Baptisme del Senyor. (1er. Diumenge de durant l’Any. Any C).

  Pere Torras.

A. LECTURES.

1ª LECTURA.  (Isaïes 40,1-5.9-11).

«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu.

«Parleu amorosament a Jerusalem,

crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud,

ha estat perdonada la seva culpa:

ha rebut de mans del Senyor

doble pena per tots els seus pecats.»

Escolteu una veu que crida:

«Obriu en el desert una ruta al Senyor,

aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu.

S’alçaran les fondalades

i s’abaixaran les muntanyes i els turons,

la serralada es tornarà una plana,

el terreny escabrós serà una vall.

Llavors apareixerà la glòria del Senyor

i la veurà tothom alhora.

La boca del Senyor ho ha dit.»

Puja en una muntanya ben alta,

missatger que anuncies a Sió la bona nova!

Tu que portes bones noves a Jerusalem,

alça ben fort el teu crit,

alça’l ben fort, no tinguis por!

Digues a les viles de Judà:

«Aquí teniu el vostre Déu!

El Senyor Déu arriba amb poder,

el seu braç domina tota cosa,

l’acompanya el fruit de la seva victòria,

el precedeixen els seus trofeus;

vetlla com un pastor pel ramat,

l’aplega amb el seu braç,

porta al pit els anyells,

acompanya les ovelles que crien.»

2ª LECTURA (Titus 2,11-14.3,4-7).

Estimats:

s’ha revelat l’amor de Déu,

que vol salvar tots els homes,

i ens ensenya que abandonem la impietat

i els desigs mundans,

per viure en aquest món una vida de sobrietat,

de justícia i de pietat,

mentre esperem que es compleixi feliçment

la nostra esperança,

que es manifesti la glòria de Jesucrist,

Déu gran i salvador nostre.

Ell s’entregà a si mateix per nosaltres,

per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes,

deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu,

apassionat per fer el bé.
Quan s’ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre,

i l’amor que ell té als homes,

no l’han mogut les obres

que nosaltres podíem haver fet,

sinó la seva bondat

que ens salva amb un bany d’aigua regenerador

i amb el poder renovador de l’Esperit Sant,

que ell ha vessat a mans plenes

sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador;

així, justos per la seva gràcia,

som hereus de la vida eterna,

que des d’ara tenim dret a esperar.

EVANGELI. (Lluc 3,15-16.21-22).

En aquell temps,

la gent que vivia en l’expectació

sospitava si Joan no fóra potser el Messies.

Ell respongué dient a tothom:

«Jo us batejo només amb aigua,

però ve el qui és més poderós que jo,

tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat.

Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.»

Un dia que tot el poble es feia batejar,

Jesús també fou batejat.

Mentre pregava,

s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant

en figura corporal com un colom,

i una veu digué des del cel:

«Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.»

B. LLENGUATGE.

1. Un dia que tot el poble es feia batejar...

En el text original, les paraules de l’evangelista resulten molt ambigües. Segurament, aquesta ambigüitat sigui buscada.

Les paraules de Lluc es poden llegir de dues maneres, amb significats ben diferents. Sembla que Lluc ha buscat una expressió ambigua perquè ens vol dir una cosa sense negar l’altra. Les dues interpretacions possibles són:

- Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat (per Joan, al Jordà). Mentre pregava, s’obrí el cel...(Així la versió del Missal).

O bé:

- Un dia que tot el poble es feia batejar (per Joan, al Jordà), també Jesús, mentre pregava, fou batejat: s’obrí el cel i baixà sobre d’ell l’Esperit Sant...

2. Aquesta segona interpretació parla de dos baptismes diferents: el baptisme d’aigua que rep el poble de mans de Joan al Jordà, i el baptisme d’esperit sant que rep jesús en obrir-se el cel i baixar sobre d’ell l’Esperit Sant.

3. Lluc no vol dir explícitament que Jesús va ser batejar per Joan ja que això comportaria una certa dependència de Jesús respecte a Joan (Llegiu Mateu 3,13); però per altra banda, vol deixar ben clara la radical solidaritat de Jesús amb el seu poble, i la seva continuïtat respecte a Joan.

Joan, amb el Poble batejat, representa aquell cimal a partir del qual hi ha “un poble ben disposat” per rebre el do de déu (Lluc 1,17), i Jesús forma part d’aquest poble. Ell és el punt en el qual entren en connexió dos “espais” fins ara “separats”: el cel (espai diví) i la terra (espai humà). L’Esperit Sant inunda (banya, bateja) la persona de Jesús que, així, queda constituïda en el primogènit de la nova Humanitat: la Humanitat adulta.

4. La missió d’Israel com a Poble elegit era precisament aquesta: preparar-se i preparar la humanitat per poder rebre el do de la filiació.

“En tu m’he complagut”. Aquestes paraules remeten al primer relat de la Creació de l’Home segons el qual Déu va veure que tot el que havia fet era molt bo (i s’hi va complaure) (Gènesi 1, 31). En l’Home-Jesús el projecte creador de Déu i la seva crida a la filiació es fan reals i visibles.

C. MISSATGE.

5. Lluc comença el seu evangeli (els tres primers capítols) oferint un paral·lelisme entre Joan i Jesús. Però no és un paral·lelisme simultani ja que la vida de Jesús comença al sisè mes de la vida de Joan (Lluc 1,26). Es dóna una simultaneïtat només momentània: coincideixen el final del temps de Joan i l’inici del temps de Jesús.

Per posar un exemple, diríem que, si voleu anar a Núria, us trobareu que a Ribes de Fresser coincideixen el tren convencional i el tren cremallera. Aquesta coincidència és ben útil per passar d’un tren a l’altre, perquè el tren convencional no pot pujar a Núria. Semblantment: fins a Joan arriba la religió convencional, la qual no pot anar més enllà. Coincidint amb el “final de Joan”, és ja present la filiació, de la qual Jesús n’és el primogènit (Mireu Lluc 7,24ss).

6. És cert: els viatgers que no volen anar a Núria poden quedar-se a Ribes de Fresser. No obstant, aquí tenen la possibilitat de pujar fins a Núria. Igualment, cada un dels humans pot decidir quedar-se en la religió convencional, però ha de saber que se li ofereix ser fill.

La simultaneïtat de Jesús amb Joan vol indicar que no hi ha discontinuïtat entre ells, ni en els moments que pot recórrer cada persona: primer som deixebles de Joan; des d’aquí som invitats a ser fills en el Fill.
En l’Evangeli de Joan aquest lligam entre Joan i Jesús queda indicat en el relat de la vocació dels primers deixebles. (Joan 1:35ss).

D: RESPOSTA.

7. Totes les religions (inclòs el Cristianisme quan és viscut com una religió convencional), per diferents camins i amb llenguatges diversos, poden ajudar-nos a ser “un poble ben disposat” (Lluc 1,17). I és precisament quan ens convertim acceptant de ser “Poble”, que rebrem la invitació a ser fills. A Déu li ha plagut així, i el cel s’ha obert perquè ens arribi l’Esperit de fills. Podem acceptar-lo o no. Acceptar ser “fills” comporta sentir-nos germans de tots els humans.

8. Dintre de poc començarà entre les diferents Esglésies l’anomenada Setmana de pregària per la unitat. Està bé, però... ¿Qui ho ha dit que estem separats? ¿Pot haver-hi alguna cosa que realment ens pugui separar? ¿No serà que la pretesa “desunió” és un simple reflex de situacions de poder que s’han infiltrat entre nosaltres? Només les relacions de domini creen separació, ja que cada “dominant” considera els seus “dominats” com a propietat privada que vol posar fora de l’abast d’altres propietaris.
Però l’Evangeli exclou totalment les relacions de domini. Ningú és propietat de ningú. Els catòlics, com tothom, no “pertanyem” a l’Església de tal manera que els seus jerarques ens puguin dir de qui estem “separats” o no estem “en comunió”. 

La unitat no cal fer-la sinó respectar-la i viure-la. Existeix des de l’inici. Existeix amb tots els humans, fins i tot biològicament. I, si algú l’ha trencada, el que ha de fer és deixar de trencar-la.

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. El baptisme que heu rebut vosaltres o que heu demanat per als vostres fills, és més semblant al Baptisme de Joan o al Baptisme de Jesús? Per què?

2. Aquí teniu dues afirmacions. Us sembla que signifiquen el mateix o bé les trobeu molt diferents?

- “Pel baptisme entrem a formar part de l’Església Catòlica”.

- “Pel baptisme sortim a la Comunitat Universal” (com, a l’escola, els nens i nenes surten al pati).

3. ¿Pregar per la Unitat, podria significar que convertim les diferències en fronteres, per comptes d’aprofitar-les com a vincles?

Vocabulari.

Baptisme.   Batejar.   Cel.   Colom.   Esperit.   Expectació.  Fill.   Joan.   Messies.   

(Del Vocabulari de la Bíblia Catalana Interconfessional: Baptisme.   Messies.