La Puríssima.

Pere Torras.

  

A. LECTURES.

1ª LECTURA.  (Gènesi 3, 9-15.20).

Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre,

el Senyor-Déu el cridà i li digué:

«On ets?»

Ell li respongué:

«He sentit que us passejàveu pel jardí i,

com que vaig nu,

he tingut por i m’he amagat.»

Li digué el Senyor-Déu:

«Qui t’ha fet saber que anaves nu?

És que has menjat del fruit de l’arbre

que jo t’havia prohibit de menjar?»

L’home li digué:

«La dona que m’heu donat

m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat.»

El Senyor-Déu digué a la dona:

«Per què ho has fet, això?»

Ella li respongué:

«És que la serp m’ha enganyat.»

El Senyor-Déu digué a la serp:

«Ja que has fet això,

seràs la més maleïda de totes les bèsties

i de tots els animals feréstecs.

T’arrossegaràs sobre el ventre

i menjaràs pols tota la vida.

Faré que sigueu enemics tu i la dona,

i el teu llinatge i el d’ella.

Ell t’atacarà al cap,

i tu l’atacaràs al taló.»

L’home donà a la seva esposa el nom d’Eva,

perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.

2ª LECTURA (Carta als Efesis 1, 3-6.11-12).

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist,

que ens ha beneït en Crist

amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel;

ens elegí en ell abans de crear el món,

perquè fóssim sants,

irreprensibles als seus ulls.

Per amor

ens destinà a ser fills seus per Jesucrist,

segons la seva benèvola decisió,

que dóna lloança a la grandesa dels favors

que ens ha concedit en el seu Estimat.

En ell hem rebut la nostra part en l’herència.

Ens hi havia destinat el designi

d’aquell qui tot ho duu a terme

d’acord amb la decisió de la seva voluntat.

Volia que fóssim lloança de la seva grandesa,

nosaltres que des del principi

tenim posada en Crist la nostra esperança.

EVANGELI. (Lluc 1, 26-38).

En aquell temps,

Déu envià l’àngel Gabriel

a un poble de la Galilea anomenat Natzaret,

per dur un missatge a una noia,

promesa amb un descendent de David,

que es deia Josep,

i el nom de la noia era Maria.

L’àngel entrà a casa d’ella i li digué:

«Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.»

Ella es torbà en sentir aquestes paraules

i pensava per què la saludava així.

Però l’àngel li digué:

«No tinguis por, Maria;

Déu t’ha concedit el seu favor.

Tindràs un fill

i li posaràs el nom de Jesús.

Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.

El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare,

serà rei del poble d’Israel per sempre,

i el seu regnat no tindrà fi.»

Maria preguntà a l’àngel:

«Com pot ser això, si jo no tinc marit?»

L’àngel li respongué:

«L’Esperit Sant vindrà sobre teu,

i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra;

per això el fruit sant que naixerà

l’anomenaran Fill de Déu.

També la teva parenta, Elisabet,

ha concebut un fill a la seva edat;

ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes,

perquè a Déu res no li és impossible.»

Maria va respondre:

«Sóc l’esclava del Senyor:

que es compleixin en mi les teves paraules.»

I l’àngel es va retirar.

= = = = = = = = = = =

Nota.

Per a la celebració d’avui hi ha 2 APUNTS: el primer té en compte sobretot el Text de l’evangeli llegit, el segon té en compte sobretot el significat de la Festa en si mateixa.

B. LLENGUATGE.  

1. Sobre el text de l’evangeli.

1. L’evangeli d’avui està escrit seguint el model dels “relats d’aparició”, freqüents en el llenguatge bíblic. Aquí la “aparició” està protagonitzada per l’àngel “Gabriel”, que podria significar “home de Déu” o “força de Déu” o “Déu humanitzador”. L’àngel fa notar a l’indecís Zacaries qui és ell i que ve de part de Déu, com si li digués: Amb mi, poca broma, eh! (Lluc 1,19). El nom ja ens indica que l’objectiu de l’aparició és fer conèixer els “projectes de Déu sobre la Humanitat”. Recordem que, en la Bíblia, el nom fa la cosa. La seva aparició serveix per fer conèixer a les persones elegides la col·laboració que s’espera d’elles en la realització del Projecte-Home de Déu.

2. En aquesta ocasió, l’aparició de Gabriel serveix també per posar en estreta relació dos relats semblants però ben diferenciats: L’aparició a Zacaries, per al naixement de Joan Baptista (Lluc 1,8ss), i la trobada amb Maria, per al naixement de Jesús (Lluc 1,26ss).

Es tracta de dos infantaments paral·lels però no del tot, perquè el segon comença “al sisè mes” del primer. Aquest “detall” és important en la diferenciació dels dos. L’expressió “sisè més” porta a la memòria el Relat de la Creació en el qual, al “sisè dia” és creat l’Home a imatge i semblança de Déu” (Gènesi 1, 27). Amb aquest “detall” l’Evangeli de Lluc ens suggereix que abans de Jesús encara no existia realment l’Home-imatge-de-Déu, sinó només el pre-Home o “precursor”.

A Zacaries se li anuncia el naixement del “precursor” més immediat.

Al “sisè mes” d’aquesta gestació, s’anuncia el naixement de l’Home, ja plenament imatge de Déu, i, per tant, fill de Déu.

3. Però hi ha altres diferències entre els dos infantaments. Suggereixo llegir els dos relats en paral·lel per descobrir-hi aquests “contrastos” directament. (Lluc 1,5ss i Lluc 1,26ss).

4. En el relat que avui hem llegit, Maria té un “problema”: ella està casada amb un jove important, descendent del rei David, que pot donar-li un fill que seria “fill de Josep”, o, fins i tot, “fill de David”, ja que Josep és descendent de David (Lluc 1,27). Però l’àngel li parla d’un fill que serà “fill de l’Altíssim”. És clar: Maria no coneix “cap home” que pugui fer-la mare d’un fill així. Com pot fer-ho, doncs?

5. La resposta de l’àngel és clara i precisa: el “fill” que tindrà naixerà per obra de l’Esperit Sant. Per tant, per aquest costat, cap problema. I Maria hi dóna la seva conformitat: “Jo sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”.

6. La resposta que l’àngel ha donat a Maria és extremadament significativa. Només un altre “home” havia nascut directament “per obra de l’Esperit de Déu”: Adam. (Notem que “Adam” significa “Home”). Recordem com ho diu el llibre del Gènesi: “El Senyor-Déu va modelar l'home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè (esperit) de vida, i l’home es convertí en un ésser viu” (Gènesi 2,7).

7. L’Esperit alenat sobre un “ninot de fang” va fer-ne un ésser vivent. El mateix Esperit alenat sobre una noia pletòrica de vida i generosa, la fa mare del fill de l’Altíssim .

Maria representa la Humanitat jove, plena de capacitat per esdevenir mare, i ja capaç de rebre en plenitud l’Esperit de Déu”. Per això el seu fill serà fill de l’Altíssim, coronament de l’obra de Déu. En Maria i en el fill que d’ella naixerà, el Projecte inicial de Déu (crear l’Home a imatge i semblança seva) es fa plenament real.

8. Tota la “Història anterior” ara és entesa com a preparació; tota la “història següent” serà entesa com a continuació. Jesús esdevé, en el llenguatge bíblic, centre i “primogènit” en la Història de la “Humanitat adulta” (Lluc 2,6).

9. Aquesta “connexió directa amb Déu” no empetiteix pas la “humanitat” de Jesús. Jesús és cent per cent home (Fill de l’Home) i cent per cent Déu (Fill de Déu).

10. En aquest relat, com tantes altres vegades, es fa servir un llenguatge tret de la natura per a comunicar un missatge sobrenatural; o millor: un missatge que porta la natura més enllà d’ella mateixa.

Dissortadament molta gent es queda en el “llenguatge natural”, convertint en virtut (la virginitat) allò que vol ser llenguatge. Passa com quan amb el dit s’assenyalen les estrelles, i algú es queda mirant el dit.

11. El relat fa servir la virginitat com a llenguatge per expressar la plenitud de Jesús. Però massa sovint ens hem quedat només en una virginitat purament biològica convertida en “virtut”. El resultat ha estat una interpretació sospitosa. Considerar “virtut” la virginitat biològica comporta, d’alguna manera, veure la sexualitat com una cosa “menys pura”. Això contradiu els Evangelis segons els quals no hi ha coses impures. Només el cor humà pot generar impuresa quan té intencions injustes (Mateu 15,11).

12. Cal reconèixer que, a pesar del missatge evangèlic, ha entrat sovint en el sentiment religiós de molts cristians un cert dualisme, sempre condemnat com a doctrina però mai superat com a mentalitat.

13. Dualisme és veure l’Home com el resultat de dos components contraris: un cos material, corruptible, dolent; i una ànima espiritual, incorruptible, bona. En aquest supòsit, la virtut consistiria en alliberar l’ànima espiritual de les tendències del cos, dolentes.

14. El Dualisme, com a filosofia, és un intent d’explicar l’existència del Mal en el món. Però és un camí equivocat i perillós:

- Equivocat, perquè deforma la realitat de l’ésser humà. No som el resultat de dos components contraris, com dues meitats enfrontades. Som cent per cent corporals, però amb un cos capaç de rebre la força de l’Esperit i així esdevenir, també, cent per cent espirituals. “Cos” i “Esperit” no s’oposen, com no s’oposen l’aire (material) i la música que, en l’home, les vibracions de l’aire poden generar. La música és espiritual.

- Perillós: perquè, si entenem el cos com la causa del Mal, no reeixirem mai a vèncer el Mal que puguem generar. El Mal és conseqüència de la nostra resposta egoista a la presència dels altres. I la única manera de superar-lo és una actitud de generositat envers els altres.
En canvi,el cos és bo en si mateix, com tot allò creat (Gènesi 1,31).

15. En si mateixes, ni la sexualitat és dolenta ni la virginitat és bona. Tant l’una com l’altra seran bones quan expressin una actitud generosa; i seran dolentes quan expressin una actitud injusta: relacions de domini, de superioritat, d’indiferència, de menyspreu, d’utilització de l’altre,...

16. També cal dir que la “virginitat” de Maria no disminueix la figura de Josep. En la mentalitat de l’època, el “baró” representava la força fecundant. En el relat evangèlic no s’ignora ni es nega aquesta força fecundant; però s’afirma que el “Projecte de Déu sobre l’Home” és tan gran que va més enllà de la capacitat natural dels humans, com es pot veure en la “parenta Elizabet” que ja està al sisè mes, ella que era tinguda per estèril.

C. MISSATGE.

17. Quan els Evangelis ens parlen de Maria no fan “biologia” sinó “bona notícia”. L’anunci de l’àngel a Maria és per a tota la Humanitat. Amb el llenguatge de la virginitat de Maria se’ns diu dues coses importants:

- la disponibilitat a col·laborar en la gestació de la Nova Humanitat,

- i l’acolliment de la força de l’Esperit per aconseguir-ho.

18. Gestar una Nova Humanitat és el desig més profund d’una infinitat  de persones. Però, per experiència sabem que nosaltres sols no ens en sortirem. Ho demostra la història dels diferents Humanismes salvadors que han existit i existeixen, els quals han acabat produint més injustícies de les que pretenien corregir. La mateixa història humana de l’Església està plena de contradiccions.
Però no estem sols, sinó que comptem amb el designi d’Aquell per al qual res no és impossible.

D: RESPOSTA.

19. Encara que, com Maria, tots podem dir: Jo no conec l’home que pugui engendrar una Nova Humanitat justa, solidària i feliç, també  podem dir: Que es compleixin en mi les teves paraules. No és una resposta de passivitat. Ben al contrari: Maria se’n va de pressa a ajudar Elisabet en la gestació del Precursor (Lluc 1,39). 
En el llenguatge bíblic “paraula” significa força, energia, alè, esperit creatiu. “Al principi existia la Paraula...” (Joan 1,1). “Que es compleixin en mi les teves paraules” significa prestar-se a ser col·laboradors de Déu en el seu “Projecte Home”

20. Per això, “celebrar el Nadal” sense prendre la nostra responsabilitat en la gestació de la Nova Humanitat, seria fer trampa. I així com Maria i Josep van exercir el protagonisme que els corresponia en el naixement de Jesús (Mateu 1,20), també nosaltres, membres de la Humanitat, hem de prendre el protagonisme que ens correspon en el naixement de l’Home Nou. Un protagonisme que no domini ni anul·li el dels altres.

21. Igualment, venerar la virginitat de Maria i pretendre fer néixer la Nova Humanitat confiant en el Poder (religiós, econòmic, social, polític, militar,...) seria no haver entès res de res de la pròpia Història i del Missatge evangèlic.

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. En la societat “precursora” de l’Home Nou, els mascles ens hem caracteritzat per accions de domini i de poder. Ara en diem masclisme; i encara és molt present en l’Església.
- ¿Quines excuses es fan servir per legitimar-lo?
- ¿Què penseu fer per corregir-lo?

2. A les nostres esglésies sol haver-hi diferents i variades imatges de la Mare de Déu. ¿Quina us “agrada” més, i per què?

= = = = = = = = 

2. Sobre la Festa de la “Puríssima”.

Una bona notícia

amb un llenguatge (esdevingut) inadequat.

1. Hi va haver un temps en què la Natura era entesa com a manifestació de l’acció de Déu, i per això servia de base al llenguatge religiós.

Però a partir del moment en què ens acostem a la Natura amb un llenguatge científic, aquesta canvia la seva capacitat d’expressar la dimensió religiosa dels humans. El llenguatge científic posa separació entre l’Home-coneixedor i la Natura-coneguda. És un llenguatge objectiu, material, comprovable i amb tendència a ser exacte. Es podran posar “exemples” trets de la natura, però la natura en si mateixa es presta menys al llenguatge religiós.

2. El significat religiós de Maria dintre el missatge bíblic està expressat amb un llenguatge tret de la Natura: de la biologia i de la genètica. Però avui la Biologia i la Genètica s’han convertit en ciències. Continuar usant-les per expressar continguts religiosos seria un greu error, que, a més, ens privaria de conèixer allò que realment ens vol comunicar el missatge bíblic.

3. Abans es deia que tots els éssers humans naixem amb el “pecat original”: una espècie de “taca” o “màcula” que tots teníem pel simple fet de ser descendents d’Adam i Eva. Adam i Eva van “pecar” i per això els seus descendents som “pecadors”. En aquest context, seria per un privilegi especial que Maria no estaria afectada per aquesta “taca” o “màcula”. Seria, per tant, “La sense taca” o “La Immaculada” o La Puríssima.

4. Aquest llenguatge (“pecat original”, “immaculada”,...) avui resulta totalment inadequat perquè no transmet cap significat; i quan ens empenyem a fer-lo significatiu, solem caure en autèntiques aberracions.

I no obstant, el missatge bíblic que aquest llenguatge vol expressar és extremadament significatiu i important.

A). El “pecat original”.

6. En la manera d’entendre avui la realitat humana, parlar de “pecat” sense haver-hi cap classe de responsabilitat personal és incomprensible i inacceptable. I en tot cas no és pas allò que ens vol dir la Bíblia amb un llenguatge mític de gran profunditat.

7. El missatge bíblic neix d’una observació i interpretació profundes de la realitat humana. Quin és el gran drama dels humans? Sens dubte, les relacions de domini d’uns sobre els altres.

I no es tracta de la injustícia d’uns pocs sinó d’una tendència general. Tots tendim a actituds de domini. Ho veiem tant en els grans i cruels dictadors com entre germans. Fins i tot en la parella o en la família, que són àmbits de comunió, solen donar-s’hi relacions de domini explícites o camuflades.

Qualsevol excusa serveix per pretendre ser “déus” per als altres. Per això el Primer Manament afirma amb tanta força l’absoluta unicitat de Déu, prohibint als éssers humans de voler fer de déus sobre altres humans (Èxode 20,1ss).

8. Aquesta inhumana tendència a ser “déus” està denunciada ja als inicis de la Bíblia amb un llenguatge mític de gran realisme. Podeu llegir-ho als capítols segon i tercer del Gènesi. Déu ha creat l’Home (Adam i Eva) a imatge seva i li ha preparat un meravellós jardí per habitar. Al jardí  hi ha de tot perquè hi pugui gaudir de la vida. Al centre hi ha dos arbres mítics: l’Arbre de la Vida i l’Arbre de la decisió sobre el Bé i el Mal. Aquest últim, però, queda “reservat a Déu” perquè el seu fruit és verinós per a l’Home. Per això se l’adverteix que, si en menja, morirà. No es tracta pas d’un càstig sinó de la conseqüència directa d’un fruit (decidir el Bé i el Mal) que l’Home no pot digerir. (Gènesi 2,15ss).

9. Però l’Home cedeix a la temptació de voler ser com un déu decidint sobre el Bé i el Mal (Gènesi 3,6ss), i “menja” del fruit d’aquell arbre. A partir del “Bé i del Mal” ara decidits per l’Home, entra la Mort entre els Humans en forma de baralles, enveges, guerres santes, sentències de mort, Constitucions imposades, revenges legítimes, neteges ètniques, efectes col·laterals... Morts físiques, morts socials, morts psicològiques,... Amb l’Home decidint sobre el Bé i el Mal, el jardí es va convertint en presó i cementiri. En l’expressió bíblica, l’Home va veure’s “llançat fora del jardí” (Paradís) i es va trobar com en un desert (Gènesi 3,22ss).

10. Adam i Eva no són dues persones individuals i concretes sinó la personificació de la Humanitat. “Adam” vol dir home; “Eva” vol dir dona (millor: mare. Gènesi 3,20). Fins i tot entre ells dos establiran relacions de domini.

11. Tot ésser humà és cridat a ser semblant a Déu. Però naixem petits, perquè Déu ha volgut que els seus dons poguessin ser també un mèrit nostre. “Néixer petits” ens permet créixer des les nostres decisions. Només així la nostra vida adquireix dignitat i podem ser imatge de Déu. Ser “persones” (“autors de nosaltres mateixos”), no “robots”.

12. Però néixer petits ens fa sentit dèbils i insegurs; i aquí arriba la “1ª temptació”. Ja de petits sentim la temptació de buscar la seguretat no pas confiant en els altres (per exemple, en els pares) sinó en nosaltres mateixos. Els pediatres parlen de l’edat del “No” que arriba al voltant dels dos anys. És el sorgiment del JO que entra en conflicte amb la pacífica dependència inicial envers els pares. A l’adolescència sol haver-hi una reedició d’aquesta rebel·lia, més o menys important segons com s’hagi solucionat la primera.

13. Aquesta “rebel·lia” avui no pot ser anomenada “pecat”. És l’expressió inicial d’un sentiment d’independència, bo en si mateix. No hi ha vertadera vida humana sense independència.
Només quan aquesta “independència” es realitza en confrontació amb els pares, i el fill, ja capaç d’entendre, no vol acceptar el do de la filiació, aquesta rebel·lia es torna ofensa. Només quan el fill ja ha desenvolupat suficientment la vida rebuda dels pares, però refusa acollir-la amb amor i agraïment, i se’n serveix per rebel·lar-se contra els propis progenitors, és aleshores que la seva rebel·lia va prenent forma d’injustícia.

D’una manera semblant, “voler ser déus” no és cap “pecat”, donat que estem cridats a ser a imatge i semblança de Déu (Gènesi 1.26). El “pecat” comença quan això es pretén aconseguir enfrontant-se al pla Déu, buscant la pròpia seguretat a través del domini sobre els altres a pesar de les injustícies i morts que sempre se’n deriven. El pecat apareix quan elegim, com a motor de la nostra vida, la confrontació per comptes de la confiança; el domini per comptes de la col·laboració.  

- B). Maria, figura de la Humanitat.

14. Exemple.
Imagineu que al vostre jardí hi heu plantat un presseguer, i que, quan recolliu els fruits, us adoneu que tots els préssecs estan corcats. Això podria portar-vos a pensar en dues possibles causes:

- o que l’arbre és dolent i porta el corc dintre seu mateix,

- o que, al lloc on està plantat, hi ha insectes que “piquen” els préssecs deixant-hi les futures larves.

Imagineu, però, que un bon dia trobeu un préssec que no està corcat. Aquest fet seria extremadament significatiu, ja que voldria dir que l’arbre és bo, i que els corcs no estan dintre l’arbre sinó que arriben als fruits des de fora.

15. La Immaculada és la mostra de que l’arbre de la Humanitat és bo. El que sovint es considera un “privilegi” de Maria, en realitat ens mostra l’excel·lència de l’Arbre. Si molts dels seus fruits són “corcats”, no és per culpa de l’arbre sinó per causes exteriors. Una bona notícia!

Aquesta bona notícia no es troba explícitament en els Evangelis, però el Poble Cristià sempre ha cregut que formava part integrant de la bona nova de Jesús.

C. MISSATGE.

16. A pesar de la gran quantitat de guerres, violències, injustícies, crueltats, violacions, condemnes a mort,... que hi ha en les vides dels humans, sabem que l’arbre de la Humanitat és bo. Per això, encara podem creure que un altre món més just és possible.

D: RESPOSTA.

17. És sorprenent que els Humans ens mantinguem tan vulnerables al corc del “Poder”.

És encara més sorprenent que els deixebles del Condemnat i Crucificat hàgim descuidat tan fàcilment els efectes perversos del virus del Domini.

És sorprenent que a les nostres esglésies es canti amb tanta inoperant tranquil·litat allò que Maria diu en el Magníficat: “(El Senyor) derroca els poderosos del soli i exalta els humils”.

18. No hi ha “dominants” sense una certa connivència de molts dominats. Per això és necessari i urgent dessacralitzar el “Poder”, i sobretot el Poder religiós, i refusar les noves i contínues sacralitzacions.

Un altre món més just és possible, però no es farà tot sol. Ni podem confiar que el facin els poderosos. Ben segur que els poderosos són capaços de “fer un altre món”, d’una manera semblant a com els exèrcits són capaços de “fer la pau”, però només produint molts morts i vençuts.

19. És ben segur que els poderosos trobaran la manera de sortir de la crisi actual. Tenen “Poder” per fer-ho. Però les solucions del Poder sempre passen per moltes víctimes.

La crisi actual és ben curiosa perquè no ha vingut perquè arribessin “temps de vaques flaques” sinó perquè les “vaques grasses” s’han tornat com un forat d’aigüera: necessiten engolir i engolir. El Poder sempre necessita més Poder!

La nostra societat occidental, de per si, genera consumidors més que no pas persones. Per això, una bona resposta no ens demana tant “sortir de la crisi” com “tornar a ser persones” denunciant tota forma de Poder, que sempre és deshumanitzador.

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. Sovint es poden sentir polítics i altra gent que parlen de la Constitució de la mateixa manera com abans es parlava de Dogmes. Què en penseu?

2. L’Evangeli de Lluc posa en boca d’una dona les paraules més desacralitzadores en relació als poderosos. Això és ben comprensible si tenim en compte el paper que en la marxa de la Història humana hi hem tingut dones i homes. ¿Què creieu que hauria de canviar en les nostres esglésies per ser coherents amb l’evangeli llegit avui?

3. A l’Església hem dedicat molt títols a Maria. ¿Creieu que en la devoció dels cristians envers la Mare de Déu hi falta o hi sobra alguna cosa? Què?