Ho considereu un problema o una
oportunitat?
2. Comunitat és una paraula maca
i està de moda. Però fer comunitat no és fàcil. ¿Què us ha ensenyat,
l’experiència?
3. Tots formem part de diverses i
variades comunitats: família, poble,...
¿Què espereu de la parròquia o comunitat cristiana, i què hi aporteu?
¿Què espereu de la parròquia o comunitat cristiana, i què hi aporteu?
Vocabulari.
(Del Vocabulari de la Bíblia
Catalana Interconfessional: Deixebles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada