Diumenge 10 de durant l’any B.

Pere Torras.

A. LECTURES.

1ª Lectura (Gènesi 3,9-15)

Després que l'home hagué menjat el fruit de l'arbre,

el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?».

Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i,

com que vaig nu,

he tingut por i m'he amagat».

Li digué el Senyor-Déu:

«Qui t'ha fet saber que anaves nu?

És que has menjat el fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit de menjar?».

L'home li digué: «La dona que m'heu donat

m'ha ofert el fruit d'aquell arbre, i n'he menjat».

El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?».

Ella li respongué: «És que la serp m'ha enganyat».

El Senyor-Déu digué a la serp:

«Ja que has fet això,

seràs la més maleïda de totes les bèsties

i de tots els animals feréstecs.

T'arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida.

Faré que sigueu enemics tu i la dona,

i el teu llinatge i el d'ella.

Ell t'atacarà al cap, i tu l'atacaràs al taló».

2ª Lectura (2Corintis 4,13-5,1).

Germans,

l'Escriptura diu:

«Em sento ple de fe, i per això he parlat».

Nosaltres, doncs, que tenim el mateix Esperit de la fe,

també ens sentim plens d'aquesta fe,

i per això parlem,

i sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor,

també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús

i ens portarà a la seva presència juntament amb vosaltres.

Perquè tot això és ben bé vostre;

així la gràcia de Déu,

que es multiplica a mesura que s'estén a molta gent,

farà que sigui desbordant l'acció de gràcies a la seva glòria.

Per això no ens desanimem.

És veritat que la vida d'homes que vivim

per fora es va consumint,

però la que vivim dins nostre

es va renovellant cada dia,

perquè el pes lleuger del que ara sofrim, i que dura tan poc,

va acumulant un pes incomparable de glòria

que durarà per sempre.

I nosaltres no apuntem a això que veiem,

sinó a allò que no veiem,

perquè les coses que veiem passen,

però les que no veiem duren per sempre.

El nostre cos, que és la casa i el tabernacle de Déu a la terra,

serà destruït;

però sabem que tenim al cel un altre edifici,

un temple que és obra de Déu, no fet de mà d'homes, etern.

Evangeli (Marc 3,20-35).

En aquell temps

Jesús entrà a casa amb els deixebles,

i tornà a reunir-s'hi tanta gent

que no els quedava temps ni de menjar.

Quan els seus sentiren dir el que feia,

hi anaren per endur-se'l

perquè deien que havia perdut el seny.

Per altra banda,

els mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem

deien que estava posseït de Beelzebul,

i que treia els dimonis pel poder del rei dels dimonis.

Jesús els cridà i els rebatia valent-se de paràboles.

Els deia: «Com pot ser que Satanàs vulgui treure fora Satanàs?

Si un reialme es divideix en faccions

que lluiten les unes contra les altres

no pot durar gaire temps.

I si dins d'una família hi ha divisions, tampoc no pot durar.

Igualment, si el regne de Satanàs s'ha dividit en faccions

que lluiten entre elles, ja no se sosté: no pot pas durar.

A casa d'un guerrer valent

ningú no pot penetrar-hi per prendre-li el que té

sense encadenar-lo abans;

només així li podrà saquejar la casa.

Us ho dic amb tota veritat:

Per més pecats que un home cometés

i per més blasfèmies que proferís,

Déu està disposat a perdonar-lo,

però el qui injuria l'Esperit Sant,

Déu no el perdonarà mai

i sempre serà reu del seu pecat».

Jesús va fer aquesta afirmació

perquè deien que tenia un esperit maligne.

Després arriba la seva mare amb els seus germans

i, de fora estant, el fan cridar.

La gent que seia al voltant d'ell li diu:

«La vostra mare i els vostres germans són aquí fora,

que us volen veure».

Ell els respon: «Qui són la meva mare i els meus germans?».

Llavors mirant els qui seien tot al voltant, diu:

«Aquests són la meva mare i els meus germans:

tothom qui compleix la voluntat de Déu

és el meu germà, la meva germana, la meva mare».

B. LLENGUATGE.

El relat que hem llegit ens descriu una de les situacions més rocambolesques de la vida humana. Actualment la Psicoanàlisi ens ajuda a posar-hi llenguatge.

La Psicoanàlisi parla de mecanismes de defensa. Entre aquests hi ha el mecanisme de projecció. És quan algú projecta sobre altres els seus propis mals, defectes o vicis
Es tracta inicialment d’un mecanisme infantil. Els infants experimenten tan de prop la seva debilitat i inseguretat que espontàniament projecten sobre altres aquelles mancances que els podrien fer culpables. És típic l’exemple del nen que ha trencat un vas i, davant els pares, diu que ha sigut el seu germà petit, el gat o el gos.

Tot i ser infantil, aquest mecanisme de defensa per projecció és actiu en molts adults que no han superat el seu infantilisme. De fet hi ha un adagi popular que diu: Si vols saber quins defectes tens, mira quins defectes critiques més en els altres.
La 1ª Lectura d’aquest diumenge ens mostra un exemple d’aquest mecanisme de projecció. Després del pecat d’Adam i Eva, quan Déu els pregunta si s’han amagat perquè havien menjat de l’arbre prohibit, Adam dóna les culpes a Eva i fins i tot a Déu mateix: La dona que m'heu donat m'ha ofert el fruit d'aquell arbre, i n'he menjat (Gènesi 3,12). També Eva s’excusa, encara que té la delicadesa de no projectar la seva culpa sobre Adam sinó sobre la serp.

Quan aquest mecanisme és practicat per persones amb Poder esdevé especialment pervers, perquè porta a condemnar i castigar persones innocents. Jesús va ser condemnat i mort perquè els Poderosos van projectar sobre ell el seu propi pecat. Ells, que eren rebels a Déu, van crucificar Jesús per rebel·lia i sedició. (Lluc 23,5.  Joan 19,7).

En el relat que hem llegit, Jesús també és acusat d’estar posseït pel diable i d’actuar pel poder de Beelzebul (Satanàs). I és acusat precisament per aquells que s’han fet “acusadors”. Aquí hi ha un joc de paraules que s’entén si tenim en compte que la paraula “satanàs” significa “fiscal” o “acusador”. Segons això, els autènticament “posseïts per Satanàs” són els qui es fan acusadors de l’Home.

El relat també parla de “els seus”, que volien endur-se Jesús perquè consideraven que havia perdut el seny. Aquí “els seus” es refereix a tots aquells que d’alguna manera es consideren “amos” de Jesús (amos de l’Home). En aquest cas no es tracta tant d’un mecanisme de defensa com d’un mecanisme d’agressió que actua amb l’excusa de haver de “corregir” un mal projectat en l’altre. És com un mecanisme de projecció invertit que porta a apropiar-se d’algú per “corregir” en ell els propis defectes.

Jesús respon a aquesta situació de mentida fent notar que, si un regne es mostra dividit, vol dir que ha deixat de ser invulnerable i que és possible alliberar-se’n. “Si el regne de Satanàs s'ha dividit en faccions que lluiten entre elles, ja no se sosté: no pot pas durar”.
És el pecat d’aquells que, des del Poder, interpreten les Lleis convertint-les en acusació.
Les Lleis, que han de ser a favor de l’Home, són utilitzades per a condemnar l’Home (Marc 2,27). És la gran mentida del Poder.
Jesús declara que això és un pecat contra l’Esperit Sant. I que aquest pecat no pot ser perdonat perquè actua directament contra l’acció humanitzadora de l’Esperit.
La presència de Jesús (l’home adult), marca l’inici de la debilitat del Regne d’aquest món, i es fa possible “sortir-ne” i apuntar-se al Regne de Déu. És una possibilitat oferta a tothom “per molts pecats que hagi comès” (excepte el pecat contra l’Esperit Sant).

L’últim paràgraf és especialment clarificador. “Tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu germà, la meva germana, la meva mare”.
Com a persona individual i concreta, Jesús tenia els seus familiars. Però els Evangelis no es queden en el Jesús individual sinó que ens parlen d’ell com a fill de l’Home. Com a fill de l’Home, Jesús és generat i infantat contínuament per tots aquells que fan Humanitat.

En Jesús podem anar descobrint el Projecte Home si l’acollim positivament. Però també podem refusar-lo amb la pretensió de mantenir i imposar el nostre propi “projecte Home”.
Tots som fills de la Humanitat. Tots estem invitats a fer Humanitat. Però cadascú decideix si hi col·labora amb el projecte de Déu o hi oposa el seu propi projecte.  
Amb tot, “Qui amb mi no recull, escampa” (Mateu 12,30). 

C. MISSATGE.

“Tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu germà, la meva germana, la meva mare”.

Jesús no perd el temps defensant-se de les perverses acusacions que li fan. Però deixa clara una cosa: “Els seus” només ho són de veritat si compleixen la voluntat de Déu: portar endavant el Projecte Home.

D. RESPOSTA.

Donat que el procés d’humanització l’anem realitzant entre tots, ningú pot arrogar-se el dret a imposar als altres el seu propi projecte, per “bo” que li pugui semblar.
I quan s’ha rebut alguna forma d’autoritat, cal entendre-la exclusivament com un servei destinat a ajudar a que tothom tingui veu i vot en la tasca comuna.

A nivell d’Església, és del tot urgent respectar les comunitats i fomentar de seva capacitat d’iniciativa, excloent tota forma de clericalisme o de dirigisme que dificulti l’aportació pròpia de cada membre. En aquest sentit, és urgent repensar l’anomenat Sagrament de l’Orde, tan sovint utilitzat per legitimar formes de Poder sagrat directament contràries al Missatge Evangèlic.

E. Preguntes per al diàleg.

1. La participació en la Comunitat cristiana no ha de ser merament passiva sinó també activa. Què comporta, això?

2. La comunió, en la Comunitat, neix sobretot de l’obediència a un líder, o més aviat neix de les posades en comú entre tots?

3. La participació en la vostra comunitat us ajuda a sentir-vos també part activa del vostre Poble, o us serveix d’excusa per dir que no us voleu ficar en les coses dels altres?

Vocabulari.

Apoderar-se  (de Jesús).    Casa, a.   Déu.   Divisió.    Esperit.    Jerusalem.   Llei.   Multitud.    Pa (Eucaristia).    Paràboles.     Pecar.   Perdonar.    Posseït.    Satanàs.