Diumenge 5è. de durant l’any. C.

A. LECTURES.

1ª LECTURA.  (Isaïes 6,1-2a,3-8).

L’any que morí el rei Ozies

vaig veure el Senyor assegut en un tron alt i prominent.

Els plecs del seu mantell omplien el temple.

L’assistien, drets, uns serafins que cridaven l’un a l’altre:

«Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers,

tota la terra és plena de la seva glòria.»

Aquell crit feia estremir els muntants de les portes

i l’edifici s’omplia de fum.

Jo vaig dir: «Ai de mi, no podré parlar!

Jo que sóc un home de llavis impurs

i visc enmig d’un poble de llavis impurs,

he vist amb els meus ulls el rei, el Senyor de l’univers.»

Llavors un dels serafins volà cap a mi

duent amb uns molls una brasa que havia pres de l’altar.

Em tocà els llavis amb aquella brasa

i em digué:

«Això t’ha tocat els llavis:

ja ha desaparegut la teva culpa,

el teu pecat ja ha estat esborrat.»

Després vaig sentir la veu del Senyor que deia:

«Qui enviaré? Qui ens hi anirà?»

Jo vaig respondre: «Aquí em teniu: envieu-m’hi.»

2ª LECTURA (1Corintis 15,1-11).

NOTA:

En blau, allò que correspon a la versió llarga que ofereix el Missal.

Germans,

us recordo la bona nova que us vaig anunciar

i que vosaltres acollíreu;

fins ara us hi manteniu ferms

i per ella obteniu la salvació.

No crec pas que us convertíssiu en va a la fe.

Per tant, si encara ho reteniu,

recordeu amb quines paraules

us vaig anunciar la bona nova.

Primer de tot us vaig transmetre

el mateix ensenyament que jo mateix havia rebut,

és a dir, que Crist, com deien ja les Escriptures,

morí pels nostres pecats,

que fou sepultat

i que al tercer dia, com deien ja les Escriptures, ressuscità.

Que després s’aparegué a Quefes i després als dotze.

Després s’aparegué

a més de cinc-cents germans a la vegada;

molts d’aquests encara viuen, però alguns ja són morts.

Després s’aparegué a Jaume,

i més tard a tots els apòstols.

Finalment, el darrer de tots,

com un que neix fora de temps,

se m’aparegué fins i tot a mi.
Perquè jo sóc el més petit dels apòstols

i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol,

perquè vaig perseguir l’Església de Déu.

Però per gràcia de Déu sóc el que sóc,

i la gràcia que ell m’ha donat

no ha estat infructuosa.

Al contrari, he treballat més que tots,

no jo, sinó la gràcia de Déu que ha treballat amb mi.

Però, què hi fa?
Tant si sóc jo com si són ells,

això és el que vosaltres heu cregut.

EVANGELI. (Lluc 5,1-11).

En una ocasió la gent s’aglomerava sobre Jesús

per escoltar la paraula de Déu.

Ell, que es trobava vora l’estany de Genesaret,

veié dues barques a la platja.

Els pescadors n’havien baixat

i rentaven les xarxes.

Pujà en una de les barques, que era de Simó,

li demanà que l’apartés una mica de terra,

s’assegué i ensenyava la gent de la barca estant.

Quan acabà de parlar, digué a Simó:

«Tira endins, i caleu les xarxes per pescar.»

Simó li respongué: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit

i no hem pescat res, però ja que vós ho dieu calaré les xarxes.»

Així que ho feren agafaren tant de peix

que les xarxes s’esquinçaven.

Llavors feren senyal als pescadors de l’altra barca

que vinguessin a ajudar-los.

Ells hi anaren,

i ompliren tant les barques que quasi s’enfonsaven.

Simó Pere, en veure això,

es llançà als genolls de Jesús i li deia:

«Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador.»

Ni ell ni cap dels qui anaven amb ell

no se sabien avenir d’una pesca com aquella.

Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu,

que eren socis de Simó.

Però Jesús digué a Simó:

«No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes.»

Llavors tornaren a terra les barques,

ho deixaren tot i se n’anaren amb ell.

B. LLENGUATGE.

1.  Dues barques...

Als ports pesquers dels llacs una mica grans sol haver-hi moltes barques. L’evangeli d’avui parla de dues, una de les quals és de Simó, amb els seus socis Jaume i Joan. De l’altra només es diu que era allà, i que va ajudar a recollir l’abundosa pesca.

2. Era habitual representar les Comunitats cristianes com una “barca” que ens permet travessar el mar de la vida. Segurament les dues barques siguin una referència a les dues classes de Comunitats cristianes: les formades pels membres que provenien del Judaisme i les formades pels no-jueus. Sobretot als inicis dels Cristianisme, i especialment a Palestina, aquestes dues Comunitats eren força distintes i, a vegades, amb unes relacions una mica conflictives (Actes 6,1ss). L’evangelista vol destacar-ne la mútua complementarietat.

De la barca de Simó, amb els socis Jaume i Joan, fills de Zebedeu, es diu que no havien pescat res la nit anterior. Però la paraula de Jesús (el qual era cent per cent jueu) fa que s’ompli totalment i desbordi fins a omplir també totalment l’altra barca.

3. Pot semblar una mica incongruent que el relat d’avui comenci presentant-nos la multitud “aglomerada sobre Jesús per escoltar la paraula de Déu” i, en canvi, no se’ns digui res d’allò que els deia, i que trobaven tant interessant. Però es tracta d’una “tècnica” del llenguatge. L’evangelista ens vol indicar que les paraules de Jesús no són només paraules. Les paraules de Jesús continuen l’obra creadora de Déu en relació a l’Home. La Bíblia ens presenta Déu com aquell que “diu, i es fa”. Per exemple, al començament de la Creació: “Déu digué: Que existeixi la llum. I la llum va existir.” (Gènesi 1,3). També Jesús “diu, i es fa”. L’evangelista no ens repeteix les paraules de Jesús però ens mostra els seus resultats: dues barques plenes de peixos. És a dir: dues Comunitats que fan visible la multitud dels salvats. La barca de Simó és la iniciadora. L’altra també s’omple, i fa que la de Simó no s’enfonsi.

4. En relació a Simó, els evangelis sovint l’anomenen “Pere” (que significa pedra, “cap de roc” o “cap dur”). Normalment l’afegitó “Pere” vol indicar que la seva intervenció o el seu comportament està en poca sintonia amb Jesús a causa del seu enduriment en una mentalitat tancada que no acaba d’acceptar la novetat de Jesús en relació a la vocació del Poble Elegit (Israel).

5. En el relat d’avui el qualificatiu “Pere” s’adjunta quan Simó interpreta malament l’abundància de la pesca. Diu Simó “Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador”, com si la carència de pesca la nit anterior fos a causa del seu “pecat” i, en canvi, la pesca abundosa fos deguda a la “santedat” de Jesús.

Jesús el corregeix amablement (com haurà de fer tantes altres vegades!): “No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes”. El fracàs de la pesca anterior no és per culpa del “pecat” dels pescadors sinó pel fet que (encara) era de nit per l’absència de Jesús (per l’absència del valor “home”). Ara, la pesca extraordinària fa visible la presència de Déu en l’home Jesús. I, amb ell, en tots els homes, pecadors inclosos (com explica Lluc en els relats que emmarquen la pesca. 4,33ss  5,12ss).
Simó-Pere, amb els socis que l’acompanyen, són els primers cridats a col·laborar en l’abundosa pesca que ja és possible per la presència de Jesús. “Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se n’anaren amb ell”.

C. MISSATGE.

6. L’escena és fàcil d’imaginar: Jesús, per separar-se de la multitud que l’anul·la amb tanta pressió, aprofita la barca de Simó per parlar-nos, assegut, des de les aigües. Aquesta acció, juntament amb el nom de “Senyor” que Simó-Pere dóna a Jesús, té un simbolisme profund: la mort resurreccional de Jesús, la qual es visualitza en els peixos pescats que, al seu torn, simbolitzen la Humanitat salvada.

(D’aquí podríem deduir [si ens fa gràcia] quines podrien ser, més o menys, les paraules de Jesús des de la barca: “Forma part del designi creador-humanitzador de Déu que tots aquells que es converteixen a una vida que es dóna [“pescats”] tinguin un lloc en la Comunitat dels Salvats [“barca”]).

D: RESPOSTA.

7. La nostra societat està especialitzada en crear contínuament noves necessitats. L’Economia, la Política, la Cultura actuals... es basen en aquest fet. Això ens converteix en consumidors. El funcionament de la societat exigeix que augmentin diàriament les necessitats i en surtin de noves. Fins i tot la religió ha caigut sovint en aquesta deformació de crear noves necessitats per mantenir el consum religiós.

També els mitjans de comunicació ens mostren sovint les multituds que s’aglomeren sobre els “salvadors” que ofereix el mercat.

8. Però, a l’evangeli d’avui, Jesús s’aparta de la gent i els “salva” no pas satisfent les seves necessitats sinó al contrari: alliberant-los de les  necessitats.

Jesús ensenya assegut a la barca que “flota sobre les aigües”. La seva missió és ajudar a fer un “pas” important: passar de ser “multitud” (plena de necessitats) a ser “comunitat”. Per dir-ho d’una altra manera: Jesús no ens salva de la set donant-nos més begudes sinó traient-nos la set i convertint-nos (Ell i nosaltres) en beguda per als altres (Joan 4,13).

Ajudar les “multituds” a ser “comunitats”. Potser aquesta és la resposta que els deixebles de Jesús podem oferir avui a la nostra societat.

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. Quines diferències posaríeu entre “multitud” i “comunitat””?

2. En el nostre llenguatge, “pescar gent” significa fer “clients” i “adeptes”. És aquest el significat de pescar homes? Com ho interpreteu?

Vocabulari

Assegut.   Barca.  Mar (Llac).   Multitud.  Pecador.   Pere.   Pescadors d’homes.  Xarxa.