A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Sofonies 3,14-18a).
Crida de
goig, ciutat de Sió.
Aclama,
Israel.
Alegra’t
i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem.
El Senyor
ha tret fora els qui et condemnaven,
ha fet
fugir els teus enemics.
Tens
dintre teu el Senyor, rei d’Israel,
no veuràs
mai més cap desastre.
Aquell
dia diran a Jerusalem:
«No
tinguis por, Sió,
no deixis
caure les mans;
el
Senyor, el teu Déu,
el tens a
dintre, com a Salvador poderós;
per tu
s’ha transportat d’alegria,
et renova
el seu amor,
està de
festa
i crida
de goig com en dies d’aplec.»
2ª LECTURA (Filipencs 4,4-7).
Germans,
viviu
sempre contents en el Senyor;
ho
repeteixo, viviu contents.
Que
tothom us conegui com a gent de bon tracte.
El Senyor
és a prop.
No us
inquieteu per res.
A cada
ocasió acudiu a la pregària i a la súplica,
i
presenteu a Déu les vostres peticions
amb acció
de gràcies.
Així, la
pau de Déu,
que
sobrepassa el que podem entendre,
guardarà
els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.
EVANGELI. (Lluc 3,10-18).
En aquell
temps,
la gent
preguntava a Joan:
«Així,
doncs, què hem de fer?»
Ell els
responia:
«Qui
tingui dos vestits,
que en
doni al qui no en té,
i qui
tingui menjar,
que el
comparteixi també amb els altres.»
Entre els
qui anaven a fer-se batejar
hi havia
també uns cobradors d’impostos que li deien:
«I
nosaltres, mestre, què hem de fer?»
Ell els
contestà:
«No
exigiu més del que està establert.»
Igualment
uns guardes li preguntaven:
«Què hem
de fer també nosaltres?»
Ell els
deia:
«No
forceu ningú amenaçant de maltractar-lo
o de
denunciar-lo;
acontenteu-vos
de la vostra soldada.»
La gent, que vivia en l’expectació,
sospitava
si Joan no fóra potser el Messies.
Ell
respongué dient a tothom
«Jo us
batejo només amb aigua,
però ve
el qui és més poderós que jo,
tan
poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat.
Ell us
batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.
Ja té la
pala a les mans per ventar la seva era;
el blat,
l’entrarà al seu graner,
però la
palla, la cremarà en un foc que no s’apaga.»
Amb
aquestes i moltes altres exhortacions,
Joan
anunciava al poble la bona nova.
B.
LLENGUATGE.
1. “Què
hem de fer?...”
Les
preguntes que la gent fa a Joan Baptista resulten força sorprenents, perquè no
cal ser cap profeta per saber-ne la
resposta. No cal cap resposta de profeta
perquè els cobradors d’impostos
sàpiguen que no han d’exigir més del que toca, o perquè els guardes sàpiguen que no s’han d’excedir
amb amenaces. Igualment, per legítim que sigui tenir dos vestits, tots ens
adonem que si ens trobem amb algú que no en té cap, cal donar-li’n un, ja que
es tracta d’una necessitat bàsica. Les respostes de Joan estan en el camp de la
simple ètica humana.
2. Però,
precisament perquè és un profeta,
Joan ens diu alguna cosa més i molt important. Quan veu que la gent s’instal·la
en les seves respostes ètiques, els
anuncia que “hi ha algú altre” que els convida a anar més enllà. “Jo us batejo només amb aigua, però ve el
qui és més poderós que jo... Ell us
batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc”.
Hi ha dos
“baptismes”. El baptisme amb aigua
ofereix un primer horitzó de conversió:
abandonar els comportaments injustos, contraris a l’ètica. Però també ens és
ofert un baptisme amb esperit sant i amb
foc, que ofereix un horitzó molt més engrescador.
3.
“Baptisme” significa “immersió”. Batejar-se
amb aigua vol dir submergir-se en l’aigua, banyar-se, rentar-se.
Eren freqüents
les ablucions rituals, sobretot de
les mans i dels peus; però banyar-se
al riu podia tenir un significat més radical. Era enfonsar-se en l’aigua
per sortir-ne nou. En el marc d’un ritu
religiós, esdevenia una acció molt significativa en si mateixa. Podia
significar un canvi d’opció; una nova direcció en el camí de la vida, que
prenia especial importància quan es feia davant d’un profeta, com era
considerat Joan.
4. Però
se’ns ofereix també ser batejats amb
Esperit Sant i amb foc. Aquest baptisme
és tota una altra cosa.
El foc fa referència a l’obtenció de
metalls: el mineral s’immergeix en el
forn i les altes temperatures fonen el metall, que s’escola separant-se de l’escòria. Així apareix el metall, preciós i brillant, que estava
“amagat” en el mineral.
L’Esperit Sant fa referència a Déu i a la seva
força creadora i engendradora.
Amb el seu Esperit, Déu ha creat l’Univers, que ha anat evolucionant fins a
l’Home. Quan apareix l’Home, Déu l’incorpora al seu projecte, i l’adopta com
a fill, i soci en l’acció creadora.
Ser batejat amb Esperit Sant significa que
l’Home accepta submergir-se en la força creadora-humanitzadora de Déu. L’Home no
és només “creatura” de Déu. Dotat d’intel·ligència, es va fent capaç d’acceptar
de ser també “fill” i “soci creador”.
C.
MISSATGE.
5. No som
només creatures, i creatures intel·ligents. Això ja és molt, i ens fa
capaços de generar una ètica que ens permeti el gran bé de la
convivència. Però el profeta ens diu: ja ve aquell que pot “batejar-vos” amb
Esperit Sant, i fer-vos “fills”. Bona i necessària és la ètica, però estem cridats a la filiació.
6. El
Baptista acompanya aquesta bona notícia
amb un avís important: “Jo no sóc digne
ni de deslligar-li el calçat”. (“Deslligar
el calçat” era un ritu de substitució en l’àmbit de l’aliança
matrimonial. Rut
4,7). Aquesta expressió no vol manifestar humilitat sinó que
expressa la incapacitat per a “substituir” al qui està venint. És
a dir: Joan no pot substituir Jesús (com a “espòs” de la Nova Aliança), ni el seu baptisme d’aigua pot substituir
el baptisme amb Esperit Sant, ni la rectitud
ètica pot substituir la bona nova de la filiació.
Ben cert:
allò que podem “posar-hi” nosaltres només és l’ètica.
La filiació només pot posar-la-hi
Déu mateix. Però, donat que Déu ens invita a ser fills, l’ètica
ens demana que acceptem, agraïts, aquest do
de déu.
D:
RESPOSTA.
7. Estem
preparant el Nadal. L’evangeli ens parla de l’Esperit Sant; però tot l’ambient nadalenc ens parla de l’esperit
de Consum.
L’Esperit
Sant ens obre un nou horitzó: esdevenir fills.
L’esperit de Consum vol mantenir-nos al nivell de les necessitats, i fer-nos
més i més consumidors.
No esdevenim fills tot sols, sinó fent germanor. Tampoc esdevenim consumidors tot sols, sinó fent “societat de consum”. Consumidors, i esclaus dels qui tenen la capacitat de generar permanentment en nosaltres noves necessitats.
No esdevenim fills tot sols, sinó fent germanor. Tampoc esdevenim consumidors tot sols, sinó fent “societat de consum”. Consumidors, i esclaus dels qui tenen la capacitat de generar permanentment en nosaltres noves necessitats.
Què
escollim?
E. PREGUNTES
per al diàleg.
1. Hi ha
persones que solen dir que, per a elles, aquestes festes són tristes. Segons el vostre parer, d’on neix aquesta tristesa? Què hi manca o què hi sobra en
les seves vides?
2. Joan
ofereix un baptisme d’aigua i predica actituds ètiques, però anuncia el baptisme
de l’Esperit que Jesús donarà. Quina diferència hi ha entre els dos baptismes?
3. “La
gent sospitava si Joan no era potser el Messies”. Quina diferència trobeu entre
“Joan” i “Jesús”?
Vocabulari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada