A.
LECTURES.
1ª LECTURA. (Daniel
7,13-14).
Tot mirant aquella visió de nit,
vaig veure venir enmig dels núvols del cel
com un Fill d’home,
s’acostà al vell venerable,
el presentaren davant d’ell
i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa,
i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge.
La seva sobirania és eterna, no passarà mai;
la seva reialesa no decaurà.
2ª LECTURA (Apocalipsi de
sant Joan 1,5-8).
Jesucrist és el testimoni fidel,
el primer ressuscitat d’entre els morts,
el sobirà dels reis de la terra.
Ell ens estima
Ell ens estima
i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang
per fer de nosaltres una casa reial,
uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare.
Que li sigui donada la glòria
i el poder pels segles dels segles. Amén.
Mireu, ve sobre els núvols,
i tothom el veurà amb els propis ulls,
fins aquells que el van traspassar,
i totes les famílies de la terra es lamentaran per ell.
Sí, amén.
Jo sóc l’Alfa, la primera lletra de l’alfabet,
Jo sóc l’Alfa, la primera lletra de l’alfabet,
i l’Omega, que és la darrera,
diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ha de venir,
el Déu de l’univers.
EVANGELI. (Joan 18,33b-37).
En aquell temps, Pilat digué a Jesús:
«Ets tu el rei dels jueus?»
Jesús contestà:
«Surt de vós això que em pregunteu,
o són d’altres els qui us ho han dit de mi?»
Respongué Pilat: «Jo, no sóc pas jueu.
És el teu poble i els mateixos grans sacerdots
els qui t’han entregat a les meves mans.
He de saber què has fet.»
Jesús respongué:
«La meva reialesa no és cosa d’aquest món.
Si fos d’aquest món,
els meus homes haurien lluitat
perquè jo no fos entregat als jueus.
I és que la meva reialesa no és d’aquí.»
Pilat digué: «Per tant, vols dir que ets rei.»
Jesús contestà:
«Teniu raó: jo sóc rei.
La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat;
per això he nascut i per això he vingut al món:
tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.»
B. LLENGUATGE.
1. Hem arribat al final de l’Any
litúrgic, i el Missal ens proposa, com a resum, la festa de Jesucrist,
rei de tot el món. És una festa instituïda per Pius XI, l’any 1925. Era
celebrada l’últim diumenge d’octubre. El concili Vaticà II la va posar com a cloenda
de l’Any litúrgic.
El “llenguatge” de la festa en si mateixa, en una societat
plural com la nostra, és força discutible. Sobre aquest punt podeu llegir
els APUNTS corresponents a l’Any A (Crist Rei).
2. Fixant-nos en el text evangèlic que hem llegit, veiem que s’hi
usa la paraula “rei” amb dos significats diferents. Hi ha els reis “segons aquest món”. Aquests reis
necessiten soldats i súbdits que els defensin i els sostinguin. De fet, és com
si es tractés de “reis de mentida”.
No són reis; només són
persones usades per fer de reis.
Jesús no és d’aquesta classe de reis. Jesús mateix posa el contrast en la Veritat.
3. Jesús és “rei
de veritat”; però només s’adonen i es beneficien de la seva reialesa els qui són buscadors i seguidors de la veritat.
Però, què és la veritat?
(Joan 18,38).
Aquesta és la rèplica que fa Pilat (no recollida en el Missal,
avui). Aquesta és la pregunta decisiva, perquè la nostra vida entera
depèn de la resposta que hi donem.
Què és la veritat?
C.
MISSATGE.
4. Hi ha una veritat sobre l’Home. Hi ha la veritat
que hem anat descobrint, gustant i celebrant durant tot l’any litúrgic, any rere any. Diumenge passat la contemplàvem en
forma de “fill de l’Home que arriba sobre
els núvols amb gran poder i majestat” (Marc 13,26). És la veritat que ens
fa adonar que tots junts, amb relacions mútues de fraternitat i de servei, hem
estat cridats a ser reis de la creació,
associats a l’obra d’amor iniciada per Déu. Aquesta és la veritat.
Jesús és l’Home, i l’Home és “rei de la Creació”, sense súbdits, i amb una
meravellosa missió: ser testimonis d’aquesta veritat. Com Jesús, “per a això hem nascut i per a això estem al
món” (Joan18,37).
D:
RESPOSTA.
5. Avui aquesta expressió “l’Home,
rei de la Creació” s’ha tornat molt sospitosa a causa de la destrossa que
hem fet i estem fent en el nostre “regne”. Són massa els qui han entès “rei de la Creació” com si volgués dir
ser els “amos i explotadors” dels altres i de la natura.
Realment, com a reis de la
Creació, una gran majoria de nosaltres mereix un suspens total i absolut. Potser tenen raó aquells que volen
desposseir l’Home d’aquest títol que
hem deshonrat.
6. Però és evident que, amb títol
o sense, actualment l’espècie humana tenim a les seves mans, d’alguna manera i
cada vegada més, el destí de la Terra i dels vivents que l’habitem.
Amb títol o sense o amb
altres títols, és absolutament
necessari i urgent salvar el Planeta. Ho hem de fer per fidelitat a la
missió rebuda, i també per nosaltres mateixos. El nostre planeta no és només el
magatzem que som capaços de
“saquejar” sinó també el vaixell que
ens sosté i ens alimenta.
Sembla clar que, almenys avui dia, no pot haver-hi una autèntica resposta que no sigui a la vegada una resposta
ecològica.
(En aquest sentit, podria ser interessant llegir la famosa Resposta
del líder indi Seattle al president dels Estats Units. Últimament també el papa
Francesc, en la seva encíclica Lodato
si’ sobre l’Ecologia, ens urgeix a prendre consciència de la greu
situació en què ens hem ficat.
E. PREGUNTES per al diàleg.
1. En una societat religiosament plural, us sembla coherent amb el
missatge evangèlic parlar de “Jesucrist,
rei de tot el món”?
2. Actualment, i en la vostra opinió, quina relació i quins
vincles hi ha entre fe i ecologia?
3. Què estaríeu disposats a fer, individualment i com a comunitat,
per “salvar-nos amb el planeta”?
Vocabulari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada